Monthly Archives: novembre 2010

La crisis de Irlanda reaviva el fenómeno de la emigración

350-irlanda_1La grave crisis económica y los duros ajustes que le esperan a la población irlandesa están provocando la reactivación de una tradición histórica en el país: la emigración. Según los cálculos que maneja el Gobierno de Dublín, por culpa del deterioro del nivel de vida y con el objetivo de buscarse un futuro mejor, unas 100.000 personas abandonarán el país en los próximos cuatro años. En relación a la población de Irlanda, que no llega a 4,5 millones de personas, la cifra equivale a un 2,2% del total. O lo que es lo mismo, como si en España decidiesen emigrar más de un millón de personas.

Aunque ese éxodo ya ha empezado. Desde 2007, la economía irlandesa se ha contraído un 10% y el paro ha aumentado hasta el 13,5% de la población con posibilidad de trabajar. Por culpa de este deterioro, durante el pasado 2009 y en lo que llevamos de 2010, ha habido más personas que han salido del país de las que han entrado. Esta tendencia a emigrar se rompió en los años del boom del otrora conocido como Tigre Celta por su fulgurante crecimiento. Entre 1994 hasta 2007, según recuerda el Gobierno en el documento publicado ayer en el que explica su plan de ajuste y expone sus previsiones económicas hasta 2014, el país creó cerca de un millón de puestos de trabajos netos y cambió su perfil tradicional de país emisor a receptor.

Sin embargo, las oscuras perspectivas de futuro de Irlanda contrastan con su brillante pasado inmediato. Según cálculos del Irish Independent, la renta de cada familia irlandesa se reducirá en 4.600 euros al año por culpa de las duras medidas de ajuste aprobadas por el Gobierno. Además, advierte de que el recorte de sueldos, las subidas de los impuestos a la renta, el nuevo IVA o el tijeretazo que se va a dar a las pensiones afectarán en mayor medida a la clase media, ya que no se libran de ninguna de ellas.

La emigración, primero al vecino Reino Unido y luego, desde la primera mitad del siglo XIX, a EE UU o Canadá, pero también a Argentina u otros países de Sudamérica para huir de las hambrunas que afectaban al país, es un fenómeno histórico en Irlanda. Y como tal queda recogido en su Constitución. En el artículo dos de su Carta Magna, reformado en 1998 al afecto, se asegura que “la nación irlandesa tiene una afinidad especial con la gente de ascendencia irlandesa que vive en el exterior y con quien comparte su identidad y patrimonio cultural”.

COMENTARI

La gran crisis económica d’Irlanda esta provocan que molts dels seus habitants s’estiguin plantejant d’abandonar el país. A causa de les dificultats que està tenint la població per poder viure, aquests lluiten per poder tenir un futur millor.

Molts dels ciutadans del país s’han quedat sense feina en conseqüència ha augmentat el paro, el qual com hi diu a la noticia ha augmentat un 13’5 % un nombre considerable, i el causant principal de l’emigració.

Un altre dels causants, és que la renda dels habitants d’Irlanda ha disminuït a uns 4.600 euros a causa del les retallades del Govern per augmentar el seu capital i disminuir les seves despeses.

En conseqüència la emigració d’Irlanda augmentarà amb el pas del temps i conforme la situació empitjori encara s’engrandirà més el problema. La situació en la que es troba Irlanda és molt similar a la que tenen alguns països com Grècia o el nostre país mateix. A Espanya la crisis és greu però encara pot empitjorar més i convertir-se en un caos. Arribarem a aquesta situació?


GLOSSARI

  • Crisi econòmica: és la fase més depressiva de l’evolució d’un procés econòmic recessiu. Per recessió s’entén el moviment cíclic descendent.
  • Emigració: és marxar del lloc d’origen a un altre ( pot ser a escala nacional o internacional).

  • Economia: és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de béns i serveis en el context de l’assignació competitiva de recursos.
  • Atur: (paro)població activa que no té feina.

  • Renda per càpita: és la relació que hi ha entre el PIB (producte interior brut) d’un país i la seva quantitat d’habitants.

Anna Jiménez

Reforma laboral

reforma-laboral-forges

“El gobierno se ha comprometido a aprobar la reforma laboral el día 16 (de junio). A continuación se convalidará a la semana siguiente y en principio la junta de portavoces previó esa convalidación en la tarde del martes 22 (de junio)”, dijo la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, en rueda de prensa al término del Consejo de Ministros.

La reforma planteada tiene ingredientes de los llamados modelos “austriaco” y “alemán” que plantean en un primer caso un fondo para las indemnizaciones por despido y en el segundo incentivar a las empresas que reduzcan las horas que trabajan sus empleados, pero no el número de contratados.

“La jornada de trabajo podrá reducirse por causas económicas, técnicas, organizativas o de producción (…) entre 10 y 70%”, explica el borrador.

En un mercado de trabajo como el español, muy marcado por la dualidad entre trabajadores fijos y temporales, la reforma laboral que quiere fijar el gobierno buscará dar más protagonismo al Fondo de Garantía Salarial, que pagaría hasta 8 días por año trabajado en las indemnizaciones, y la creación de un nuevo fondo de capitalización.

A partir del año 2012, el Ejecutivo prevé crear este nuevo mecanismo, cuyo modelo de financiación no especifica en el texto, que podrá ser utilizado en caso de despido o, en caso contrario, ser recuperado por el trabajador en el momento de la jubilación.

El trabajador podrá cobrar las cantidades acumuladas en este fondo “en los supuestos de despido, movilidad geográfica o para el desarrollo de actividades de formación”.

Por su parte, las indemnizaciones que tendría que pagar la empresa en caso de despido “se reducirán en un número de días de salario por año de servicio equivalente al que se determine para la constitución del Fondo”.

Comentari

El govern vol ficar una reforma, basada en els models austríacs i alemanys. Aquests models, es basen principalment en reduir a 8 dies per any de indemnització i els dies que falten, els 32 passaran a un fons de garantia per a la jubilació, que vol dir que tindran uns fons assegurats per al moment de jubilar-se.

Opinió personal

Es suposa que gràcies aquesta reforma, els drets dels treballadors poden ser molt mes favorables.

Fora d’aquest interès públic, si aquesta reforma a sigut adoptada per molts països Europeus, és perquè pot millorar la situació actual.

Glossari

  • REFORMA LABORAL: canvi en les lleis del treball.
  • INDEMNITZACIÓ: allò amb lo que es recompensa alguna infracció rebuda.
  • FONS DE GARANTIA SALARIAL: es va crear en la dècada de 1970 i va quedar regulada per el article 33 del estatut dels treballadors.

Víctor Darias

La recaptació d’Hisenda a Lleida s’estanca malgrat la pujada de l’IVA.

Entre el gener i l’octubre, l’Agència Tributària va ingressar 519,1 milions d’euros.
La recaptació per l’IRPF només ha crescut un 4,1 per cent fins a l’octubre.
Segre
iva1-300x221 La recaptació de l’Agència Tributària de Lleida entre el gener i l’octubre s’ha estancat, a l’augmentar només un 0,3 per cent respecte als deu primers mesos de l’any 2009, fins als 519,1 milions d’euros. A més, Lleida, en comparació amb la resta de les províncies catalanes, és el territori on menys ha augmentat la recaptació. A Barcelona, en els deu primers mesos de l’any, la recaptació tributària va augmentar un 10,6 per cent, fins als 24.919 milions d’euros, seguit de Tarragona, un 10,4 per cent, fins als 1.270 milions, i Girona 8,0 per cent, fins als 1.123 milions d’euros. Entre els mesos de gener i octubre, la recaptació de l’impost de societats de les empreses lleidatanes ha experimentat una caiguda del 39,9 per cent, fins als 68 milions d’euros, xifra que reflecteix la debilitat del teixit empresarial lleidatà, que està immers en l’actual crisi econòmica. Així mateix, la recaptació de l’impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF) només ha crescut en aquest temps un 4,1 per cent, fins als 267,3 milions d’euros. La pujada de l’impost sobre el valor afegit (IVA) en dos punts percentuals al mes de juliol es tradueix en un augment de la recaptació d’aquest impost des que va començar l’any d’un 26,6 per cent, fins als 167 milions. Durant el primer semestre de l’any, els lleidatans van avançar compres per evitar-ne la pujada i la recaptació es va disparar, però aquesta tònica ha fet un gir de 180 graus. Només al mes d’octubre, els ingressos per IVA van caure un 24,8 per cent a la província, fins als 39 milions d’euros, davant del mateix mes de l’any passat, cosa que demostra que el consum dels lleidatans s’ha retret.

Comentari.

Aquesta noticia ens informa que la recaptació d’impostos portada a terme per l’Organisme d’Hisenda a les terres lleidatanes, s’ha estancat degut principalment a la crisi econòmica que afecta a molts sectors, especialment al teixit empresarial lleidatà. L’estancament que s’ha produït es situa entre el gener i l’octubre del 2010 a Lleida. Lleida és la ciutat catalana on menys a augmentat la recaptació, només un 0.3 per cent respecte als deu primers mesos de l’any 2009.

Es compara amb la resta de províncies catalanes on al capdavant de tot es situa la província de Barcelona amb un augment del 10.6 per cent, seguida de Tarragona amb un augment del 10.4 per cent i finalment la província de Girona amb un 8.0 per cent.

Cal remarcar que aquest estancament s’ha produït malgrat l’augment d’altres impostos, com l’IVA ( Impost de Valors Afegit) i el IRPF ( Impost de la Renta de les persones físiques).

Glossari.

  • Agència Tributària: És l’organisme de nova creació que està previst que assumeixi la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya.
  • IVA: El ‘IVA’ és un impost indirecte sobre el consum, és a dir finançat pel consumidor final.
  • IRPF: És un impost personal, progressiu i directe que grava la renda obtinguda en un any natural per les persones físiques residents a Espanya.

Adrià Ortiz

La morositat dels bancs torna a superar a la de les caixes.

moroso2La morositat als bancs i caixes ha baixat al setembre després de tres mesos consecutius de pujada, segons ha informat avui el Banc d’Espanya. En total, les entitats que operen al país tenien a tancament d’aquest mes 101.263 milions en la carpeta de crèdits dubtosos, aquells que acumulen tres o més quotes impagades, enfront d’un volum total d’1.843.383 milions prestats, amb el que taxa pansa del 5,62% al 5,49%. Una quantitat que augmenta pel que fa a agost, la qual cosa dóna major rellevància al descens registrat en la taxa al setembre.
Al costat del canvi de signe en l’evolució de la morositat, també destaca que la taxa dels bancs ha tornat a superar a la de les caixes després d’avançar-les per la mínima al juny. En concret, els bancs han tancat setembre amb una taxa del 5,58% amb 46.669 milions enfront del 5,33% de les caixes, la qual cosa equival a 45.401 milions.
Associació Espanyola de Banca ha sortit al pas de les xifres del Banc d’Espanya, l’augment en els dubtosos, per primera vegada, s’ha passat la morositat del Banc Castella-la Manxa, abans Caixa Castella-la Manxa (CCM), al sector de bancs. No obstant això, segons les últimes dades conegudes, la taxa de mora de Caixa Castella-la Manxa era del 14% amb uns actius danyats de 3.000 milions d’euros. El sector espera un 2011 difícil per la falta de recuperació de l’atur, el principal factor que tira a l’alça de la taxa de mora, que malgrat l’alleujament de setembre segueix en els seus nivells més alts en 15 anys.
En la mateixa línia, els experts apunten que la morositat seguirà pressionada a l’alça perquè els aturats van a anar esgotant les seves prestacions al llarg del proper exercici, la qual cosa els farà més difícil pagar les quotes de les seves hipoteques. De fet, davant aquest panorama, l’agència Moody’s ha advertit que el fet que els crèdits morosos segueixin exigint més i més provisions pot provocar que algunes entitats arribin a pèrdues si els beneficis no són suficients per cobrir la necessitat de dotar-se de noves reserves.

Comentari

Aquest  text que agafat del diari EL PAÍS, tracta de la morositat, la quantitat de diners prestats que no han estat tornats. Els bancs tenen més préstecs sense tornar que les caixes. Desprès de tres mesos de pujada la morositat als bancs i caixes, ha baixat segons un informe Banc d’Espanya. Aquestes entitats han tancat el més amb uns 101.236 milions de crèdits dubtosos, que acumulen entre tres o més quotes impagades enfront de 1.843.383 milions prestats. Els bancs han tancat els més de setembre amb una taxa del 5,58% amb 46.669 milions enfront del 5,33% de les caixes que equival a 45.401 milions.

És preveu un 2011 difícil per la falta de recuperació de l’atur, el principal factor que tira a l’alça de la taxa de mora, que malgrat l’alleujament de setembre segueix en els seus nivells més alts en 15 anys.
En la mateixa línia, els experts apunten que la morositat seguirà pressionada a l’alça perquè els aturats van a anar esgotant les seves prestacions al llarg del proper exercici, la qual cosa els farà més difícil pagar les quotes de les seves hipoteques.

Glossari:

  • Quotes impagades
  • Morositat
  • Provisions
  • Associació Espanyola de Banca

Hamza Abidalah

L’OCDE calcula que la reforma laboral farà efecte el 2012

L’organització manté les seves previsions de PIB anunciades al maig i adverteix que per a que els canvis en el mercat laboral siguin efectius han de millorar els serveis públics d’ocupació

logo_ocdeL’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic calcula que els efectes de la reforma laboral en la recuperació de l’ocupació es començaran a notar a partir de 2012, quan l’economia espanyola tornarà a créixer per sobre de l’1%. No obstant això, si el Govern vol aprofitar al màxim els beneficis de les modificacions aprovades al juny sobre el mercat laboral, necessita augmentar l’efectivitat dels serveis públics d’ocupació. Precisament, actualitzar els serveis d’ocupació i les polítiques actives és un dels objectius que ha reiterat el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, dins de les tasques pendents fins al final de la legislatura.

Sobre les projeccions econòmiques que el conegut com a club dels països desenvolupats té per a Espanya, es mantenen les xifres que ja manejava el maig passat. En concret, preveu que el Producte Interior Brut caigui un 0,2% el 2010, una dècima menys del que estima l’Executiu. Si el Ministeri que dirigeix Elena Salgado confia en un avanç del 1,3%, l’OCDE rebaixa el creixement esperat al 0,9%. El 2012, el PIB creixerà un 1,8%, una reactivació que, juntament amb la reforma laboral, servirà per tornar a crear ocupació neta, segons afirma l’organisme.

COMENTARI:

Com podem llegir en aquesta noticia, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic calcula que els efectes de la reforma laboral ja establida no es començaran a notar del tot fins a partir del 2012 on l’economia espanyola estarà per sobre de l’1%. Es defensa que per a que aquests canvis siguin realment efectius, els serveis públics d’ocupació haurien de millorar, cosa que el nostre president Rodríguez Zapatero ha fet constar com un dels seus objectius.

El Ministeri del Treball preveu un avanç del 1’3% del PIB i, en canvi, l’OCDE rebaixa aquest avanç al 0’9%. Al 2012 creixerà un 1’% i això junt amb la Reforma Laboral ajudarà a tornar a crear una ocupació neta.

GLOSSARI:

  • Reforma Laboral: la reforma de la legislació laboral a Espanya el 2010 es va aprovar pel Congrés definitivament el 9 de setembre de 2010 i va modificar els acords signats el 2006 entre el govern i els agents socials. La reforma va tenir el seu origen en un decret llei del govern, el juny del mateix any, durant el segon mandat de José Luís Rodríguez Zapatero com a President, i que va entrar en vigor el 18 de juny, després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.
  • Ministeri de Treball: és el ministeri Encarregat de la gestió de les Polítiques atribuïdes al poder executiu en Matèria de Treball, relacions laborals, ocupació, gestió de la Seguretat Social, política social en general i, família, joventut, tercera edat, discapacitats i integració en particular, aixi com la gestió del Fons Social Europeu i de l’immigració.
  • PIB: el producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i berveis finals produïts en un espai Econòmic durant un període de temps determinat, normalment Un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
  • OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic +…

Sara Bringés

Treball impulsa la inserció laboral de més de 1.300 persones amb discapacitat mental a Lleida

Destina 14 milions d’euros per als 18 Centres Especials de Treball de les comarques lleidatanes

escudo_tcm32-28377

El Departament de Treball ha destinat 16 milions d’euros per a millorar la inserció laboral de persones amb discapacitat o malaltia mental de la demarcació de Lleida que han beneficiat més de 1.300 persones en el període 2008 – 2010. En concret, s’han destinat 1,9 milions d’euros per a desenvolupar diferents programes adreçats a millorar la inserció laboral en el mercat ordinari i 14,1 milions d’euros als 18 Centres Especials de Treball (CET) de Lleida. Aquests són els principals resultats aconseguits amb el desenvolupament de l’Estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya, impulsada pel Departament de Treball, que conté 60 mesures. L’objectiu d’aquesta iniciativa és garantir l’accés, la presència i la permanència de les persones amb discapacitat en el mercat laboral en condicions dignes i de qualitat, en funció de les seves necessitats i potencialitats específiques. Sara Berbel, directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, ha presentat aquest dades aquest dijous durant una visita al taller de Shalom a Lleida.

L’estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat o malaltia mental 2008-2010 es va pactar en el Consell de Relacions Laborals juntament amb amb tots els agents socials, econòmics i sindicals.

La població catalana amb discapacitat en edat laboral (de 16 a 64 anys), amb dades de l’any 2009 facilitades pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, és de 225.861 persones, de les quals 11.676 són de la demarcació de Lleida. La meitat de les persones amb discapacitat en edat laboral tenen una discapacitat física, seguida per les malalties mentals (23,7%), discapacitat intel·lectual (14,3%), visual (6%), i auditiva (5,3%). Per edats, el 62,3% de les persones amb discapacitat són més grans de 45 anys, factor que dificulta l’accés al mercat de treball, tal com passa en el conjunt de la població. En les persones amb discapacitats s’hi afegeix la problemàtica d’envelliment prematur o majors dificultats de salut amb l’edat.

Comentari:

El Departament de Treball ha destinat 16 milions d’euros per a millorar la inserció laboral de persones amb discapacitat o malaltia mental de la demarcació de Lleida que han beneficiat més de 1.300 persones. Aquests són els principals resultats aconseguits amb el desenvolupament de l’Estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya, impulsada pel Departament de Treball, que conté 60 mesures. L’estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat o malaltia mental 2008-2010 es va pactar en el Consell de Relacions Laborals juntament amb amb tots els agents socials, econòmics i sindicals.

La població catalana amb discapacitat en edat laboral (de 16 a 64 anys), amb dades de l’any 2009 facilitades pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, és de 225.861 persones, de les quals 11.676 són de la demarcació de Lleida.

Glossari:

  • Inserció laboral: La inserció laboral consisteix a oferir un acompanyament a persones que estan en situació de exclusió laboral i social, amb l’objectiu d’incorporar-se al mercat laboral. La inserció laboral aposta per la incorporació al mercat de treball, ja que considera que un treball permet a la persona accedir a l’esfera econòmica de la societat, la qual cosa facilita l’accés a un altre tipus d’esferes (social, política, cultural…). La inserció laboral es desenvolupa dins d’un entorn productiu, amb funcionament de empresa, que resulta educatiu per a la persona.
  • Consell de Relacions Laborals: és un organisme públic que té com a finalitat la potenciació del diàleg i la resolució de conflictes entre la part social (treballadors i sindicats) i empresarial al món laboral. El CRL és, també, òrgan consultiu del Parlament i Govern bascos para el referent a matèria sociolaboral.
  • Centres Especials de Treball: Els centres especials de treball (CET) són empreses que asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat, garantint la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. Són també un mitjà d’integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari.
  • Departament d’Acció Social i Ciutadania: ?té com a objectius la definició, planificació, implantació i control de les polítiques socials en la Comunitat Autònoma de Catalunya, les línies d’actuació bàsiques del qual engloben els serveis socials, majors, joves, infantesa i adolescència, dona, immigració i persones amb discapacitat, entre altres. Actualment el Departament compta amb diverses seus i centres repartits per tot el territori català, on treballen aproximadament 3.221 empleats.

Opinió:

Crec que es una decisió totalment encertada ja que aquests tipus d’ajudes permeten que molta de la població de Lleida que està aturada i és discapacitada, que es una de les causes perque els hi costa trobar feina, puguin trobar una solució ràpida i eficaç així tenen una feina que els hi permet rebre una compensació econòmica en una situació tant i tant complicada com la que esta patint l’estat espanyol. Ja que tota la població te dret a treballar en bones condicions i amb un tipus d’estabilitat i no s’ha de tindre cap tipus de discriminació.

Yago Díaz

2N B

L’augment de la demanda estabilitza el preu dels pisos

Informe sobre el mercat immobiliari a Barcelona

Baixa un 1,4% el nombre de contractes de lloguer i es mantenen les tarifes

Les operacions de compravenda van créixer un 30,9% el primer semestre

EL PERIÓDICOBARCELONA

La bombolla ha deixat de desinflar-se a Barcelona i el preu mitjà de les vivendes tant d’obra nova com de ­segona mà s’ha estabilitzat el primer semestre del 2010 en el conjunt de la ciutat a causa de l’augment de la demanda, segons l’informe sobre el mercat immobiliari presentat ahir per l’ajuntament, en què ­també s’indica que el mercat de lloguer ha experimentat un lleuger descens en el nombre de contractes (un 1,4% menys) i els preus es mantenen ­(baixen una mitjana d’un 0,9%).

Pel que fa als pisos d’obra nova, el preu de venda ha augmentat un ­lleuger 0,3% respecte al semestre anterior, i s’ha situat en 5.457 ­euros el metre quadrat; i en el mercat de segona mà les variacions es ­man­tenen entre un descens d’un 0,4% i un ­augment d’un 1,2%, i se situen en els 4.083 euros el metre ­quadrat.

CREIX LA COMPRAVENDA

El creixement de la demanda s’ha traduït també en un augment de les operacions de compravenda del 30,9%. ¿El motiu? La reacció dels consumidors per evitar l’augment de l’IVA del mes de juliol i la reducció de les deduccions per la compra d’un pis, que s’aplicaran a partir de l’1 de gener de l’any que ve.

En l’àmbit de la construcció, l’informe indica que s’ha frenat la tendència descendent de les vivendes iniciades, amb tan sols un 1,3% menys de llicències.

Per districtes, el més car pel que fa a l’obra nova és les Corts, amb un preu de 8.786 euros per metre quadrat, encara que la zona més costosa per comprar un pis de segona mà continua sent Sarrià-Sant Gervasi, amb una mitjana de 5.903 euros per metre quadrat, tot i experimentar la caiguda dels preus més alta de la ciutat: un 3,3%. El tercer districte més car és l’Eixample, on l’obra nova ja està en els 6.400 euros el metre. Ciutat Vella és el lloc amb menys obra nova iniciada, i en el mercat de segona mà els preus han caigut un 2,4%.

El consistori va presentar ahir aquestes dades del primer semestre del 2010, que es recolliran en la publicació Xifres d’habitatge, editada pel Patronat Municipal de Vivenda de Barcelona des de l’any 1998. La revista també inclou el Pla de Vivendes 2008-2016.

Comentari

En primer lloc els preus de l’habitatge han baixat d’una mitjana de 0’9%, però això només els del lloguer i tot això és gràcies a la demanda dels consumidors, com més demanden millor.

En canvi l’obra nova ha augmentat el preu dels habitatges, el preu queda entre uns 5.457 Eur/ metre quadrat.

Els de segona mà no canvien, el seu preu no varia, queda tal com està, ni puja ni baixa, perquè ja que no hi ha hagut demanda dels consumidors, la cosa no varia.

El creixement també ha passat a la compravenda, un 30’9%. El motiu són els consumidors perquè a augmentant  l’IVA al mes de Juliol.

Però tot això es reduirà sobre el mes de Gener del pròxim any, no augmentarà tant ni baixarà tant, es quedarà just al punt d’equilibri, o sigui no variarà  a partir del  mes de Gener, diguem que la cosa seria una mica més suau.

El preus dels pisos varia segons la zona, o sigui serà més car (per exemple) a les Cors que a Sarrià-Sant Gervasi.

Un exemple molt simple, és que a un poble els preus són menys cars que una ciutat, perquè? Un exemple de tants seria perquè en un poble no podem satisfer “del tot” les nostres necessitats i gustos.

Mariam Kamal

Les peres i les pomes s’encareixen més d’un euro des de Mercabarna fins a la taula

La baula de la cadena comercial que representa el principal increment, segons l’observatori de la fruita de la Generalitat El diferencial entre Mercabarna i el punt de venda al consumidor supera l’euro en la pera conference.
Segre
– Lleida
L’última baula de la cadena de comercialització de les pomes i peres és el punt on més s’encareix la fruita de Lleida, segons revela l’Observatori de Preus de la conselleria d’Agricultura corresponent al 10 de novembre d’aquest mes.
L’estudi, que analitza els preus de Mercolleida, de central, de mercat a l’engròs i de punt de venda al públic en la setmana 44 d’aquest any, destaca que entre el majorista, en aquest cas Mercabarna, i el punt de venda al consumidor, les pomes i peres de Lleida poden encarir-se entre 1,05 i 1,09 euros, respectivament.
Inici de la cadena
A la llarga cadena que hi ha des que es posa preu a un producte fins que arriba a la taula del consumidor, segons indiquen les dades de la conselleria d’Agricultura, una quilo de pera conference (de calibre 60 a granel i sense manipular) es va valorar en la setmana 44 a la llotja de Mercolleida en 0,48 euros.
Després d’envasar-lo i manipular-lo, el preu puja 0,16 euros el quilo fins a costar-ne 0,64. Una vegada al mercat a l’engròs, en aquest cas Mercabarna, s’eleva 20 cèntims d’euro i ja costa 0,84 euros el quilo.
I quan arriba al consumidor final és el moment en què l’increment es dispara fins als 1,09 euros més per quilo i el preu mitjà final queda en 1,93 euros el quilo per al consumidor.
Respecte a la poma golden passa una cosa semblant. Després de fixar la llotja de Mercolleida un preu de 0,33 euros el quilo a una poma golden (de calibre 70, sense envàs i sense manipular), el preu s’eleva 16 cèntims més quan passa per la manipulació (envasat, etc.), fins als 0,49 euros/quilo.
D’allà, a l’arribar a Mercabarna, el preu s’incrementa 33 cèntims d’euro més i el quilo de poma golden costa 0,72 euros. Després d’aquest pas, el consumidor paga 1,05 euros més fins als 1,77 euros el quilo de mitjana, segons dades proporcionades pel ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per a la província de Barcelona.
S’ha de destacar que la campanya de comercialització de la fruita va arrencar a l’estiu amb el sector esperançat davant d’unes cotitzacions que tornaven a resultar dignes després d’una campanya del 2009 ruïnosa a causa de les greus tempestes de pedra i vent. De tota manera, els costos de producció en el cas de la poma oscil·len entre els 27 i els 30 cèntims d’euro per al productor, un 90 per cent del que percep pel seu producte.
Vendes a pèrdues
No obstant, en els últims dies s’han produït denúncies de sindicats agraris com Unió de Pagesos (UP) en què s’ha denunciat diverses cadenes de supermercats per presumptes vendes a pèrdues en fruita dolça com la mateixa poma golden.
COMENTARI
El 10 de novembre a les pomes i a les peres se’ls hi va pujar el preu més d’un euro.

Una pera sense manipular-la per vendre-la a granel es va valorar a la llotja de Mercolleida en 0,48 euros el quilo, desprès de manipular-lo i envasar-lo el preu puja 0,16 i finalment una vegada al mercat a l’engròs s’eleva 20 cèntims més.

Quan arriba al consumidor final l’increment es dispara fins a 1,09.

Respecte a la poma passa una cosa semblant, a Mercolleida se li fixa un preu inicial de 0,33 cèntims el quilo, quan a estat envasada i manipulada s’augmenta 0,16 cèntims més. Quan arriba a Mercabarna el preu puja 33 cèntims, desprès d’aquest pas el consumidor pot arribar a pagar 1,05 fins a 1,79 euros el quilo.

Hi ha hagut denuncies ja que alguns supermercats venen les pomes més barates hi això fa que tinguin pèrdues.

Crec que no s’hauria de pujar tant el preu ja que els productors de pomes i peres cobren molt poc comparat amb el preu que acaben pagant els consumidors.

Jordina Guillaumet

El consum de carn de vedella Provedella

distintiugranEl consum de carn de vedella amb el distintiu Provedella està guanyant compradors any rere any. Així, les carnisseries i supermercats catalans han venut una mitjana de 110.000 quilos de carn de vedella al mes amb aquest segell de qualitat, segons les conclusions que van donar a conèixer ahir en la presentació dels resultats del consum de vedella criada a Catalunya. El 2007 les vendes d’aquest tipus de carn eren pràcticament inexistents, tot i que després de començar les campanyes de promoció als mercats catalans i la incorporació de grans cadenes de supermercats, les vendes van créixer.Al 2009, moment en què la cadena de supermercats Caprabo va començar a vendre carn amb el distintiu Provedella, les vendes van arribar als 52.043 quilos i al gener d’aquest any després de l’incorporació de Sorli Discau, les vendes es van incrementar fins als 93.010 quilos.

Carles Bergadà Civit.

El PSOE diu que “l’administració i o els tribunals decidiran” si el cooperant Vilalta “té raó o no” en demanar diners

El portaveu del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, evita fer-ne cap altra valoració

L’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes han assessorat també Alícia Gámez i Albert Roque, perquè demanin compensacions econòmiques

Elogocaravanal portaveu del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, ha manifestat aquest dijous que “l’administració i o els tribunals decidiran si té raó o no” el cooperant Albert Vilalta, que ha demanat compensacions econòmiques per les seqüeles físiques i psicològiques per el segrest que va patir a mans d’Al Qaeda.

Alonso ha evitat fer cap altra valoració que aquesta i ha afegit que es remet “a la decisió que tècnicament s’hagi de prendre en el seu moment”.

Un ús solidari de la indemnització

L’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) ha aclarit que el cooperant Albert Vilalta ha exercit el seu dret de demanar ser reconegut com a víctima del terrorisme seguint el consell del ministeri de l’Interior i de la mateixa ACVOT i que, en cas de rebre la indemnització, no en faria un ús personal sinó que la destinaria a una acció solidària. L’associació va assessorar també Alícia Gámez i Albert Roque, tot i que només Vilalta ha exercit el dret de demanar les compensacions econòmiques.

COMENTARI

Albert Vilalta demana una recompensació econòmica per les seqüeles físiques i psicològiques del segrest i ser reconegut víctima del terrorisme. És bastant indignant que demani una recompensació econòmica per aquest motiu, i més ell que econòmicament està en una bona situació. La justícia social d’aquest país ja no deu existir perquè anar allí en el plan si cola, cola és trist, en part també deu tenir la incertesa que no li donaran res per això. Pel contrari, a ell també se li va haver de pagar una gran suma de diners pel rescat i no se’ls hi ha demanat, ara si ell demana diners tot pot ser que l’hagi de pagar i la recompensació per la suposada ONG quedi curta.

Laura Baulies