Les vacances (qui per sort les tingui), dóna temps per reflexionar…, com amb el tema que vos
proposo; doncs, d’altra banda, estem en temps molt reivindicatius, i no val a perdre res del que som i hem aconseguit!.
El nom Terres de l’Ebre es va popularitzar arran del llibre de l’escriptor rapitenc Sebastià Juan i Arbó (titulat també Terres de l’Ebre). Aquest pretenia dibuixar, sobretot, la vida al Delta de
l’Ebre i a Amposta.
L’expressió, més tard, va passar a designar les quatre comarques meridionals de Catalunya i el que abans s’entenia per la Ribera [de l’Ebre] (sense confondre-ho amb l’actual comarca de la Ribera d’Ebre).
La idea va sorgir a les jornades realitzades en el marc del Congrés de Cultura Catalana a Tortosa
(1.977) i es va consolidar definitivament durant el moviment cívic en contra del Pla Hidrològic Nacional i del transvasament de l’aigua l’Ebre (articulat a través de la Plataforma en Defensa de l’Ebre).
Per tant -siguem conscients, de què hi ha molta més importància al darrera d’aquest trofeu
esportiu, ja que representa un poble fet-; a més d’acabar la temporada, de forma més competitiva (abans, amb la Copa Primavera).
Poder els “mass media” territorials i provincials, encara li donin poc ressò; o la mateixa premsa ajudi
poc, sense sortir a les primeres planes, en textos massa breus o publicant-ho en diferents dies dels habituals (dimarts, envés de dilluns). Però tot i així, no ha d’ésser motiu suficient, per a no està orgullosos d’on som i com vivim. Ens treu convicció, motiu i motivació que alguns equips no acudeixin als camps, per disputar els diferents encontres; organitzats, des de la nostra Delegació de
Futbol a Terres de l’Ebre. En poques paraules: <Ens desacredita, menysprear la nostra Copa!>.
El recent exemple, de la nova “Supercopa de Catalunya”; s’adaptaria fàcilment, en el nostre model de
competició; si els respectius equips campions, s’enfrontessin durant el primer tram de lliga. Per tal de potenciar la COPA DELEGACIÓ TERRES DE L’EBRE, i d’establir-la al calendari oficial de la temporada.
Pose-m’hi fil a l’agulla, abans de què acabin sent com amistosos o no saber què fer amb els nostres equips, al darrer tram de lliga i en plena estació primaveral. I sí, pense-m’ho ara que és l’estiu, o ara bé, sense pressa si us plau. Gràcies.