Jérôme Cahuzac va traslladar efectiu a Singapur en 2012
El ministre francès ho nega
—————————————————————————————————————————————————————-
Actualment, Jérome Cahuzac, ministre francès d’Hisenda, militant el partit polític socialista, és acusat d’invasió d’impostos, ja que recentment s’ha trobat un compte bancari ocult a Suïssa, que va obrir aproximadament als voltants dels anys 90, i que l’any 2012, va tancar i va traslladar l’efectiu cap a Singapur.
Cahuzac sempre ha sigut reconegut com l’artificier de la defensa de les rendes baixes i les estrictes mesures que ha aplicat a les rendes monetàries més altes, com la famosa reforma fiscal que ell mateix va proposar, d’aplicar una retenció del 75% de tot efectiu superior al milió d’euros. Cosa bastant contrària a la forma en que ha actuat, aprofitant comptes bancaris estrangers per evadir els impostos pertinents.
La acusació s’ha donat a causa d’una gravació oferida per part de Mediapart, en que s’afirma que una veu, la d’en Jerome, confessa a un advocat especialitzat en fiscalia la existència d’aquest compte bancari. Mediapart no s’eximeix de possibles càrrecs penals, com a difamació, però la denúncia no podrà ser tramitada fins d’aquí uns mesos.
Tot això no deixa de ser un cas més de frau fiscal. Dades de la Tax Justice Network, afirma que, des de l’any 2005, fins a l’any 2010, es van evadir 17bilions d’euros per part de la elit mundial econòmica.
La grave crisis económica y los duros ajustes que le esperan a la población irlandesa están provocando la reactivación de una tradición histórica en el país: la emigración. Según los cálculos que maneja el Gobierno de Dublín, por culpa del deterioro del nivel de vida y con el objetivo de buscarse un futuro mejor, unas 100.000 personas abandonarán el país en los próximos cuatro años. En relación a la población de Irlanda, que no llega a 4,5 millones de personas, la cifra equivale a un 2,2% del total. O lo que es lo mismo, como si en España decidiesen emigrar más de un millón de personas. 
La recaptació de l’Agència Tributària de Lleida entre el gener i l’octubre s’ha estancat, a l’augmentar només un 0,3 per cent respecte als deu primers mesos de l’any 2009, fins als 519,1 milions d’euros. A més, Lleida, en comparació amb la resta de les províncies catalanes, és el territori on menys ha augmentat la recaptació. A Barcelona, en els deu primers mesos de l’any, la recaptació tributària va augmentar un 10,6 per cent, fins als 24.919 milions d’euros, seguit de Tarragona, un 10,4 per cent, fins als 1.270 milions, i Girona 8,0 per cent, fins als 1.123 milions d’euros. Entre els mesos de gener i octubre, la recaptació de l’impost de societats de les empreses lleidatanes ha experimentat una caiguda del 39,9 per cent, fins als 68 milions d’euros, xifra que reflecteix la debilitat del teixit empresarial lleidatà, que està immers en l’actual crisi econòmica. Així mateix, la recaptació de l’impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF) només ha crescut en aquest temps un 4,1 per cent, fins als 267,3 milions d’euros. La pujada de l’impost sobre el valor afegit (IVA) en dos punts percentuals al mes de juliol es tradueix en un augment de la recaptació d’aquest impost des que va començar l’any d’un 26,6 per cent, fins als 167 milions. Durant el primer semestre de l’any, els lleidatans van avançar compres per evitar-ne la pujada i la recaptació es va disparar, però aquesta tònica ha fet un gir de 180 graus. Només al mes d’octubre, els ingressos per IVA van caure un 24,8 per cent a la província, fins als 39 milions d’euros, davant del mateix mes de l’any passat, cosa que demostra que el consum dels lleidatans s’ha retret.
La morositat als bancs i caixes ha baixat al setembre després de tres mesos consecutius de pujada, segons ha informat avui el Banc d’Espanya. En total, les entitats que operen al país tenien a tancament d’aquest mes 101.263 milions en la carpeta de crèdits dubtosos, aquells que acumulen tres o més quotes impagades, enfront d’un volum total d’1.843.383 milions prestats, amb el que taxa pansa del 5,62% al 5,49%. Una quantitat que augmenta pel que fa a agost, la qual cosa dóna major rellevància al descens registrat en la taxa al setembre.