Bon dia a tothom!

Avui dedicarem aquesta entrada a l’Educació Competencial i la Programació Competencial de llengües estrangeres.

1. Què és l’ensenyament – aprenentatge competencial?

Per tant, qualsevol activitat, unitat didàctica o projecte educatiu que sigui competencial ha de ser dissenyat i portat a la pràctica amb la finalitat d’ EMPODERAR els alumnes d’eines i estratègies per aprendre a aprendre al seu ritme i desenvolupar unes habilitats i coneixements competencials, procedimentals i actitudinals per afrontar situacions socials diverses.

 

2. Les Competències Transversals de l’Educació Obligatòria

Aquestes vuit competències són el paraigua que emmarca tota l’activitat educativa de totes les àrees i activitats. Són transversals i, per tant, comú per a totes les assignatures. Són superior a les competències específiques i sempre han de guiar i servir de guia d’orientació per la nostra tasca docent.

 

3. Competències específiques de l’àmbit lingüístic i Dimensions

A més de les Competències Transversals, cada àrea i especialitat té les seves Competències Específiques. Aquestes són les de l’àmbit lingüístic. Hi ha onze competències específiques, classificades en cinc dimensions. Aquesta classificació guiarà l’avaluació de l’àrea i, per tant, ha de guiar el DISSENY de les UNITATS DIDÀCTIQUES i ACTIVITATS des d’un INICI. 

 

4. Característiques de la Programació Competencial i les Pràctiques educatives competencials.

Al següent esquema trobem les característiques principals:

Com veiem, a partir de la classificació de Pereña, M. (2014), l’ensenyament competencial de les llengües ha de ser:

• Enfocament a la pràctica: Learning by doing. L’aprenentatge s’ha de dur a través d’activitats autèntiques de pràctica lingüística.

 

• Empoderament / Mediació: Es necessita dotal els alumnes d’eines i estratègies per desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre, cadascú al seu ritme. Els estudiants es fan seu l’aprenentatge, el confeccionen i construeixen de forma diferent. Els docents han de guiar aquest procés i ajudar-los dotant-los de les estratègies que necessitin als diferents moments.

 

• Seqüència Didàctica: La unitat didàctica ha d’estar configurada per una seqüència didàctica ben estructurada i dissenyada en ordre progressiu per tal d’arribar a una finalitat. Per tant, s’ha de classificar les activitats introductòries, de pràctica i de consolidació en aquest ordre. També s’ha de dissenyar els materials que es preveuen que es necessitaran com a bastida. I, per últim, es dissenyarà l’avaluació continua per seguir i acompanyar aquesta seqüència didàctica.

 

• Varietat de tipologies d’activitat: La seqüència didàctica atendrà a la diversitat d’estudiants. Per això ha d’incloure diversitat de tipologia d’activitat per atendre a les intel·ligències múltiples, els ritmes diferents d’aprenentatge i la diversitat.

 

• Interdisciplinarietat: La varietat d’activitat passa per la interdisciplinarietat. L’aprenentatge és continu i no està segmentat. S’ha de contemplar la interdisciplinarietat com essencial.

 

• Treball cooperatiu: Per tal de complir els trets de l’educació competencial, el treball cooperatiu és un requisit. El treball per projectes és una metodologia molt recomanable per adquirir l’aprenentatge competencial perquè:

• L’Avaluació competencial és part del procés de l’aprenentatge. Per tant, és entesa com una avaluació continua i pensada i dissenyada des d’un inici. Ha de reunir els següents criteris: