La morositat als bancs i caixes ha baixat al setembre després de tres mesos consecutius de pujada, segons ha informat avui el Banc d’Espanya. En total, les entitats que operen al país tenien a tancament d’aquest mes 101.263 milions en la carpeta de crèdits dubtosos, aquells que acumulen tres o més quotes impagades, enfront d’un volum total d’1.843.383 milions prestats, amb el que taxa pansa del 5,62% al 5,49%. Una quantitat que augmenta pel que fa a agost, la qual cosa dóna major rellevància al descens registrat en la taxa al setembre.
Al costat del canvi de signe en l’evolució de la morositat, també destaca que la taxa dels bancs ha tornat a superar a la de les caixes després d’avançar-les per la mínima al juny. En concret, els bancs han tancat setembre amb una taxa del 5,58% amb 46.669 milions enfront del 5,33% de les caixes, la qual cosa equival a 45.401 milions.
Associació Espanyola de Banca ha sortit al pas de les xifres del Banc d’Espanya, l’augment en els dubtosos, per primera vegada, s’ha passat la morositat del Banc Castella-la Manxa, abans Caixa Castella-la Manxa (CCM), al sector de bancs. No obstant això, segons les últimes dades conegudes, la taxa de mora de Caixa Castella-la Manxa era del 14% amb uns actius danyats de 3.000 milions d’euros. El sector espera un 2011 difícil per la falta de recuperació de l’atur, el principal factor que tira a l’alça de la taxa de mora, que malgrat l’alleujament de setembre segueix en els seus nivells més alts en 15 anys.
En la mateixa línia, els experts apunten que la morositat seguirà pressionada a l’alça perquè els aturats van a anar esgotant les seves prestacions al llarg del proper exercici, la qual cosa els farà més difícil pagar les quotes de les seves hipoteques. De fet, davant aquest panorama, l’agència Moody’s ha advertit que el fet que els crèdits morosos segueixin exigint més i més provisions pot provocar que algunes entitats arribin a pèrdues si els beneficis no són suficients per cobrir la necessitat de dotar-se de noves reserves.
Comentari
Aquest text que agafat del diari EL PAÍS, tracta de la morositat, la quantitat de diners prestats que no han estat tornats. Els bancs tenen més préstecs sense tornar que les caixes. Desprès de tres mesos de pujada la morositat als bancs i caixes, ha baixat segons un informe Banc d’Espanya. Aquestes entitats han tancat el més amb uns 101.236 milions de crèdits dubtosos, que acumulen entre tres o més quotes impagades enfront de 1.843.383 milions prestats. Els bancs han tancat els més de setembre amb una taxa del 5,58% amb 46.669 milions enfront del 5,33% de les caixes que equival a 45.401 milions.
És preveu un 2011 difícil per la falta de recuperació de l’atur, el principal factor que tira a l’alça de la taxa de mora, que malgrat l’alleujament de setembre segueix en els seus nivells més alts en 15 anys.
En la mateixa línia, els experts apunten que la morositat seguirà pressionada a l’alça perquè els aturats van a anar esgotant les seves prestacions al llarg del proper exercici, la qual cosa els farà més difícil pagar les quotes de les seves hipoteques.
Glossari:
- Quotes impagades
- Morositat
- Provisions
- Associació Espanyola de Banca
Degut a la crisi actual, el nivell de morositat és massa elevat. Això farà que hi hagi dificultats per tornar aquests diners prestats, potser que els bancs i les caixes hagin d’assumir pèrdues a causa d’aquesta crisis i morositat. Són ells els culpables?
Segons l’article següent els bancs presenten una taxa de morositat per part dels client més alta que les caixes. Això és degut a un augment sense control de la demanda de prèstecs i la permisió d’aquests per part del banc en el període abans del psudocrac. Això causa unes pèrdues importants als bancs ja que els diners donats no són retornats amb tot el que això comporta.
A tall d’opinió penso que aquesta crisi s’ha causat per la mala organització dels diners del banc, ja que només pensen en l’interès propi i el guany de diners.
Crec que els bancs haurien de desaparèixer i donar pas a les caixes com a únic element fiscal, ja que els bancs són organismes massa capitalistes, i que per culpa d’aquests estem en la cituació en la qual es veu involucrada tot el món.
Cada vegada vec més que el capitalisme és una mala organització del món on vivim, ja que mentres uns pocs s’enriqueixen la majoria viu en la més pobr miseria.