Category Archives: Mercats

Repsol guanya fins a Setembre un 32,5% més que al 2009.

Leave a reply

logo_blue_trans1La multinacional guanya 1.786 milions d’euros, amb l’ajuda per l’encariment del cru i la apreciació del dòlar.

Repsol ha registrat un benefici net de 1.786 milions d’euros als nou primers mesos del any, la data suposa un augment del 32,5% sobre el mateix període de 2009, quan l’empresa va guanyar 1.348 milions d’euros.
L’empresa ha valorat que fins setembre va mantenir la bona tendència dels sis primers mesos amb creixements en les seves principals àrees de negoci.
En aquets nou mesos, el resultat brut de explotació ha estat de 7.067 millons d’euros, un 43.6% més, mentre, que el resultat de l’explotació ha arribat als 4.060 milions d’euros, el que suposa un augment del 58,4%.
Però molt hi ha tingut a veure l’encariment de cru en un 33,9% i del gas un 22,7%. L’apreciació del dòlar ha permès revaloritzar el negoci internacional.
La liquiditat de Repsol és de 7.000 milions d’euros. El deute net puja a 5.504 milions. Durant els nou primers mesos del any, hem donat passos decisius per la consecució dels objectius marcats a la nostra estratègia “Horizonte 2014” ha afirmat el president de la companyia, Antonio Brufau.

Comentari;
Repsol ha obtingut un benefici net de 1.786 milions d’euros als nou primers mesos del any, va augmentar 32,5% durant l’any 2009, quan la compañía va guanyar 1.348 milions d’euros, és un augment considerable per l’empresa ja que això com la noticia diu que la apreciació del dòlar ha servit per revaloritzar el negoci internacional.
Sandra Adelantado

La productivitat laboral ha disminuït a Catalunya des dels anys noranta

Leave a reply

El model de creixement basat en mà d’obra poc qualificada provoca taxes de productivitat que fan poc competitiva a l’economia catalana, segons l’informe

productividad-300x2241La productivitat laboral catalana ha disminuït des de mitjans dels anys noranta “i mostra índexs de creixement clarament inferiors als d’altres països europeus”, segons s’assenyala en el nou Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013, elaborat per la Generalitat de Catalunya. En aquest document s’assegura que a Catalunya el creixement mitjà anual del PIB per treballador durant el decenni 1995-2005 va ser negatiu, del -0,6%.

Els autors del pla asseguren que el ràpid augment de la població entre 1995 i 2005 i els elevats índexs d’ocupació van contribuir a un creixement del producte interior brut (PIB) del 3,2%, per sobre del conjunt de les regions de l’OCDE, però a causa dels fluxos migratoris massius el creixement del PIB per càpita va ser, comparativament, poc important.

En aquesta dècada la productivitat del treball a Catalunya es va mantenir per sobre de la mitjana espanyola però per sota d’altres comunitats, com ara el País Basc o Madrid. També considera l’estudi que encara que un 22,5% de les empreses innovadores d’Espanya estan constituïdes a Catalunya-a Madrid es situa en un 15,6% ia Andalusia en un 15% – “el model de creixement extensiu basat en mà d’ obra poc qualificada provoca taxes de productivitat que fan poc competitiva a l’economia catalana “.

Assegura a més que l’intens període de creixement econòmic que va experimentar Catalunya des de principis de la segona meitat dels anys noranta ha arribat a la seva fi, i aquesta contracció de l’economia s’atribueix a la caiguda del sector de la construcció residencial i l’ajust dels mercats financers.

Com a conseqüència de tot això, a Catalunya s’ha observat un augment considerable de l’atur, que ha afectat especialment els treballadors menys qualificats.

Entre el primer trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2009 l’índex d’atur va augmentar fins a arribar al 16,3%. En aquest document es constata que “el canvi de cicle econòmic fa que sigui més pertinent que mai qüestionar si les nostres formes de dissenyar, de produir i de vendre són sostenibles”.

Catalunya ha reconegut la necessitat de fomentar la competitivitat sostenible i, des d’aquesta perspectiva, el Govern de la Generalitat ha potenciat accions centrades en la ciència, la tecnologia i la innovació que permetin estimular el desenvolupament socioeconòmic.

Afegeix aquest treball que per mantenir i incrementar l’estatus que ha adquirit com a territori, Catalunya ha de reaccionar a les amenaces i les oportunitats d’ordre global que comporten els canvis experimentats pels models socioculturals, empresarials i de serveis col.lectius.

El Pla de recerca i innovació 2010-2013 és l’instrument mitjançant el qual la Generalitat de Catalunya exerceix la tasca de planificació, foment i coordinació de la recerca i la innovació del país.

És també l’eix fonamental sobre el qual es donarà suport al desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació durant els propers quatre anys. Aquest pla abasta un període que arriba fins a l’any 2013, amb la finalitat de sincronitzar-se amb la planificació europea, i el 7è Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic 2007-2013 de la UE.

El comentari

El text fa referencia parla d’un fet actual que s’està observant en els últims temps a Catalunya: la productivitat catalana ha disminuït en aquesta zona des dels anys noranta. Això és degut a que el model de creixement que ha tingut Catalunya aquests anys és el de mà d’obra poc qualificada, que ha provocat taxes de productivitat que fan poc competitiva l’economia catalana. Algunes dades que ens dóna per demostrar el que ens està descrivint és el -0.6% del PIB mitjà anual des del 1995 al 2005, o els baixos índex d’ocupació que actualment estem vivint en aquesta situació de crisi on estem immersos. Fa una mica una evolució d’aquest període de creixement: d’alguna manera parla que va tenir l’època d’esplendor als anys noranta -en aquesta dècada la productivitat del treball a Catalunya es va mantenir per sobre de la mitjana espanyola-, però que actualment n’estem patint les conseqüències. Es posa especial èmfasi en la taxa d’aturats, i en el fet que els més afectats en aquesta situació han estat aquells treballadors menys qualificats. Com a solució plantejada, parla del foment de la competivitat sostenible, i del fet de potenciar accions centrades en la ciència, la tecnologia i la innovació per estimular el desenvolupament socioeconòmic; així com reaccionar davant les possibles amenaces i oportunitats d’ordre global que comporten canvis socioculturals, empresarials, etc.

Glossari

  • Productivitat laboral: es defineix com l’augment o disminució dels rendiments, originat en la variació de qualsevol dels factors que intervenen en la producció: treball, capital, tècnica, etc.
  • Taxa de productivitat: estudi que estableix la relació entre la producció obtinguda per un sistema productiu i els recursos utilitzats per obtenir-la
  • Generalitat de Catalunya: sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya, i el qual s’encarrega de l’economia de la comunitat, entre moltes altres coses.
  • PIB (Producte Interior Brut): és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció
  • Model de creixement: representació gràfica que illustra la variabilitat de l’economia en una regió
  • “El ràpid augment de la població entre 1995 i 2005”: durant aquests anys, Catalunya va passar de 6.200.000 milions d’habitants a 7 milions, aproximadament
  • OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): és una organització internacional formada pels països desenvolupats que accepten els principis de democràcia participativa i de lliure mercat
  • Empresa innovadora: és aquella empresa que accepta el canvi i s’esforça en comprendre’l, és dir, s’adapta als nous canvis socials, econòmics o polítics
  • Atur: en economia, una persona que pot i vol treballar pel salari prevalent del mercat però que no troba feina, és considerada una persona que està en atur
  • Taxa d’atur: el nombre de treballadors aturats dividit entre el nombre de treballadors actius ‘
  • Competivitat sostenible: el fet de marcar-nos nous reptes i objectius al treball, mitjançant una adequada planificació i constància per millorar i intentar-nos superar dia a dia
  • Desenvolupament socioeconòmic: d’alguna manera, millora de l’economia d’una regió
  • Ordre global: que afecten a tot el país
  • Pacte Nacional per a la Recerca i a la Innovació (PNRI): un gran acord, de llarg abast temporal i d’ampli concens entre els agents socials, econòmics i polítics perquè Catalunya esdevingui un país competitiu en una societat del coneixement basada en el progrés a partir del talent, la ciència, la tecnologia i la innovació

Jaume Ros

L’augment de la demanda estabilitza el preu dels pisos

2 Replies

Informe sobre el mercat immobiliari a Barcelona

Baixa un 1,4% el nombre de contractes de lloguer i es mantenen les tarifes

Les operacions de compravenda van créixer un 30,9% el primer semestre

EL PERIÓDICO–BARCELONA

La bombolla ha deixat de desinflar-se a Barcelona i el preu mitjà de les vivendes tant d’obra nova com de ­segona mà s’ha estabilitzat el primer semestre del 2010 en el conjunt de la ciutat a causa de l’augment de la demanda, segons l’informe sobre el mercat immobiliari presentat ahir per l’ajuntament, en què ­també s’indica que el mercat de lloguer ha experimentat un lleuger descens en el nombre de contractes (un 1,4% menys) i els preus es mantenen ­(baixen una mitjana d’un 0,9%).

Pel que fa als pisos d’obra nova, el preu de venda ha augmentat un ­lleuger 0,3% respecte al semestre anterior, i s’ha situat en 5.457 ­euros el metre quadrat; i en el mercat de segona mà les variacions es ­man­tenen entre un descens d’un 0,4% i un ­augment d’un 1,2%, i se situen en els 4.083 euros el metre ­quadrat.

CREIX LA COMPRAVENDA

El creixement de la demanda s’ha traduït també en un augment de les operacions de compravenda del 30,9%. ¿El motiu? La reacció dels consumidors per evitar l’augment de l’IVA del mes de juliol i la reducció de les deduccions per la compra d’un pis, que s’aplicaran a partir de l’1 de gener de l’any que ve.

En l’àmbit de la construcció, l’informe indica que s’ha frenat la tendència descendent de les vivendes iniciades, amb tan sols un 1,3% menys de llicències.

Per districtes, el més car pel que fa a l’obra nova és les Corts, amb un preu de 8.786 euros per metre quadrat, encara que la zona més costosa per comprar un pis de segona mà continua sent Sarrià-Sant Gervasi, amb una mitjana de 5.903 euros per metre quadrat, tot i experimentar la caiguda dels preus més alta de la ciutat: un 3,3%. El tercer districte més car és l’Eixample, on l’obra nova ja està en els 6.400 euros el metre. Ciutat Vella és el lloc amb menys obra nova iniciada, i en el mercat de segona mà els preus han caigut un 2,4%.

El consistori va presentar ahir aquestes dades del primer semestre del 2010, que es recolliran en la publicació Xifres d’habitatge, editada pel Patronat Municipal de Vivenda de Barcelona des de l’any 1998. La revista també inclou el Pla de Vivendes 2008-2016.

Comentari

En primer lloc els preus de l’habitatge han baixat d’una mitjana de 0’9%, però això només els del lloguer i tot això és gràcies a la demanda dels consumidors, com més demanden millor.

En canvi l’obra nova ha augmentat el preu dels habitatges, el preu queda entre uns 5.457 Eur/ metre quadrat.

Els de segona mà no canvien, el seu preu no varia, queda tal com està, ni puja ni baixa, perquè ja que no hi ha hagut demanda dels consumidors, la cosa no varia.

El creixement també ha passat a la compravenda, un 30’9%. El motiu són els consumidors perquè a augmentant  l’IVA al mes de Juliol.

Però tot això es reduirà sobre el mes de Gener del pròxim any, no augmentarà tant ni baixarà tant, es quedarà just al punt d’equilibri, o sigui no variarà  a partir del  mes de Gener, diguem que la cosa seria una mica més suau.

El preus dels pisos varia segons la zona, o sigui serà més car (per exemple) a les Cors que a Sarrià-Sant Gervasi.

Un exemple molt simple, és que a un poble els preus són menys cars que una ciutat, perquè? Un exemple de tants seria perquè en un poble no podem satisfer “del tot” les nostres necessitats i gustos.

Mariam Kamal

Les peres i les pomes s’encareixen més d’un euro des de Mercabarna fins a la taula

1 Reply

La baula de la cadena comercial que representa el principal increment, segons l’observatori de la fruita de la Generalitat El diferencial entre Mercabarna i el punt de venda al consumidor supera l’euro en la pera conference.
Segre – Lleida
L’última baula de la cadena de comercialització de les pomes i peres és el punt on més s’encareix la fruita de Lleida, segons revela l’Observatori de Preus de la conselleria d’Agricultura corresponent al 10 de novembre d’aquest mes.
L’estudi, que analitza els preus de Mercolleida, de central, de mercat a l’engròs i de punt de venda al públic en la setmana 44 d’aquest any, destaca que entre el majorista, en aquest cas Mercabarna, i el punt de venda al consumidor, les pomes i peres de Lleida poden encarir-se entre 1,05 i 1,09 euros, respectivament.
Inici de la cadena
A la llarga cadena que hi ha des que es posa preu a un producte fins que arriba a la taula del consumidor, segons indiquen les dades de la conselleria d’Agricultura, una quilo de pera conference (de calibre 60 a granel i sense manipular) es va valorar en la setmana 44 a la llotja de Mercolleida en 0,48 euros.
Després d’envasar-lo i manipular-lo, el preu puja 0,16 euros el quilo fins a costar-ne 0,64. Una vegada al mercat a l’engròs, en aquest cas Mercabarna, s’eleva 20 cèntims d’euro i ja costa 0,84 euros el quilo.
I quan arriba al consumidor final és el moment en què l’increment es dispara fins als 1,09 euros més per quilo i el preu mitjà final queda en 1,93 euros el quilo per al consumidor.
Respecte a la poma golden passa una cosa semblant. Després de fixar la llotja de Mercolleida un preu de 0,33 euros el quilo a una poma golden (de calibre 70, sense envàs i sense manipular), el preu s’eleva 16 cèntims més quan passa per la manipulació (envasat, etc.), fins als 0,49 euros/quilo.
D’allà, a l’arribar a Mercabarna, el preu s’incrementa 33 cèntims d’euro més i el quilo de poma golden costa 0,72 euros. Després d’aquest pas, el consumidor paga 1,05 euros més fins als 1,77 euros el quilo de mitjana, segons dades proporcionades pel ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per a la província de Barcelona.
S’ha de destacar que la campanya de comercialització de la fruita va arrencar a l’estiu amb el sector esperançat davant d’unes cotitzacions que tornaven a resultar dignes després d’una campanya del 2009 ruïnosa a causa de les greus tempestes de pedra i vent. De tota manera, els costos de producció en el cas de la poma oscil·len entre els 27 i els 30 cèntims d’euro per al productor, un 90 per cent del que percep pel seu producte.
Vendes a pèrdues
No obstant, en els últims dies s’han produït denúncies de sindicats agraris com Unió de Pagesos (UP) en què s’ha denunciat diverses cadenes de supermercats per presumptes vendes a pèrdues en fruita dolça com la mateixa poma golden.
COMENTARI
El 10 de novembre a les pomes i a les peres se’ls hi va pujar el preu més d’un euro.

Una pera sense manipular-la per vendre-la a granel es va valorar a la llotja de Mercolleida en 0,48 euros el quilo, desprès de manipular-lo i envasar-lo el preu puja 0,16 i finalment una vegada al mercat a l’engròs s’eleva 20 cèntims més.

Quan arriba al consumidor final l’increment es dispara fins a 1,09.

Respecte a la poma passa una cosa semblant, a Mercolleida se li fixa un preu inicial de 0,33 cèntims el quilo, quan a estat envasada i manipulada s’augmenta 0,16 cèntims més. Quan arriba a Mercabarna el preu puja 33 cèntims, desprès d’aquest pas el consumidor pot arribar a pagar 1,05 fins a 1,79 euros el quilo.

Hi ha hagut denuncies ja que alguns supermercats venen les pomes més barates hi això fa que tinguin pèrdues.

Crec que no s’hauria de pujar tant el preu ja que els productors de pomes i peres cobren molt poc comparat amb el preu que acaben pagant els consumidors.

Jordina Guillaumet