Una vegada més les persones de rendes baixes es veuen perjudicades per l’evolució de l’economia. A la llista de greuges com pisos cars, mileurisme, treball precari, pensions mínimes, ara hi hem d’incloure l’encariment del cistell de la compra i la conseqüent pujada del preu del diner.
Aquesta evolució de l’economia afecta principalment a sectors de la població amb menys recursos i en fa augmentar el risc d’exclusió. Pensionistes, immigrants, aturats, joves,…veuen com els seus escassos ingressos minven cada dia amb la hipoteca, lloguer, el pa, la gasolina i el maleït pollastre que no para d’encarir-se.
Els mileuristes en termes nominals cada cop ho són menys en termes reals, la seva capacitat de compra minva dia a dia, ara són nou-centeuristes, vuit-centeuristes i baixant.
L’encariment dels pisos ha suposat un pas de gegant per agreujar les diferències socials. Això no ho soluciona cap subvenció. La millor política social que es pot fer és promoure la vivenda a un preu raonable tenint en compte els salaris existents, i fer mans i mànigues perquè el canvi de cicle (la crisi que s’acosta) minimitzi el seu efecte sobre l’ocupació.
No tot és culpa del pollastre.