Entenent-los com a: “Moments determinats d’un partit o temporada, en la que un s’hi pot trobar”.
A la prèvia, o al davant de l’ordinador, i amb el pressupost a la mà, tot sembla possible. Un cop s’atansa la pretemporada, comencen a trontollar alguns detalls, però l’optimisme segueix ferm. En els primers amistosos ja veus detalls d’alguns jugadors, com a grup, o dintre la mateixa entitat, de vegades difícils de valorar, pel moment també -tant del jugador com de l’equip, i la distància a l’inici de lliga-; segons el teu temps al Club, t’arrisques més o menys i les primeres lesions apareixen, els resultats encara no pesen, perquè tampoc són de nivell, com per contrastar….
Ara afegim, el que entre docents diríem, el “currículum ocult” (el que no es reflexa a la programació anual del curs); doncs al futbol, passa el mateix, encara que de diferents colors:
Un estat econòmic incert o mai del tot segur, un temps molt important de preparació de cadascun dels entrenaments i/o del visionat de vídeos, unes condicions per entrenar minvades per l’estat del camp i de l’espai disponible, horaris amb poca flexibilitat, l’efectivitat i la predisposició dels mateixos components de la plantilla (estudis, treball), objectius de cadascú, i en fi, un etc. molt llarg.
I copsar-ho tot, amb unes hores determinades d’entrenament, llunyanes al que en realitat necessitaries; ja sigui per l’exigència de la categoria, competició o dels propis jugadors. Calibres permanentment amb un estat anímic propi i dels altres, per conjugar-ho tot amb la millor gestió personal possible, d’un equip humà que vol un mateix objectiu: Guanyar i créixer com a conjunt; per optar posteriorment en altres objectius que tot i així, després poden bescanviar-se, per únicament mantenir-se i evitar el descens.
D’aquí erreu el motiu pel qual, els qui puguin agafar un equip i venir de la mà del seu director o secretari tècnic, millor; doncs aquest és l’extensió del mateix entrenador, i garanteix -en gran mesura-, un criteri per fitxar i perfilar el seu joc, per a una afició en concret. I així, no dependre de tants factors que donin precipitades interpretacions i decisions, fruits de les presses efímeres (aquelles que acompanyen malament, a qualsevol projecte). És a dir, s’està sempre exposat a passar, del dolç a l’amarg, constantment.
Algú pensa que és fàcil el futbol?… Divertit sí que puc afirmar-vos-ho. Ara bé, sense pressa si us plau!. Gràcies.
