Arxiu mensual: octubre de 2015

Un recull de contes per treballar les pors infantils.

10 contes per a 10 pors infantils

Pors tan dispars com la por a la foscor, a l’aigua o al ridícul, són habituals en la infància i van lligades a les diferents etapes del desenvolupament infantil. Són evolutives, és a dir, van canviant segons l’edat del nen/a. A mesura que els nens/es van prenent més consciència de si mateixos i de l’entorn, algunes pors desapareixen, deixant pas a unes altres.

Les pors infantils, encara que no resulten agradables ni per als nens ni per als pares, són normals i fins i tot necessàries, doncs els ajuden a madurar i els ensenyen a ser previnguts. L’important és acompanyar adequadament als petits, perquè puguin anar superant les pors a mesura que van apareixent i així guanyar autoconfiança, alhora que es reforcen els vincles familiars.

Existeixen diferents eines per ajudar als nens/es a superar les seves pors, una de les més efectives és la literatura. Els contes infantils funcionen perquè els nens/es s’identifiquen i empatitzen amb els personatges, sentint les seves pors. Senten la tensió i l’ansietat que creix en avançar la història per cedir en el desenllaç, encara que aquest no sigui tan bonic com voldríem. Veure que uns altres han afrontat i superat les seves mateixes pors els dóna confiança a si mateixos i en els seus propis recursos personals.

10 contes per a 10 pors infantils

Por a la foscor:
El conte “Encender la noche” m’encanta perquè li dóna la volta a la por a la foscor amb una idea tan simple però tan genial com aquesta: quan li dónes a l’interruptor NO estàs apagant la llum, estàs encenent la nit i amb ella encens els estels, els grills, les granotes, la lluna blanca,… La nit no és sinònim de foscor i por, sinó d’una infinitat de llums molt especials i altres meravelles que no podem perdre’ns.

Por als monstres:
“Jo mataré monstres per tu” fa temps que ocupa un lloc molt especial a la nostra biblioteca. El millor d’ell és que no intenta convèncer als nens i nenes que els monstres no existeixen, simplement vol explicar que de vegades tenim por de certes coses o persones perquè no les coneixem. Si som valents i ens atrevim a apropar-nos a allò que ens fa por, potser descobrirem que la por no tenia cap sentit i que allò que temíem, en realitat no és tan diferent de nosaltres mateixos.
Ens explica que sota nosaltres hi ha un món a l’inrevés, com un reflex del nostre món però habitat per monstres. Aquests monstres fan les mateixes coses que nosaltres i tenen les mateixes pors: temen als humans que viuen sota els seus peus! I tot és a causa que no ens coneixem.

Por a la separació:
En el conte “No te vayas” la protagonista ho passa realment malament amb els comiats, sent punxades en el cor, dolor a la panxa,… Però el llibre ens explica com, després d’un adéu, sempre ens espera alguna cosa nova (moltes vegades fins i tot millor): el sol dóna pas a la lluna, l’hivern a la primavera, el tricicle a la bicicleta de grans, l’anada cap al col·legi es converteix en un autobús ple d’amics i riures, la bona nit del pare en una infinitat de somnis agradables,…
Amb un format bastant gran i unes il·lustracions originals (en vermell, blanc, negre i daurat), aquest llibre és perfecte per treballar les separacions, comiats, canvis,…

10 contes per a 10 pors infantils

Por als éssers imaginaris (fantasmes, vampirs,…):
El protagonista de la història de “Los miedos del capitán Cacurcias)” té por a tot, fins i tot de les seves sabates. Així que la seva tripulació, el porten a un vell vaixell abandonat perquè s’enfronti a les seves pors. Aquestes aviat apareixen, en forma de fantasma, vampir i home llop. El capità descobrirà que tots aquests personatges estan només en el seu cap i que si crida ben fort “no existeixen, no existeixen, no existeixen”, desapareixen!
A la web de l’editorial NubeOcho podeu descarregar gratuïtament l’àudio del llibre narrat pel mateix autor.

Por als animals:
Un gos negre apareix davant la porta d’una casa. Tota la família està aterrada. El gos negre va creixent i creixent, cada vegada estan més espantats. Fins que arriba la més petita de la casa i surt fora a enfrontar-se al gos. Comença a parlar i jugar amb ell i el gos es va fent petit de nou. Al final, es fa tan petit que entra a la casa i es converteix en la seva mascota.
Gran lliçó: som nosaltres els que ens creem les pors, fem que creixin i les empitjorem. Només sent valents i plantant cara a les nostres pors podem disminuir-les i superar-les. Llibre guanyador del prestigiós premi Kate Greenaway 2013.

Por als fenòmens naturals (tempestes, vent, pluja,…):
La col·lecció Toni i Tina són uns llibres que, mitjançant històries divertides i quotidianes, volen ajudar els nens i nenes a identificar les seves emocions, parlar d’elles i afrontar-les. Són una bona eina per a l’aprenentatge social i emocional dels més petits, que a més, inclou propostes per generar diàleg, jocs i unes orientacions per a l’adult.
En aquest llibre, el Toni té por de la tempesta. Quins llamps i trons! La Tina haurà d’empescar-se alguna cosa per fer riure al Toni, que s’oblidi de la seva por i puguin passar una bona estona junts.

10 contes per a 10 pors infantils

Por a l’aigua:
El conte “Aquest monstre em sona” és un conte per prendre’s amb bon humor l’hora del bany, que per alguns és tot un suplici. Un nen és perseguit per un monstre gran i pelut, però no li té por, ja es coneixen. No és la primera vegada que es veuen.
El monstre al final l’atrapa i sembla que vol cuinar-lo per convertir-lo en el seu berenar. Intenta escapar-se, però el monstre no fa més que riure. Quan sembla que se’l va a menjar, li posa un pijama i se’l menja, però a petons! El monstre no era un altre que el seu pare, banyant-lo i arreglant-lo per anar-se’n a dormir.

Por als estranys (lladres, segrestadors,…):
Hi havia una vegada tres bandits tan dolents i terribles que tenien a la gent atemorida, la seva simple aparició feia desmaiar la gent de por. Però un dia coneixen a la petita Úrsula i el seu món canvia per sempre: es tornen bons i canvien el seu món de robar i amenaçar a la gent per un món on es dedicaran a ajudar als nens necessitats.
Podreu parlar amb els nens i nenes del que està bé i el que està malament, que de vegades les persones no són el que semblen i que els lladres també tenen bon cor i mai farien mal a un nen/a.

Por al ridícul:
En el conte “Concert de piano” la Momo està a punt de començar el seu primer concert i està una mica nerviosa. De sobte, una ratolineta apareix per convidar-la a la seva pròpia funció. La Momo descobrirà un món insòlit en què un nou públic la farà sentir com a casa. Un llibre ple d’emocions magníficament il·lustrat.
Aquest llibre és fantàstic per a nens i nenes amb por escènica, pànic a fer el ridícul o que s’angoixen si han de parlar en públic.

Por a les malalties i a la mort:
En el conte conte “Jack y la muerte” en Jack està trist, la seva mare està molt malalta. Surt a passejar i es troba, cara a cara, amb la mort. No dubta a enfrontar-se a ella i aconsegueix tancar-la dins d’una petita avellana. Triomfal torna a casa, on la seva mare està tan feliç (i sana) cuinant. Sembla que en Jack ha aconseguit burlar a la mort.
Però els seus actes tindran conseqüències inesperades: res pot morir ara, ni vegetals ni animals. Com podran alimentar-se? Es genera un gran caos. La mort ha de ser alliberada.
En Jack aprèn una gran lliçó: la mort no és dolenta, és una cosa natural i fins i tot necessària. No hi ha vida sense mort i viceversa. Una història emotiva que ajuda a presentar la mort sense dramatismes ni misteris i contribuir a fer-la una mica més comprensible.

EL VINCLE AFECTIU, UN BONIC ARTICLE.

EL VINCLE AFECTIU.
Si fueras niño o niña otra vez… ¿Cómo te gustaría que fuese esa etapa? ¿Tal y como la viviste? ¿Mejor? ¿Qué quisieras para tu hijo, para tu hija? Que viva rodeado de amor, que sea libre de comunicar sus sentimientos tanto como sus pensamientos… O mejor que aprenda desde pequeño a ser fuerte, a no llorar si siente miedo o angustia, a no generar vínculos afectivos. Si fuera tu infancia, ¿cuál de los dos escenarios te gustaría vivir? ¿Cuál quieres que vivan tus hijos?
Los seres humanos nacen inmaduros y es el vínculo afectivo lo que asegura su sobrevivencia. El vínculo afectivo positivo entre un niño/a y los adultos que lo cuidan (generalmente los padres y especialmente al inicio la madre), asegura que el bebé recibirá los cuidados necesarios para su supervivencia y le dará la seguridad necesaria para explorar y conocer el medio que lo rodea, pudiendo de esta manera adquirir cada vez más autonomía y recursos para desenvolverse en el mundo e ir sintiéndose confiado con las nuevas relaciones que va estableciendo.

Para que se establezca un vínculo afectivo positivo para niños y niñas, se necesita de adultos sensibles y que respondan adecuadamente a las necesidades que ellos expresan en las maneras propias de cada etapa. También implica tiempo compartido y permanencia ya que especialmente con los niños más pequeños todo lo que no se dice o no se muestra, no existe.  Esto es especialmente relevante para el mundo de hoy donde muchas veces se sacrifica la cantidad de tiempo que se pasa con los niños pensando que son suficiente tiempos cortos si son de calidad.

Los estudios científicos confirman ahora que el cerebro se construye en base a las relaciones afectivas de los primeros años de vida. Por ello es esencial que a los sentimientos de los niños se les dé el mismo nivel de atención que a sus pensamientos.

En el nivel inicial, es indispensable darle un papel relevante al vínculo afectivo; sin embargo, esto no ocurre frecuentemente. Sea porque no se enfrenta de manera adecuada y respetuosa la separación afectiva del niño con su familia durante el proceso de adaptación al centro educativonido o o que, por priorizar la entrega de contenidos académicos, se descuida la calidad del vínculo que el niño pre escolar debe establecer con sus maestros o adultos cuidadores en el nido.

La entrada al inicial es por lo general la primera situación de separación del niño por periodos regulares fuera de casa, y va a ser justamente una expresión de un buen vínculo con sus figuras parentales, el hecho de que aparezcan en él sentimientos de tristeza, temor y cólera.

Manejar apropiadamente esta primera separación es de suma importancia puesto que influenciará profundamente la capacidad del niño para manejar las futuras separaciones que deberá enfrentar luego en su vida. Por ello es importante que se le acompañe respetuosamente, aceptando, comprendiendo y ayudándolo a enfrentar sus sentimientos de dolor y angustia ante la separación de sus principales figuras de afecto que le dan seguridad y confianza.

Conocer de cerca las consecuencias de exponer a nuestros hijos e hijas a tratos y exigencias inadecuados para su edad, nos permitirá tomar decisiones informadas sobre su presente. Porque… ¡Para que sean GRANDES, primero debemos dejarlos ser niños!
1-  Horno, P. (2004). “Educando el afecto: reflexiones para familias, profesorado, pediatras”. Barcelona.
2- National Scientific Council on the Developing Child (2004). Children’s Emotional Development Is Built into the Architecture of Their Brains: Working Paper No. 2. http://www.developingchild.net
3- Novella, A. “El  niño preescolar y las funciones maternas”. En: Novella , A. Roca, M. (comps) (2008)  “El crecimiento emocional del niño en la escuela” . Lima.

ARTICLES EDUCATIUS EN EL NOSTRE BLOC.

 

EDUCAR EN L’ ALEGRIA

La alegría se elige, se cultiva y se educa. No es un estado, es una emoción. No es lA
felicidad, que de existir, sería una meta en el camino. Es el motor de ese caminar. La
alegría energiza a las personas, las lleva a actuar, a crear, a buscar y a jugar. Es el
motor del alma.

Pero la alegría es, además, una emoción protectora. Impulsa al ser humano a la
entrega y al vínculo. Es uno de los pilares de la intimidad en las relaciones afectivas
y se favorece aún más en las situaciones grupales, es clave para la conexión y del
encuentro. Sin olvidar de una de sus mejores virtudes: es contagiosa.
Por todo ello, la cotidianidad de las familias, las escuelas y los centros debería
estar inundada de esta emoción. Y no sólo porque surja, o por el carácter de las
personas que allí convivan, sino como una opción consciente y elegida por familias y
educadores.

Si los niños y niñas ríen cada día serán más fuertes y más capaces de protegerse,
clave de la inteligencia somato sensorial. No temerán entregarse, clave para la
construcción de vínculos afectivos positivos. Y se sentirán motivados y abiertos a
aprender, clave para el desarrollo cognitivo.

Pero el mundo en el que están creciendo los niños y niñas parece haberse definido
desde la opción contraria: la opción por la desesperanza, la tristeza y la impotencia.
Una opción inculcada y difundida por los medios de comunicación, instituciones,
instancias educativas o familias y que lleva a la parálisis y la resignación.

Con conciencia
Al hablar de la opción por la alegría, no se trata de ser ingenuos. Cuando se vive
con consciencia y apertura se ve el dolor y la injusticia. Vivir con consciencia implica
aceptar las preguntas sin respuesta, y a partir de ahí, elegir la actitud desde la que
vivir. Pero privar a los niños y niñas de esperanza y de confianza en el futuro daña su
desarrollo.

¿Cómo llevar esa opción por la alegría a nuestra cotidianidad? Creando momentos
para el gozo y el placer cotidianos: un abrazo, masaje, cuento, guiño, juego…Eligiendo
el vaso medio lleno, que existe igual que el medio vacío, y enseñando a los niños y
niñas a ver siempre los aspectos positivos de cada vivencia. Así fortalecemos sus
capacidades de resiliencia, las que les permitirán resistir y rehacerse del daño y el dolor
que seguro habrán de afrontar. Y llevando la atención a los detalles pequeños, para
centrarse en la vivencia del aquí y el ahora.

La alegría es real. Pero hay que elegirla. Y hacerlo con consciencia.

Pepa Horno Goicoechea
es consultora en Infancia, afectividad y protección.

AQUEST CURS ELS NENS I NENES D’ INFANTIL FEM ALGUNES RUTINES EN LLENGUA ANGLESA.

Aquest curs hem iniciat algunes rutines en llengua anglesa: El temps, salutacions, els dies de la setmana els més grans…, També escoltem diferents cançons i ens agrada molt.

Us deixem aquests vídeos . Ben segur haureu sentit cantar els vostres fills/es alguna cançó.[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rD6FRDd9Hew[/youtube][youtube]https://www.youtube.com/watch?v=36n93jvjkDs[/youtube]