“La relació existent entre aquestes dues disciplines, és la Tàctica i l’Estratègia. Quelcom fas per dissenyar el teu sistema de joc, per a saber a què voldràs/intentaràs jugar, en un moment o rival, donat. Amb fitxes, i sobre un tauler quadriculat, -entre la 7a. o 8a. jugada, ja has de començar a contrarestar amb el teu propi joc-; amb jugadors que ocupen un rectangle, la incidència ja s’ha de produir poder, sobre la 3a. o 4a. acció conjunta (tot i que, hi ha equips que esperin més o molt, òbviament). Cal afegir, què hi ha determinades posicions al terreny on es disputa l’encontre: Sigui un cavall, o un lateral –a tall d’exemple-; el que es mouran d’acord a les seves possibilitats, i/o estil del seu joc (individual o d’equip).
Així doncs, com a primera de totes les nostres accions (tècnics), serà: Definir aquells espais concrets, les seves ocupacions preferents i els seus moviments que al final es produiran/simplificaran en un joc reduït, d’1×1, 2×1, 2×2, 2×3, … etc., és a dir, d’igualtat, superioritat, o inferioritat, vaja. Són quadrants o línies que no estant traçades a sobre la gespa, però que el jugador ha de saber o aprendre a interpretar-les, amb la formació, entrenament i/o en pròpia competició (l’alçada del fora de joc que marca l’equip, els ¾, carrer del mig, iniciació, creació, definició, on fer la pressió, cap a on replegar, córners, als serveis de porta o de faltes, etc.).
Per tant, les accions seran l’Estratègia portada a terme; i les reaccions, la Tàctica, com a resposta. Existeix una màxima que diu: -És millor tenir un pla dolent que no tenir-ne cap. Trobeu que aquesta dita, pot aplicar-se ambdós esports?. Però clar -com tot l’entrenable-, hauríem de pensar: Ara bé, sense pressa si us plau”.