El dilluns 4-5-15, va venir a l’Escola Povill un noi que es diu Pol Makuri. En Pol, va vindre a presentar-nos i ha explicar que fa i els espots que es dedica.
En Pol té una discapacitat i el seu somni sempre ha sigut dedicar-se a l’esport. Per a ell, era tot molt més difícil, i ha hagut de modificar molt de material, però amb treball i sobretot amb molt d’esforç, ha superat el seu repte. I per acabar, en Pol ens va dir una frase molt important a la seva vida: “ Si lluites, potser que perdis, però si no lluites estàs perdut”
Laia Pérez (5è B)
A mi m’ha agradat molt perquè té una discapacitat que fa que no pugui fer un esport, però gràcies a l’esforç que ha fet i als aparells moderns, ha aconseguit complir el seu somni. M’ha inspirat, per si alguna vegada em passa alguna lesió greu, a seguir lluitant per poder fer esport, que és el que més m’agrada. Visca el Pol Makuri, visca l’esport i visca la força!
Laia Lezcano (5è A)
El dilluns dia 4 d’abril del 2015 el Pol Makuri va vindre a l’Escola Povill. A les 9:00 vam anar a la classe de 6è B i hem conegut un noi molt amable. Ens ha explicat que encara que siguis sec o no tinguis cames pots seguir lluitant per aconseguir el teu objectiu. El Pol té hemiparècia al seu braç dret i els seus dits no els pot fer servir. El Pol és un lluitador, perquè encara que el braç no li vagi seguirà lluitant pels seus somnis.
Marc Carbó (5è B)
Ha sigut una explicació d’un noi que té una discapacitat física que es diu hamiparència al costat dret. Ell quan volia fer algun repte com fer algun esport fins que no ho aconseguia no parava, feia molts esports i a cada esport havia de modificar les coses dels esports.
Kandela Gómez (5è A)
A mi el que més m’ha agradat de la xerrada d’en Pol és la seva passió per l’esport. És increïble el poder que té l’esport per enamorar a la gent, fins i tot, a la gent que té més problemes. Quan dic gent amb problemes, em refereixo als discapacitats, encara que els hi falti un braç, una cama… segueixen i segueixen fent esport per fer realitat els seus somnis. El que més m’ha commogut de tot ha sigut aquesta frase: “ si lluites pot ser que perdis, però si no lluites ja has perdut”. Espero que els seus somnis es facin realitat.
Paula Morillo (5è B)
La xerrada d’en Pol Makuri m’ha agradat molt.
M’ha donat forces i ganes de perseguir el meu somni.
En Pol té hemiparència al costat dret i fa esports adaptats. Ell és fort i ell no es rendeix, el seu objectiu és aconseguir el seu somni.
El seu cas és molt fort perquè té una discapacitat i fa els esports que es proposa, costi el que costi, En canvi, hi ha gent que està bé i es rendeix. Això a mi m’inspira.
Carla Carrasco (5è A)
El Pol Makuri és una persona amb una discapacitat física, li costa moure el braç dret, però això no l’ha frenat per fer esports i esforçar-se molt. El 4 d’aquest mes, ha vingut per parlar-nos de la seva discapacitat i dels esports que feia, com per exemple l’esquí de fons. També ens va posar un vídeo i un PowerPoint, eren genials.
Jo pel que ens ha dit, penso, que per ell la seva discapacitat només ha sigut un pedra petita que havia de saltar.
Moltes gràcies per vindre Pol.
Ainara Flores (5è B)
Què impacta més de la xerrada?
El que impacte més es que un noi que té hamiparència pugui fer diferents esports com l’hoquei i l’escalada. És molt emocionant i a mi m’ha encantat. Penso que ell quan vol alguna cosa mai es retira i és una de les coses que m’agrada més d’ell.
Què penso de la xerrada?
Penso que es una noi molt valent, i que tindre l’oportunitat de conèixer un noi que fa esports i té una discapacitat ha estat molt interessant.
Què aprenem?
Aprenem que no s’ha de ser perfecte per jugar a esports. I que el Pol s’ha buscat la vida per poder jugar.
Zoe Trujillo (5è A)
La xerrada d’en Pol Makuri ha estat molt interessant perquè és un noi que té una discapacitat però lluita pels seus somnins, que són practicar esports.
Ell no pot moure la mà dreta, però ell fa el que pot per aconseguir el que vol i és un exemple per a la gent que no creu en ella mateixa. És molt valent i es mereix haver aconseguit el seu somni.
També ser que hi ha molta gent que també té discapacitats, i tota aquesta gent es mereixen coses molt bones, perquè són molt lluitadores.
Ivette Ropero (5è B)
Per a més informació: www.polmakuri.com
