El BCE apuja els tipus d’interès

bceEl Banc Central Europeu ha decidit apujar els tipus d’interès en 0,25 punts, fins l’1,25% 🙁 . El que és més, el president de l’entitat monetària europea, Jean Claude-Trichet, ha donat a entendre en roda de premsa que podrien produir-se noves pujades de tipus en els propers mesos, tot i que no ho ha donat per fet. Trichet ha explicat que el BCE estarà pendent de l’evolució de la inflació per decidir la seva política monetària. Els tipus portaven en mínims històrics de l’1% des de juliol del 2008.
El president del BCE havia alertat en els darrers mesos de la imminent pujada del preu del diner com a conseqüència de l‘augment de la inflació ocasionat per l’escalada del preu del petroli i les matèries primes.

Si en l’article anterior analitzavem les bones notícies, això suposa un gerro d’aigua freda pel Consum i la Inversió, ja que encareix el deute existent i penalitza el nou i necessari crèdit per a les empreses.

Estem malament, però anem bé

Resum de l’article de l’Antón Costas, Catedràtic de Política Econòmica (UB) a el PERIODICO.

L’empenta de les exportacions i l’augment de les inversions indiquen que el panorama millora

Per saber si hi ha bones notícies en l’evolució de l’economia cal analitzar tres variables: l’activitat econòmica, l’ocupació i el crèdit. Si milloren, amem bé.

¿Hi ha bones notícies sobre aquestes variables? N’hi ha.

L’activitat econòmica. Si mirem les dades de l’INE, l’economia espanyola en conjunt, el 2010 va estar estancada (ni creixement, ni recessió).

Però, si al conjunt de l’economia li traiem les activitats de la construcció, llavors ens trobem amb una agradable sorpresa: l’economia no vinculada a la construcció va créixer un 1,7% de mitjana el 2010. Aquesta és una primera bona notícia.

¿Què és el que està tirant de l’economia, si la construcció està parada? Les exportacions, que tenen un comportament espectacular. L’espanyola és l’economia de l’OCDE (el club dels rics) que des del 2002 ha mantingut més bé la seva quota als mercats internacionals, també durant la crisi, llevat d’Alemanya (“of course”). No és poca cosa en el temps de la competència de Xina com a gran exportador.

Això és molt important. Perquè si van bé les exportacions, llavors és possible respondre al gran repte de l’economia espanyola en aquest moment: desendeutar-se i, al mateix temps, créixer. I sembla que, lentament, s’està aconseguint.

Però això va ser el 2010. ¿Com anirà el 2011?

Fixem-nos en l’equació següent: el PIB és igual a consum més inversió, més exportacions, menys importacions (PIB = C + I + D + X – M). Si aquestes variables donen senyals positius, vol dir que les coses aniran millorant. Vegem-ho.

Les exportacions (X) continuen anant molt bé el 2011. El mes de gener, per primera vegada en la nostra història, el saldo comercial d’Espanya amb la Unió Europea ha estat positiu. 😀

Les inversions empresarials (I) s’han recuperat, impulsades per les exportacions i les empreses necessitaran ampliar les seves instal·lacions. 😀

El consum privat (C) ara és feble, moltes famílies estan desendeutant-se i redueixen el consum 😐

La despesa o consum públic (D) està en una etapa de retallades. 😐

Però l’estalvi està baixant i això portarà l’augment del consum. 😉 . (Taxes d’estalvi elevades com les d’aquests anys indicaven por del futur i incertesa. Que es redueixin significa que la confiança augmenta.)

¿I l’ocupació? Si les inversions augmenten, tard o d’hora l’ocupació també augmentarà. Les últimes dades de l’atur 🙁 no són favorables. Però les afiliacions a la Seguretat Social estan augmentant 🙂  , i això significa que s’estan creant nous llocs de treball.

El canvi d’actitud dels mercats financers internacionals respecte a Espanya indica que s’està millorant. Les primes de risc del deute públic han baixat 😀 i s’ha allunyat el fantasma del rescat.

I s’ha tornat a obrir l’aixeta del finançament extern per a les emissions de les grans empreses i la banca espanyola. Aquest és un pas previ perquè després el crèdit minorista torni a fluir cap a empreses i famílies. Tot i que trigarà a normalitzar-se, perquè els bancs i les caixes ara també estan desendeutant-se i necessitades de més capital.

I canvien també les actituds respecte a Espanya. Només cal llegir l’elogiós editorial que va fer dimarts passat l’influent diari Financial Times, un mitjà gens complaent amb Espanya i amb el president del Govern.

“La Caixa” diu que millorem… però realment és així?

pib1

(Sobre l’article: La Caixa cree que el riesgo de “estanflación” es “bajo” pese a la escala de precios)

http://www.eleconomista.es/economia/noticias/2901193/03/11/La-Caixa-cree-que-el-riesgo-de-estanflacion-es-bajo-pese-a-la-escala-de-precios-.html

1. Què ens diu el servei d’estudis de ”La Caixa”?

L’article publicat al diari virtual “El Economista” es basa en un estudi sobre la situació econòmica actual, elaborat per “La Caixa”, en un informe anomenat “Conjuntura espanyola”. En aquest s’hi tracta una situació futura esperançadora, amb l’únic punt negatiu de la incapacitat per generar ocupació. No obstant, nega el fenòmen de l’estanflació, ja que assegura que la pujada dels preus del Nord d’Àfrica perdrà intensitat, i és molt poc probable que la inflació es mantingui de forma persistent.

Per tant, en podem treure la conclusió que els efectes de la pujada de preus perdran intensitat. Dos situacions que els serveix a La Caixa per argumentar aquesta afirmació, és que el consum de les llars ha pujat (ni que només sigui un 0.3%), i que segons ells, ha augmentat la confiança del consumidor.

Creuen, també, que la inflació cedirà ja que desapareixerà l’impacte de la pujada de l’IVA i l’increment del preu de les primeres matèries.

No obstant, llencen l’advertència de que, en el pitjor dels casos, la persistència de les tensions a l’Orient Mitjà podria desencadenar un augment progressiu en la pujada dels preus (encara més!)

Per últim, es tracten dos dels temes més importants i més preocupants de la societat d’avui en dia: el primer és el d’aquesta dependència del consum intern. Aquí, “La Caixa” valora molt positivament els resultats de l’any 2010, afirmant que el consum intern va superar les expectatives (el PIB dels quals, només es va contraure un 0,1%). Afirmen, també, que s’esperen avenços graduals al 2011, tot i que aquest creixement anirà a ritme moderat, i encara estarà per sota del potencial. Destaca, també, la bona labor del sector exterior, al estimular la inversió de les empreses. El segon tema important és el de l’atur, i alhora el més preocupant, ja que afirmen que hi ha poc rigor en el mercat laboral. “La Caixa” aplaça la recuperació de l’atur fins que el sector privat crei més llocs de treball. Hem de recordar que l’atur ha tocat fons, arribant a un 20% de la població espanyola aturada, i que, per molt que millori la situació, costarà molt de disminuir aquesta xifra.

Ja per acabar, el president Zapatero afirma que l’atur començarà a decréixer, i per tant, començarem a recuperar-nos a final d’aquest mes.


2. Opinió personal

Em quedo molt amb el primer comentari que un internauta ha escrit després de l’article: “Molt llestos són aquests de “La Caixa”, no hi haurà estanflació, perquè ja hi ha estanflació”.

Sembla que aquesta entitat catalana és molt optimista. Crec que durant aquests últims anys hem tocat fons, com ja he dit en el tema de l’atur, i abans de tornar a estar com abans de començar la crisi, haurà de passar un llarg temps de bonança.

Pel que fa al tema de l’estanflació, ni que el preu del petroli es veurà en valors alts (crec que perquè baixin els preus haurà de passar molt temps, i la davallada d’aquests serà molt lenta –excès de demanda-. Recordar l’advertència que ens llencen a l’article), sembla que el PIB espanyol està augmentant (bons resultats en el consum intern). Per tant, d’alguna manera, a partir d’ara superarem una de les dues causes d’aquest fenòmen econòmic: ni que els preus del petroli siguin elevats, Espanya experimentarà un creixement del PIB, i per tant, sortirà d’aquesta situació d’estancament.

Ara bé, la pregunta que em queda encara per contestar: aconseguirem superar la crisi econòmica? Són tants factors a millorar, que crec que, ni que a partir d’ara vingui una fase de creixement progressiu, ens costarà temps consolidar les dades dels anys 90. No obstant, confiem en Zapatero, oi? Porta quatre anys dient el mateix… perquè no confiar-hi una enèssima vegada?

by JAUME ROS

La inflació subjacent.

Inflació subjacent: aquella que no inclou els preus dels productes energètics (petroli) ni dels aliments no elaborats (collites). El preu del petroli és molt variable, es veu afectat per l’especulació, per la forta demanda del països desenvolupats i emergents, per l’oferta monopolística i a vegades restrictiva de l’OPEP  i per la inestabilitat política dels països productors (la revolta a Líbia n’ha fet disparar el preu). Les collites agrícoles tenen un fort component estacional i es veuen molt afectades pel clima (sequeres, inundacions, etc), el que fa que els preus puguin ser molt variables. Si a l’IPC li deduïm l’increment dels preus energètics i dels aliments frescos no elaborats, podem veure la evolució del preu de la resta dels béns i serveis.

Una inflació elevada i una inflació subjacent reduïda pot significar un creixement de preus puntual causat pel mal comportament del petroli o de les collites amb una certa estabilitat a la resta de preus.

Una inflació elevada i una inflació subjacent elevada és molt més preocupant, ja que el creixement de preus és general i afecta a tots els béns i serveis de l’economia.

inflacio2

Estanflació (Stagflation)

Estanflació és un terme creat l’any 1965 pel ministre de Finances britànic, Ian McLeod, en un discurs al Parlamento, va dir:
“We now have the worst of both worlds — not just inflation on the one side or stagnation on the other, but both of them together. We have a sort of “stagflation” situation. And history, in modern terms, is indeed being made.”
(Ara tenim el pitjor dels dos mons: no només inflació per un costat o estancament per l’altre, sinó ambdues alhora. Tenim una espècie d’ “estanflació”. I s’està fent, en termes moderns, història).
Iain Norman Macleod, House of Commons’ Official Report (also known as Hansard), 17 November 1965, page 1,165

A Espanya hi ha un dels pitjors escenaris macroeconòmics possibles (estancament + inflació): Evolució negativa del PIB un -0,1% l’ùltim any, la inflació de gener situada a 3,3% i l’escandalosa taxa d’atur del 20% (1 de cada 5 treballadors no troba feina).

Los pilotos amenazan con huelgas estas Navidades

seplaSepla reclama al Gobierno que regule los tiempos de trabajo y descanso y la prevención de la fatiga en las tripulaciones
AMANDA MARS – Madrid – 01/12/2010
Estas Navidades pueden volver a resultar movidas en los aeropuertos. Esta vez, a cuenta de un conflicto laboral con los pilotos, en lugar de por temporales o batallas con los controladores aéreos.
El Sepla, ha anunciado esta tarde que convocará paros y movilizaciones antes de 2011 para reclamar al Ministerio de Fomento que regule los tiempos de trabajo y descanso y la prevención de la fatiga en las tripulaciones. Un marco internacional fija unos criterios mínimos de las jornadas máximas que pueden realizar las tripulaciones, pero cada Estado debe desarrollar su normativa.
“Aviación Civil prometió hace un año que lo regularía y aún no lo ha hecho”, ha criticado una fuente de Sepla. Para los pilotos, la falta de normativa supone un riesgo para la seguridad aérea.
El conflicto se remonta a 2008, cuando la Unión Europea aprobó el conocido como “Subparte Q”, un documento que regula los descansos de las tripulaciones en el ámbito europeo, y cuya aplicación supone en España una “regresión” respecto a la actual normativa vigente porque contempla “una situación de mínimos inaceptable”, de acuerdo con el Sepla.
El sindicato concretará mañana en una rueda de prensa sus movilizaciones.

Resum.
Després d’haver llegit aquest article, puc afirma que estic d’acord amb que facin una vaga. Miren per la seva feina i també tal i com esta ara l’economia no es pot deixar perdre diners així com així, sempre hi ha els que prometen coses i no ho fan, així que ells tenen dret a lluitar per allò que volen. Com sempre, el treball esta per damunt del que poden arribar a descansar. Al Nadal, és una de les èpoques que la gent surt de viatge a un lloc o un altre, que els pilots fessin vaga podria fer molt mal per les empreses d’avions, ja que perdrien molts diners.

Glossari
SEPLA: Sindicato Español de Pilotos de Líneas Aéreas.
Judith Serrano

Trichet advierte a los especuladores de que la eurozona responderá a sus ataques

El BCE no anuncia novedades sobre el programa de compra de bonos y se limita a prorrogar las facilidades extraordinarias de liquidez para aplacar las “agudas” tensiones en los mercado.

El presidente del Banco Central Europeo, Jean Claude Trichet, ha anunciado hoy que el instituto emisor ha aprobado prorrogar las medidas extraordinarias de liquidez a la banca pero no ha decidido reforzar la compra de bonos, lo que ha desinflado algo el optimismo de los mercados financieros, que esperaban mas del instituto emisor para atajar la crisis del euro. Según ha defendido el economista francés, el programa de compra de deuda soberana de los países bajo presión está bien tal y como está, aunque también ha recordado que nunca se dijo que esta medida tuviera un límite, con lo que deja la puerta abierta a futuras intervenciones. En todo caso, Trichet ha advertido a los especuladores de que no se confíen, ya que la eurozona responderá a sus ataques.

A una pregunta sobre si se pueden tomar medidas contra el acoso de los especuladores, Trichet ha respondido que “todos sabemos que hay quien invierte a largo plazo y otros que apuestan en corto -es decir, a la contra, que es donde trabajan los especuladores-“. “Pero yo les diría que en sus análisis tuviesen en cuenta todos los elementos, también el compromiso por la estabilidad del euro -de los países y sus Gobiernos-“, ha añadido antes de advertir: “Que no subestimen su determinación para asegurar la estabilidad del euro”.

A medida que el presidente del BCE avanzaba en su discurso, la Bolsa española, que hasta ese momento pugnaba por consolidar una subida del 2% tras el rebote de ayer, se ha dado la vuelta y ha llegado a caer hasta un 1%. Sin embargo, tras este primer momento de alarma, ha vuelto a apostar por las ganancias y, a las 14, volvía a avanzar un 2%. En los mercados de deuda, donde la sospecha de que el organismo iba a actuar de forma decidida contra la crisis estaba permitiendo una importante mejora, han vuelto las dudas. No obstante, ha registrado la misma evolución que la Bolsa y, tras unos instantes de desbandada, los inversores volvían a entrar en los bonos soberanos de España, Portugal, Italia o Bélgica. La razón es que aunque no hay anuncio oficial, el BCE podría estar detrás de algunas de las operaciones de compra que se han cerrado durante esta y la pasada jornada.

En lugar de sacar la artillería y anunciar que el BCE pondrá miles de millones de euros para socorrer a los países con problemas comprando su deuda, Trichet ha optado por la vía de la disuasión preventiva. Así, frente a la opción de sacar la chequera, se ha decantado por recordar a los inversores que la medida esta ahí para ser usada en cualquier momento. Esto supone otra forma de advertir a quienes apuestan por la caída del euro de que no se saldrán con la suya, ya que el BCE está ahí para evitarlo y tiene munición en la recámara. De momento, en su opinión, la prórroga de las facilidades exteraordinarias para que los bancos acudan a la ventanilla del instituto emisor a pedir dinero prestado a corto plazo debe permitir hacer frente a las “agudas” tensiones que los mercados están atravesando durante las últimas semanas.

Del lado de las decepciones, el BCE no ha aportado ninguna novedad sobre la compra de bonos de los Estados bajo presión y Trichet ha repetido en varias ocasiones que este programa no se puede equipara a las medidas de estímulo mediante la compra de deuda (las llamadas “facilidades cuantitativas”) que ha puesto en marcha la Reserva Federal de EE UU. “Yo nunca dije nada acerca de que el programa de bonos tuviera un límite”, ha añadido después ante la insistencia de los periodistas dando a entender que en cualquier momento podría volver a emplearse. De hecho, según fuentes del mercado puede estar llevando ya a cabo algunas operaciones en este sentido de forma discreta. Este programa se puso en marcha la pasada primavera tras el descalabro de Grecia y hasta la fecha ha supuesto el desembolso de 67.000 millones de euros, pero la mayor parte de ellos se libraron durante las tres primeras semanas de vigencia del plan. Por otra parte, también se ha recibido mal que la extensión de la liquidez no incluya a las operaciones a seis meses, tal y como reclamaba el sector.

COMENTARI:

El principal problema d’Espanya és el paro. I el país no va massa bé actualment i no proposen unes solucions molt eficaces, no han utilitzat unes reformes financeres adequades a més a més la boça ha pujat molt els darrers anys. S’haurien de posar controls sinó no arribarem en lloc. Brisa pot suposar un problema ja que ningú es posa d’acord i creen coses molt diferents. Trichet va baixar la borsa però ja va advertir als especuladors que segurament el BCE han començat a comprar molts deutes i bons, sense avisar, tots s’han passat a l’altre costat i la brossa a pujat. Això ja sembla un atrac a la comunitat del país! I la gent amb menys recursos es la que més malament ho passa. La Unió Europea però hauria d’estar més unida i ser més forta políticament, sinó en qüestió de dies podria trencar-se. BCE viu al marge de la crisi que assola a Europa. Quan s’ inici aquesta,el BCE amb el seu president al capdavant ni se’n va adonar,encara pitjor va prendre decisions contràries a la situació. Els governs europeus no poden consentir que aquesta colla d’ineptes que governin el BCE continuïn fent barbaritats.
Marina Vergés

Loterías y Apuestas del Estado: Un ‘Gordo’ de 9.000 millones

El beneficio de esta compañía rozó los 3.000 millones de euros en 2009 (tras crecer un 3,47% sobre el ejercicio anterior) y sus ingresos ascienden a 10.000 millones.
El Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero tiene en su mano una papeleta valorada en 30.000 millones de euros con Loterías y Apuestas del Estado (LAE). Ésa es la tasación de una compañía cuyo resultado neto en 2009 ascendió a 2.995 millones, tras crecer un 3,47% sobre el ejercicio anterior; y sus ingresos rondan los 10.000 millones. Es decir, su margen supera el 30%. Esta sociedad, con 200 años de historia, tiene en el mercado nueve productos diferentes (entre ellos la Quiniela, la Primitiva o la Bonoloto) y comercializa más de 20 millones semanales de resguardos. El Ejecutivo ha manifestado hoy su intención de privatizar un 30% de este monopolio público, con lo que podría lograr una inyección de liquidez cercana a los 9.000 millones. Para Enrique Quemada, consejero delegado de One To One Capital Partners, es un precio razonable ya que esta inversión es “como un bono que ofrece una rentabilidad muy predecible”. Junto a ello, a juicio de este experto, lo más relevante en esta operación, así como en la de Aena, no es sólo el precio. “El Estado buscará una colocación rápida dado que lo verdaderamente importante ahora es el mensaje a transmitir a los mercados y no tanto maximizar el valor con la venta”. Loterías y Apuestas del Estado cuenta, además, con una serie de privilegios de los que no gozan otros operadores. En este sentido, la Confederación Española de Organizaciones de Empresarios del Juego del Bingo ha incidido en que “hace una publicidad extraordinaria que llega a todo el mundo mientras que al resto de empresas del sector les está prohibida”, según indica el gerente de la organización, Juan José Sánchez Colilla, a Ep. En paralelo, “no paga impuestos, mientras que el resto de las compañías da más de una cuarta parte de la venta a las administraciones regionales”, añadió. ¿Quiénes serían los candidatos a optar por esta porción del pastel de las loterías públicas? En España hay dos gigantes en el negocio de los juegos de azar, Codere y Cirsa, que podrían mostrar su interés por participar en esta privatización. En este tiempo también han ganado peso en nuestro país otros colosos internacionales, como Bet And Win (Bwin), que son candidatos a entrar en la puja. Aún así, por el importe de la operación, fuentes del sector indican que también podrían interesarse bancos de inversión.

Comentari

Aquesta noticia ens fa veure un pas més del govern comunista que tenim.
Veient el que fem per salvar el pressupost del l’any que ve que estem venen uns beneficis que aquest organisme produeixen tots els anys i així fent uns ingressos fixes i per sempre. Això és salvar el benefici a llarg plas per uns diners per salvar el dèficit del 2011 i amb ells els comptes reflexats en la llei de pressupostos generals de l’estat.

El govern no pensa, ven el 30% de l’empresa més rentable del estat quan en aquesta empresa loteries de l’estat el 99’9% dels treballadors són autònoms, es a dir, assumeixen la seguretat social els venedors i tot per a que la multinacional vingui i ens saturi el mercat. En els països que s’ha venut la gestió total han demostrat pèrdues al poc temps.

El 30% d’un negoci segur en un règim de monopoli, regulat i protegit per l’estat, que produeix 3.000 milions de beneficis anuals, crec que val una mica més del que es diu, encara que no es tingui el control, els beneficis nets a l’any són molt bons ( casi 1.000 milions).
Crec que veient això el fet de vendre-la per 9000 milions és gairebé regalada, podrien vendre-la més cara tenint i tenint opció a recomprar-la al cap de 10 anys pel mateix import.

Lídia Sampietro