Un any més, l’auditori de Badia del Vallès es va engalanar per acollir somriures còmplices, aplaudiments i sobretot, molta il•lusió. És la il•lusió que habita en la senzillesa de les paraules dels nois i noies als quals se’ls va atorgar els premis del certamen literari dels Jocs Florals d’enguany.
A la tarda, la imatge dels infants enfilats a l’escenari del teatre de l’escola llegint la la seva producció a tots els presents, ens evidenciava que el que succeeix a la primera infància és cabdal. La diada de la llengua i la cultura catalana ens convidava a reflexionar sobre el rol mediador dels adults i a pensar que de la mateixa manera que una analítica ens constata la qualitat de la nostar sang, les paraules d’un infant ens donen a conèixer l’estat de la seva qualitat emocional i cognitiva. És per això que a l’escola Las Seguidillas no estalviem esforços si del que es tracta és de farcir els fonaments d’aquesta “casa imaginària” a la que tots els infants tenen dret per poder aprendre, pensar i operar en igualtat de condicions durant la resta de la seva vida.
Nodrir-se de relats durant la primera i segona infància és el que ens possibilita interpretar la temporalitat dels fets, el misteri de la ficció, el món de la metàfora.
Som lectors perquè algú ens ha llegit. Tot projecte de lectura comença en una habitació il•luminada amb algú que ens llegeix un conte. O encara més enrera, amb una veu que ens acarona i ens parla quan encara no tenim paraules.
Potser és per això que seguim llegint quan creixem; per reviure aquest ritual. En aquesta escena primigènia es troba la clau de tot projecte de lectura: per una banda, els llibres i les històries; d’altra, un infant; al mig, un adult amb capacitat per transmetre la passió per la lectura i disposat a crear aquest triangle amorós de tres vèrtex que és el millor bressol per a enamorar-los del coneixement.
