Ros Roca és una empresa lleidatana dedicada a la fabricació i distribució de béns d’equipament i en el disseny i desenvolupament de sistemes i processos aplicats al medi ambient. L’origen de l’empresa el podem situar molt a prop nostre: va ser creada a Agramunt l’any 1953. Actualment, estem parlant d’una empresa multinacional, que té una plantilla de 1500 efectius, amb seu a països com Anglaterra, França, Alemanya, Brasil, Portugal, Escandinava, etc. essent així una de les empreses líders a Europa en el sector de recollida i tractament de residus. Això ens planteja un dubte: què és el que Ros Roca ha tingut per esdevenir, en 59 anys, una de les empreses industrials més importants de Lleida?

Caldria esmentar dos factors explicatius pel que fa a aquest èxit: la internacionalització de l’empresa basada en l’expansió exterior, i la seva constant innovació, sustentada en el desenvolupament màxim de les aplicacions d’enginyeria mediambiental que milloren la qualitat de vida de les persones. Primerament, la seva internacionalització ha estat un element clau, ja que en tots aquests anys s’ha anat incrementant progressivament la seva activitat exportadora, s’ha comprat filials a l’estranger, i s’ha anat adquirint participacions en altres societats, per incrementar el poder de l’empresa. Així, ens trobem que com a conseqüència d’aquest creixement exterior, Ros Roca ha pogut descentralitzar la producció, ha pogut tenir accés a nous mercats, i ha pogut dominar millor les tecnologies en les quals eren expertes les societats adquirides. No obstant, i arribant així al segon factor, és evident que aquesta expansió no hagués estat possible sense la seva constant aposta per la innovació tecnològica. Així, la companyia dedica importants esforços al desenvolupament de nous productes, reforça l’activitat investigadora, potencia els treballs d’investigació, i ha anat inventant nous artefactes que han permès una evolució en l’empresa: caixes recol·lectores laterals, nous models de camions de recollida, un sistema de recollida pneumàtica de residus, etc. Esmentar també l’alt percentatge de personal qualificat que té aquesta empresa, on la formació té un paper fonamental en el desenvolupament de les seves activitats: tant la formació de personal, com de clients. Parlar, per últim de tres detalls més força importants: el suport financer de l’administració que ha tingut en alguns camps de la seva activitat productiva, el fet que Ros Roca incorpora aspectes de responsabilitat social en el seu desenvolupament com a activitat (en projectes com els sistemes de recollida que tinguin una consideració especial a les persones amb limitacions físiques), i el compromís de l’empresa amb el medi ambient (formant part de fundacions com Fòrum Ambiental).

De cara al futur, l’empresa aposta per mantenir un paper prioritari en els dos aspectes que l’han fet triomfar al llarg del temps: la internacionalització –incrementant el mercat exterior, i la innovació –creant novetats en el camp de recollida i tractament de residus-.

FARPLA: farratges del pla.
Empresa ubicada a Linyola; es dedica a la deshidratació i transformació de farratges, d’on n’obtenen bàsicament bales d’alfals per l’alimentació del bestiar i pellets de biomassa per la generació d’energia tèrmica; d’aquests dos productes centrals en sorgeixen diverses variants.
En el cas de les bales d’alfals s’obtenen 4 variants; bales d’alfals deshidratat, bales de barreja de farratges, granulat d’alfals i bales de palla premsada.
En el cas dels pellets se’n poden distingir tres tipus, diferenciats per la qualitat i el preu; alta qualitat, biomassa més econòmic i reciclatge.
Va ser creada l’any 2004 per tres socis principals; tots tres amb una llarga experiència en el sector dels farratges, encara que cadascú en un àmbit diferent.
La seva producció comença amb la producció de bales d’alfals per la ramaderia principalment de Catalunya, Illes Balears i les Illes Canàries; l’any 2007, la caiguda dels preus de la llet, obliga als pagesos a canviar l’alimentació del bestiar per poder augmentar el marge de benefici; i és en aquest moment que FARPLA es planteja un mercat alternatiu, iniciant la distribució de pellets i/o l’ instal•lació i venda de calderes de biomassa.
En el cas d’ èxit i els factors explicatius cal esmentar la subvenció rebuda pel FEOGA, destinada a la construcció d’una nova planta de producció; així com del finançament pel desenvolupament de nous productes per part de CDTI; i l’ajuda de l’ ICAEN per l’ instal•lació de diferents sistemes innovadors per tal d’aconseguir major estalvi energètic. Cal nombrar la gran automatització disponible el les seves instal•lacions.

Carles Bergadà Civit.

La Fundació Femcat a través del programa escola-empresa ens ha facilitat la xerrada amb Vicenç Pedret president del Grup Ramon Clemente SA, grup dedicat a la fabricació i venda d’envasos de vidre per perfumeria i cosmètica amb plantes de producció al Masnou, l’Hospitalet i la Llagosta.

Els alumnes d’economia i empresa podran contrastar punts de vista i plantejar  qüestions sobre la gestió d’una empresa amb un directiu i empresari d’àmplia experiència.

La sessió tindrà lloc al proper dimarts 24 d’abril a les 9.00 a la sala d’actes de l’Ins ciutat de Balaguer.

Aquesta empresa és la fusió de 2 grups empresarials, per una part
COMSA creada a Reus a finals del segle XIX, i, per altra part EMTE
creada a Barcelona al 1961. Els primers els ha creat la família
Miarnau, i els segons són creats per la família Sumarroca.

La fusió sorgí l’any 2009, al Maig. I amb aquest acord es crea COMSA EMTE. Ara, l’empresa està controlada un 70% per la família Miarnau, un
18% per la família Sumarroca, el 6% pel Banc Sabadell, i el 6% per Caja Madrid.

COMSA EMTE opera en 4 àrees de negoci:

• Infraestructures
• Enginyeria i Sistemes
• Medi ambient
• Serveis i Logística
• Energies Renovables

El grup compta amb 8600 treballadors, i la seva facturació al 2009 és de 2083 milions d’euros. Però, al 2010 la facturació és de 2230 milions d’euros. Això vol dir, que aquesta
empresa fa front a la crisi. També, podem trobar aquesta empresa a Austràlia, França,
Polònia, etc.

L’objectiu principal del meu treball de recerca alorar la inversió i els costos econòmics de l’ensenyament públic, en un moment en que aquest tema ha adquirit certa importància a causa de les retallades de l’estat en l’educació. La recerca va consistir en buscar, extreure i elaborar dades rellevants sobre l’educació pública, on finalment, a la conclusió les hem relacionat amb dades actuals i més generals.
Aixi que vam calcular el cost anual d’un alumne de secundaria, a partir de dos casos: Un particular que ens situava un institut, amb tots els costos i despeses que comporta; i un de general, que el calculavem a partir dels pressupostos generals d’ensenyament de la generalitat. I seguidament vam comparar aquesta dada amb el fracas escolar i amb el PIB d’alguns dels països de la unio europea.

El meu treball de recerca tracta sobre l’evolució de l’atur a nivell  de Espanya i Catalunya ja que en els últims anys.  El canvi produït  ha estat molt destacable i dolent per  la nostra economia, vaig pensar que seria interessant parlar sobre aquest tema.

La motivació que vaig tenir va ser  conèixer el paper de  l’atur i l’evolució econòmica dels últims anys. Segons  el que es pot veure en el treball no a estat gens favorable.

He pogut observar segons el treballat que les conclusions no han estat del tot favorables ja que el nombre d’aturats són molt elevats tant a nivell espanyol com a nivell català. I si en un futur no és millora aquesta situació  pot acabar  en una situació tràgica per a la economia espanyola i catalana i pot donar pas a una situació encara més negativa de la que actualment ja estem sofrint.

Segons un article publicat darrerament al diari Expansión, les grans immobiliàries del món han pogut reduir el seu deute a la meitat el passat 2011, respecte les dades del 2010. Tres anys després que comencés la bombolla immobiliària, Colonial i Renta Corporación han aconseguit deixar enrere les pèrdues i han aconseguit beneficis, que els han servit per compensar la situació del sector a l’any 2010. Realia i Testa, al seu temps, també han aconseguit millorar el seu benefici. Per altra banda, tenim Martinsa Fadesa, Reyal Urbis i Quabit que tot i que han aconseguit reduir el seu deute, encara tenen pèrdues a les que respondre. Destacar, per últim, Metrovacesa i Vallhermoso, que no només encara mantenen les pèrdues, sinó que a més les han incrementat en l’últim any.

Tot i la millora de resultats del passat 2011, en l’exercici es va arribar a perdre més de 1000 milions d’euros, i es va acumular un deute al voltant dels 20000 milions d’euros. Sembla que encara hi ha molt per fer per superar aquesta bombolla immobiliària. No obstant, la situació millora. Podem donar gràcies.

Feia molt temps que em rondava pel cap la idea de fer una recerca sobre la xarxa social que actualment està dominant el món: el fet de veure com Facebook s’estava endinsant més i més dins de les vides de les persones. Quan va arribar el dia de l’elecció de tema, vaig tenir molt clar que aquest fenomen social havia de ser la base del meu treball, així com també, el món empresarial –estudis posteriors que m’agradaria estudiar quan acabés el batxillerat-, així va ser com vaig unir els dos grans àmbits. Un cop això, vaig anar investigant, parlant amb empresaris i coneixent així les motivacions que els havia dut a obrir-hi una pàgina, i quines utilitats n’extreien, així com els seus propòsits de futur i la seva organització dins de l’empresa.

Un cop haver-lo acabat i havent estat testimoni d’un dels exemples més clars de globalització i de revolució de les TIC en el món actual, puc afirmar que no som prou conscients de la gran utilitat que proporcionem a les empreses, comentant les fotografies dels amics, o posant el popular “m’agrada” a qualsevol aplicació que ens surti a la pantalla. Sens dubte, un negoci actual amb projecció al futur. Una gran base de dades social a nivell mundial. Facebook és una empresa, i al mateix temps, connecta al consumidor amb les altres empreses: què més es pot demanar?