Veig que us agraden els meus gustos musicals 🙂
Per gaudir
Leave a reply
Author Archives: jjimene3
Diagrama de Gantt
Diagrama PERT-CPM
[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-4616591444765334748" width="400" height="326" wmode="transparent" /]
Produir o comprar?
Els models d’equilibri serveixen per a prendre decisions principalment pel que fa a la producció. Quan es tracta de decidir si una empresa produeix o compra algun article en particular han de tenir-se en consideració els costos tant fixos com variables de cada opció. Una vegada considerats tals factors es determinen les funcions lineals que representarien la relació. Es determina el punt d’equilibri entre ambdues funcions a través del mètode que es desitgi, ja sigui el gràfic o l’analític. A partir del punt d’equilibri, l’opció que tingui el cost per unitat menor serà la millor.
Exemple 1: Suposem que un fabricant pot comprar un component a un proveïdor a un preu de 8 € per unitat o bé pot invertir 40.000 € en equip i produir aquest component a un cost 4 € per unitat. Decideixi com de les dues opcions és la millor a un nivell de producció de 15.000 unitats. El cost de comprar estaria determinat per: Comprar = 8x El cost de produir estaria determinat per: Produir = 4x+40000 Igualant ambdues opcions es té: 8x= 4x+40000 L’equilibri es trobaria al produir x unitats, aïllant per a x tenim: 8x – 4x = 40000; 4x = 40000; x = 40000 / 4; x = 10000 unitats, pel que a partir de 10 000 unitats la millor opció serà produir. Si el nivell de producció és de 15 000 unitats la millor opció és invertir en l’equip i produir en lloc de comprar.
Exemple 2: Una empresa fabricadora de maquinària agrícola necessita cert component per als motors, que pot comprar per 50000 € la unitat o fabricar-los ella mateixa amb un cost variable unitari de 25 000 €/unitat i un cost fix anual de 1000000 € A partir de quin nombre de components li interessa fabricar-los ella? Solució: A partir de 40 components.
Ventajas de la Crisis sobre la Salud
“En los momentos de crisis, sólo la imaginación es más importante que el conocimiento.” (A. Einstein)
En definitiva, cualquier tipo de crisis nos trae cambios, casi siempre en beneficio, ya que nos “despertamos de nuestros laureles” y tenemos que poner en marcha la creatividad para superar esa crisis. Benditas las crisis que nos hacen crecer.
Esta crisis mundial traerá muchas desgracias pero también muchas bendiciones, yo me centraré en las ventajas sobre la salud. Empiezo con algunas y espero vuestra cooperación.
1.- Comeremos menos.
2.- Castaremos menos en diversiones externas por lo que nos aburriremos, y la aburrición (ocio) es de los principales estímulos para desarrollar la creatividad, y las personas creativas viven más. Comprobado científicamente.
3.- Usaremos menos el coche para gastar menos gasolina, por lo que contaminaremos menos.
4.- Los que sobrevivan, si hacen un análisis introspectivo, verán que son capaces de hacer cosas que no creían antes. Esto aumentara la autoestima.
5.- Para divertirnos con los amigos nos restringiremos más al ir de restaurantes, de copas, en fin de “gastar para divertirse” y veremos que una buena charla, los que tengan o afloren su capacidad de charlar, es tan saludable como las actividades que antes acostumbrábamos. El diálogo es una de las mejores medicinas para el alma y para el corazón.
Espero que me ayuden con muchas otras ventajas que hay. ¡A trabajar el cerebro!
Publicat per Carl Boss el diumenge 25 de gener de 2009
Treball en equip
Ja sé que vàrem treballar el Dpt. de RRHH abans de Nadal, però he trobat aquest acudit al bloc http://recursosyhumanos.blogspot.com/search/label/Humor i m’ha fet gràcia.
COSTOS DE PRODUCCIÓ
Llegeix aquest interessant article: Los costes de producción
ELS SECTORS ECONÒMICS
Resum: Sectors econòmics
Introducció a l’Àrea de Producció
La història de les coses
T’agraden les pel.lícules? Aquesta es la millor que veuràs en molt de temps.
Gaudeix-la fins al final. No te’n penediràs (dura 21:03 minuts)
http://video.google.es/videoplay?docid=-5645724531418649230&hl=es
“… A partir de la II Guerra Mundial, aquests paios (govern i multinacionals) estaven pensant com ressuscitar l’economia nord-americana. L’analista de mercat, Víctor Lebow, va articular la solució que s’ha convertit en la norma per al sistema sencer: “La nostra economia, tan productiva, demanda que fem del consum la nostra manera de viure, que la compra i l’ús de béns es converteixi en ritu, que busquem la nostra satisfacció espiritual i de l’ego en el consum. Necessitem que les coses es consumeixin, es cremin, es reemplacin i es rebutgin amb una velocitat sempre major.” I el president del Consell d’Assessors sobre l’economia del President Eisenhower va dir que: “El propòsit final de l’economia nord-americana és produir més béns de consum”
Més béns de consum?El nostre propòsit final? No proveir serveis mèdics, educació, transport segur, sustentabilitat o justícia,…? Béns de consum? Com van fer perquè participéssim amb tantes ganes en aquest programa?(…)”