LLENÇAMENT D’UN PENAL AMB CRITERI (“l’Estel”/març’12).

Quants cops s’ha dit que els filòsofs es moren de gana…, de què tant sols la intenció no compta, que s’ha perdut molt aquell respecte i la paraula d’abans, o acampi qui pugi, etc. En fi, tot plegat i traduït en el món de l’esport, vol dir que molts dels moments de la vida d’un esportista també podent ser així d’efímers, llavors necessiten de la seva gestió, el més professional possible -Pallarés Querol, Miquel (2008)-: Per tal d’interioritzar-los, de forma íntegra (saludablement, o paral·lelament amb una formació concreta), aprofitant-los al màxim; i prevenint també, la caiguda en un buit, o a l’oblit, sense sentit.

Què és sinó L’ADN famós?!… Doncs, un conjunt d’experiències viscudes i apreses, d’acord a una filosofia pròpia (històrica, primerenca, i/o moldejable als nous temps). A partir d’aquí és quan surten els jugadors/es, esportistes, i poder fins i tot, “d’escola” (què els motivava creuar el Pont de l’Estat, al migdia, per anar a entrenar?…; amb un entrepà a les mans, per dinar després) –Otero Gendre, José (1979) DERTUSA, E. F.-.

La precipitació és únicament una condició humana; però la humilitat i els valors, també. Aquests són ítems suficients com per a sumar moltes victòries: Estimar uns colors, la seva història, l’himne, l’enteniment d’uns conceptes integrals que formen persones i generen jugadors/res intel·ligents, l’afany de superació que porta a guanyar més que uns partits o campionat, el vestidor i magatzem del material endreçat, la samarreta per dins, la neteja i cura dels peus/botes, l’escalfament abans dels xuts, etc. Tot plegat, amb els recursos humans ben configurats, fa créixer.

Considerar que hi ets -per tant, existeixes per un per què-, Ideals, Principis, Formació, etc.; d’on intentar ser el més exigent possible. T’ofereix l’oportunitat de fer-te gran amb autoestima, respectuosament; sense portar sempre la càrrega, a despropòsit, d’un marcador que reflexi tant sols, una crisi numèrica. El nostre Club té un projecte?. Ara bé, sense presa si us plau! Art.: “Viure sense preses”, (07/02/12) LA VANGUÀRDIA. Gràcies.

EL MEU GERMÀ EL GENI-“Premi Edebé de Literatura Infantil” (Rodrigo Muñoz Avia. Ed.: Edebé, 2.010).

 

LECTURA Infantil apropiada per a la societat on els eduquem i convisquem, dia a dia:
Famílies que volen o creuen tenir únicament a casa un potencial en “geni” (també és persona, sense ser-ho, eh). Carregant-los d’activitats extraescolars o afegint més hores de dedicació a allò que voldria que fos?!…
Aquells mestres que topen amb la diversitat a l’escola, cada cop més creixent i definint el nostre teixit multicultural.Mostra’n més…

 

 

 

NO M’AGRADA EL FUTBOL: I què?!… (Ed.: La Galera, 2.000).

 

Paròdia d’un conte infantil que explica com en qualsevol llar: pot donar-s’hi l’efecte de gernació (vers la societat) i el populisme d’un esport amb un pare i el seu fill; el primer semba que “insatisfet -futbolísticament parlant-“, i el segon, sensible a altres temes ben diferents.
Només faltaria que tot/tothom fos = a futbol. Que avorrit?!…, je.Ver más

GANDHI (pel.lícula 1.982).

Llàstima que vivim massa distanciats de la seva filosofia.
En canvi, “el seu LLEGAT és per sort, LATENT”; com la flama d’una vela que mai s’apaga: vetllant per la conservació dels milions de cors amatents de les seves humanitats.

“LA EVOLUCIÓN DEL TALENTO” (José Maria Bermúdez de Castro-2.009).

L’ensenyat sobre l’ésser humà, com a espècie per sobre d’altres?!… aquest llibre d’assatjos és un debat que aborda el tema des de diverses perspectives.
És prou científic a més, esperançador i optimista; tal vegada però, també en fa advertiment d’un avanç tecnològic desmesurat que deslliga la nostra consciència biològica. I és que som alguna cosa sense la natura?; i, en canvi amb naturalesa podem sostenibilitzar iMostra’n més…