També aconsella reduir a la meitat el nombre d’ajuntaments
Magadalena Altinsent / SEGRE/ Barcelona
El president de Foment del Treball i candidat a dirigir la CEOE, Joan Rosell, ha apostat aquest dijous per fusionar ajuntaments fins a reduir el seu nombre a la meitat i per aplicar un expedient de regulació en les administracions públiques per retallar el dèficit públic i fer-les més eficaces. Rosell ha llançat aquestes propostes en el marc de la ponència ” Sortim o no de la crisi? ” que ha pronunciat aquest dijous a Barcelona, organitzada per la consultora PwC i La Vanguardia, i en la que s’ha mostrat optimista respecte a les possibilitats d’Espanya de recuperar la senda del creixement econòmic.
Entre les reformes que ha urgit dur a terme per sortir de la crisi, el president de la primera patronal catalana destaca la de la mateixa administració pública, tant estatal com autonòmica i local. Rosell veu insostenible el nombre de funcionaris que hi ha a Espanya, més de 3 milions de persones, i ha advocat per reduir-lo no només per la “despesa brutal” que suposen, sinó per guanyar també eficiència, ja que sosté que gran part d’ells no tenen feina.
L’empresari català ha estat especialment crític amb l’existència de 8.400 municipis a Espanya: ” Fan falta tants municipis, i els consells comarcals i les diputacions? “, s’ha preguntat en veu alta. Rosell ha posat l’exemple de països com el Regne Unit que “va fusionar” municipis. ” Hem de mirar els pros i els contres de l’actual estat de les autonomies que hem creat i si cal fer algun expedient de regulació, es fa i no passa res”, ha subratllat, després d’apuntar que en els últims anys 2.000 competències han passat de l’Estat a les comunitats autònomes.
En aquesta línia, ha assegurat que “com a mínim” 150.000 funcionaris de l’Estat no tenen feina, en especial aquells que estan empleats en ministeris com el d’Educació, Sanitat i Cultura que tenen gairebé totes les competències traspassades a les autonomies. Joan Rosell s’ha mostrat convençut que és la societat civil la que ha “d’impulsar” els partits polítics perquè duguin a terme aquest tipus de reformes que ells, per si mateixos, no posaran en marxa per por del cost electoral que tindrien.
D’altra banda, l’aspirant a presidir la CEOE ha insistit que s’ha d’emprendre “una modernització del mercat laboral” per facilitar la sortida de la crisi i ha qüestionat l’eficàcia fins al moment de la reforma aprovada recentment pel Govern, encara que ha admès que encara és aviat per poder avaluar-la. L’empresari considera “injusta” l’actual legislació en matèria d’acomiadaments ja que coexisteixen fórmules molt barates amb altres de molt cares, com és el dels contractes indefinits, que continuen sense augmentar. A més, ha subratllat la necessitat de fer obligatòria la formació dels aturats i de controlar millor l’absentisme laboral, mentre ha lamentat “el fracàs” amb què fins ara s’han saldat les converses entre la patronal i els sindicats per reformar la negociació col·lectiva.
COMENTARI
El text següent tracta sobre si s’ha de reduir el nombre de funcionaris i també d’ajuntaments a Espanya.
Creuen que no es necessiten tants funcionaris per cobrir les necessitats i que seria millor menys funcionaris però més ven preparats i amb més condicions ja que actualment si un s’ha tret les oposicions fa 10 anys i era competent amb altres funcionaris del seu apartat ara poder no ho és. Per això es parla de reduir-ne el nombre d’aquests ja que reduiria molt la despesa que això comporta.
El tema de reduir ala meitat el nombre d’ajuntaments també és per reduir despeses ja que s¡ha de contractar menys gent, el cost de manteniment és la meitat i partit amb una altra població.
Però tot això seria millorar o empitjorar? Perquè com menys llocs de treball més gent a l’atur i també els ha de pagar l’estat apart del malestar popular i costaria molt més trobar un treball.
En conclusió crec que estaria be que es controlés cada pocs anys als funcionaris si realment estan per la labor de treballar en el que treballen. No pot ser que un bomber o un mosso d’esquadra tingui unes condicions físiques que no són les més adequades en un moment determinat.
GLOSSARI
- Ponència = Ponent: Dit del magistrat, funcionari, membre d’un col·legi o corporació, etc., diferent del president, a qui toca de fer la relació d’un assumpte, donar un informe o dictamen.
- Patronal: Associació de fabricants o patrons per a defensar els seus interessos econòmics i polítics.
Segi Planes
La grave crisis económica y los duros ajustes que le esperan a la población irlandesa están provocando la reactivación de una tradición histórica en el país: la emigración. Según los cálculos que maneja el Gobierno de Dublín, por culpa del deterioro del nivel de vida y con el objetivo de buscarse un futuro mejor, unas 100.000 personas abandonarán el país en los próximos cuatro años. En relación a la población de Irlanda, que no llega a 4,5 millones de personas, la cifra equivale a un 2,2% del total. O lo que es lo mismo, como si en España decidiesen emigrar más de un millón de personas. 
La recaptació de l’Agència Tributària de Lleida entre el gener i l’octubre s’ha estancat, a l’augmentar només un 0,3 per cent respecte als deu primers mesos de l’any 2009, fins als 519,1 milions d’euros. A més, Lleida, en comparació amb la resta de les províncies catalanes, és el territori on menys ha augmentat la recaptació. A Barcelona, en els deu primers mesos de l’any, la recaptació tributària va augmentar un 10,6 per cent, fins als 24.919 milions d’euros, seguit de Tarragona, un 10,4 per cent, fins als 1.270 milions, i Girona 8,0 per cent, fins als 1.123 milions d’euros. Entre els mesos de gener i octubre, la recaptació de l’impost de societats de les empreses lleidatanes ha experimentat una caiguda del 39,9 per cent, fins als 68 milions d’euros, xifra que reflecteix la debilitat del teixit empresarial lleidatà, que està immers en l’actual crisi econòmica. Així mateix, la recaptació de l’impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF) només ha crescut en aquest temps un 4,1 per cent, fins als 267,3 milions d’euros. La pujada de l’impost sobre el valor afegit (IVA) en dos punts percentuals al mes de juliol es tradueix en un augment de la recaptació d’aquest impost des que va començar l’any d’un 26,6 per cent, fins als 167 milions. Durant el primer semestre de l’any, els lleidatans van avançar compres per evitar-ne la pujada i la recaptació es va disparar, però aquesta tònica ha fet un gir de 180 graus. Només al mes d’octubre, els ingressos per IVA van caure un 24,8 per cent a la província, fins als 39 milions d’euros, davant del mateix mes de l’any passat, cosa que demostra que el consum dels lleidatans s’ha retret.
La morositat als bancs i caixes ha baixat al setembre després de tres mesos consecutius de pujada, segons ha informat avui el Banc d’Espanya. En total, les entitats que operen al país tenien a tancament d’aquest mes 101.263 milions en la carpeta de crèdits dubtosos, aquells que acumulen tres o més quotes impagades, enfront d’un volum total d’1.843.383 milions prestats, amb el que taxa pansa del 5,62% al 5,49%. Una quantitat que augmenta pel que fa a agost, la qual cosa dóna major rellevància al descens registrat en la taxa al setembre.
