Avui hem comptat amb una visita molt especial. Ha vingut la Milena i ens ha explicat en què consisteix la seva professió, quines característiques tenen els trens, com són segons el seu recorregut i allò que transporten, a quina velocitat circulen els AVE, què signifiquen aquestes sigles, quin tipus de corrent fan moure els trens, què cal per viatjar en tren, etc. Ha vingut amb el Joel, el seu fill que també va estudiar a l’escola (l’any passat va fer 6è) s’ha encarregat de la part tècnica de la sessió.
Ens ha donat una tarja de tren a cadascú i l’hem personalitzada amb el nostre nom, hem estat “conductors de trens” durant una estona amb un simulador molt divertit i finalment hem fet uns passatemps i hem construït un tren de paper/cartró.
Moltes gràcies a tots dos per aquesta fantàstica experiència!
A reveure!

Els/les alumnes de 5è hem treballat l’àlbum il·lustrat “El dia en que les ceres de colors van dir prou”. Després de llegir i comprendre la història, per grups, la vam personalitzar, de manera que les cartes que al conte original anaven dirigides a un nen, en Duncan, estaven destinades als alumnes de primer de la nostra escola. Cadascú de nosaltres va triar un color i va elaborar una carta, tenint en compte les característiques textuals i també les del color escollit. Fins i tot un grup va introduir la figura d’un retolador “infiltrat” que es va “colar” i va escriure la seva particular missiva. Cada grup, amb un format diferent, va presentar la seva història i també va elaborar el suport visual amb figuretes de plastilina, amb goma eva, amb ceres grans de papiroflèxia i/o amb uns dibuixos molt macos. L’últim grup, com que va trigar més, va presentar el seu conte a la totalitat d’alumnes, tant de primer com de 5è. Vam elaborar, amb molta il·lusió, uns records molt macos pels alumnes de primer. Va ser una experiència fantàstica que haurem de repetir. Els nens de primer van tenir un comportament excel·lent així que prepararem un altre conte molt maco que us pugui agradar. Moltes gràcies!

Fa uns dies va venir la Yolanda, una noia que va estudiar a Las Seguidillas fa molt de temps. Ens va explicar la seva experiència a l’escola, a un mòdul i també a la universitat. Ens va comentar moltes coses interessants sobre la seva professió: la podologia.
Vam fer una part pràctica on nosaltres érem podòlegs/pacients i, dotats del material necessari (guants i mascaretes), vam esbrinar la forma del peu (segons les característiques exposades prèviament podien ser: egipci, quadrat o grec), vam calcular la mida de la sabata, vam buscar el pols al peu (polses pedi i tibial anterior) i vam mesurar el peu. Amb tota aquesta informació vam omplir una fitxa clínica del pacient.
Va ser una experiència molt emocionant i aquí us mostrem unes fotos on estem fent de podòlegs…Esperem que us agradin tant com a nosaltres. Ens ho vam passar genial. Gràcies Yoli.

Els nens i nenes de cicle inicial hem anat al teatre de Sant Andreu a veure l’espectacle de “Landry el Rumbero”.
Degut a que no es podien fer fotos a dins el teatre us deixem l’enllaç de la cançó més xula del Landry.

En acabar vem anar al parc de Montjuic a dinar i jugar una estona.

Dijous passat, dia 3 de març els alumnes de 6è van comptar amb la grata visita de la Carmen, una ex-alumna de l’escola. Ens va explicar, entre d’altres coses, la seva positiva experiència a Las Seguidillas i ens també en què consistia la psicologia (hi ha vàries branques o disciplines, la seva és la social i industrial).
Ens van encantar aquestes “lliçons de vida” que ens va donar:
-Les èpoques de crisi també ens ensenyen a valorar allò que realment és important.
-“Sin respeto no hay nada”
-“Lo importante no es tener, es SER”
-L’important és tenir amics i amigues.A dia d’avui la Carmen conserva amigues que va fer quan estudiava a l’escola.
-“Hay que ser lo mejor de uno mismo”

La part final de la sessió, vam aprendre els punts que han de constar als CV (Currículum) per trobar una feina. Vam fer un petit escrit on destacàvem els nostres punts forts per aconseguir la feina desitjada. Llàstima que no ens va donar temps de poder posar en comú les nostres aportacions. Tot i així, les mestres de 6è continuaran a classe amb la activitat, ja que la considerem molt interessant i enriquidora i que es pot treballar transversalment.

Finalment, la Carmen ens va recitar un poema molt maco de Walt Whitman “Carpe Diem” que destacava aquesta filosofia de vida.
Gràcies Carmen! Ens ho vam passar genial! Fins aviat!