S’acaben de donar els premis Nobel d’economia a Leonid Hurwicz, Eric S. Maskin i Roger B. Myerson per estudis que detecten el mal funcionament dels mercats.
Adam Smith, amb la seva “mà invisible”, assenyalava el mercat com quelcom màgic que regulava l’economia i distribuïa la riquesa. En el seu context històric això funcionava, més o menys, però amb l’aparició de grans corporacions, la publicitat massiva i multitud d’abusos als consumidors, el mercat avui ja no és tan fantàstic.
Cal més control dels mercats…o no?

Fins i tot el FMI s’ha adonat que la globalització implica desigualtat social i que la desiguatat social és un greu problema. El liberalisme econòmic dels últims anys ha permés un considerable creixement econòmic mundial. Això, però, no s’ha traduït en una millora en el benestar i de la felicitat de la majoria dels ciutadans.
L’1% dels habitants dels Estats Units (els rics) disposen del 21,2% de la renda (riquesa) del país. El 50% (els pobres) poden “gaudir” del 12,8% de la renda (riquesa) del país. Això és un un pastís mal repartit i un 50% de la població dels EEUU és molta gent.
Xina, un país que ve del comunisme, ha generat una quantitat ingent de multimimilionaris que fa la delicia de totes les empreses i marques de luxe, mentre la majoria de treballadors viuen i treballen en unes condicions deplorables.