Ros Roca és una empresa lleidatana dedicada a la fabricació i distribució de béns d’equipament i en el disseny i desenvolupament de sistemes i processos aplicats al medi ambient. L’origen de l’empresa el podem situar molt a prop nostre: va ser creada a Agramunt l’any 1953. Actualment, estem parlant d’una empresa multinacional, que té una plantilla de 1500 efectius, amb seu a països com Anglaterra, França, Alemanya, Brasil, Portugal, Escandinava, etc. essent així una de les empreses líders a Europa en el sector de recollida i tractament de residus. Això ens planteja un dubte: què és el que Ros Roca ha tingut per esdevenir, en 59 anys, una de les empreses industrials més importants de Lleida?

Caldria esmentar dos factors explicatius pel que fa a aquest èxit: la internacionalització de l’empresa basada en l’expansió exterior, i la seva constant innovació, sustentada en el desenvolupament màxim de les aplicacions d’enginyeria mediambiental que milloren la qualitat de vida de les persones. Primerament, la seva internacionalització ha estat un element clau, ja que en tots aquests anys s’ha anat incrementant progressivament la seva activitat exportadora, s’ha comprat filials a l’estranger, i s’ha anat adquirint participacions en altres societats, per incrementar el poder de l’empresa. Així, ens trobem que com a conseqüència d’aquest creixement exterior, Ros Roca ha pogut descentralitzar la producció, ha pogut tenir accés a nous mercats, i ha pogut dominar millor les tecnologies en les quals eren expertes les societats adquirides. No obstant, i arribant així al segon factor, és evident que aquesta expansió no hagués estat possible sense la seva constant aposta per la innovació tecnològica. Així, la companyia dedica importants esforços al desenvolupament de nous productes, reforça l’activitat investigadora, potencia els treballs d’investigació, i ha anat inventant nous artefactes que han permès una evolució en l’empresa: caixes recol·lectores laterals, nous models de camions de recollida, un sistema de recollida pneumàtica de residus, etc. Esmentar també l’alt percentatge de personal qualificat que té aquesta empresa, on la formació té un paper fonamental en el desenvolupament de les seves activitats: tant la formació de personal, com de clients. Parlar, per últim de tres detalls més força importants: el suport financer de l’administració que ha tingut en alguns camps de la seva activitat productiva, el fet que Ros Roca incorpora aspectes de responsabilitat social en el seu desenvolupament com a activitat (en projectes com els sistemes de recollida que tinguin una consideració especial a les persones amb limitacions físiques), i el compromís de l’empresa amb el medi ambient (formant part de fundacions com Fòrum Ambiental).

De cara al futur, l’empresa aposta per mantenir un paper prioritari en els dos aspectes que l’han fet triomfar al llarg del temps: la internacionalització –incrementant el mercat exterior, i la innovació –creant novetats en el camp de recollida i tractament de residus-.

Segons un article publicat darrerament al diari Expansión, les grans immobiliàries del món han pogut reduir el seu deute a la meitat el passat 2011, respecte les dades del 2010. Tres anys després que comencés la bombolla immobiliària, Colonial i Renta Corporación han aconseguit deixar enrere les pèrdues i han aconseguit beneficis, que els han servit per compensar la situació del sector a l’any 2010. Realia i Testa, al seu temps, també han aconseguit millorar el seu benefici. Per altra banda, tenim Martinsa Fadesa, Reyal Urbis i Quabit que tot i que han aconseguit reduir el seu deute, encara tenen pèrdues a les que respondre. Destacar, per últim, Metrovacesa i Vallhermoso, que no només encara mantenen les pèrdues, sinó que a més les han incrementat en l’últim any.

Tot i la millora de resultats del passat 2011, en l’exercici es va arribar a perdre més de 1000 milions d’euros, i es va acumular un deute al voltant dels 20000 milions d’euros. Sembla que encara hi ha molt per fer per superar aquesta bombolla immobiliària. No obstant, la situació millora. Podem donar gràcies.

Feia molt temps que em rondava pel cap la idea de fer una recerca sobre la xarxa social que actualment està dominant el món: el fet de veure com Facebook s’estava endinsant més i més dins de les vides de les persones. Quan va arribar el dia de l’elecció de tema, vaig tenir molt clar que aquest fenomen social havia de ser la base del meu treball, així com també, el món empresarial –estudis posteriors que m’agradaria estudiar quan acabés el batxillerat-, així va ser com vaig unir els dos grans àmbits. Un cop això, vaig anar investigant, parlant amb empresaris i coneixent així les motivacions que els havia dut a obrir-hi una pàgina, i quines utilitats n’extreien, així com els seus propòsits de futur i la seva organització dins de l’empresa.

Un cop haver-lo acabat i havent estat testimoni d’un dels exemples més clars de globalització i de revolució de les TIC en el món actual, puc afirmar que no som prou conscients de la gran utilitat que proporcionem a les empreses, comentant les fotografies dels amics, o posant el popular “m’agrada” a qualsevol aplicació que ens surti a la pantalla. Sens dubte, un negoci actual amb projecció al futur. Una gran base de dades social a nivell mundial. Facebook és una empresa, i al mateix temps, connecta al consumidor amb les altres empreses: què més es pot demanar?