Congelat!

Com bé sabeu els de 3r vàrem modificar una mica les regles del pitxi i el nou joc el vam batejar per votació a través del bloc amb el nom de CONGELAT.

Aquí teniu unes quantes fotos per fer-vos-en cinc cèntims:

Voleu que us recordem les normes del joc?
Cap problema:

  • Es juga en un terreny amb 4 bases situades en forma de quadrat (igual que el pitxi o el beisbol).
  • Juguen 3 equips (d’uns 4 o 5 jugadors cada equip).
  • 2 equips ataquen i 1 equip defensa.
  • L’objectiu dels equips atacants és tenir sempre gent a la base de sortida.
  • L’objectiu de l’equip defensor és aconseguir congelar a tots els jugadors atacants.

Sistema de joc:

  • Bateja (o xuta) un jugador. Aquest ha d’intentar recórrer tantes bases com sigui possible.
  • L’equip defensor ha de recollir la pilota i passar-se-la entre tots els companys, l’últim crida congelat!
  • Si el jugador atacant arriba a una base està salvat. Si no, es quedarà congelat a l’espera que el següent corredor el salvi passant per sota de les seves cames.
  • Si un jugador atacant  aconsegueix donar tota la volta a les bases pot tornar a batejar.
  • Si un jugador atacant no salva al seu company i passa de llarg automàticament quedarà congelat. Ha de salvar a tants companys com estiguin congelats. I desprès anar tots agafats de la mà.
  • Quan els 2 equips atacants queden congelats es canvien els rols i un dels dos equips passa a defensar.

Pitxi o … ?

Des de fa unes setmanes els de tercer estem jugant a jocs tradicionals i populars. I un dels jocs que més ens ha agradat i hem dedicat més sessions ha estat el pitxi. Aquell joc on competeixen dos equips per fer més carreres que l’altre.

Però se’ns va acudir plantejar-nos què era allò que ens agradava del pitxi i què era allò que no ens agradava. I… a fer canvis s’ha dit!

Ens vam posar a modificar aquells aspectes que no ens agradaven tant del joc:
– Les llargues esperes per batejar…no tocar la pilota durant molta estona….ser eliminats..

Però en canvi, sí que ens agrada:
poder batejar (o xutar), tocar la pilota en defensa, fer de pitxi (llançador), jugar en equip i amb els companys i, sobretot, passar-ho bé!

Així doncs el joc ara té les següents normes:

  • Juguen 3 equips. 1 equip defensa i els altres 2 estan a la línia de bateig.
  • L’equip que defensa ha d’anar a recollir la pilota i se l’han de passar (tocar) tots els jugadors. L’últim ha de cridar: ………!
  • Els jugadors atacants surten d’un en un batejant (o xutant) la pilota:
    – Si aconsegueixes fer una volta sencera passant per totes les bases pots tornar a batejar.
    -Si arribes a la següent base estaràs salvat.
    – Si no arribes a una base no quedaràs eliminat, sinó que et quedaràs congelat, de cames obertes. El següent corredor haurà de salvar-te passant per sota les cames i des d’aquell moment haureu d’anar junts agafats de la mà.
    – Si dos (o més jugadors) es troben en una base hauran d’anar junts.
  • L’objectiu de l’equip defensor és congelar a l’altre equip.
  • L’objectiu de l’equip atacant és tenir sempre gent a la línia de bateig.

I finalment… només ens queda decidir com es diu el nou joc!
Teniu alguna idea?

I ara fem de mestres

Desprès d’haver estat jugant a jocs tadicionals (aquells que jugaven els nostres pares, avis, mestres i familiars propers quan eren petits)
En les darreres sessions d’Educació Física hem estat creant nous jocs.
A partir d’haver analitzat les característiques del joc. I recordar què és un text instructiu. Ens vàrem posar a treballar per grups de 4 a inventar un nou joc.
Però no només això, sinó que ens va tocar explicar-lo a la resta de companys i observar si funcionava o no i, en conseqüència, les pertinents rectificacions.

Juguem a futbol?

Doncs sí, l’esport rei d’aquest país. Tan estimat per alguns, com rebutjat per altres…

Els de 6è aquestes setmanes ens estem endinsant en el món del futbol, però des d’una altra perspectiva: pensar en els altres.

Ens hem dividit en equips heterogenis. Cada equip té un responsable (entrenador) el qual ha de preparar entrenaments i exercicis pels seus companys. Alhora, cadascú té un càrrec dins l’equip.

Treballem doncs, principalment, el treball en equip.

L’equip petit

Us heu preguntat mai per què juguem?
Per a guanyar? I què vol dir guanyar?
Qui fica més cistelles o gols que el rival? Qui va líder en la classificació?  I si… malauradament no ho fem o no és així? què passa doncs?

Us heu preguntat mai què us motiva a anar a entrenar dues vegades per setmana, o llevar-vos ben d’hora un diumenge? O senzillament, jugar al pati?

Aquest petit equip del Margatània FC crec que ens pot donar a tots una petita gran lliçó sobre els valors en l’esport. Potser alguns ja l’havíeu vist, tanmateix, remirar-lo o veure’l per primera vegada de ben segur no ens deixarà indiferents.

[vimeo]http://vimeo.com/25397042[/vimeo]

A què jugàveu de petits?

Potser en els darrers dies us heu creuat amb els alumnes de 4t que us han anat fent aquesta pregunta: I tu, a què jugaves quan eres petit?

I és que aquests dies a les sessions d’Educació Física estem investigant a què jugaven els nostres pares, mares, avis, àvies, tiets, tietes, mestres,… quan tenien la nostra edat.
I la llista de jocs ha estat bastant extensa i curiosa!

Saltar Pilota Persecució Manipulació i altres
Xurromediamangaman goteró o Cavall fortGomes de mans

Gomes de peus

Elàstic

Xarranca , llima  i  tejo

Saltar a la corda

Cocherito leré (comba)

 

Boté

Pixi

Bomba

Marisa Marisa

Matar

Mocador

 

Escondite  inglés

Pilla pilla

Fet i amagar

Canicas (bales)

Peonza (baldufa)

Corro de la patata

Simón dice

Arranca cebes

Cromos

Hoyo

Construccions

 

Alguns tenen nom realment curiosos i molt estranys! No els havíem sentit mai anomenar. D’altres, en canvi, hi juguem encara avui en dia al pati o amb els amics.

Ara ens toca agrupar-los per similituds i jugar-hi!

Cooperar per competir

Desprès d’unes setmanes endinsant-nos en el món de l’handbol, en les darreres sessions hem dut a terme una petita competició per equips.

Però els partits estaven condicionats per petites regles que afavorien la participació de tothom.
En primer lloc vàrem provar de jugar amb la norma que per marcar gols abans havien de tocar la pilota tots els components de l’equip.

Però ens vàrem adonar que el partit  perdia ritme i la possibilitat de contraatacar.
Així doncs, vàrem acordar entre tots que si algú marcava un gol no podia tornar-ne a fer cap (o a ser vàlid) fins que marquessin tots els companys de l’equip.

D’aquesta manera aquells jugadors més hàbils s’havien d’encarregar de donar bones passades, defensar millor, en definitiva, cooperar perquè els seus companys tinguessin l’oportunitat de poder marcar. I aquests, d’esforçar-se per aconseguir el petit gran èxit del gol.

Treballar la força és divertit

Durant unes sessions els alumnes de 4t hem estat treballant a partir de jocs de prelluita (de caire totalment lúdic i recreatiu!) la força. Experimentant a partir del nostre cos i el contacte amb els altres.
Alguns dels jocs eren de caire més competitiu i individual (guerra de galls, el carretó, arrossegar al company), d’altres, en canvi, si no cooperàvem tots no assolíem l’objectiu final (com per exemple transportar a un company).

Juguem a matar

Durant aquest primer trimestre hem dut a terme una unitat per treballar la manipulació d’objectes, sobretot a partir de pilotes i, d’aquesta manera, treballar els llançaments, recepcions, bot, desplaçament amb pilota, …

Un dels jocs que més ens va agradar era el de matar. Alguns el coneixíem,  però altres companys no. Era força divertit, sobretot si jugàvem en equips reduïts o amb dues pilotes alhora.


 

I amb tot aquest material… què puc fer?

En aquestes darreres sessions d’Educació Física els de Primer hem estat treballant a partir de la manipulació d’objectes. Cèrcols, pilotes, pilotes més petites, ringos, …

I l’altre dia ens vàrem trobar amb tot de material bastant divers escampat pel gimnàs. Ostres! podíem fer allò que vulguessim. Però després d’experimentar en vam posar d’acord i vam inventar-nos unes estacions de treball molt divertides:
Fer punteria de ringos als cons, saltar la xarranca de cèrcols, equilibris i, fins i tot, passar-nos una pilota petita a través d’un cèrcol situat a sobre d’un con!

Si és que de vegades… tenim més inventiva nosaltres que els propis mestres, oi?