D’entrada ja és complicat fitxar; doncs els resultats esportius, parlen per sí sols. És on l’afició, veu plasmat el seu rendiment. Fins al punt de què -la bona marxa d’un equip-; pot tapar els primers dubtes o defectes, d’algun jugador en concret. A priori, sempre serà més fàcil localitzar jugadors; quan el factor ambient, sigui idoni. S’ha
de saber llegir entre línies… Cal escollir doncs, el seu moment i sempre com a parella de ball, l’estat econòmic del club (el vigent). Per tant, ambdós factors, classificació i calers, seran preponderants.
Però per sort o desgràcia -de vegades, amb això, no n’hi ha prou-; “hi ha molts més components a tenir en
compte, com el camp on jugarem la meitat de la lliga”. Si –per exemple, pensem que amb els partits guanyats a casa-, salvem gran part de la temporada; i també, on notarem més, la calor de la nostra afició.
Exemplificaré únicament dos casos contraposats, sobre les dimensions pròpies del rectangle de joc, en una 3a. Divisió (deixant de banda, altres mesures com: camps d’entrenament disponibles, el seu estat o composició del mateix, etc.): en el primer, un camp gran; i el segon, un de petit.
< Abans però –molt important-, l’entrenador reflexionarà amb prou temps, en si és ell mateix qui
podrà configurar l’equip, li donaran a mig fer o ja fet, vaja. Saber d’on parteixes, en què comptes: quins es quedaran, i dels que vindran; per adaptar un sistema de joc el més proper a tots aquests factors i característiques futbolístiques individuals>.
1r.) Camp gran amb un joc combinatiu, requereix: – Jugadors més d’escola (amb formació).
– L’ideal seria que tinguessin facilitat en prendre-li les seves referències, com el del C.F. AMPOSTA.
– Des del propi porter, als centrals, mig centres i/o davanter (un 9?), tots ells de talla gran, combatius, que vagin bé a les pilotes altes i el més ràpids possible.
– Atacar molt bé la pilota, per després donar-la a la velocitat justa.
– Orientar-se sempre durant el joc, per així treure’n el màxim profit, en la posterior jugada.
– Lectures ràpides del mateix, i per tant, ésser competitius, en cada instant.
– Saber posicionar-se en la jugada, protegir bé l’espai amb el cos, i en o sense pilota.
– Als de banda i creatius: sobretot tècnics i associatius. Capaços d’impregnar ritme al joc, tant per accelerar-lo com per alentir-lo.
– Davanters ràpids, d’arribada en pilota amb recorregut llarg, preferentment; però que també sàpiguen interpretar les pilotes a l’espai o llargues.
2n.) Camp petit amb un joc semidirecte, requereix: – Jugadors de banda prou experimentats com per suportar
la pressió, d’un públic que està molt a sobre, com al camp de la C.F. MUNTANYESA (o, del C.F. JESÚS CATALÒNIA).
– Porter molt ràpid en reflexos, sobretot que vagi bé a les pilotes baixes (es xuta molt de fora i solen tenir els jugadors més prop de lo normal), saques precisos (gairebé de compàs), i amb caràcter de líder. Pràcticament, representa la meitat de l’equip.
– Defensa força experimentada, pel risc que comporta treure bé la línia i dels fora de
joc.
– Mig centre ràpid, sobretot en les decisions.
– Atacants o davanters: incursius, de recorregut-espais curts, que sàpiguen jugar d’esquena a porta i amb pegada: tant per posar-la com per trobar xut. Amb un o dos, bons col·locadors de córners i faltes.
Que els diners no ho siguin tot, -encara ho fa més divertit-; i queda demostrat que no és un argument
total. En el futbol sol encerta o s’equivoca qui ho intenta, per tant, pels “scoutings” no és precisament una ciència exacta o matemàtica per formular;doncs, com deia aquell: – 2 i 2, mai fan 4. Ara bé, sense presa, si us plau.
Feliç Any Nou i Pròsper 2.013!.