Il.lusions permanents al camp i als vestidors: Ja sigui als entrenaments, com a entrenadors, jugadors, àrbitres, o la pròpia afició que segueix acudint al camp per veure els seus, competint com sempre i jugant amb ganes.
El “Cruyff ebrenc” -un dels entrenadors professionals actuals, de les nostres terres-, em va dir farà 3 temporades que: “Els qui per sort encara gaudim jugant i competint (en el meu cas, porto més temps de veterà que com a amateur, certament), evitarem discutir al camp o fer entrades lletges que després ens pogués repercutir en el nostre quefer setmanal”, clarament.
Jo convergeixo en aquest podríem dir lema; així com també, en el seu futbol característic d’atac. És adir. N’estic totalment d’acord. Malgrat que a la pràctica sigui complicat mantenir-se cadascú amb les seves credencials, perquè senzillament, cadascú conté la seva base –tan personal, futbolística, com física (amb certes limitacions)-.
A partir d’aquí i en funció de l’equip al qui representes, et vas fent una idea d’on ets. Però poder, el més important sigui: Jugar amb el teu equip, el millor futbol possible (tenint en compte que la categoria pot dificultar fins i tot, el compromís de tothom envers als entrenaments i/o als partits); mantenir la pràctica -fent esport-; amistats; i xalar tot el que doni de sí.
D’altra banda, el to físic –individual- i les pròpies opcions de canvis d’un equip; repercuteix molt, tan en la seva convivència, com en els resultats finals. És clau, perquè a més prestació general, millor rendibilitat. Aquest exponent, sol acomplir-se gairebé sempre en esport; i en moltes facetes de la vida, també.
Aquesta lliga ens permet viure el futbol de més prop, gaudir-lo competitivament (organitzat i reglat), retrobar exjugadors i col•legiats de prestigi que segueixen deixant les seves petjades al camp. És important que seguim, encara que més des de l’experiència, perquè d’una manera o altra, tots sumem i donem exemple. Salut, i millor Any 2.015! (ECP)