Arxiu d'etiquetes: TC

El TC diu que Catalunya “no té competències” per fer un referèndum

Administracions Públiques,

Recorda que l’autonomia parlamentària no permet vulnerar la Constitució

Ara.cat – M. FERRER / A. MOLDES – Carme Forcadell ahir al Parlament al costat de dos dels altres quatre membres de la mesa advertits pel TC, Lluís Corominas i Ramona Barrufet. / TONI ALBIR / EFE

En l’última interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) en contra del procés, aprovada dimarts passat i en què anul·la la resolució per al referèndum unilateral, torna a posar en el punt de mira el Parlament. “En una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional”, al·lega l’alt tribunal, advertint que l’autonomia parlamentària “no pot servir de pretext perquè la cambra autonòmica arribi fins a l’extrem d’atribuir-se la potestat de vulnerar la Constitució”.

En aquest sentit, el TC titlla d’“inacceptable” la via unilateral i alerta que el Parlament vol fer servir aquest mecanisme, que anomena “via del dret”, per aconseguir el que només seria possible a través d’una reforma constitucional: la convocatòria d’un referèndum. Aquest argument de l’alt tribunal coincideix amb el que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha repetit desenes de vegades per negar la legalitat d’un referèndum per la independència de Catalunya: “Ni vull ni puc”. La interlocutòria diu, literalment, que “la voluntat del Parlament de Catalunya d’eludir els procediments de reforma constitucional per dur a terme el seu projecte de desconnexió de l’estat espanyol” suposa “intentar una inacceptable via de fet”.

No és el primer cop que el tribunal utilitza adjectius per parlar del procés. Des del 2014 que ha manifestat, en diferents sentències i interlocutòries, que “el poble de Catalunya no és sobirà” i que “cal respectar la unitat de la sobirania nacional d’Espanya”, arguments habituals en el discurs de Mariano Rajoy. Ara recorda que, en aprovar la resolució impugnada, el Parlament “ha desatès les reiterades advertències” del tribunal i confirma la “seva antijurídica voluntat de continuar amb el procés constituent a Catalunya al marge de l’ordenament constitucional i sense supeditar-se a les decisions de les institucions de l’estat espanyol i, en particular, del TC”.

Objectiu: desmuntar Forcadell

Fonts de la Moncloa assenyalaven dimarts passat, després de saber-se l’última decisió de l’alt tribunal, que la clau és que la via jurídica informi un cop i un altre tant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com la mesa de la cambra, que no es pot repetir una experiència com la del 9-N. Doncs bé, l’última interlocutòria també intenta desfer bona part de l’estratègia de defensa de Forcadell des de l’estiu, quan es va activar per primer cop la via penal contra ella. La presidenta de la cambra catalana va defensar llavors que impedir qualsevol votació suposaria vulnerar el dret de participació dels ciutadans per mitjà dels seus representants.

La “primacia” de la Constitució

Ara el TC, després d’haver-li notificat per correu electrònic que es reforça la via penal contra ella així com dels quatre membres de la mesa que van permetre la votació, assenyala que “el Parlament de Catalunya no pot desconèixer que la comunitat autònoma de Catalunya no té competències per convocar i celebrar un referèndum”. I afegeix: “No pot oposar-se a una suposada legitimitat democràtica d’un cos legislatiu o d’una comunitat la primacia incondicional de la Constitució”.

Forcadell va rebutjar ahir les advertències del TC per evitar que es debati sobre la via unilateral. “Malgrat les intimidacions, les amenaces i els requeriments garantirem que el debat i la paraula continuïn sent lliures al Parlament”, va subratllar en roda de premsa. Tant ella com els tres diputats sobiranistes de la mesa rebutgen convertir-se en “censors” sobre què es pot debatre i què no al Parlament. Joan Josep Nuet (CSQP), l’únic membre de la mesa que no és independentista, es va expressar en la mateixa direcció: “No puc concebre que algú prepari una llista negra de temes i de persones sobre els quals no es pot parlar a la seu de la sobirania popular de Catalunya”. Tots ells esperen la notificació formal per carta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Congreso debate hoy derogar la ley que permite al TC suspender a quien le desobedezca

Administracions Públiques

La iniciativas son del PDeCAT y PNV aunque el propio TC avaló la norma en una sentencia recienteEl Congreso debate hoy derogar la ley que permite al TC suspender a quien le desobedezcaTribunal Constitucional en Madrid (Dani Duch)

La Vanguardia 20-12-2016

El Congreso de los Diputados debate hoy la toma en consideración de sendas proposiciones de ley presentadas por los nacionalistas vascos y catalanes por las que pretenden derogar la ley que permite al Tribunal Constitucional suspender o sancionar a cargos que no acaten sus resoluciones.

Un tribunal controlat pel PP: qui és qui al TC?

Administracions Públiques,

Els populars controlen fins a 7 dels 11 magistrats, i el PSOE, només 3. Encarna Roca, proposada per CiU el 2010, ha votat sempre en contra del procés

Ara.cat -MARIONA FERRER I FORNELLS Foto d'arxiu dels magistrats del TC. / EFE

El Tribunal Constitucional ha resolt aquest dijous totalment dividit avalar la reforma exprés del PP que li permet inhabilitar càrrecs públics. Fins ara, el ple havia intentat aprovar totes les sentències relacionades amb el procés per unanimitat des de la de l’Estatut del 2012 perquè no s’interpretés que hi havia esquerdes en l’estratègia del govern de Mariano Rajoyde judicialitzar el procés.

Però el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, no ha aconseguit avui el seu propòsit. Més que mai s’han vist les esquerdes ideològiques dins el tribunal i que els PP estan en gran majoria. Els 7 magistrats vinculats, d’alguna manera, amb els populars han votat a favor de desestimar el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern basc. S’hi ha sumat també la catedràtica catalana Encarnación Roca, designada el 2012 amb l’aval de CiU, que fins ara ha votat sempre en contra del procés.

Els 3 magistrats designats pel PSOE han emès un vot particular. Són Adela Asúa, vicepresidenta del TC; Juan Antonio Xial Ríos, vinculat als governs de Felipe González, i Fernando Valdés Del-Ré, que va participar en la redacció del programa de Zapatero el 2004. Des del juliol del 2015 que compten amb un magistrat menys, ja que va morir Luis Ignacio Ortega, que no ha estat substituït.

Repassem qui és qui al TC i les seves afinitats polítiques:

Francisco Pérez de los Cobos

President del tribunal i militant del PP del 2008 al 2011

El 2012 el PP va culminar la reforma de càrrecs del TC posant un militant del partit a la seva cúspide. Al seu llibre d’aforismes ‘Parva memória’, Pérez de los Cobos assegura que “l’única ideologia capaç de seguir produint malsons és el nacionalisme”. Va ser un habitual de les jornades de la FAES del 2000 al 2009.

Adela Asúa

Vicepresidenta, designada pel PSOE basc i partidària d’acabar amb la dispersió dels presos

Aquest cop Adela Asúa no ha combregat amb rodes de molí. Va ser designada vicepresidenta del Tribunal a instàncies del govern basc quan governava el socialista Patxi López. Asúa va redactar la ponència que declarava inconstitucional la reforma exprés del PP, que va ser tombada per la resta de magistrats. Ara ha emès un vot particular.

Pedro José González-Trevijano Sánchez

Com a rector de la Universitat Rei Juan Carlos de Madrid va nomenar Rato doctor ‘honoris causa’

Ha estat l’encarregat de redactar la ponència a favor de la reforma del TC. Durant la seva etapa com a rector de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid va nomenar l’exministre i expresident de Bankia Rodrigo Rato, imputat per la sortida a borsa de l’entitat i l’escàndol de les targetes ‘black’, com a doctor ‘honoris causa’ el 2009. Va assistir a l’acte tota la cúpula del PP. El juliol del 2012, en una conferència durant els cursos d’estiu de la FAES, el ‘think tank’ de José María Aznar, va considerar Javier Zarzalejos, secretari general de la FAES, “el meu bon amic”.

Andrés Ollero Tasara

Diputat del PP al Congrés del 1986 al 2003

És el magistrat que té més vincles amb el PP. No en va, va ser diputat al Congrés dels populars durant 17 anys, ocupant fins i tot el lloc de portaveu d’Educació i Justícia.

Antonio Narváez

Substitueix Enrique López, que va dimitir després que l’enganxessin borratxo en moto i sense casc

És l’únic fiscal entre els magistrats i va arribar al TC després que dimitís Enrique López, també procliu a escriure per a la FAES, per haver estat enganxat ebri en moto i sense casc. Al seu currículum Narváez reivindica el seu intent d’il·legalitzar Sortu.

Encarnación Roca

La quota catalana amb l’aval de CiU que vota en contra del procés

La catedràtica de la UB Encarnación Roca es va convertir el 2012 en la magistrada per quota catalana al Tribunal Constitucional, amb l’aval de CiU, però ha votat sempre en contra de les lleis catalanes. Va ser qui va escriure la ponència per fer tornar els toros a Catalunya.

Juan Antonio Xial Ríos

Vinculat als governs de Felipe González

Forma part del sector progressista i apareix vinculat als governs del PSOE de Felipe González. Va ser director general de Justícia als anys 80 i nomenat després, el 1990, vocal del CGPJ, proposat pels socialistes.

Fernando Valdés Del-Ré

Redactor del programa electoral del PSOE

També forma part del sector progressista. Va participar en la coordinació del programa electoral del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004. Va ser també una de les veus més crítiques en contra de la reforma laboral del PP fins al punt de participar en un acte convocat per UGT i CCOO. Ha escrit molts articles en contra d’aquesta reforma i han estat publicats a ‘El País’.

Juan José González Rivas, Santiago Martínez-Vares i Ricardo Enríquez

Tres magistrats conservadors

També apareixen vinculats al PP. Rivas va ser nomenat pel Congrés el 2012 i proposat pel PP. Vares va ser escollit pel Consell General del Poder Judicial. I Enríquez, avalat pel Senat el 2013, amb majoria absoluta del PP.

El TC accepta convertir-se en una sala penal amb capacitat per inhabilitar polítics

Administracions Públiques, ,

El ple declara constitucional, sense unanimitat, la reforma exprés del PP que li permet sancionar els càrrecs públics que n’incompleixin les sentències

Ara.cat – MARIONA FERRER I FORNELLS La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, els dos imputats pel procés, en una imatge d'arxiu. / PERE VIRGILILa presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, els dos imputats pel procés, en una imatge d’arxiu. / PERE VIRGILI

El Tribunal Constitucional (TC) accepta convertir-se en una sala penal per frenar el procés. Un any després que s’aprovés la reforma exprés del PP, una majoria dels magistrats de l’alt tribunal – no hi ha hagut unanimitat– han declarat plenament ajustada a la Constitució la reforma que els habilita per sancionar els càrrecs públics que n’incompleixin les sentències. D’aquesta manera, el TC acata dividit el mandat de Mariano Rajoy, que el capacita per inhabilitar polítics. La reforma ha estat aprovada per 8 vots a favor i 3 en contra. Els vots particulars han estat dels tres magistrats designats pel PSOE: la vicepresidenta del TC, la basca Adela Arsúa; Juan Antonio Xial Ríos i Fernando Valdés. La que en el seu dia va ser designada amb l’aval de CiU, la catedràtica de dret constitucional Encarnación Roca, ha avalat la reforma.

Aquesta reforma va generar malestar entre els magistrats des d’un inici perquè aprofundeix el camí emprès pel govern de Rajoy de judicialitzar el procés. De fet, es va anunciar el setembre del 2015, poc abans de les eleccions catalanes del 27-S, i es va aprovar a corre-cuita abans que el dissolguessin les Corts i es convoquessin les eleccions espanyoles del 20-D. La reforma estava enfocada, precisament, a combatre el procés sobiranista, atorgant-li poder coercitiu per poder inhabilitar directament l’expresident Artur Mas, entre altres, o els actuals polítics del procés que desobeeixin.

Tant la Generalitat com el govern basc van presentar recursos d’inconstitucionalitat a finals del 2015. Criticaven que el TC pogués comptar amb competències que la Constitució reserva per a l’executiu espanyol, com per exemple la suspensió de l’autonomia que preveu l’article 155 de la Constitució. A diferència de la resposta a qualsevol recurs de la Moncloa en contra de lleis catalanes, el TC s’ha pres gairebé un any per avaluar la seva reforma i ha rebutjat el recurs del govern basc.

Divisions entre els magistrats

La gestació de la sentència no ha estat fàcil. Segons va avançar ‘La Vanguardia’, la vicepresidenta del TC, la magistrada basca Adela Asúa, hauria renunciat a seguir endavant amb el text que preparava en què pretenia declarar inconstitucionals els articles de la reforma exprés que donaven competències sancionadores al tribunal. Però la seva posició s’hauria quedat en minoria en el plenari del 5 d’octubre, fet pel qual hauria renunciat a seguir endavant. El nou ponent ha estat Pedro González Trevijano, membre del sector conservador.

Quin canvi pot suposar per al procés?

La primera persona que es podia veure afectada per aquesta reforma era Carme Forcadell. De fet, el TC va avançar que no resoldria sobre el recurs per desobediència contra la presidenta del Parlament fins que no resolgués sobre la seva reforma.  Finalment, però, els magistrats van decidir no fer servir per primer cop la reforma exprés del PP i utilitzar un altre mecanisme per suspendre Forcadell: van demanar a la Fiscalia que la imputés si veia indicis de delicte. El ministeri públic va tardar pocs dies a tirar-ho endavant, i així el TC no es va haver de mullar. Però ja hi ha sobre la taula un nou recurs del govern espanyol en contra de les resolucions aprovades en l’últim debat de política general. El “referèndum o referèndum” serà qüestió de debat al TC, que podria posar sobre la taula les primeres inhabilitacions i activar-ne la reforma.

Efecte bumerang

Però la reforma del TC se li pot acabar girant en contra al govern de Mariano Rajoy, tal com va advertir el PSOE al seu dia, en què va prometre derogar la reforma. La modificació també obliga el tribunal a actuar contra la Moncloa si no compleix les seves sentències. És el cas de la territorialització del 0,7% de l’IRPF destinat a finalitats socials o de la gestió i la concessió de les beques i ajuts universitaris. Si són ministres els que incompleixen les sentències, també estan exposats als càstigs que pot imposar el TC: sancions econòmiques o la suspensió.

El Constitucional avala dividido la reforma que le permite suspender a cargos públicos

Administracions Públiques, ,

Ocho magistrados apoyaron la nueva potestad y tres discreparon al considerarla inconstitucional

La sentencia ha sido aproEl tribunal podrá ponerla en práctica, por ejemplo, ante futuras actuaciones del Parlament

El Constitucional avala dividido la reforma que le permite suspender a cargos públicosEl Periodico, 3 DE NOVIEMBRE DEL 2016 – 13:19 CET

El Tribunal Constitucional ha dado este jueves vía libre a la reforma de su ley reguladora que prevé la suspensión temporal de políticos y cargos públicos que desoigan sus resoluciones, mientras estas se cumplen, y le da la opción de acordar su ejecución por otra administración. La decisión del pleno, que se ha adoptado por ocho votos a tres, avala la constitucionalidad de la reforma aprobada en octubre de 2015 por el Gobierno del PP, con toda la oposición en contra, al rechazar el recurso presentado por el Gobierno vasco.

La sentencia de la que ha sido ponente Pedro González-Trevijanocontará con el voto discrepante de la vicepresidenta, Adela Asua, y los magistrados Juan Antonio Xiol y Fernando Valdés. Los tres consideran inconstitucional tanto la suspensión temporal de cargos públicos como la ejecución sustitutoria y ni siquiera comparten el criterio de la mayoría para enjuiciar la norma impugnada. El recurso de la Generalitat aún no se ha resuelto, pero correrá la misma suerte que el del Ejecutivo vasco.

La mayoría del alto tribunal declara que la Constitución lo configuró como “un verdadero órgano jurisdiccional” y, como tal, tiene potestad para ejecutar sus resoluciones. Aunque el texto no incluyera un mecanismo como el ahora avalado, su introducción no es inconstitucional, gracias a la posibilidad de regular su funcionamiento mediante su ley orgánica prevista en el artículo 165.

Insiste en que la suspensión cautelar en sus funciones de un cargo público “no tiene carácter punitivo” y “no supone inhabilitación alguna”, pues su última finalidad es “garantizar el cumplimiento de sus resoluciones”. De ahí, que la mayoría del Constitucional descarte que esas medidas “desnaturalicen la jurisdicción constitucional, modifiquen el sistema de controles de las comunidades autónomas por el Estado y vulneren los principios de la separación de poderes y de legalidad penal”.

CONTROL “EN ABSTRACTO”

Para tratar de evitar cualquier interpretación que vincule sus nuevas herramientas con el debate soberanista, la sentencia recuerda que el control de constitucionalidad de las leyes tiene “carácter jurídico, no político” y que es independiente de “las intenciones del legislador”. Y hace hincapié en que se hace en “abstracto”, desvinculado de cualquier “específico supuesto de hecho”. Pero está claro que tras el aval de la reforma, el alto tribunal dispondrá de unas medidas que le permiten acelerar su respuesta frente a la desobediencia de sus resoluciones, como las que se pueden producir en futuras votaciones del Parlament.

En el caso de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no es probable que lo haga, porque ya optó por remitir la causa a la Fiscalía, que se querelló contra ella por desobediencia y prevaricación por facilitar el pasado 27 de julio la votación de las conclusiones de la comisión de estudio del proceso constituyente.Ella inauguró la deducción de testimonio, aunque ya figuraba entre las competencias del Constitucional.

LEY REGULADORA

La reforma de la ley reguladora del Tribunal Constitucional introdujo dos novedades fundamentales en las facultades del alto tribunal para hacer cumplir sus resoluciones, que fueron recurridas por el Gobierno vasco y la Generalitat.

Una es “acordar la suspensión en sus funciones de las autoridades o empleados públicos de la administración responsable del incumplimiento, durante el tiempo preciso para asegurar la observancia de los pronunciamientos del tribunal”. La otra consiste en “la ejecución sustitutoria de las resoluciones recaídas en los procesos constitucionales”.

Las multas coercitivas ya estaban incluidas en la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional pero se incrementaron con la reforma hasta los 30.000 euros para “las autoridades, empleados públicos o particulares que incumplieren las resoluciones del tribunal, pudiendo reiterar la multa hasta el cumplimiento íntegro de lo mandado”.