Category Archives: Mercat de treball

Estem malament, però anem bé

Leave a reply

Resum de l’article de l’Antón Costas, Catedràtic de Política Econòmica (UB) a el PERIODICO.

L’empenta de les exportacions i l’augment de les inversions indiquen que el panorama millora

Per saber si hi ha bones notícies en l’evolució de l’economia cal analitzar tres variables: l’activitat econòmica, l’ocupació i el crèdit. Si milloren, amem bé.

¿Hi ha bones notícies sobre aquestes variables? N’hi ha.

L’activitat econòmica. Si mirem les dades de l’INE, l’economia espanyola en conjunt, el 2010 va estar estancada (ni creixement, ni recessió).

Però, si al conjunt de l’economia li traiem les activitats de la construcció, llavors ens trobem amb una agradable sorpresa: l’economia no vinculada a la construcció va créixer un 1,7% de mitjana el 2010. Aquesta és una primera bona notícia.

¿Què és el que està tirant de l’economia, si la construcció està parada? Les exportacions, que tenen un comportament espectacular. L’espanyola és l’economia de l’OCDE (el club dels rics) que des del 2002 ha mantingut més bé la seva quota als mercats internacionals, també durant la crisi, llevat d’Alemanya (“of course”). No és poca cosa en el temps de la competència de Xina com a gran exportador.

Això és molt important. Perquè si van bé les exportacions, llavors és possible respondre al gran repte de l’economia espanyola en aquest moment: desendeutar-se i, al mateix temps, créixer. I sembla que, lentament, s’està aconseguint.

Però això va ser el 2010. ¿Com anirà el 2011?

Fixem-nos en l’equació següent: el PIB és igual a consum més inversió, més exportacions, menys importacions (PIB = C + I + D + X – M). Si aquestes variables donen senyals positius, vol dir que les coses aniran millorant. Vegem-ho.

Les exportacions (X) continuen anant molt bé el 2011. El mes de gener, per primera vegada en la nostra història, el saldo comercial d’Espanya amb la Unió Europea ha estat positiu. 😀

Les inversions empresarials (I) s’han recuperat, impulsades per les exportacions i les empreses necessitaran ampliar les seves instal·lacions. 😀

El consum privat (C) ara és feble, moltes famílies estan desendeutant-se i redueixen el consum 😐

La despesa o consum públic (D) està en una etapa de retallades. 😐

Però l’estalvi està baixant i això portarà l’augment del consum. 😉 . (Taxes d’estalvi elevades com les d’aquests anys indicaven por del futur i incertesa. Que es redueixin significa que la confiança augmenta.)

¿I l’ocupació? Si les inversions augmenten, tard o d’hora l’ocupació també augmentarà. Les últimes dades de l’atur 🙁 no són favorables. Però les afiliacions a la Seguretat Social estan augmentant 🙂  , i això significa que s’estan creant nous llocs de treball.

El canvi d’actitud dels mercats financers internacionals respecte a Espanya indica que s’està millorant. Les primes de risc del deute públic han baixat 😀 i s’ha allunyat el fantasma del rescat.

I s’ha tornat a obrir l’aixeta del finançament extern per a les emissions de les grans empreses i la banca espanyola. Aquest és un pas previ perquè després el crèdit minorista torni a fluir cap a empreses i famílies. Tot i que trigarà a normalitzar-se, perquè els bancs i les caixes ara també estan desendeutant-se i necessitades de més capital.

I canvien també les actituds respecte a Espanya. Només cal llegir l’elogiós editorial que va fer dimarts passat l’influent diari Financial Times, un mitjà gens complaent amb Espanya i amb el president del Govern.

Loterías y Apuestas del Estado: Un ‘Gordo’ de 9.000 millones

Leave a reply

El beneficio de esta compañía rozó los 3.000 millones de euros en 2009 (tras crecer un 3,47% sobre el ejercicio anterior) y sus ingresos ascienden a 10.000 millones.
El Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero tiene en su mano una papeleta valorada en 30.000 millones de euros con Loterías y Apuestas del Estado (LAE). Ésa es la tasación de una compañía cuyo resultado neto en 2009 ascendió a 2.995 millones, tras crecer un 3,47% sobre el ejercicio anterior; y sus ingresos rondan los 10.000 millones. Es decir, su margen supera el 30%. Esta sociedad, con 200 años de historia, tiene en el mercado nueve productos diferentes (entre ellos la Quiniela, la Primitiva o la Bonoloto) y comercializa más de 20 millones semanales de resguardos. El Ejecutivo ha manifestado hoy su intención de privatizar un 30% de este monopolio público, con lo que podría lograr una inyección de liquidez cercana a los 9.000 millones. Para Enrique Quemada, consejero delegado de One To One Capital Partners, es un precio razonable ya que esta inversión es “como un bono que ofrece una rentabilidad muy predecible”. Junto a ello, a juicio de este experto, lo más relevante en esta operación, así como en la de Aena, no es sólo el precio. “El Estado buscará una colocación rápida dado que lo verdaderamente importante ahora es el mensaje a transmitir a los mercados y no tanto maximizar el valor con la venta”. Loterías y Apuestas del Estado cuenta, además, con una serie de privilegios de los que no gozan otros operadores. En este sentido, la Confederación Española de Organizaciones de Empresarios del Juego del Bingo ha incidido en que “hace una publicidad extraordinaria que llega a todo el mundo mientras que al resto de empresas del sector les está prohibida”, según indica el gerente de la organización, Juan José Sánchez Colilla, a Ep. En paralelo, “no paga impuestos, mientras que el resto de las compañías da más de una cuarta parte de la venta a las administraciones regionales”, añadió. ¿Quiénes serían los candidatos a optar por esta porción del pastel de las loterías públicas? En España hay dos gigantes en el negocio de los juegos de azar, Codere y Cirsa, que podrían mostrar su interés por participar en esta privatización. En este tiempo también han ganado peso en nuestro país otros colosos internacionales, como Bet And Win (Bwin), que son candidatos a entrar en la puja. Aún así, por el importe de la operación, fuentes del sector indican que también podrían interesarse bancos de inversión.

Comentari

Aquesta noticia ens fa veure un pas més del govern comunista que tenim.
Veient el que fem per salvar el pressupost del l’any que ve que estem venen uns beneficis que aquest organisme produeixen tots els anys i així fent uns ingressos fixes i per sempre. Això és salvar el benefici a llarg plas per uns diners per salvar el dèficit del 2011 i amb ells els comptes reflexats en la llei de pressupostos generals de l’estat.

El govern no pensa, ven el 30% de l’empresa més rentable del estat quan en aquesta empresa loteries de l’estat el 99’9% dels treballadors són autònoms, es a dir, assumeixen la seguretat social els venedors i tot per a que la multinacional vingui i ens saturi el mercat. En els països que s’ha venut la gestió total han demostrat pèrdues al poc temps.

El 30% d’un negoci segur en un règim de monopoli, regulat i protegit per l’estat, que produeix 3.000 milions de beneficis anuals, crec que val una mica més del que es diu, encara que no es tingui el control, els beneficis nets a l’any són molt bons ( casi 1.000 milions).
Crec que veient això el fet de vendre-la per 9000 milions és gairebé regalada, podrien vendre-la més cara tenint i tenint opció a recomprar-la al cap de 10 anys pel mateix import.

Lídia Sampietro

La productivitat laboral ha disminuït a Catalunya des dels anys noranta

Leave a reply

El model de creixement basat en mà d’obra poc qualificada provoca taxes de productivitat que fan poc competitiva a l’economia catalana, segons l’informe

productividad-300x2241La productivitat laboral catalana ha disminuït des de mitjans dels anys noranta “i mostra índexs de creixement clarament inferiors als d’altres països europeus”, segons s’assenyala en el nou Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013, elaborat per la Generalitat de Catalunya. En aquest document s’assegura que a Catalunya el creixement mitjà anual del PIB per treballador durant el decenni 1995-2005 va ser negatiu, del -0,6%.

Els autors del pla asseguren que el ràpid augment de la població entre 1995 i 2005 i els elevats índexs d’ocupació van contribuir a un creixement del producte interior brut (PIB) del 3,2%, per sobre del conjunt de les regions de l’OCDE, però a causa dels fluxos migratoris massius el creixement del PIB per càpita va ser, comparativament, poc important.

En aquesta dècada la productivitat del treball a Catalunya es va mantenir per sobre de la mitjana espanyola però per sota d’altres comunitats, com ara el País Basc o Madrid. També considera l’estudi que encara que un 22,5% de les empreses innovadores d’Espanya estan constituïdes a Catalunya-a Madrid es situa en un 15,6% ia Andalusia en un 15% – “el model de creixement extensiu basat en mà d’ obra poc qualificada provoca taxes de productivitat que fan poc competitiva a l’economia catalana “.

Assegura a més que l’intens període de creixement econòmic que va experimentar Catalunya des de principis de la segona meitat dels anys noranta ha arribat a la seva fi, i aquesta contracció de l’economia s’atribueix a la caiguda del sector de la construcció residencial i l’ajust dels mercats financers.

Com a conseqüència de tot això, a Catalunya s’ha observat un augment considerable de l’atur, que ha afectat especialment els treballadors menys qualificats.

Entre el primer trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2009 l’índex d’atur va augmentar fins a arribar al 16,3%. En aquest document es constata que “el canvi de cicle econòmic fa que sigui més pertinent que mai qüestionar si les nostres formes de dissenyar, de produir i de vendre són sostenibles”.

Catalunya ha reconegut la necessitat de fomentar la competitivitat sostenible i, des d’aquesta perspectiva, el Govern de la Generalitat ha potenciat accions centrades en la ciència, la tecnologia i la innovació que permetin estimular el desenvolupament socioeconòmic.

Afegeix aquest treball que per mantenir i incrementar l’estatus que ha adquirit com a territori, Catalunya ha de reaccionar a les amenaces i les oportunitats d’ordre global que comporten els canvis experimentats pels models socioculturals, empresarials i de serveis col.lectius.

El Pla de recerca i innovació 2010-2013 és l’instrument mitjançant el qual la Generalitat de Catalunya exerceix la tasca de planificació, foment i coordinació de la recerca i la innovació del país.

És també l’eix fonamental sobre el qual es donarà suport al desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació durant els propers quatre anys. Aquest pla abasta un període que arriba fins a l’any 2013, amb la finalitat de sincronitzar-se amb la planificació europea, i el 7è Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic 2007-2013 de la UE.

El comentari

El text fa referencia parla d’un fet actual que s’està observant en els últims temps a Catalunya: la productivitat catalana ha disminuït en aquesta zona des dels anys noranta. Això és degut a que el model de creixement que ha tingut Catalunya aquests anys és el de mà d’obra poc qualificada, que ha provocat taxes de productivitat que fan poc competitiva l’economia catalana. Algunes dades que ens dóna per demostrar el que ens està descrivint és el -0.6% del PIB mitjà anual des del 1995 al 2005, o els baixos índex d’ocupació que actualment estem vivint en aquesta situació de crisi on estem immersos. Fa una mica una evolució d’aquest període de creixement: d’alguna manera parla que va tenir l’època d’esplendor als anys noranta -en aquesta dècada la productivitat del treball a Catalunya es va mantenir per sobre de la mitjana espanyola-, però que actualment n’estem patint les conseqüències. Es posa especial èmfasi en la taxa d’aturats, i en el fet que els més afectats en aquesta situació han estat aquells treballadors menys qualificats. Com a solució plantejada, parla del foment de la competivitat sostenible, i del fet de potenciar accions centrades en la ciència, la tecnologia i la innovació per estimular el desenvolupament socioeconòmic; així com reaccionar davant les possibles amenaces i oportunitats d’ordre global que comporten canvis socioculturals, empresarials, etc.

Glossari

  • Productivitat laboral: es defineix com l’augment o disminució dels rendiments, originat en la variació de qualsevol dels factors que intervenen en la producció: treball, capital, tècnica, etc.
  • Taxa de productivitat: estudi que estableix la relació entre la producció obtinguda per un sistema productiu i els recursos utilitzats per obtenir-la
  • Generalitat de Catalunya: sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya, i el qual s’encarrega de l’economia de la comunitat, entre moltes altres coses.
  • PIB (Producte Interior Brut): és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció
  • Model de creixement: representació gràfica que illustra la variabilitat de l’economia en una regió
  • “El ràpid augment de la població entre 1995 i 2005”: durant aquests anys, Catalunya va passar de 6.200.000 milions d’habitants a 7 milions, aproximadament
  • OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): és una organització internacional formada pels països desenvolupats que accepten els principis de democràcia participativa i de lliure mercat
  • Empresa innovadora: és aquella empresa que accepta el canvi i s’esforça en comprendre’l, és dir, s’adapta als nous canvis socials, econòmics o polítics
  • Atur: en economia, una persona que pot i vol treballar pel salari prevalent del mercat però que no troba feina, és considerada una persona que està en atur
  • Taxa d’atur: el nombre de treballadors aturats dividit entre el nombre de treballadors actius ‘
  • Competivitat sostenible: el fet de marcar-nos nous reptes i objectius al treball, mitjançant una adequada planificació i constància per millorar i intentar-nos superar dia a dia
  • Desenvolupament socioeconòmic: d’alguna manera, millora de l’economia d’una regió
  • Ordre global: que afecten a tot el país
  • Pacte Nacional per a la Recerca i a la Innovació (PNRI): un gran acord, de llarg abast temporal i d’ampli concens entre els agents socials, econòmics i polítics perquè Catalunya esdevingui un país competitiu en una societat del coneixement basada en el progrés a partir del talent, la ciència, la tecnologia i la innovació

Jaume Ros

La patronal catalana Foment del Treball proposa acomiadar funcionaris

Leave a reply

També aconsella reduir a la meitat el nombre d’ajuntaments

Magadalena Altinsent / SEGRE/ Barcelona

dibujoEl president de Foment del Treball i candidat a dirigir la CEOE, Joan Rosell, ha apostat aquest dijous per fusionar ajuntaments fins a reduir el seu nombre a la meitat i per aplicar un expedient de regulació en les administracions públiques per retallar el dèficit públic i fer-les més eficaces. Rosell ha llançat aquestes propostes en el marc de la ponència ” Sortim o no de la crisi? ” que ha pronunciat aquest dijous a Barcelona, organitzada per la consultora PwC i La Vanguardia, i en la que s’ha mostrat optimista respecte a les possibilitats d’Espanya de recuperar la senda del creixement econòmic.

Entre les reformes que ha urgit dur a terme per sortir de la crisi, el president de la primera patronal catalana destaca la de la mateixa administració pública, tant estatal com autonòmica i local. Rosell veu insostenible el nombre de funcionaris que hi ha a Espanya, més de 3 milions de persones, i ha advocat per reduir-lo no només per la “despesa brutal” que suposen, sinó per guanyar també eficiència, ja que sosté que gran part d’ells no tenen feina.

L’empresari català ha estat especialment crític amb l’existència de 8.400 municipis a Espanya: ” Fan falta tants municipis, i els consells comarcals i les diputacions? “, s’ha preguntat en veu alta. Rosell ha posat l’exemple de països com el Regne Unit que “va fusionar” municipis. ” Hem de mirar els pros i els contres de l’actual estat de les autonomies que hem creat i si cal fer algun expedient de regulació, es fa i no passa res”, ha subratllat, després d’apuntar que en els últims anys 2.000 competències han passat de l’Estat a les comunitats autònomes.

En aquesta línia, ha assegurat que “com a mínim” 150.000 funcionaris de l’Estat no tenen feina, en especial aquells que estan empleats en ministeris com el d’Educació, Sanitat i Cultura que tenen gairebé totes les competències traspassades a les autonomies. Joan Rosell s’ha mostrat convençut que és la societat civil la que ha “d’impulsar” els partits polítics perquè duguin a terme aquest tipus de reformes que ells, per si mateixos, no posaran en marxa per por del cost electoral que tindrien.

D’altra banda, l’aspirant a presidir la CEOE ha insistit que s’ha d’emprendre “una modernització del mercat laboral” per facilitar la sortida de la crisi i ha qüestionat l’eficàcia fins al moment de la reforma aprovada recentment pel Govern, encara que ha admès que encara és aviat per poder avaluar-la. L’empresari considera “injusta” l’actual legislació en matèria d’acomiadaments ja que coexisteixen fórmules molt barates amb altres de molt cares, com és el dels contractes indefinits, que continuen sense augmentar. A més, ha subratllat la necessitat de fer obligatòria la formació dels aturats i de controlar millor l’absentisme laboral, mentre ha lamentat “el fracàs” amb què fins ara s’han saldat les converses entre la patronal i els sindicats per reformar la negociació col·lectiva.

COMENTARI

El text següent tracta sobre si s’ha de reduir el nombre de funcionaris i també d’ajuntaments a Espanya.

Creuen que no es necessiten tants funcionaris per cobrir les necessitats i que seria millor menys funcionaris però més ven preparats i amb més condicions ja que actualment si un s’ha tret les oposicions fa 10 anys i era competent amb altres funcionaris del seu apartat ara poder no ho és. Per això es parla de reduir-ne el nombre d’aquests ja que reduiria molt la despesa que això comporta.

El tema de reduir ala meitat el nombre d’ajuntaments també és per reduir despeses ja que s¡ha de contractar menys gent, el cost de manteniment és la meitat i partit amb una altra població.

Però tot això seria millorar o empitjorar? Perquè com menys llocs de treball més gent a l’atur i també els ha de pagar l’estat apart del malestar popular i costaria molt més trobar un treball.

En conclusió crec que estaria be que es controlés cada pocs anys als funcionaris si realment estan per la labor de treballar en el que treballen. No pot ser que un bomber o un mosso d’esquadra tingui unes condicions físiques que no són les més adequades en un moment determinat.

GLOSSARI

  • Ponència = Ponent: Dit del magistrat, funcionari, membre d’un col·legi o corporació, etc., diferent del president, a qui toca de fer la relació d’un assumpte, donar un informe o dictamen.
  • Patronal: Associació de fabricants o patrons per a defensar els seus interessos econòmics i polítics.

Segi Planes

Treball formarà 700 aturats per produir l’Audi Q3 a Seat

Leave a reply

logopropertyimage

El procés de contractació més important en la indústria en els últims anys comença a agafar forma. El departament de Treball va anunciar ahir la firma d’un protocol de col·laboració amb la direcció de l’empresa Seat per seleccionar i formar una xifra compresa entre 500 i 700 desocupats perquè treballin en la producció del nou Audi Q3 a partir de l’any que ve.

Aquests 700 nous empleats són els que treballaran a la cadena d’encaix del nou tot terreny urbà d’Audi. A aquesta xifra s’hi ha d’afegir el personal tècnic i de suport amb una qualificació més elevada i que Seat buscarà pel seu compte, segons van destacar fonts sindicals. La xifra final s’aproximarà als 1.000 contractes generats pel model, segons va avançar aquest diari.

adiv_10826_preview

Una de les possibilitats consisteix en el programa Forma i Contracta, que obliga l’empresa beneficiària a quedar-se amb un mínim del 60% dels candidats formats. El protocol estableix que el SOC es compromet, a més d’oferir la informació i l’assessorament dels programes de formació, «amb la subvenció corresponent», a preseleccionar les persones que compleixin el perfil que es requereix.

ERO TEMPORAL

A més dels nous contractes, la producció de l’Audi Q3 permetrà absorbir un excedent de plantilla d’uns 500 treballadors inclosos ara de forma rotatòria en un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal.

Una altra de les grans fàbriques d’automòbils a Espanya, la d’Opel a Figueruelas, mantindrà els plans de reestructuració de la plantilla, amb la sortida de 900 treballadors en els pròxims anys, malgrat un augment de la producció de 50.000 vehicles, segons va explicar ahir al IESE a Barcelona el president de General Motors Europa, Nick Reilly.

COMENTARI-OPINIÓ

Esta clar que aquesta mesura adoptada pel govern beneficiarà a molta gent, no simplement pel fet que fa que tindran treball que pot ser seria el més important sinó pel fet que se’ls i dona l’oportunitat de formar-se subvencionalment en una indústria que possiblement els i era poc coneguda. Trobo encertat també que l’empresa pugui tenir un 40% de marge per no acceptar aquestes persones ja que tampoc es tracta d’una feina regalada i com qualsevol altra feina comporta unes responsabilitats i un requisits que s’han de complir per tal del bon funcionament de l’empresa, perquè perdre diners tampoc voldrà crec. En conclusió, crec que tot tipus de plans que puguin ajudar a reduir l’atur com el que em vis en aquesta notícia es una bona sensació per sortir de la crisis.

GLOSSÀRI

  • Producció: Suma de productes obtinguts per una empresa en un temps determinat.
  • Fonts sindicals: Informacions que faciliten els sindicats ala premsa
  • ERO: Els expedients de regulació d’ocupació, els presenten les empreses o els representants legals dels treballadors per sol·licitar la suspensió o l’extinció de les relacions laborals o la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o de força major, o per extinció de la personalitat jurídica del contractant.

Enric Farreny Lorenzo.

L’OCDE calcula que la reforma laboral farà efecte el 2012

2 Replies

L’organització manté les seves previsions de PIB anunciades al maig i adverteix que per a que els canvis en el mercat laboral siguin efectius han de millorar els serveis públics d’ocupació

logo_ocdeL’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic calcula que els efectes de la reforma laboral en la recuperació de l’ocupació es començaran a notar a partir de 2012, quan l’economia espanyola tornarà a créixer per sobre de l’1%. No obstant això, si el Govern vol aprofitar al màxim els beneficis de les modificacions aprovades al juny sobre el mercat laboral, necessita augmentar l’efectivitat dels serveis públics d’ocupació. Precisament, actualitzar els serveis d’ocupació i les polítiques actives és un dels objectius que ha reiterat el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, dins de les tasques pendents fins al final de la legislatura.

Sobre les projeccions econòmiques que el conegut com a club dels països desenvolupats té per a Espanya, es mantenen les xifres que ja manejava el maig passat. En concret, preveu que el Producte Interior Brut caigui un 0,2% el 2010, una dècima menys del que estima l’Executiu. Si el Ministeri que dirigeix Elena Salgado confia en un avanç del 1,3%, l’OCDE rebaixa el creixement esperat al 0,9%. El 2012, el PIB creixerà un 1,8%, una reactivació que, juntament amb la reforma laboral, servirà per tornar a crear ocupació neta, segons afirma l’organisme.

COMENTARI:

Com podem llegir en aquesta noticia, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic calcula que els efectes de la reforma laboral ja establida no es començaran a notar del tot fins a partir del 2012 on l’economia espanyola estarà per sobre de l’1%. Es defensa que per a que aquests canvis siguin realment efectius, els serveis públics d’ocupació haurien de millorar, cosa que el nostre president Rodríguez Zapatero ha fet constar com un dels seus objectius.

El Ministeri del Treball preveu un avanç del 1’3% del PIB i, en canvi, l’OCDE rebaixa aquest avanç al 0’9%. Al 2012 creixerà un 1’% i això junt amb la Reforma Laboral ajudarà a tornar a crear una ocupació neta.

GLOSSARI:

  • Reforma Laboral: la reforma de la legislació laboral a Espanya el 2010 es va aprovar pel Congrés definitivament el 9 de setembre de 2010 i va modificar els acords signats el 2006 entre el govern i els agents socials. La reforma va tenir el seu origen en un decret llei del govern, el juny del mateix any, durant el segon mandat de José Luís Rodríguez Zapatero com a President, i que va entrar en vigor el 18 de juny, després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.
  • Ministeri de Treball: és el ministeri Encarregat de la gestió de les Polítiques atribuïdes al poder executiu en Matèria de Treball, relacions laborals, ocupació, gestió de la Seguretat Social, política social en general i, família, joventut, tercera edat, discapacitats i integració en particular, aixi com la gestió del Fons Social Europeu i de l’immigració.
  • PIB: el producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i berveis finals produïts en un espai Econòmic durant un període de temps determinat, normalment Un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
  • OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic +…

Sara Bringés

Treball impulsa la inserció laboral de més de 1.300 persones amb discapacitat mental a Lleida

1 Reply

Destina 14 milions d’euros per als 18 Centres Especials de Treball de les comarques lleidatanes

escudo_tcm32-28377

El Departament de Treball ha destinat 16 milions d’euros per a millorar la inserció laboral de persones amb discapacitat o malaltia mental de la demarcació de Lleida que han beneficiat més de 1.300 persones en el període 2008 – 2010. En concret, s’han destinat 1,9 milions d’euros per a desenvolupar diferents programes adreçats a millorar la inserció laboral en el mercat ordinari i 14,1 milions d’euros als 18 Centres Especials de Treball (CET) de Lleida. Aquests són els principals resultats aconseguits amb el desenvolupament de l’Estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya, impulsada pel Departament de Treball, que conté 60 mesures. L’objectiu d’aquesta iniciativa és garantir l’accés, la presència i la permanència de les persones amb discapacitat en el mercat laboral en condicions dignes i de qualitat, en funció de les seves necessitats i potencialitats específiques. Sara Berbel, directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, ha presentat aquest dades aquest dijous durant una visita al taller de Shalom a Lleida.

L’estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat o malaltia mental 2008-2010 es va pactar en el Consell de Relacions Laborals juntament amb amb tots els agents socials, econòmics i sindicals.

La població catalana amb discapacitat en edat laboral (de 16 a 64 anys), amb dades de l’any 2009 facilitades pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, és de 225.861 persones, de les quals 11.676 són de la demarcació de Lleida. La meitat de les persones amb discapacitat en edat laboral tenen una discapacitat física, seguida per les malalties mentals (23,7%), discapacitat intel·lectual (14,3%), visual (6%), i auditiva (5,3%). Per edats, el 62,3% de les persones amb discapacitat són més grans de 45 anys, factor que dificulta l’accés al mercat de treball, tal com passa en el conjunt de la població. En les persones amb discapacitats s’hi afegeix la problemàtica d’envelliment prematur o majors dificultats de salut amb l’edat.

Comentari:

El Departament de Treball ha destinat 16 milions d’euros per a millorar la inserció laboral de persones amb discapacitat o malaltia mental de la demarcació de Lleida que han beneficiat més de 1.300 persones. Aquests són els principals resultats aconseguits amb el desenvolupament de l’Estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya, impulsada pel Departament de Treball, que conté 60 mesures. L’estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat o malaltia mental 2008-2010 es va pactar en el Consell de Relacions Laborals juntament amb amb tots els agents socials, econòmics i sindicals.

La població catalana amb discapacitat en edat laboral (de 16 a 64 anys), amb dades de l’any 2009 facilitades pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, és de 225.861 persones, de les quals 11.676 són de la demarcació de Lleida.

Glossari:

  • Inserció laboral: La inserció laboral consisteix a oferir un acompanyament a persones que estan en situació de exclusió laboral i social, amb l’objectiu d’incorporar-se al mercat laboral. La inserció laboral aposta per la incorporació al mercat de treball, ja que considera que un treball permet a la persona accedir a l’esfera econòmica de la societat, la qual cosa facilita l’accés a un altre tipus d’esferes (social, política, cultural…). La inserció laboral es desenvolupa dins d’un entorn productiu, amb funcionament de empresa, que resulta educatiu per a la persona.
  • Consell de Relacions Laborals: és un organisme públic que té com a finalitat la potenciació del diàleg i la resolució de conflictes entre la part social (treballadors i sindicats) i empresarial al món laboral. El CRL és, també, òrgan consultiu del Parlament i Govern bascos para el referent a matèria sociolaboral.
  • Centres Especials de Treball: Els centres especials de treball (CET) són empreses que asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat, garantint la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. Són també un mitjà d’integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari.
  • Departament d’Acció Social i Ciutadania: ?té com a objectius la definició, planificació, implantació i control de les polítiques socials en la Comunitat Autònoma de Catalunya, les línies d’actuació bàsiques del qual engloben els serveis socials, majors, joves, infantesa i adolescència, dona, immigració i persones amb discapacitat, entre altres. Actualment el Departament compta amb diverses seus i centres repartits per tot el territori català, on treballen aproximadament 3.221 empleats.

Opinió:

Crec que es una decisió totalment encertada ja que aquests tipus d’ajudes permeten que molta de la població de Lleida que està aturada i és discapacitada, que es una de les causes perque els hi costa trobar feina, puguin trobar una solució ràpida i eficaç així tenen una feina que els hi permet rebre una compensació econòmica en una situació tant i tant complicada com la que esta patint l’estat espanyol. Ja que tota la població te dret a treballar en bones condicions i amb un tipus d’estabilitat i no s’ha de tindre cap tipus de discriminació.

Yago Díaz

2N B