
Darrerament el futbol professional està exposat a realitzar unes temporades d’uns esforços físics i mentals dels jugadors descomunals; ja que se’n surten de tots els paràmetres fisiològics, trencant tots els seus mètodes de càlcul científic respecte a la seva duració, intensitat i recuperació. Els preparadors físics han de fer d’autèntics cuiners per crear receptes d’entrenament i recuperació cada cop més individualitzades, amb el factor temps com a rival més dur i sempre present.
És cert que actualment hi ha més tècniques destinades a afavorir la recuperació i el descans dels futbolistes: Massatges, crioteràpia, hidroteràpia, estiraments, electroestimulació, recuperació activa, la son, la nutrició i la cambra hiperbàrica, etc. Però, en l’actualitat la salut del jugador professional està exposada a una quantitat de situacions amb una alta probabilitat d’incórrer en una lesió esportiva. Diferents tipus de compromisos durant la temporada fan una elevada freqüència competitiva amb un nivell d’exigència proper al màxim de les seves possibilitats. En aquest sentit, havent menor temps de recuperació entre els partits.
Tanmateix, la Covid-19 ha estat el darrer factor que incideix amb escreix en aquesta càrrega de l’àmbit psíquic i emocional.
I és que el risc de compadir una lesió en la temporada present cada cop s’està expressant per més equips i cap d’ells queda exclòs; provocant una reinvenció del mateix futbol.
Fins i tot pot afectar el món de les apostes esportives; perquè, qui s’arrisca avui dia a vaticinar la victòria d’un equip o del campionat de lliga? Poder els que juguen a fer apostes…, però en tot cas, tothom hi pot jugar ni que sigui de paraula.
EXCUSEU-ME, però és tot el ⌚️ que li volia dedicar. Vinga va, andusiau!