A Alemanya l’atur juvenil és inexisten. I ens preguntem, per què? El que han fet a Alemanya és adaptar la seva tradició de formació gremial a l’empresa moderna. A Alemanya els estudians tenen el que se’n diu un ensenyament dual, que es basa en combinar l’ensenyament teòric de l’institut amb l’aplicació dels coneixements adquirits a les necessitats productives d’una empresa.
Això fa que quan els estudians ja tenen 16 anys, les empreses ja els fan contractes de formació ( els lehrlings vertrag). Perque els estudians s’ho prenguin amb més seriostat i motivació reven un sou d’emtre 350 i 500 mensuals, del primer al tercer any. Aquest aprenentatge es supera quan l’aprenent passa l’examen de les cambres de comerç per ser geselle. Amb aquest reconeixement arriba fins a triplicar el sou inicial i l’empresa li dona més importancia, ja que, el considera un treballador qualificat.
A més si el treballador es vol perfeccionar encara més pot arribar a ser maister, després de superar un altre examen gremial. I en possessió d’aquest títol, ja pot montar el seu petit taller o empresa i se li permet tutelar i ensenyar als seus propis aprenents.
Finalment, si tot i això, l’estudiant vol anar a la universitat sempre es pot preparar l’abitur, el que vindria a ser com un batxillerat nocturn.
Daily Archives: 7 novembre 2011
Deu anys de crisi, segons Angela Merkel.
En l’últim comunicat de dissabte, la cancellera alemanya Angela Merkel, va pronosticar que Europa necessitarà almenys deu anys per superar la crisi del deute. Segons ella, el deute s’ha anat acumulant durant dècades, i per tant, no desapareixerà tant fàcil d’un dia per l’altre.
Afirmava també, que els grans països europeus, han gastat durant anys, molt més del que havien ingressat, fet que ens indica que s’ha anat creant una bombolla financera que al final ha acabat explotant. En aquest sentit, Angela Merkel va aludir a la prohibició d’assumir nous crèdits per damunt del límit establert.
No obstant, va assenyalar que no hi ha motius pel pessimisme en quan al desenvolupament econòmic, però que perquè aquest succeeixi altre cop amb normalitat, s’han de posar totes les coses en ordre. “Un camí en el que s’ha d’anar avançant pas a pas… i de mica en mica, oblidar-nos de la crisi”. Confiem amb la cancellera? Quin remei, oi?
Gadaffi: en pau i amb diners descansi.
Si per alguna cosa recordarem en el futur aquest passat mes d’octubre, serà per les dues notícies històriques que hi han succeït: l’alto al foc de l’ETA, i la mort del cap de govern de Líbia, Muamar el Gadaffi. I és que, un cop mort assessinat el passat dia 20 d’octubre, s’ha descobert la gran quantitat de patrimoni que tenia escampat pel món. Segons un estudi de Sunday Ties, tenia un imperi immobiliari per un valor d’uns 1160 milions d’euros al Regne Unit. L’ex-líder va comprar pisos en zones residencials exclusives de la capital britànica, així com diferents edificis d’oficines i un altre on hi havia un hospital privat.
Com a fet rellevant, destacar que les Nacions Unides li van congelar els seus actius, d’un valor incalculable. Sens dubte, una persona molt important, tant a nivell polític, com a nivell econòmic.
A que es deuen les “turbulències” de la borsa?
Més enllà de l’influència dels especuladors en la determinació del valor de les accions a curt termini, en moments en què es reben senyals contradictòries sobre el rumb futur que seguirà l’economia (dades bones, dades regulars i dades dolentes), és normal que la borsa tendeixi a baixar enmig d’una elevada volatilitat; la incertesa limitarà un preu màxim de les accions (la seva PER no podrà adoptar nivells molt elevats fins que la incertesa es redueixi) i, dins d’aquesta tendència a la baixa, el PER i per tant les cotitzacions fluctuen violentment d’acord amb les variacions en la qualitat estimada dels seus beneficis futurs pel que fa als presents.
*El PER (Price to Earnings Ràtio), és el múltiple dels beneficis presents i futurs d’una acció. Per entendres millor, podem dir que si una empresa té un benefici de 1€ per acció i cotitza a 2€ per acció el seu PER és de 2€.