Qui no ha escoltat alguna vegada la frase: això no es pot fer, això és molt difícil, això és impossible…..
Doncs els nens i nenes de 6è hem volgut demostrar, que si les coses s’intenten i ho provem, molts cops les coses les sabem fer.
Així que tothom va triar una activitat que no sabia fer i el mestre els va gravar, després durant 6 classes van estar practicant cadascú la seva activitat i al final els van tornar a gravar.
Aquí teniu els resultats.:
Els alumnes de cicle superior hem rebut una visita molt especial. Ens ha visitat el Pol Makuri, un atleta que s’esta preparant per anar a unes olimpiades paralímpiques.
La xerrada ha estat molt interessant, hem descobert moltes coses sobre l’esport adaptat i hem gaudit molt amb les seves explicacions i anècdotes.
Els nens i nenes de cicle superior han estat preparant, durant les sessions d’educació física, unes exposicions sobre material adaptat. Després de pensar i preparar-ho han fet les seves exposicions davant dels companys i companyes de classe.
Coneixem l’esport adaptat
Els alumnes de cicle superior (5è i 6è) estem començant un projecte sobre l’esport adaptat. Durant aquest trimestre, ens posarem en la pell de persones que tenen alguna discapacitat a través d’esports adaptats.
Reflexionarem sobre què sentim, com deu ser el seu dia a dia, pensarem i exposarem idees de com adaptar materials per diferents esports. Finalment rebrem una xerrada d’un esportista que s’està preparant per anar a les olimpíades paralímpiques d’hivern.
En definitiva, esperem poder viure i aprendre que TOTS som iguals i diferents a la vegada.
Aquí teniu les fotos dels de 6è (discapacitat visual):
Discapacitat física (6è):
El passat dijous 7 d’abril vàrem rebre la visita d’una representació de la Colla Castellera d’Olesa. En Juli i la resta de membres ens van fer una petita presentació de la colla i del món casteller. Alhora van respondre les preguntes que teníem preparades per a ells. I, finalment, vam poder experimentar què se sent al pujar en un pilar o construir entre tots el nostre primer castell.
Aquí us en deixem una petita mostra en format de vídeo!
En motiu del dia Mundial de l’Educació Física i l’esport (6 d’abril), enguany hem celebrat aquest dia per fomental els bons hàbits saludables. Hem fet una ronda d’activitats de: goalball (esport adaptat), llançament de pes, hoquei, futbol, bàsquet i pàdel (tot i no ser olímpic).
El Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF) pretén sensibilitzar la població sobre la importància que té per al seu benestar aconseguir un nivell d’activitat física saludable. I també vol donar a conèixer les recomanacions d’activitat física de la Organització Mundial de la Salut (OMS) entre la població, amb el missatge “Acumula 30 minuts d’activitat física cada dia, per als adults i 60 minuts, per a infants i adolescents”.
Cicle Inical:
Cicle Mitjà
Cicle Superior
Per grups, amb total llibertat i, amb l’única consigna que havíem de fer una figura grupal, hem dut a terme les següents coreografies:
Des d’inici de trimestre els alumnes de 6è estem fent futbol, l’esport rei del país.
Ara bé! El plantejament que hem seguit ha estat diferent al que esperàvem:
Ens hem dividit en 4 equips.
Cada equip tenia un responsable (entrenador) i, la resta, tenia un càrrec assignat.
Cada entrenador (amb ajudant o no) preparava els entrenaments i exercicis pels seus companys. Havia de pactar amb els altres entrenadors quin espai de la pista farien servir, motivar als seus jugadors, etc.
Per altra banda, la resta tenia el càrrec de material, esportivitat (fairplay), àrbitre o respecte dins l’equip.
És a dir! funcionem com grups cooperatius. Hem hagut d’anar omplint un dossier de seguiment i ….finalment… el més esperat per tots, poder jugar partits entre els equips.
Alguns s’han motivat tant que han dissenyat escuts, o s’han inventat eslògans o, fins i tot, venen vestits del mateix color.
El sistema de competició que fem servir és el següent:
3 punts per partit guanyat
1 punt per partit empatat
0 punts per partit perdut
1 punt si el meu equip ha tingut fairPlay ha mostrat esportivitat amb l’equip rival.-
1 punt si dins de l’equip els jugadors s’han animat i respectat.
1 punt si l’àrbitre ha dut a terme la tasca correctament.
Els alumnes de quart i sisè hem iniciat el curs fent esgrima. Els cursos anteriors ja vàrem fer una iniciació, així que aquest any ja recordàvem quins són els moviments i conceptes bàsics.
Aquest curs, però, hem introduït una novetat: ens avaluem entre nosaltres. Què vol dir això? Doncs que seguint una rúbrica ens coavaluem i valorem. Observem si el nostre company fa correctament els moviments treballats, si mostra respecte i esportivitat, si actua correctament com a àrbitre i si cuida el material utilitzat.
Realment les sessions estan anant molt bé, ja que tothom ja sap prèviament què ha de fer per treure bona nota i, alhora, és conscient de què l’estan avaluant.
El dilluns 4-5-15, va venir a l’Escola Povill un noi que es diu Pol Makuri. En Pol, va vindre a presentar-nos i ha explicar que fa i els espots que es dedica.
En Pol té una discapacitat i el seu somni sempre ha sigut dedicar-se a l’esport. Per a ell, era tot molt més difícil, i ha hagut de modificar molt de material, però amb treball i sobretot amb molt d’esforç, ha superat el seu repte. I per acabar, en Pol ens va dir una frase molt important a la seva vida: “ Si lluites, potser que perdis, però si no lluites estàs perdut”
Laia Pérez (5è B)
A mi m’ha agradat molt perquè té una discapacitat que fa que no pugui fer un esport, però gràcies a l’esforç que ha fet i als aparells moderns, ha aconseguit complir el seu somni. M’ha inspirat, per si alguna vegada em passa alguna lesió greu, a seguir lluitant per poder fer esport, que és el que més m’agrada. Visca el Pol Makuri, visca l’esport i visca la força!
Laia Lezcano (5è A)
El dilluns dia 4 d’abril del 2015 el Pol Makuri va vindre a l’Escola Povill. A les 9:00 vam anar a la classe de 6è B i hem conegut un noi molt amable. Ens ha explicat que encara que siguis sec o no tinguis cames pots seguir lluitant per aconseguir el teu objectiu. El Pol té hemiparècia al seu braç dret i els seus dits no els pot fer servir. El Pol és un lluitador, perquè encara que el braç no li vagi seguirà lluitant pels seus somnis.
Marc Carbó (5è B)
Ha sigut una explicació d’un noi que té una discapacitat física que es diu hamiparència al costat dret. Ell quan volia fer algun repte com fer algun esport fins que no ho aconseguia no parava, feia molts esports i a cada esport havia de modificar les coses dels esports.
Kandela Gómez (5è A)
A mi el que més m’ha agradat de la xerrada d’en Pol és la seva passió per l’esport. És increïble el poder que té l’esport per enamorar a la gent, fins i tot, a la gent que té més problemes. Quan dic gent amb problemes, em refereixo als discapacitats, encara que els hi falti un braç, una cama… segueixen i segueixen fent esport per fer realitat els seus somnis. El que més m’ha commogut de tot ha sigut aquesta frase: “ si lluites pot ser que perdis, però si no lluites ja has perdut”. Espero que els seus somnis es facin realitat.
Paula Morillo (5è B)
La xerrada d’en Pol Makuri m’ha agradat molt.
M’ha donat forces i ganes de perseguir el meu somni.
En Pol té hemiparència al costat dret i fa esports adaptats. Ell és fort i ell no es rendeix, el seu objectiu és aconseguir el seu somni.
El seu cas és molt fort perquè té una discapacitat i fa els esports que es proposa, costi el que costi, En canvi, hi ha gent que està bé i es rendeix. Això a mi m’inspira.
Carla Carrasco (5è A)
El Pol Makuri és una persona amb una discapacitat física, li costa moure el braç dret, però això no l’ha frenat per fer esports i esforçar-se molt. El 4 d’aquest mes, ha vingut per parlar-nos de la seva discapacitat i dels esports que feia, com per exemple l’esquí de fons. També ens va posar un vídeo i un PowerPoint, eren genials.
Jo pel que ens ha dit, penso, que per ell la seva discapacitat només ha sigut un pedra petita que havia de saltar.
Moltes gràcies per vindre Pol.
Ainara Flores (5è B)
Què impacta més de la xerrada?
El que impacte més es que un noi que té hamiparència pugui fer diferents esports com l’hoquei i l’escalada. És molt emocionant i a mi m’ha encantat. Penso que ell quan vol alguna cosa mai es retira i és una de les coses que m’agrada més d’ell.
Què penso de la xerrada?
Penso que es una noi molt valent, i que tindre l’oportunitat de conèixer un noi que fa esports i té una discapacitat ha estat molt interessant.
Què aprenem?
Aprenem que no s’ha de ser perfecte per jugar a esports. I que el Pol s’ha buscat la vida per poder jugar.
Zoe Trujillo (5è A)
La xerrada d’en Pol Makuri ha estat molt interessant perquè és un noi que té una discapacitat però lluita pels seus somnins, que són practicar esports.
Ell no pot moure la mà dreta, però ell fa el que pot per aconseguir el que vol i és un exemple per a la gent que no creu en ella mateixa. És molt valent i es mereix haver aconseguit el seu somni.
També ser que hi ha molta gent que també té discapacitats, i tota aquesta gent es mereixen coses molt bones, perquè són molt lluitadores.
Ivette Ropero (5è B)
Per a més informació: www.polmakuri.com