Per a qui tingui ganes de llegir un llibre que ens parla de l’Edat Mitjana, d’una forma molt entendora, us recomano:
L’EDAT MITJANA EXPLICADA PER ALS JOVES… I ALS NO TAN JOVES de Jacques Le Goff
Què ens diu la contraportada?Un dels grans especialistes en cultura medieval descriu com vivien els homes i les dones dels anomenats “temps foscos” i explica com el que va passar fa deu segles encara ens afecta personalment.
És cert que l’edat mitjana va ser un llarg període de violència i misèria. Però també hi ha una edat mitjana que va assolir fites extraordinàries: va aixecar catedrals i castells, va cantar les proeses dels cavallers i va estimular els viatges a través d’Europa per complir pelegrinatges o bé per celebrar fires que per primera vegada van dinamitzar l’economia del continent.
L’edat mitjana bo va ser només els temps dels bàrbars; va ser també el temps de les primeres universitats, de les llegendes sobre el Graal i els cavallers de la Taula Rodona, de les novel·les sobre l’amor de Tristany i Isolda, de la devoció a la Mare de Déu, i també de la disbauxa del carnaval. Hi va haver guerres i croades, però també hi va haver gent que es va adonar que les treves eren necessàries, i van sorgir les primeres institucions per protegir els febles i els malalts.
Tot això és l’edat mitjana, i tot això està en el pòsit cultural i simbòlic dels europeus del segle XXI
Títol: “L’edat mitjana explicada als joves… i als no tan joves” (“Le Moyen Âge expliqué aux enfants”)
Autor: Jacques Le Goff
Traductor: Daniel Venteo i Meléndrez
123 pàgines
1a edició, octubre 2007
Viena Edicions
ISBN 978−84−8330−434−1
el món rural català es va veure trasbalsat per la violència i la inestabilitat social. En aquest vídeo de la Història de Catalunya el Dragui , el narrador dels dibuixos, també la institució de l’hereu i personatges com el Rector de Vallfogona
Segadors i la jornada del Corpus de Sang. “Història de Catalunya” hi dedica el capítol i, com sempre, en Dragui ho explica tot.
Successió, de la derrota de l’Onze de Setembre de 1714 i de la pèrdua de les institucions catalanes.
