PROP DE QUÈ TAMBÉ ELS ESPORTISTES, PUGUIN GAUDIR DE LA NOSTRA INTERCIONALITAT: 9N! (“l’Estel”/novembre’14)

Des d’un enfocament democràtic, del dret a ser, a expressar-se lliurement amb uns colors i una senyera, la Federació Catalana també ve reivindicant-s’hi des de mitjans de la dècada del 1990: “Disputant regularment partits amistosos i oficials de caràcter internacional, per part de les seleccions absolutes, dels ja 21 esports reconeguts!”.
En un dels comentaris rebuts a través del Facebook, on també escric sobre aquesta mateixa columna nomenada: “A Tempo-L’ESTEL”, em titllaven aquest tema -“d’Adoctrinament a través de l’esport”-. La meva resposta fou: “L’adoctrinament -d’abans-, ara s’explica i es fonamenta, per a què tu optis en expressar-te en les properes urnes; no s’imposa franquicialment”.
D’entre d’altres plantejaments sortints, com de què si finalment el Barça jugaria a les respectives lligues del “reinado español”; -a dia d’avui- són de les opinions menys idealistes, encara que per molts, la història, la llengua, la cultura, els valors, els sentiments, … a tot plegat, els calers els traeix, els guanya, els hi pesen més diuen.
O, a nivell d’Ensenyament, quants cops ens estant canviant la Llei i la seva aplicació a les aules?!… Però si també tenim una escola amb competències educatives transferides i que queda regulada per la LEC!…
Darrerament, l’aprovació de la LOMCE, ha representat una nova retallada a la nostra autonomia, com en tants d’aspectes del dia a dia, aplicant unes determinacions en matèria d’ensenyament (llengua, història, currículums…), davant els quals el govern català ha de fer mans i mànigues per a poder-se’n sortir.
En fi. Ja vam estar prou temps callats; i els que no, rebien, i ben fort!. Aquelles situacions, per sort s’han diluït, però encara romanen d’altres formes i dimensions; i ARA SÍ que: “Mira quanta nit, quina extrema solitud se t’emporta, per la rialla, a l’home justificat i lliure que neix del teu silenci” (Espriu, Salvador. Fragment del poema: FINAL DEL LABERINT, 1955). Per un País Normal, Visca CATALUNYA!. (ECP)