M’agrada jugar al futbol per arreu del camp, des de i entre totes les línies de joc; el més imprevisible possible, tant pel rival com pel propi espectador/a, buscant l’entreteniment (espectacle).
Però, “on primer ha de quedar reflexa’t i clar, és en el propi projecte de l’entitat on t’hi trobis, i per tant, del grup humà amb el que et relacionaràs, per tal de fixar (revisar-los) els objectius comuns/específics; tot seguint una direcció i ordre: CLUB-EQUIP-JUGADOR”.
Abans però, cal força entrenament i quant de més temps disposis, millor. És a dir, ja d’entrada: Saber qui ets (amb què comptes/mancances) i a què jugarem?…, el més important.
Un cop madurats els “feedbacks” corresponents i els seus estats d’ànim amb una idiosincràsia (període d’adaptació), tenir clar que -no sempre podrem jugar al mateix-; perquè, en funció d’un moment determinat o del rival, canvia el joc. És igual o més important saber l’historial dels teus jugadors, a nivell de treball diari afegit –càrrega d’esforç- (futbolistes amateurs), com de la seva formació (base i/o d’equip de procedència, competicions jugades, etc.). De fet és el que al final determina més el seu fitxatge (evidenciant l’econòmic, clar).
Per a un entrenador és preferent trobar una base de joc, per anar creixent; perquè és molt difícil transmetre, sinó es tenen les idees clares. Concloent que és important saber quin estil haurà de ser prioritari; per a quan en determinades ocasions, hagem de contemplar la possibilitat de realitzar canvis, ajudant a l’equip a consolidar la personalitat que vulguem donar-li.
– A tall d’exemple: La Pretemporada és òptima per a la confecció d’un equip nou, o de renovacions (en tot cas, construir-lo obertament, de forma que l’opció de millora sempre existeixi). I, pel que fa als seus amistosos, seria important escollir-ne de diferent nivell i estil de joc; per conjugar-ho paulatinament. Determinant un estil propi (grau de compromís), per aconseguir un o dos sistemes de joc.
< Per tant, tot pla, A, B, o C, tindrà les seves avantatges i inconvenients; però el que sempre ho farà vàlid serà, la creença dels seus protagonistes >.
Font: http://1.bp.blogspot.com/