FARPLA: farratges del pla.
Empresa ubicada a Linyola; es dedica a la deshidratació i transformació de farratges, d’on n’obtenen bàsicament bales d’alfals per l’alimentació del bestiar i pellets de biomassa per la generació d’energia tèrmica; d’aquests dos productes centrals en sorgeixen diverses variants.
En el cas de les bales d’alfals s’obtenen 4 variants; bales d’alfals deshidratat, bales de barreja de farratges, granulat d’alfals i bales de palla premsada.
En el cas dels pellets se’n poden distingir tres tipus, diferenciats per la qualitat i el preu; alta qualitat, biomassa més econòmic i reciclatge.
Va ser creada l’any 2004 per tres socis principals; tots tres amb una llarga experiència en el sector dels farratges, encara que cadascú en un àmbit diferent.
La seva producció comença amb la producció de bales d’alfals per la ramaderia principalment de Catalunya, Illes Balears i les Illes Canàries; l’any 2007, la caiguda dels preus de la llet, obliga als pagesos a canviar l’alimentació del bestiar per poder augmentar el marge de benefici; i és en aquest moment que FARPLA es planteja un mercat alternatiu, iniciant la distribució de pellets i/o l’ instal•lació i venda de calderes de biomassa.
En el cas d’ èxit i els factors explicatius cal esmentar la subvenció rebuda pel FEOGA, destinada a la construcció d’una nova planta de producció; així com del finançament pel desenvolupament de nous productes per part de CDTI; i l’ajuda de l’ ICAEN per l’ instal•lació de diferents sistemes innovadors per tal d’aconseguir major estalvi energètic. Cal nombrar la gran automatització disponible el les seves instal•lacions.

Carles Bergadà Civit.

Bé, el treball de recerca que he realitzat, com molt bé diu el títol,  tracta sobre la borsa, sobre la qual n’he volgut entendre el funcionament, elc conceptes financers que s’hi tracten i la gran quantitat de dubtes que tenia fins al moment sobre aquesta; per reforçar aquesta recerca i no s’escapés cap detall,  en la part pràctica, n’he realitzat una simulació, una copia de com s’invertiria realment i els guanys o perdues que se n’obtendria al moment de vendre les accions comprades.

A partir del resultats n’he fet uns gràfics i n’he extret unes conclusions, les quals ens indiquen el resultat final de l’inversió.

Crec que n’he après molt d’aquest  treball, i que tan per l’actualitat com posteriorment, en els estudis o vida laboral em serà de gran utilitat, penso que és del que es tracta en aquesta recerca.

Més enllà de l’influència dels especuladors en la determinació del valor de les accions a curt termini, en moments en què es reben senyals contradictòries sobre el rumb futur que seguirà l’economia (dades bones, dades regulars i dades dolentes), és normal que la borsa tendeixi a baixar enmig d’una elevada volatilitat; la incertesa limitarà un preu màxim de les accions (la seva PER no podrà adoptar nivells molt elevats fins que la incertesa es redueixi) i, dins d’aquesta tendència a la baixa, el PER i per tant les cotitzacions fluctuen violentment d’acord amb les variacions en la qualitat estimada dels seus beneficis futurs pel que fa als presents.

*El PER (Price to Earnings Ràtio), és el múltiple dels beneficis presents i futurs d’una acció. Per entendres millor, podem dir que si una empresa té un benefici de 1€ per acció i cotitza a 2€ per acció el seu PER és de 2€.