Prova de so
Leave a reply
Author Archives: Jordi
La situació de l’economia segons el ministre Solbes.
Inflació
La pujada de l’IPC i del preu del diner afectarà les rendes baixes
Una vegada més les persones de rendes baixes es veuen perjudicades per l’evolució de l’economia. A la llista de greuges com pisos cars, mileurisme, treball precari, pensions mínimes, ara hi hem d’incloure l’encariment del cistell de la compra i la conseqüent pujada del preu del diner.
Aquesta evolució de l’economia afecta principalment a sectors de la població amb menys recursos i en fa augmentar el risc d’exclusió. Pensionistes, immigrants, aturats, joves,…veuen com els seus escassos ingressos minven cada dia amb la hipoteca, lloguer, el pa, la gasolina i el maleït pollastre que no para d’encarir-se.
Els mileuristes en termes nominals cada cop ho són menys en termes reals, la seva capacitat de compra minva dia a dia, ara són nou-centeuristes, vuit-centeuristes i baixant.
L’encariment dels pisos ha suposat un pas de gegant per agreujar les diferències socials. Això no ho soluciona cap subvenció. La millor política social que es pot fer és promoure la vivenda a un preu raonable tenint en compte els salaris existents, i fer mans i mànigues perquè el canvi de cicle (la crisi que s’acosta) minimitzi el seu efecte sobre l’ocupació.
No tot és culpa del pollastre.
Operadores de móbils i defensa de la competència.
Què és la bombolla immobiliària??
Premi Nobel d’economia
S’acaben de donar els premis Nobel d’economia a Leonid Hurwicz, Eric S. Maskin i Roger B. Myerson per estudis que detecten el mal funcionament dels mercats.
Adam Smith, amb la seva “mà invisible”, assenyalava el mercat com quelcom màgic que regulava l’economia i distribuïa la riquesa. En el seu context històric això funcionava, més o menys, però amb l’aparició de grans corporacions, la publicitat massiva i multitud d’abusos als consumidors, el mercat avui ja no és tan fantàstic.
Cal més control dels mercats…o no?
La globalització genera desigualtat
Fins i tot el FMI s’ha adonat que la globalització implica desigualtat social i que la desiguatat social és un greu problema. El liberalisme econòmic dels últims anys ha permés un considerable creixement econòmic mundial. Això, però, no s’ha traduït en una millora en el benestar i de la felicitat de la majoria dels ciutadans.
L’1% dels habitants dels Estats Units (els rics) disposen del 21,2% de la renda (riquesa) del país. El 50% (els pobres) poden “gaudir” del 12,8% de la renda (riquesa) del país. Això és un un pastís mal repartit i un 50% de la població dels EEUU és molta gent.
Xina, un país que ve del comunisme, ha generat una quantitat ingent de multimimilionaris que fa la delicia de totes les empreses i marques de luxe, mentre la majoria de treballadors viuen i treballen en unes condicions deplorables.