Els alumnes de 2n d’ESO del grup C2 han posat en marxa un projecte de recollida de productes pel BANC D’ALIMENTS. Han realitzat diverses activitats que han permès la recollida de més de 400 kg d’aliments que seran lliurats avui al Banc d’Aliments.
La solidaritat que demostra la nostra societat vers els menys afavorits i els que pateixen veritablement la crisi hauria de servir d’exemple pels nostres governs.
Se aleja de los máximos de la jornada, cuando llegó a tocar los 500 puntos.Irlanda fue intervenida con una prima de riesgo de 544 puntos; Portugal, con 627. Grecia, el primer país en ser rescatado, lo fue con 450 puntos básicos.La prima en máximos, ¿dónde está el límite para rescatar un país?
La prima de riesgo ofrecida a los inversores por los bonos españoles a diez años respecto a los alemanes se aleja de los máximos de la jornada, cuando llegó a tocar los 500 puntos básicos, y cae hasta los 469,2 puntos, con un rendimiento del 6,550%, ante la presunta intervención del BCE en los mercados secundarios de deuda.
Esta inestabilidad es producto de un entorno de gran desconfianza hacia la deuda de países periféricos, como España, donde el Tesoro se vio obligado a pagar el 7% para colocar unos 3.562 millones de euros.
Por su parte, el diferencial entre la deuda italiana y la alemana también se relajaba de manera significativa al caer por debajo de los 500 puntos básicos y situarse en 499,7 puntos básicos y un interés del 6,859%. Asimismo, la prima de riesgo francesa bajaba a los 173,5 puntos básicos, tras haber llegado a tocar un máximo histórico de 205 puntos básicos, con un interés del 3,595%.
¿Cuál es el límite?
¿Cuál es el porcentaje o cifra de puntos básicos considerados peligrosos para una prima de riesgo? Los expertos consultados esta semana por 20minutos.es dicen que “no hay un límite matemático”. El referente está en los países que han sido rescatados como Grecia o Portugal. “En el momento en que fueron rescatados, ambos países marcaban unas primas de riesgo en torno a los 550 o 600 puntos básicos”, añaden.
También Joaquín Trigo, director general del Instituto de Estudios Económicos, apunta a los 600 puntos básicos como la línea roja a partir de la cual un país tiene más probabilidades de ser intervenido.
Sin embargo, para Lorenzo Dávila, jefe del departamento de investigación del Instituto de Estudios Bursátiles (IEB), el riesgo para un país se sitúa “antes de los 400 puntos”. Según Dávila, “con una prima de riesgo de más de 450 puntos básicos, Grecia e Irlanda ya fueron consideradas por la UE para ser intervenidas“.
La diferencia radica, según Dávila, en que el rescate de un estado como Grecia o Portugal es asumible por el resto de miembros de la UE, mientras que el de un país como Italia o España, no. De todas formas, el dato de este jueves sigue siendo puntual de una jornada, el mantenimiento en el tiempo es considerado también clave.
Extret de messenger noticias.
L’atur es un greu problema que ens afecta actualment i representa una situació molt desfavorable ja que a Espanya tenen actualment uns 5 milions d’aturats.Representa un veritable problema ja que amb aquest atur i la situació econòmica actual el desastre s’exten encara més.L’encariment dels preus ja sigui amb la pujada de la llum,aigua,telèfon i també dels aliments bàsics com ara la llet,ous,pa entre molts altres i les nombroses retallades als sectors sanitaris i a la educació que implica un nombre considerable de gent que es suma a l’atur. Aquest any 2011 la xifra arriba ja a 5 milions d’aturats i si això no es soluciona aviat pot provocar conflictes internacionals com ara actualment a Grècia, la situació es crítica,Alemanya l’esta finançant amb el que podran aguantar uns mesos però sembla que no a tingut en compte que Grècia no podrà tornar aquests diners i s’esta plantejant fer-los fora de l’euro i la seva permanència depèn d’un fil.
Més endavant si la cosa segueix així, els següents seran Itàlia,Portugal i finalment,Espanya.
Gran part de la culpa la tenen els bancs per el seu gran endeutament,ja que tu anaves al banc i si necessitaves 1000 euros ells ten donaven 2000 per a què et compressis un cotxe o per anar de viatge.
Des del meu punt de vista,penso que ja arribat massa lluny,penso que per què això millori,encara les passarem mes magres i que aquest problema se’ls ha escapat de les mans.Aquests pròxims anys seran molt pitjors del que estem patint actualment.
A Alemanya l’atur juvenil és inexisten. I ens preguntem, per què? El que han fet a Alemanya és adaptar la seva tradició de formació gremial a l’empresa moderna. A Alemanya els estudians tenen el que se’n diu un ensenyament dual, que es basa en combinar l’ensenyament teòric de l’institut amb l’aplicació dels coneixements adquirits a les necessitats productives d’una empresa.
Això fa que quan els estudians ja tenen 16 anys, les empreses ja els fan contractes de formació ( els lehrlings vertrag). Perque els estudians s’ho prenguin amb més seriostat i motivació reven un sou d’emtre 350 i 500 mensuals, del primer al tercer any. Aquest aprenentatge es supera quan l’aprenent passa l’examen de les cambres de comerç per ser geselle. Amb aquest reconeixement arriba fins a triplicar el sou inicial i l’empresa li dona més importancia, ja que, el considera un treballador qualificat.
A més si el treballador es vol perfeccionar encara més pot arribar a ser maister, després de superar un altre examen gremial. I en possessió d’aquest títol, ja pot montar el seu petit taller o empresa i se li permet tutelar i ensenyar als seus propis aprenents.
Finalment, si tot i això, l’estudiant vol anar a la universitat sempre es pot preparar l’abitur, el que vindria a ser com un batxillerat nocturn.
En l’últim comunicat de dissabte, la cancellera alemanya Angela Merkel, va pronosticar que Europa necessitarà almenys deu anys per superar la crisi del deute. Segons ella, el deute s’ha anat acumulant durant dècades, i per tant, no desapareixerà tant fàcil d’un dia per l’altre.
Afirmava també, que els grans països europeus, han gastat durant anys, molt més del que havien ingressat, fet que ens indica que s’ha anat creant una bombolla financera que al final ha acabat explotant. En aquest sentit, Angela Merkel va aludir a la prohibició d’assumir nous crèdits per damunt del límit establert.
No obstant, va assenyalar que no hi ha motius pel pessimisme en quan al desenvolupament econòmic, però que perquè aquest succeeixi altre cop amb normalitat, s’han de posar totes les coses en ordre. “Un camí en el que s’ha d’anar avançant pas a pas… i de mica en mica, oblidar-nos de la crisi”. Confiem amb la cancellera? Quin remei, oi?
Més enllà de l’influència dels especuladors en la determinació del valor de les accions a curt termini, en moments en què es reben senyals contradictòries sobre el rumb futur que seguirà l’economia (dades bones, dades regulars i dades dolentes), és normal que la borsa tendeixi a baixar enmig d’una elevada volatilitat; la incertesa limitarà un preu màxim de les accions (la seva PER no podrà adoptar nivells molt elevats fins que la incertesa es redueixi) i, dins d’aquesta tendència a la baixa, el PER i per tant les cotitzacions fluctuen violentment d’acord amb les variacions en la qualitat estimada dels seus beneficis futurs pel que fa als presents.
*El PER (Price to Earnings Ràtio), és el múltiple dels beneficis presents i futurs d’una acció. Per entendres millor, podem dir que si una empresa té un benefici de 1€ per acció i cotitza a 2€ per acció el seu PER és de 2€.
Tan si decideixes invertir els teus diners en una entitat financera amb Bons de la Generalitat o Dipòsits a Termini els teus diners sempre estan garantits al 100%, és a dir recuperaràs al final del venciment pactat els teus diners més els seus interessos.
Què hem de elegir? Si triem els Bons de la Generalitat s’ha de tenir en compte que la imposició és d’un mínim de 1.000€ a 2.000.000€ amb un interès a un any d’un 4,75% i a dos anys d’un 5,25%, però a diferencia dels Dipòsits a Termini, aquests diners no els podrem retirar fins al venciment. Per tan els Bons tindran més interès però no tanta disponibilitat que les imposicions a termini amb un interès més baix que oscil•la entre aproximadament el 3,25% i que poden tenir un termini de 1,3,6,12 mesos a triar per l’inversor. Tan en els Bons de la Generalitat com en els Dipòsits a Termini l’interès serà fix.
