ENTRENAR AMB PESES PERLLONGA LA VIDA DE L’ESPORTISTA (“l’Estel”/desembre’14)

L’esport, molts cops no és sinònim de salut. I precisament té riscos que els practicants hem d’assumir; com l’envelliment dels nostres mecanismes físics/psíquics. Com deia el meu germà Rafel: – El cos sempre passa factura (referint-se a què en funció de com el tractis, et donarà uns resultats, o uns altres). Hi ha molts camps per abordar en aquest sentit, i fàcilment interrelacionats –com una dieta equilibrada, l’osteoporosi, la flexibilitat, etc.-; però ara, em refereixo al muscular, a l’entrenament de la força.
Posar-se en forma i mantenir un cos sa és molt més que preocupar-se pel pes. La cultura que envolti a una persona pot influenciar molt sobre els seus objectius, en el moment d’inscriure’s al gimnàs, o de seguir un entrenament concret. Hi ha qui ho fa amb l’únic objectiu de perdre quilos, sense tenir en conte altres factors com la força física i la musculatura. Aquest darrer aspecte adquireix importància amb el pas del temps, ja que des del punt de vista fisiològic, l’envelliment del cos comença abans del que poguéssim pensar.
És a dir, a partir de certa edat (35) el múscul va perdent força i volum; pel que hem de procurar augmentar massa muscular quan encara s’està a temps, i després centrar els esforços en mantenir-la. Sovint trobem tipologies de cossos exageradament prims, plens de flaccideses com: Cames fofes, panxeta “cervesera”, pectorals petits o eixugats, etc. que fàcilment es tapen amb la roba o vestits poc cenyits; però sota, cadascú té la seva morfologia.
D’altra part, el manteniment d’una musculació compensada i individualitzada (característiques); si la realitzem, farem una prevenció a possibles lesions, o també afavoreix situacions de preoperatori/postoperatori, ja que la recuperació costa menys, donant seguretat i fermesa.
Per naturalesa, tendim al repòs -sigui pel mateix efecte de la gravetat, o perquè quan menys fas, menys ganes en tens-. Des de què hom entra en la industrialització, i genera una mà d’obra cada cop més tecnificada; aquest canvia, perquè la seva activitat física també ho fa. Amb una concatenació canviant d’hàbits primaris que abans requerien molta demanda d’energia. Moure peses al gimnàs és un recurs que dóna molt de sí (deixant de banda l’estètica personal), sobretot, perquè alimenta una bona consciència esportiva, garantint més qualitat de vida i prolongant-la. (ECP)