Molt s’ha parlat en els darrers anys dels resultats que obtenim al nostre país en comparació a altres països de la unió europea. Moltes les excuses i les desviacions posades per distreure de l’autèntic problema de fons.

En aquest primer bloc, voldria exposar el meu parer sobre les bases del problema sense les quals difícilment podrem millorar la formació social i intel·lectual dels nostres alumnes.

1. L’organització de l’educació en el nostre país està més pensada en els mestres i professors que en els propis alumnes.

2. La preparació dels mestres i de les escoles de magisteri no està a l’alçada del que demana la societat del segle XXI, i per altra banda, no existeix una carrera d’educació per als professors de secundària (francament al·lucinant)

3. Els equips directius no poden tirar endavant els projectes pels quals se’ls ha valorat i posat en aquest càrrec. No tenen potestat per decidir ni per organitzar de manera autònoma i en equip els seus centres.

4. Els drets adquirits pels mestres i professors (sempre tendint a la comoditat) fa que la tasca recaigui en aquells que hi posen més esforç, professionalitat i vocació. temes com cobrar set hores per treball a casa, són per a molts mestres i professors una falàcia que es podria aprofitar en treball cooperatiu al centre amb els altres companys i deixar a casa per altres dedicacions més personals.

5. Els pactes dels polítics amb els sindicats i mai amb els equips directius que són qui realment han de tirar els projectes. Perquè cada u no es dedica a les seves obligacions?

6. Els sous dels equips directius que hi dediquen una mitjana de deu hores diàries amb l’assoliment de solucionar tots els problemes, donar la cara en totes les situacions, gaudir de poques vacances, estar constantment format, fer de gestors, administradors, mestres o professors, de conserges en moltes ocasions, de policies, de pares,… no compensa sinó hi ha una vocació i altruïste difícil de sostenir.

7. Un sistema que depèn de la casualitat no pots funcionar mai: si t’arriben bons mestres… si aquests s’adaptes i són participatius en el projecte… si coneixen l’entorn… si es quedaran temps… si… El sistema requereix d’una estructura que no es basi en la casualitat ni la temporalita. Cal que els equips directius puguin escollir el perfil dels professionals que han d’ajudar a aquell centre a tirar endavant un o altre projecte. Possiblement aquest sigui el factor més determinant de la millora de la qualitat educativa.

8. La preparació dels professionals pels canvis socials que s’esdevenen és un altra dels factors preocupant. El cos de mestres i professors és un cos, en algunes ocasions, molt estable pedagogicament parlant i que costa de provocar els canvis que la societat demana. Molts mestres i professors reprodueixen les maneres d’educar en les que ells van ser educats. L’excusa és que a ells els va servir. I així ens va. L’exigència de la formació i la seva avaluació (no la simple assistència) hauria de ser una prioritat.

9. La gratuïtat dels llibres de text o dels materials necessaris pel bon desenvolupament del curs és, al meu entendre, un altra factor contraproduent. El cost que actualment paguen els pares de material i llibres de text, no arriben en cap cas a superar els 29 euros mensuals. Quin hàbit familiar té un cost inferior a aquest?, un cafè diari suposa al mes uns 30 euros, la subscripció a un diari uns 20 euros, la subscripció al canal plus uns 40, … Però el més preocupant no és el cost, sinó la sensació que es produirà quan al no haver de pagar res no se’n recordin que els seus fills estan a l’escola.

Els estem dient que es despreocupin del tot?. És que l’educació no té un cost elevadíssim l’educació ja en aquests moments (sous, llum, calefacció, recursos, neteja, infrastructures,…)? No paguem el poder agafar el tren i també és públic?, no ens estem plantejant fer pagar un cost mínim per l’assistència als CAPS?.

Hem d’educar dient que l’educació és gratuïta , però que té un cost mínim que s’ha d’assolir per tal de poder donar qualitat, d’altra banda els centres públics o concertats no podran educar en funció de les necessitats de la societat que els ha tocar viure.

Fem una bona política d’ajuts a qui ho necessitin i no creem una fractura social volent afavorir a tots per igual i donant a tots una qualitat educativa nefasta.

10. Els centres han de poder disposar d’una autèntica autonomia. Si se’ls avalua han de poder decidir com i amb qui tirar endavant allò que se’ls demana.

Cal una reforma de l’estructura del funcionariat i un major control de les persones que no són vàlides per educar al futur de la nostra societat. No es tracta de posar més hores lectives per fer contents als pares, no es tracta de si més o menys hores de castellà o de si la religió o  la ètica, no es tracta de participar en molts projectes per aconseguir recursos (plans de plans com alguns els anomenem), canvis i més canvis de plans d’educació que mai es posen a la pràctica per manca de recursos, … anem a ser efectius.

Es tracta de consolidar equips estables, que treballin per un objectiu comú, que hi estiguin a gust i que siguin benvinguts per participar-hi, que els mestres i professors tinguin forces hores per coordinar-se dins del centre de manera cooperativa, que els equips directius tinguin poder de decisió, que disposin dels recursos necessaris per tirar endavant els projectes que plantegen i que el Departament els hi exigeix, que si algun professional no si adapta se’l pugui traslladar allà on pugui ser més efectiu,… en definitiva es tracta de ser valent i anar a l’arrel del problema sense desviar l’atenció ni voler fer polítiques que siguin efectives a l’hora d’aconseguir vots.

Es tracta de crear la carrera d’educació per a la secundària, millorar les escoles de magisteri, dignificar la carrera docent, controlar-la, exigir qualitat, valorar els que no compleixen els requisits per educar els nostres alumnes, exigir la formació constant i avaluativa dels mestres i professors i no oblidem en fer exigir també responsabilitats més àmplies a ales famílies.

L’educació necessita de gent valenta per fer el canvi. Hi esteu predisposats?