En l’últim comunicat de dissabte, la cancellera alemanya Angela Merkel, va pronosticar que Europa necessitarà almenys deu anys per superar la crisi del deute. Segons ella, el deute s’ha anat acumulant durant dècades, i per tant, no desapareixerà tant fàcil d’un dia per l’altre.
Afirmava també, que els grans països europeus, han gastat durant anys, molt més del que havien ingressat, fet que ens indica que s’ha anat creant una bombolla financera que al final ha acabat explotant. En aquest sentit, Angela Merkel va aludir a la prohibició d’assumir nous crèdits per damunt del límit establert.
No obstant, va assenyalar que no hi ha motius pel pessimisme en quan al desenvolupament econòmic, però que perquè aquest succeeixi altre cop amb normalitat, s’han de posar totes les coses en ordre. “Un camí en el que s’ha d’anar avançant pas a pas… i de mica en mica, oblidar-nos de la crisi”. Confiem amb la cancellera? Quin remei, oi?
Category Archives: Macromagnituds
Gestiona el Pressupost de la Generalitat
Clica aquí per visualitzar el simulador dels pressupostos de la Generalitat.
Estem malament, però anem bé
Resum de l’article de l’Antón Costas, Catedràtic de Política Econòmica (UB) a el PERIODICO.
L’empenta de les exportacions i l’augment de les inversions indiquen que el panorama millora
Per saber si hi ha bones notícies en l’evolució de l’economia cal analitzar tres variables: l’activitat econòmica, l’ocupació i el crèdit. Si milloren, amem bé.
¿Hi ha bones notícies sobre aquestes variables? N’hi ha.
L’activitat econòmica. Si mirem les dades de l’INE, l’economia espanyola en conjunt, el 2010 va estar estancada (ni creixement, ni recessió).
Però, si al conjunt de l’economia li traiem les activitats de la construcció, llavors ens trobem amb una agradable sorpresa: l’economia no vinculada a la construcció va créixer un 1,7% de mitjana el 2010. Aquesta és una primera bona notícia.
¿Què és el que està tirant de l’economia, si la construcció està parada? Les exportacions, que tenen un comportament espectacular. L’espanyola és l’economia de l’OCDE (el club dels rics) que des del 2002 ha mantingut més bé la seva quota als mercats internacionals, també durant la crisi, llevat d’Alemanya (“of course”). No és poca cosa en el temps de la competència de Xina com a gran exportador.
Això és molt important. Perquè si van bé les exportacions, llavors és possible respondre al gran repte de l’economia espanyola en aquest moment: desendeutar-se i, al mateix temps, créixer. I sembla que, lentament, s’està aconseguint.
Però això va ser el 2010. ¿Com anirà el 2011?
Fixem-nos en l’equació següent: el PIB és igual a consum més inversió, més exportacions, menys importacions (PIB = C + I + D + X – M). Si aquestes variables donen senyals positius, vol dir que les coses aniran millorant. Vegem-ho.
Les exportacions (X) continuen anant molt bé el 2011. El mes de gener, per primera vegada en la nostra història, el saldo comercial d’Espanya amb la Unió Europea ha estat positiu. 😀
Les inversions empresarials (I) s’han recuperat, impulsades per les exportacions i les empreses necessitaran ampliar les seves instal·lacions. 😀
El consum privat (C) ara és feble, moltes famílies estan desendeutant-se i redueixen el consum 😐
La despesa o consum públic (D) està en una etapa de retallades. 😐
Però l’estalvi està baixant i això portarà l’augment del consum. 😉 . (Taxes d’estalvi elevades com les d’aquests anys indicaven por del futur i incertesa. Que es redueixin significa que la confiança augmenta.)
¿I l’ocupació? Si les inversions augmenten, tard o d’hora l’ocupació també augmentarà. Les últimes dades de l’atur 🙁 no són favorables. Però les afiliacions a la Seguretat Social estan augmentant 🙂 , i això significa que s’estan creant nous llocs de treball.
El canvi d’actitud dels mercats financers internacionals respecte a Espanya indica que s’està millorant. Les primes de risc del deute públic han baixat 😀 i s’ha allunyat el fantasma del rescat.
I s’ha tornat a obrir l’aixeta del finançament extern per a les emissions de les grans empreses i la banca espanyola. Aquest és un pas previ perquè després el crèdit minorista torni a fluir cap a empreses i famílies. Tot i que trigarà a normalitzar-se, perquè els bancs i les caixes ara també estan desendeutant-se i necessitades de més capital.
I canvien també les actituds respecte a Espanya. Només cal llegir l’elogiós editorial que va fer dimarts passat l’influent diari Financial Times, un mitjà gens complaent amb Espanya i amb el president del Govern.
“La Caixa” diu que millorem… però realment és així?
(Sobre l’article: La Caixa cree que el riesgo de “estanflación” es “bajo” pese a la escala de precios)
http://www.eleconomista.es/economia/noticias/2901193/03/11/La-Caixa-cree-que-el-riesgo-de-estanflacion-es-bajo-pese-a-la-escala-de-precios-.html
1. Què ens diu el servei d’estudis de ”La Caixa”?
L’article publicat al diari virtual “El Economista” es basa en un estudi sobre la situació econòmica actual, elaborat per “La Caixa”, en un informe anomenat “Conjuntura espanyola”. En aquest s’hi tracta una situació futura esperançadora, amb l’únic punt negatiu de la incapacitat per generar ocupació. No obstant, nega el fenòmen de l’estanflació, ja que assegura que la pujada dels preus del Nord d’Àfrica perdrà intensitat, i és molt poc probable que la inflació es mantingui de forma persistent.
Per tant, en podem treure la conclusió que els efectes de la pujada de preus perdran intensitat. Dos situacions que els serveix a La Caixa per argumentar aquesta afirmació, és que el consum de les llars ha pujat (ni que només sigui un 0.3%), i que segons ells, ha augmentat la confiança del consumidor.
Creuen, també, que la inflació cedirà ja que desapareixerà l’impacte de la pujada de l’IVA i l’increment del preu de les primeres matèries.
No obstant, llencen l’advertència de que, en el pitjor dels casos, la persistència de les tensions a l’Orient Mitjà podria desencadenar un augment progressiu en la pujada dels preus (encara més!)
Per últim, es tracten dos dels temes més importants i més preocupants de la societat d’avui en dia: el primer és el d’aquesta dependència del consum intern. Aquí, “La Caixa” valora molt positivament els resultats de l’any 2010, afirmant que el consum intern va superar les expectatives (el PIB dels quals, només es va contraure un 0,1%). Afirmen, també, que s’esperen avenços graduals al 2011, tot i que aquest creixement anirà a ritme moderat, i encara estarà per sota del potencial. Destaca, també, la bona labor del sector exterior, al estimular la inversió de les empreses. El segon tema important és el de l’atur, i alhora el més preocupant, ja que afirmen que hi ha poc rigor en el mercat laboral. “La Caixa” aplaça la recuperació de l’atur fins que el sector privat crei més llocs de treball. Hem de recordar que l’atur ha tocat fons, arribant a un 20% de la població espanyola aturada, i que, per molt que millori la situació, costarà molt de disminuir aquesta xifra.
Ja per acabar, el president Zapatero afirma que l’atur començarà a decréixer, i per tant, començarem a recuperar-nos a final d’aquest mes.
2. Opinió personal
Em quedo molt amb el primer comentari que un internauta ha escrit després de l’article: “Molt llestos són aquests de “La Caixa”, no hi haurà estanflació, perquè ja hi ha estanflació”.
Sembla que aquesta entitat catalana és molt optimista. Crec que durant aquests últims anys hem tocat fons, com ja he dit en el tema de l’atur, i abans de tornar a estar com abans de començar la crisi, haurà de passar un llarg temps de bonança.
Pel que fa al tema de l’estanflació, ni que el preu del petroli es veurà en valors alts (crec que perquè baixin els preus haurà de passar molt temps, i la davallada d’aquests serà molt lenta –excès de demanda-. Recordar l’advertència que ens llencen a l’article), sembla que el PIB espanyol està augmentant (bons resultats en el consum intern). Per tant, d’alguna manera, a partir d’ara superarem una de les dues causes d’aquest fenòmen econòmic: ni que els preus del petroli siguin elevats, Espanya experimentarà un creixement del PIB, i per tant, sortirà d’aquesta situació d’estancament.
Ara bé, la pregunta que em queda encara per contestar: aconseguirem superar la crisi econòmica? Són tants factors a millorar, que crec que, ni que a partir d’ara vingui una fase de creixement progressiu, ens costarà temps consolidar les dades dels anys 90. No obstant, confiem en Zapatero, oi? Porta quatre anys dient el mateix… perquè no confiar-hi una enèssima vegada?
by JAUME ROS
La subida de la luz, la ropa y los carburantes lleva el IPC al 2,3%
El encarecimiento del recibo de la luz, de los carburantes, de la ropa y del calzado por la entrada de la temporada de invierno aceleraron la subida de los precios en octubre hasta el 2,3% en tasa interanual, lo que supone un repunte de dos décimas, según el Instituto Nacional de Estadística (INE). Se trata de un nivel que no se alcanzaba desde hacía 23 meses. En los 10 primeros meses del año, los precios acumulan un incremento del 1,8%.
En tasa mensual, el IPC subió nueve décimas en relación al mes anterior, lo que supone su tercer aumento consecutivo. Con octubre, ya son 12 los meses seguidos en los que este indicador se mantiene en tasas positivas, tras un largo paréntesis de ocho meses a la baja en plena crisis financiera.
La inflación subyacente (que no incluye los precios de los productos energéticos ni de los alimentos no elaborados) se situó en el 1,1%, la misma tasa que en septiembre.
El organismo estadístico atribuyó la subida interanual de la inflación principalmente a la vivienda, con una variación anual del 5,4%, más de un punto por encima de la registrada en septiembre, debido al aumento de los precios de la electricidad, que en octubre del año pasado se mantuvieron estables.
En el capítulo de las alzas, el grupo de vestido y calzado avanzó también el 9,8%. Los alimentos y las bebidas no alcohólicas influyeron en el repunte, ya que su tasa aumentó tres décimas y se situó en el 0,4%. Destacó el encarecimiento de la carne de ave y del pescado fresco. El transporte repercutió el mayor coste de los carburantes y combustibles y su tasa anual subió hasta el 6,9%.
CAEN LAS MEDICINAS / Frente a estos incrementos, destaca la caída experimentada por el grupo de medicina, que situó su tasa anual en el -1%, cinco décimas por debajo de la de septiembre, debido a la rebaja de los precios de los medicamentos.
Catalunya fue una de las comunidades más inflacionistas en tasa interanual, y los precios subieron el 2,6%, mientras que la variación mensual fue del 0,8%. Los grupos que más aportaron al incremento fueron bebidas alcohólicas y tabaco (8,3%), transporte (6,8%) y vivienda (5,1%). Vestido y el calzado tuvieron una contribución más moderada al incremento de los precios: 0,3%.
Comentari
Crec que aquests augments de llum,roba i carburants no són gens bons ja que aquestes pujades l’únic que fan es que paguem més cada cert temps, i a sobre Catalunya fou la mes perjudicada amb una pujada del 2,6% i la variacio mensual de 0,8%. Si la cosa segueix així de malament no es solucionarà fins llarg la crisi.
Víctor González Fernández