L’atur cau en 2.441 persones al setembre, però creix un 28,33% respecte al 2019

El mercat de treball català crea 11.106 llocs de treball en un mes segons l’afiliació a la Seguretat Social

El punt avui

  • Un cambrera en una terrassa de Girona MANEL LLADÓ.

L’atur regis­trat a Cata­lu­nya va caure al setem­bre en 2.441 per­so­nes res­pecte a l’agost, i deixa el total en 478.201 deso­cu­pats, xifra que repre­senta un des­cens de mig punt (-0,51%), segons el Minis­teri de Tre­ball i Eco­no­mia Social. La llista de l’atur con­ti­nua bai­xant res­pecte al màxim regis­trat al juny, de més de 485.000 deso­cu­pats. Si es com­para amb l’any pas­sat, però, hi ha 105.578 deso­cu­pats més (+28,33%). Aques­tes dades no tenen en compte els afec­tats per ERTO. D’altra banda, l’afi­li­ació a la Segu­re­tat Social mos­tra que el mer­cat de tre­ball català ha creat 11.106 fei­nes al setem­bre (+0,33%) i ja hi ha 3.352.732 afi­li­ats. Tot i això, en com­pa­ració amb el 2019, hi ha 107.197 afi­li­ats menys (-3,10%).

Setem­bre és un mes tra­di­ci­o­nal­ment bo per l’ocu­pació, mar­cat per les con­trac­ta­ci­ons en el sec­tor de l’edu­cació.

Pel que fa a la resta de l’Estat, l’atur regis­trat cau 26.329 per­so­nes (-0,69%), el millor mes de setem­bre de la sèrie històrica, segons apunta el minis­teri. En aquest mes es manté la tendència de millora en el mer­cat de tre­ball dels últims tres mesos, en els quals l’atur regis­trat ha dis­minuït més de 86.000 per­so­nes. El total de deso­cu­pats a Espa­nya és 3.776.485 per­so­nes.

Cata­lu­nya és la quarta comu­ni­tat que ha des­truït més atur, després de Cas­te­lla la Manxa (7.687 atu­rats menys), Madrid (-5.387) i el País Valencià (-3.344).

L’Estat va sumar 18.876.389 afi­li­ats a la Segu­re­tat Social durant el setem­bre, un 0,45% més res­pecte que a l’agot (84.013 per­so­nes més). Res­pecte al mateix període del 2019, el nom­bre de tre­ba­lla­dors ins­crits va caure un 2,31%, amb 447.062 afi­li­ats menys.

Sec­tors

Pel que fa al tipus d’acti­vi­tat econòmica, l’ocu­pació va créixer a tots els sec­tors a Cata­lu­nya menys a l’agri­cul­tura, on es van regis­trar 843 atu­rats més que a l’agost.

El sec­tor amb més llocs de tre­ball recu­pe­rats ha sigut el de ser­veis, que va res­tar 1.519 deso­cu­pats al setem­bre. L’atur a la cons­trucció, per la seva banda, també va bai­xar, con­cre­ta­ment en 294 per­so­nes. Final­ment, la xifra de per­so­nes deso­cu­pa­des a la indústria va caure en 661. En el con­junt de l’Estat, tots els sec­tors han reduït les llis­tes de sol·lici­tants d’ocu­pació.

Dels 478.201 atu­rats regis­trats a Cata­lu­nya, 212.518 eren homes i 265.683 dones. Els menors de 25 anys repre­sen­ten el 8% del total d’atu­rats (39.108). D’altra banda, 103.828 deso­cu­pats durant el mes de setem­bre eren estran­gers, 2.874 més que el mes ante­rior (+2,85) i 31.877 més que fa un any (+44,30).

Con­trac­tació

Les con­trac­ta­ci­ons es van acce­le­rar en relació amb el mes ante­rior però es van enfon­sar si es com­para amb les dades de fa un any. En total, es van sig­nar 216.692 con­trac­tes, una cai­guda del 45,17%, fins als 91.236 pro­ce­di­ments menys, en com­pa­ració amb el 2019. Mal­grat això, hi ha hagut un incre­ment de 67.422 con­trac­tes, és a dir, un 45,17% més.

Pel que fa a la tipo­lo­gia, 31.658 van ser inde­fi­nits i 185.034 tem­po­rals. Dels inde­fi­nits, se’n van sig­nar un 80,18% més que a l’agost, amb un aug­ment de 14.088 con­trac­tes, men­tre que si es com­para amb el mateix mes del 2019, la cai­guda va ser de 15.164, un 32,39% menys. Pel que fa als tem­po­rals, van pujar un 40,50% en un mes, és a dir, se’n van sig­nar 53.334 més. Si es com­para amb l’any pas­sat es cons­tata una cai­guda del 29,13%, con­cre­ta­ment de 76.072 pro­ce­di­ments menys.

Més de 2.800 mili­ons en pres­ta­ci­ons

El Ser­vei Públic d’Ocu­pació Esta­tal (SEPE) ha abo­nat una nòmina de 2.846,2 mili­ons d’euros en pres­ta­ci­ons públi­ques. La des­pesa de les aju­des deri­va­des dels ERTO va ser 867 mili­ons d’euros, un import que és menys de la quarta part de la des­pesa del mes de maig. L’esforç pres­su­pos­tari per finançar les pres­ta­ci­ons per ERTO entre abril i agost s’eleva a 10.752 mili­ons. De mit­jana, els tre­ba­lla­dors que per­ce­ben una pres­tació con­tri­bu­tiva durant l’agost ha sigut de 729,3 euros.

A Cata­lu­nya a finals de setem­bre hi havia 33.204 empre­ses encara amb algun expe­di­ent en vigor que afec­tava 146.559 per­so­nes. Les xifres a mit­jans de mes eren més altes amb 34.861 empre­ses i 155.011 tre­ba­lla­dors.

El setembre dona aire a un atur encara disparat

 La xifra de desocupats cau en 2.441 persones, però encara supera en un 28,3% la del mateix mes del 2019

  • Atur a Catalunya, setembre del 2020 EL PUNT AVUI.

La tímida millora de les dades de l’atur regis­trat al setem­bre ha fet remun­tar una mica la situ­ació de l’ocu­pació a Cata­lu­nya, per bé que les dades con­ti­nuen impac­ta­des pels efec­tes de la pandèmia. Segons el Minis­teri de Tre­ball, la xifra d’atu­rats a Cata­lu­nya va caure al setem­bre en 2.441 per­so­nes fins a un cens total de per­so­nes sense feina de 478.201, una quan­ti­tat que, malau­ra­da­ment, encara és un 28,3% supe­rior a la de fa un any, amb 105.578 deso­cu­pats més en ter­mes abso­luts. Això, sense tenir en compte els tre­ba­lla­dors que estan sub­jec­tes a un expe­di­ent de regu­lació tem­po­ral d’ocu­pació, que encara són 146.559, en sus­pensió total o par­cial.

Les dades de l’afi­li­ació a la Segu­re­tat Social reve­len que el mes pas­sat es van crear a Cata­lu­nya més d’11.100 llocs de tre­ball, de manera que actu­al­ment hi ha 3.352.732 afi­li­ats. Tot i això, en com­pa­ració amb el 2019, la xifra ha bai­xat en 107.197 per­so­nes, un 3,1% menys.

Si bé per sec­tors l’ocu­pació va pre­sen­tar una evo­lució posi­tiva en tots menys en l’agri­cul­tura, en el cas de les demar­ca­ci­ons l’evo­lució va ser ben dife­rent: Bar­ce­lona va ser l’única que va pre­sen­tar un progrés posi­tiu, amb 6.443 atu­rats menys, men­tre que tant Girona, com Tar­ra­gona i Lleida van pre­sen­tar incre­ments en la deso­cu­pació supe­rior a les mil per­so­nes en tots tres casos.

Des de la Gene­ra­li­tat es van mos­trar molt pru­dents davant les xifres. El secre­tari de Tre­ball, Josep Ginesta, va qua­li­fi­car el balanç del setem­bre de “miratge” de recu­pe­ració després d’un estiu molt dolent en què el mer­cat labo­ral ha estat “ador­mit”. El secre­tari de Tre­ball va subrat­llar que des de l’inici de la crisi sanitària s’han per­dut 101.400 llocs de tre­ball i que els ERTO tenen “un futur incert”. Per la seva banda, el con­se­ller de Tre­ball, Chakir el Hom­rani, va indi­car que si es manté el con­trol del virus, “hi haurà més opor­tu­ni­tats” per remun­tar el mer­cat labo­ral i l’eco­no­mia.

Acciona ja ha acomiadat els 500 empleats

Més de 200 treballadors d’Acciona, principal subcontractada de Nissan, es van concentrar ahir davant del Departament de Treball per denunciar l’acomiadament de la plantilla de 500 persones amb la indemnització mínima, ja que el període de consultes de l’ERO va acabar sense acord. Només part de la plantilla subscrivia la protesta, convocada pel Col·lectiu Ronda, després de retirar la confiança al comitè d’empresa en nom de 320 empleats.

El mercado laboral suma 84.000 ocupados, en su mejor septiembre en dos décadas

El paro vuelve a bajar, hasta los 3,7 millones de desempleados; medio millón de parados más desde que comenzó la pandemia

Catalunya se reengancha tímidamente a la recuperación del empleo y Madrid, pese a la escalada de contagios, registra una de las mejoras cifras de nueva ocupación

 

El paro baja en septiembre en 26.329 personas, su mayor descenso desde 1996. En la foto, un camarero desinfecta una mesa de una terraza en Madrid, el pasado 29 de julio.

El paro baja en septiembre en 26.329 personas, su mayor descenso desde 1996. En la foto, un camarero desinfecta una mesa de una terraza en Madrid, el pasado 29 de julio. / EFE / MARISCAL / VÍDEO: EUROPA PRESS

La recuperación del mercado laboral continúa tras el verano y gana algo de vigor, hasta el punto de que España registró este septiembre ‘pandémico’ su mejor septiembre en dos décadas. Tiene margen, tras los casi 900.000 empleos que barrió el virus en marzo y todavía le quedan por recuperar casi 400.000 ocupados para dejar atrás la huella del virus. Esa recuperación sostenida del empleo que los rebrotes no ha conseguido, de momento, frenar abona el terreno para que el paro vuelva a bajar y que también registre su mejor septiembre en cuanto a descenso del desempleo.

Los ertes y su afectación siguieron disminuyendo y el mes cerró con 728.909 trabajadores en suspensión, aunque la capacidad de las empresas para reactivar trabajadores cada vez es más limitada. Los datos publicados este viernes por los Ministerios de Trabajo y de Seguridad Social constatan que Catalunya se reenganchó tras un mal agosto a esa dinámica de recuperación, aunque lo ha hecho tímidamente. Y Madrid, pese a la escalada de contagios y las nuevas restricciones de estos días, consiguió registrar una de las mejores cifras de creación de ocupación de toda España.

La Seguridad Social sumó en septiembre 84.013 afiliados, hasta un total de 18,87 millones de personas ocupadas en España. El empleo anotó su mayor incremento respecto a un mes de agosto desde el 1996 (cuando arranca la serie histórica), teniendo en cuenta que septiembre suele ser un mes parco, cuando no negativo, en cuanto a creación de empleo. El récord del dato concreto no tapa que todavía le quedan por recuperar 373.840 empleos para volver a los niveles de febrero. “Jóvenes, temporales y mujeres es el retrato robot del empleo que estamos tratando todavía de recuperar”, ha resumido el secretario de Estado de Seguridad Social, Israel Arroyo, en rueda de prensa.

El paciente evoluciona favorablemente tras infectarse del virus. Y lo hace de manera constante, pues septiembre es el quinto mes consecutivo con ganancia neta de ocupados. El sector educativo fue uno de los que más tiró del empleo, un clásico todos los años ante el inicio de curso, pero especialmente intenso este 2020, debido a los refuerzos especiales ante la pandemia. Este sector ganó 55.428 ocupados, cifra que logró compensar la caída de otros ramos, especialmente afectados por la pandemia, como la hostelería. Este sector perdió 47.353 afiliados a la Seguridad Social.

No obstante, y pese a las dinámicas de sectores concretos, la movilidad laboral sigue ganando intensidad y en septiembre ya se firmaron más contratos (1,6 millones) que en febrero. Lo que constata “una clara recuperación de la contratación”, pero que también evidencia la “anomalía española”: la alta temporalidad y la baja calidad de la gran mayoría de los contratos; según ha destacado el secretario de Estado de Empleo, Joaquín Pérez Rey.

El paro vuelve a bajar y los ertes desaceleran

El paro registrado volvió a bajar en septiembre, tras el repunte de agosto y el número de desempleados se situó en 3,7 millones de personas. En un guión similar al de la afiliación (algo que no siempre es así), septiembre registró su mayor descenso del paro de la serie histórica. No obstante, el SEPE tiene registrados más de medio millón de desempleados más que en febrero, antes del estallido de la pandemia.

Los ertes, por su parte, siguen su tendencia a la baja, con 728.909 trabajadores en suspensión en toda España. La cifra ha caído respecto a agosto el 10,3%; lo que revela una desaceleración respecto a los meses precendentes. Pues en septiembre volvieron un tercio menos que en agosto.

El ministro de Inclusión y Seguridad Social, José Luís Escrivá, ya avanzó este comportamiento, dado que la capacidad de reactivación de las empresas que siguen en suspensión cada vez es más limitado. Los ramos de la restauración y los alojamiento son los que siguen registrando los mayores índices. Esa lógica marcó la última prórroga de los ertes, que concedió mayores ayudas a los sectores más afectados y habilita a las empresas la capacidad de hibernar hasta enero casi sin coste.

Catalunya se reengancha a la recuperación

Agosto dejó un balance positivo (aunque escaso) en términos de empleo en toda España que no compartió Catalunya. Principalmente por el agujero negro que supuso la ciudad Barcelona y su pésima temporada turística, alimentada habitualmente por el visitante extranjero que este año fue testimonial. En septiembre, no obstante, las provincias catalanas volvieron a registrar un saldo positivo de ocupados, con 11.106 afiliados más; hasta un total de 3,35 millones de trabajadores activos en Catalunya. El ritmo de creación de empleo, no obstante, es menos intenso que en el conjunto de España, pues si la evolución interananual en todo el país es del -2,3%; en Catalunya es del -3,1%.

Por lo que respecta a los niveles de paro, Catalunya registró un descenso de 2.441 personas desempleadas en septiembre, hasta un total 478.201 parados. A los que cabe sumar (transitoriamente) otros 146.559 trabajadores en erte.

El otro motor económico del país, Madrid, registró unos datos significativamente mejores; pese a los peores datos de contagios que registra durante estos días. La capital del Estado ganó 36.114 ocupados y registró la segunda mayor tasa de crecimiento, del 1,1% (la media española fue del 0,4%).

El 72% de las trabajadoras del hogar han cobrado su subsidio

Un total de 23.473 trabajadoras del hogar han cobrado el subsidio extraordinario habilitado en mayo por el Gobierno. Esta es la primera medida de protección por desemepleo que han podido solicitar este colectivo de trabajadoras, privadas por la normativa laboral vigente de mecanismos de protección. No obstante, el pago de este subsidio se demoró varios meses y hasta julio más de la mitad de las solicitantes no había cobrado. En septiembre ya son el 72% de las solicitantes las que han ingresado su subsidio. Quedan 7.500 solicitudes por resolver todavía y otras 1.606 han sido denegadas; según datos facilitados este viernes por el Ministerio de Trabajo.

La pandèmia dispara una desigualtat que ja anava en augment

Els ERTO eviten que la diferència s’elevi a cotes desconegudes

XAVIER GRAU
 0

Comparteix

Guarda

La progressiva pèrdua de pes de la classe mitjana comporta un augment de la desigualtat salarial i amplia la bretxa entre els que cobren més i els que guanyen menys. Aquest fenomen ja fa anys que es produeix, però la pandèmia del covid-19 ha augmentat encara més les diferències, fins a nivells “preocupants”, segons constata un grup format per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG) i CaixaBank Research, que amb tècniques de big data analitzen en temps real l’evolució de la desigualtat.

Aquest grup ha constatat que l’índex Gini, que mesura les desigualtats, es va disparar a l’abril onze punts respecte al febrer, just abans de la crisi sanitària. Tot i que amb la desescalada la diferència ha baixat, al juny encara se situava sis punts per sobre del mes de febrer. El grup d’investigadors ha constatat que les transferències públiques, en forma d’ERTO, han mitigat molt aquest efecte, i l’índex Gini se situava al juny dos punts per sobre del febrer si es tenen en compte aquestes prestacions. El paper important de les ajudes públiques, però, no amaga l’impacte negatiu. “Durant la crisi financera la variació era de dècimes, no de punts”, destaca José García Montalvo, catedràtic d’economia de la Pompeu Fabra. Per a aquest acadèmic, per saber si finalment la pandèmia acaba augmentant molt la desigualtat caldrà veure quants ERTO acaben en acomiadaments definitius. El grup d’investigadors també constata que aquesta desigualtat sobtada per la pandèmia afecta més els joves i els treballadors estrangers.

Que la diferència de retribucions augmenta es constata amb les dades. L’any 2008 la retribució dels espanyols que cobren més era 31.554 euros anuals superior a la dels que cobren menys. El 2018 la diferència s’havia eixamplat fins als 36.275 euros, segons les dades de l’INE. L’escola de negocis EADA fa cada any un estudi d’evolució dels salaris, en col·laboració amb l’empresa ICSA. L’últim, referit al 2019, indica que els sous dels directius -que són els que cobren més- van augmentar un 4,58%, mentre que el salari dels càrrecs intermedis va augmentar un 3,43% i el dels empleats ho van fer només un 1,89%. En llenguatge clar: els que cobren més cada cop guanyen més, cosa que fa més gran aquesta bretxa.

Però la retribució depèn molt del tipus de feina, dels estudis, de la formació, de l’empleador -no és el mateix ser funcionari que treballar en una empresa privada- i, fins i tot, de la dimensió de l’empresa -es guanya més a les grans que a les petites-, segons es pot veure a l’enquesta d’estructura salarial de l’INE. Tot i així, hi ha un altre factor que també hi influeix: el gènere. La bretxa salarial encara existeix, malgrat que es va reduint. Segons l’INE, els homes cobraven el 2018 un 11,3% més que les dones, però el 2010 la diferència era superior, del 15,3%.

Diferències geogràfiques

Només el País Basc, Navarra, Madrid i Catalunya tenen un sou mitjà superior al del conjunt de l’Estat. Un altre factor és l’edat. El sou mitjà entre els 55 i els 59 anys a Espanya era de 27.948 euros a l’any, mentre que entre els 20 i els 24 anys només assolia els 12.914 euros.

L’Estat promet mobilitzar 72.000 M€ del fons europeu antipandèmia abans del 2023

 

L’executiu vol que es creïn 800.000 llocs de treball a través del pla de recuperació econòmica

ara.catEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la presentació aquest dimecres del pla de recuperació econòmica

Abans que a Brussel·les s’hagi esclarit com i quan s’obrirà l’aixeta dels fons europeus andipandèmia, el govern espanyol ha promès aquest dimecres que abans del 2023 haurà “mobilitzat” 72.000 milions d’euros dels 140.000 milions que té assignats del fons comú pactat pels líders europeus abans de vacances.  D’aquests 72.000 milions, el govern espanyol preveu avançar-ne 27.000 milions l’any que ve a través dels pressupostos generals de l’Estat.

La xifra dels 72.000 milions no l’ha triada l’executiu espanyol per casualitat. El paquet europeu de 750.000 milions d’euros que es va pactar abans de vacances d’estiu a dures penes a Brussel·les, està compost a través de transferències directes (és a dir subvencions europees) i de crèdits barats. La porció espanyola d’aquest macropastís és d’un total de 140.000 milions (72.700 en transferències i 66.300 en préstecs). El que ha fet aquest dimecres Sánchez, en una comapreixença sense preguntes, és anunciar només la porció d’ajuts directes que li corresponen sense parlar dels crèdits, que assegura que gastarà més endevant, entre 2024 i 2026.  Per això, ha afirmat que 59.000 milions provenen del mecanisme de recuperació i 12.400 del conegut com a React-EU, una nova branca dels tradicionals fons de cohesió europeus.  Sánchez ha pres totes aquestes xifres i a partir d’aquí ha anunciat un seguit de projectes i inversions gens concretes que encara han d’aconseguir el vist-i-plau de Brussel·les.

“El món ha canviat i hem d’accelerar la modernització del país si volem guanyar el futur”, ha defensat Sánchez durant la presentació. En un acte a la Moncloa amb connexió telemàtica tant dels ministres com dels diferents representats de la societat civil, el president espanyol ha detallat els eixos del programa de recuperació, alineats amb els objectius europeus, que giraran entorn de la transformació ecològica i digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. D’aquestes quatre potes, la de la transformació ecològica rebrà un 37% dels 72.000 milions d’euros (el mínim que fixa Brussel·les), mentre que l’eix de la transició digital un 33%, entre totes dues gairebé el 70% dels 72.000 milions.

La resta de diners es repartiran entre els programes destinats a la igualtat de gènere i a la cohesió social i territorial. Amb tot, l’executiu té previst que aquesta primera injecció de capital permeti generar 800.000 llocs de treball fins al 2023. “El pla de recuperació es basa en un principi innovador”, ha defensat Sánchez, que ha subratllat que preveu un “efecte multiplicador” que permeti incrementar 2,5 punts percentuals el PIB cada any.

Deu polítiques motores

Durant la presentació, Sánchez ha desgranat alguns dels objectius i mesures dels quatre eixos principals per als tres anys vinents. Pel que fa a la transició verda i energètica, el govern té previst desplegar fins a 250.000 cotxes elèctrics i arribar als 100.000 punts de recàrrega a tot l’Estat. “Volem que sigui una transformació a gran escala”, ha defensat Sánchez. El pla també recull assolir un sistema 100% renovable l’any 2050, així com la rehabilitació de fins a 500.000 habitatges per fer-los més sostenibles energèticament.

“La situació del covid-19 ha impulsat el desplegament de la digitalització”, ha apuntat Sánchez. En aquest sentit, algunes de les mesures avançades pel govern en matèria digital inclouen garantir la cobertura 5G al 75% del territori l’any 2023, impulsar la formació digital de 150.000 treballadors públics i desplegar programes de digitalització per a 2,5 milions de petites i mitjanes empreses. Finalment, en relació amb els programes d’igualtat de gènere i cohesió social i territorial, Sánchez ha anunciat la creació de 65.000 places d’educació infantil, així com 1.400 unitats noves d’atenció personal a l’alumnat més vulnerable.

Els experts avisen sobre els fons europeus: “Faltaran projectes”

Amb tot, Sánchez ha enumerat 10 prioritats o “polítiques motores” que recull el pla de recuperació i el repartiment concret dels 72.000 milions d’euros que algunes absorbiran. Les polítiques que rebran més recursos seran aquelles dirigides a la protecció de l’ecosistema (12%), a la modernització de la indústria i el turisme (17%), a l’educació i la formació contínua (18%), així com un pacte per la ciència que buscarà impulsar la recerca i la innovació (17%). La resta de prioritats seran l’agenda rural i la lluita contra la despoblació, la transició energètica, la modernització de les administracions públiques, el desenvolupament de l’esport i la cultura, un millor desplegament dels serveis d’atenció a les persones grans i la millora de l’eficiència de la despesa pública.

Amb tot, les respostes al pla de reconstrucció no s’han fet esperar i els sindicats ja hi han dit la seva. Des de la UGT, el seu secretari general, Pepe Álvarez, ha titllat “d’insuficient” la proposta de creació de fins a 800.000 llocs de treball. Al seu torn, des de CCOO, tot i que abracen el pla, han apuntat que “és molt genèric”, mentre que han demanat que “abordi més la fiscalitat”.

Sota la lupa europea

Tots els grans ‘eixos’ presentats per Sánchez són també les grans consignes vingudes des de Brussel·les. Però la lletra petita és que tot plegat ha de ser avaluat pels funcionaris de la Comissió Europea i, fins i tot, per la resta de governs europeus que podrien aturar l’aprovació de certs plans si no ho veuen clar. I hi ha condicions. Unes condicions que s’estan encara negociant, perquè són una de les espines de l’acord. D’entrada aquesta setmana els ministres van acordar ressaltar que els fons europeus han d’anar lligats a les recomanacions macroecnòmiques i fiscals que venen des de Brussel·les, une exigències ara més flexibles però que sempre fan referències a la “sostenibilitat financera” i, fins i tot, del sistema de pensions. Espanya pressiona per alleugerir aquestes condicions però ho té difícil davant les posicions de països com Alemanya o els Països Baixos.

Tot aquest gran esboç de pla de reformes ha de ser presentat a partir del 15 d’octubre a Brussel·les, però hi ha temps fins al 30 d’abril per aprovar-ho perquè el cert és que el fons antipandèmia encara no ha vist la llum. La seva tramitació està bloquejada per traves diverses i Brussel·les encara no ha pogut emetre el deute necessari per repartir els diners. La versió més optimista espera que els diners comencin a arribar “a finals de la primera meitat del 2021”, però entre tots aquests anuncis, Sánchez no hi ha fet menció.

Els ajuts europeus antipandèmia no arribaran fins a l’estiu que ve

 

 

El Covid-19 dispara los beneficios de los negocios que invierten en marketing digital

Por Redacción Cuadernos de Seguridad –

A diferencia de lo que solemos hacer, hay que tener una mirada estratégica puesta en el futuro y es que no olvidemos que esta crisis es estacional y, antes o después, saldremos de ella. Por esto mismo, entender los patrones de comportamiento y sus implicaciones son claves para desarrollar una estrategia digital en tiempos de incertidumbre.

Coronavirus marketing digital

El impacto del Covid-19 en el ecosistema digital 

Como en todas las guerras, y esta no deja de ser una, hay sectores que se están viendo beneficiados y otros muy perjudicados, pero la respuesta está en cómo invertir en estrategias y herramientas online.

La agencia eStudio34 ha realizado un estudio donde muestra que las categorías más afines a la etapa de confinamiento son aquellas que nos permiten conocer la última hora del virus y, por otro lado, las que nos facilitan la vida en época de confinamiento: Medios de Comunicación y Noticias (35%); Finanzas (30%); Comida (22%) y Salud (15%). Por el contrario, los sectores empresariales con mayor número de pérdidas son: el Turismo (47%); Construcción (18%); Publicidad (17%); Fabricación (16%); Transporte (15%); e Inmobiliaria (15%).

En cuanto a publicidad, destacan en beneficio y perjuicio los mismos sectores, pero con una apuesta clara del sector belleza y cuidado personal en un 41%, mientras que el sector retail, aunque se vio perjudicado durante el inicio de la crisis sanitaria por una incertidumbre económica y laboral, estos días de confinamiento han hecho que haya repuntado y se hayan triplicado sus búsquedas.

En época de crisis, Internet no entiende de edades ni sexos

Si nuestros hábitos de compra ya habían empezado a tomar otras direcciones, debido a la inmersión en nuestras vidas de empresas como Amazon o Ebay, a medida que el nuevo Coronavirus barre el mundo, los consumidores se ven ahora obligados a cambiar drásticamente sus comportamientos de consumo y compra, dependiendo así de la conectividad digital para realizar prácticamente cualquier gestión.

Según Alibaba, el número de pedidos de comestibles realizados por usuarios entre 50 y 60 años ha sido cuatro veces mayor durante esta época de crisis y, Miss Fresh, otro minorista en línea en China, afirma que sus usuarios mayores de 40 años han aumentado un 237% durante el período de confinamiento por el Covid-19.

Con estas cifras no podemos mirar para otro lado. Para los mercados con e-commerce desarrollado y en desarrollo, los escenarios creados por la propagación de Covid-19 son indicadores importantes de lo que esto puede significar para sus negocios.

En España, si comparamos la semana del 24 de febrero 2019 con la misma en 2020, existe un incremento del 60% para las ventas de consumibles online, y en Francia e Italia supera ya el 80%. El conglomerado de medios Nielsen ha identificado seis etapas de comportamiento del consumidor relacionadas directamente con las preocupaciones por el Covid-19:

  1. Compra proactiva (orientada a comida y salud)
  2. Gestión de salud reactiva (protección con mascarillas y productos de higiene)
  3. Preparación de la despensa (grandes compras de comida)
  4. Preparación para la vida en cuarentena (incremento de consumo y compras online)
  5. Vida restringida (límites de stock y búsqueda de alternativas)
  6. Vivir con ‘normalidad’ (vuelta a la normalidad, pero con más restricciones de higiene)

marketing digital

En el caso de España se pasó de la fase 4 a la 5 en menos de una semana, y las tendencias de consumo se dirigían a cubrir tres tipos de necesidades: alimentación; salud (material deportivo); comodidad (equipamiento para el teletrabajo); y entretenimiento
(contratación de plataformas, juegos para niños, videojuegos o programación digital)

El Marketing Digital, una apuesta necesaria en tiempos de confinamiento

Las oportunidades de negocio en este nuevo ecosistema digital son infinitas, y es que sólo por el echo de tener nuevos usuarios aprendiendo a utilizar herramientas online y empresas que se ven obligadas a buscar alternativas a la publicidad tradicional, esto abre una puerta inmensa para las agencias de marketing.

Si, además, adaptamos nuestra estrategia a fidelizar a este nuevo cliente, podemos ganarlo de por vida, pero ¿cómo?

  • Anuncios Display: debido a la necesidad de conocer la última hora, los anuncios en periódicos digitales nos ofrecen mucha más visibilidad que antes.
  • Promocionarse en redes sociales: debido al confinamiento su uso y consumo va en aumento, ahora más que nunca debemos apostar por ellas.
  • Desarrollar más contenido de video y utilizar YouTube: por iniciativa o por envío entre personas y grupos, los vídeos curiosos son tendencia. Si se hacen mínimamente bien, te puedes asegurar una gran visibilidad y trascendencia.
  • Analizar el rendimiento del sitio web para comprender cómo se comportan los usuarios durante este tiempo y actualizar pronósticos e informes.
  • Evaluar la cobertura pagada (SEM) y orgánica (SEO) durante los próximos meses para comprender cómo ambos pueden equilibrarse como parte de una estrategia general de marketing en respuesta al impacto en su negocio.
  • Aprovechar la naturaleza a largo plazo del SEO para garantizar que un sitio web se clasifique bien para las palabras clave de alto volumen y alta competencia que se espera que alcancen su máximo en el cuarto trimestre (Vacaciones 2020).
  • Considerar la posibilidad de tener una página o sección dedicada al Coronavirus. Si su negocio es esencial o esta pandemia le afecta de manera importante, considere seriamente dedicar un espacio y tiempo a capturar todo el tráfico relevante a este tema y, así, enlazar efectivamente a áreas clave de su sitio web.

marketing digital

Apostar fuerte y reinventarse

Estamos en una situación histórica con retos a los que nunca antes una economía global
se había enfrentado. Lo que está claro es que, aunque algunos de los sectores más
afectados (como es el del turismo) auguran una recuperación para principios de verano, la realidad es que nadie sabe cuánto va a durar esta situación de confinamiento y cierre. Por ello, quedarse de brazos cruzados no es una opción, mientras que los datos indican que buscar oportunidades en el ámbito digital sí lo es.

La app de recursos humanos Factorial capta 15 millones

La operación ha sido liderada por el fondo estadounidense CRV

La app de recursos humanos Factorial capta 15 millones
De izquierda a derecha: Jordi Romero, CEO, Pau Ramon, CTO y Bernat Farrero, CRO, fundadores de Factorial. (Factorial)
La Vanguardia  

La pandemia del coronavirus ha frenado la actividad inversora de los fondos de capital riesgo en el ecosistema digital. Sin embargo, existen excepciones. La start-up Factorial acaba de levantar 15 millones de euros en una ronda de inversión liderada por el fondo estadounidense Charles River Ventures (CRV), un histórico de Silicon Valley que ha invertido en Twitter y Dropbox. La operación ha sido acompañada por Creandum, Point Nine y K-Fund, fondos que entraron en Factorial en anteriores rondas y que son conocidos por haber invertido en firmas de renombre como Spotify, Revolut o Lift. “Estamos muy satisfechos con el compromiso de los inversores. En febrero sellamos el acuerdo pero se podrían haber echado atrás con el estallido de crisis”, comenta Jordi Romero, cofundador de la empresa junto a Bernat Farrero.

Factorial desarrolla una plataforma para el sector de los recursos humanos. Su tecnología en la nube permite automatizar funciones como la gestión de las vacaciones, las bajas, las nóminas o el horario. La compañía lleva cuatro años vendiendo su tecnología a pequeñas y medianas empresas, de entre 10 y 10.000 empleados. El capital levantado en esta ronda tenía que servir para acelerar su crecimiento en el extranjero y consolidar la tecnología. Sin embargo, Romero dice que el plan de negocio se diseñó antes de la pandemia y que ahora deberán reorientarlo. La plataforma está enfocada al sector servicios, especialmente a aquellas empresas donde el trabajo se desempeña en una oficina. Ahora, Factorial quiere abrirse al sector de la hostelería, la venta al por menor y la manufactura pero la actividad se ha visto alterada. “Durante la pandemia, estamos gestionando los ERTE que han aplicado las empresas a su plantilla. Para facilitarles la gestión, estamos ofreciendo gratuitamente nuestro servicio de firma electrónica”.

Volumen de negocio

La compañía emplea a 80 personas en Barcelona y facturó 1 millón de euros en el ejercicio 2019

Pese a la crisis económica, la compañía tiene planes de multiplicar “por tres o por cuatro” su volumen de negocio. El año pasado, facturó alrededor de 1 millón de euros, el 75% en España y el 25% en distintos países de Europa, como Francia, Alemania y Reino Unido. Su modelo de negocio consiste en el cobro de suscripción mensual que varía en función del volumen de los empleados de cada empresa. “Cada trabajador cuesta unos tres o cuatro euros”, detalla. Por otro lado, Romero asegura que este crecimiento también se trasladará en la plantilla. Actualmente, la compañía emplea a 80 personas en sus oficinas en el barrio del Poblenou de Barcelona. “Estos días estamos contratando programadores, personal de atención al cliente, comerciales”, explica.

El equipo fundador sigue al mando del negocio. También conserva más del 50% del accionariado. El resto está en manos de fondos inversores y pequeños accionistas que han ido entrado en tres distintas rondas. En total, Factorial ha levantado 18 millones de euros, 15 millones en esta última operación.

La empresa que demuestra que en internet hay paz espiritual  0

Encuentra tu Retiro se reinventa y ofrece retiros espirituales en línea por el coronavirus

La empresa que demuestra que en internet hay paz espiritual
Una mujer medita en el salón de su vivienda (Archivo)
La Vanguardia –  

Para superar una grave crisis personal consecuencia de una empresa anterior, Sergi Arribas realizó un retiro espiritual de diez días, lo que le llevó a crear su actual empresa: Encuentra un Retiro. “Estos diez días en silencio me cambiaron la vida y sentí que lo que realmente deseaba hacer era impulsar un proyecto que ayudara a las personas”, explica Arribas. Antonio Izquierdo, quien en ese momento también buscaba un cambio en su vida laboral, es el otro socio fundador de la empresa.

“Cuando buscaba qué retiro podía realizar, me di cuenta de que no es fácil encontrar este tipo de actividades y que la oferta está muy disgregada”, señala Arribas. De aquí la idea de negocio de Encuentra un Retiro, “la primera central de retiros en español del mundo”, asegura el emprendedor. “Nos ponemos en contacto con los organizadores de las actividades y les ofrecemos aparecer en nuestro portal”, explica. A cambio, la empresa se queda con una comisión del 15% por cada contratación.

Crecimiento

La empresa ha ofrecido retiros en 15 países

Con sede en Girona, Encuentra tu Retiro ha llegado a ofertar retiros en más de 15 países del mundo. Desde que nació en el 2017, se han realizado a través de la plataforma unas 1.400 reservas, sobre todo de clientes españoles pero también de otros países de habla hispana. El año pasado registró una facturación neta de 40.000 euros.

Izquierdo y Arribas crearon la empresa en un momento de cambio en sus vidas
Izquierdo y Arribas crearon la empresa en un momento de cambio en sus vidas (Narcis Ribas Noguer)

Con la irrupción del coronavirus, se acabaron los retiros espirituales, al menos de forma presencial. “Nos hemos adaptado a la nueva realidad y ofrecemos retiros espirituales en línea, que están teniendo una muy buena acogida”, asegura Arribas, quien acaba de realizar uno. “Son retiros para desconectar de estar en casa creando un microclima dentro del hogar, lo que nos permite estar con nosotros mismos”. “Nos hemos reinventado y, gracias a ello, hemos dado la vuelta a una situación de ingresos cero”, explica orgulloso el emprendedor, quien se muestra convencido de que los retiros en línea son una modalidad que ha venido para quedarse.

Amazon, cada vez más gigante

El imperio del comercio electrónico vive su gran momento no sin levantar la polémica en el ámbito laboral

Amazon, cada vez más gigante
Trabajadores de la compañía cargando paquetes con guantes y mascarilla en Nueva York (Peter Foley / EFE)
La Vanguardia –   

Quién dijo crisis? El hombre más rico del mundo seguro que no. Jeff Bezos y su imperio están viviendo un gran momento. El confinamiento de la población ha catapultado el comercio electrónico, y Amazon, líder indiscutible, lo sabe bien. Los ingresos del primer trimestre han crecido un 26%, hasta los 75.452 millones de dólares, un récord histórico, pese a que los beneficios han caído un 29%, hasta los 2.500 millones.

En los últimos dos meses, el grupo ha contratado 175.000 trabajadores en todo el mundo (1.500 en España), una cifra que supone alrededor de una séptima parte de la plantilla que tenía a finales del 2019. La cotización bursátil está prácticamente en máximos históricos mientras que los mercados, en general, andan por los suelos. Estas cifras son sólo un preludio de lo que está por venir. Apenas recogen las primeras semanas de pandemia. Además, no hay que olvidar que la nueva normalidad preferirá el comercio electrónico al tradicional.

Consciente de esta gran oportunidad, Bezos ha decidido volver al pie del cañón y aparcar sus ambiciosos planes de futuro en el sector aeroespacial. Gestionar el crecimiento de Amazon es un gran reto. También lo es la necesidad de implantar medidas sanitarias para frenar el virus. La empresa ha anunciado que destinará 4.000 millones de dólares en productos para los consumidores y en protección para sus trabajadores.

Por cierto, les ha subido el sueldo dos euros la hora. Sin embargo, no todo es dinero en esta pandemia. Desde que estalló la crisis, la empresa se ha pillado los dedos en varias ocasiones por motivos de seguridad sanitaria. “En los últimos dos meses, ha habido huelgas en Estados Unidos e Italia y protestas en varios estados europeos como Alemania, Polonia y España”, comenta Douglas Harper, delegado del comité de empresa por el sindicato CC.OO. en San Fernando de Henares, donde trabajan unos 3.000 empleados. “Al principio, los almacenes no cumplían las medidas de seguridad. En San Fernando, hubo una decena de positivos y tantos otros contagiados que nunca podremos contabilizar. Mucha gente se cogió la baja o se tomó vacaciones”. El sindicato puso denuncias ante la Inspección de Trabajo, una en Madrid y otra en Barcelona. “A raíz de las denuncias, la empresa se puso manos a la obra”. Ahora, “la situación ha mejorado: los turnos son flexibles, hay dis­tancia social, nos toman la temperatura”.

Mientras la compañía registra cifras récord, se suceden las protestas contra los riesgos de contagio en almacenes

Harper admite que la situación es más dura para los compañeros de Estados Unidos, “donde no tienen tantas protecciones laborales”. De hecho, en este país ya han muerto por coronavirus cuatro mozos de almacén, dos en California, uno en Nueva York y otro en Chicago. A lo largo de las últimas semanas, las protestas se han sucedido, especialmente en Nueva York, foco de la pandemia. En ese estado, tuvo lugar un polémico despido de un trabajador que había liderado una protesta a finales de marzo. Pero recientemente, la tensión ha ido a más. Un vicepresidente de la división de Amazon Web Services, Tim Bray, anunció su dimisión el 1 de mayo en protesta contra la política laboral de la empresa y, en especial, contra el despido de Emily Cunningham y Maren Costa, dos diseñadoras de experiencia que luchaban contra los riesgos sanitarios y el cambio climático.

Para muchos trabajadores, la solución se encuentra en limitar el ­reparto a bienes de primera nece­sidad. “¿Qué necesidad hay de vender una corbata o un cuelgacuadros durante las semanas de pandemia?”, se pregunta Harper, que abogó por esta opción desde el ­principio. En Francia, la justicia así lo ha considerado, obligando a Amazon a repartir únicamente productos esenciales. Las autoridades incluso han vetado el despido temporal de sus trabajadores. Pero Francia es una excepción. En el ­resto de los países, los almacenes trabajan sin parar. De la crisis, ni rastro.

Les aerolínies creuen que el bitllet pujarà un 54% si els avions han d’anar més buits

El sector no sap com trobar la rendibilitat si les normes de distanciament l’obliguen a fer canvis

Després d’anys d’expansió i amb rècords de viatgers en avió any rere any, el sector aeri s’ha trobat de sobte enmig d’una crisi molt profunda, de la qual, com la societat, també n’haurà de sortir per fases. La pandèmia ha deixat un forat en els seus ingressos per les restriccions als viatgers, però la recuperació tampoc serà senzilla. Com s’eviten els contagis dins d’un avió? Algunes de les propostes per mantenir la distància social a dins de la cabina -com la de deixar una tercera part de l’avió buit de passatgers- generen encara més incertesa sobre quina serà la futura rendibilitat de les aerolínies.

El principal lobi de la indústria, IATA, defensa que aquesta solució enfonsaria les companyies en pèrdues i, de retruc, faria pujar els preus. Segons els seus càlculs, el distanciament social no només és inviable perquè les aerolínies siguin rendibles (a Europa s’ha d’omplir almenys un 79% de l’avió de mitjana per escapar-se de les pèrdues), sinó que encariria el cost del bitllet fins a un 54%. En el cas de les companyies de baix cost, amb un obstacle afegit: el seu model es basa en retallar tant com puguin el temps entre que aterren i es tornen a enlairar. Si han de seguir mesures de seguretat molt més estrictes, el procés s’alenteix i la fórmula no funciona.

El conseller delegat de Ryanair, Michael O’Leary, ja va deixar clar en una entrevista al Financial Times que els seus avions no s’enlairaran amb restriccions a la capacitat. Els plans del directiu passen per recuperar el 40% dels vols aquest juliol i el 80% al setembre abans de reduir de nou el volum amb la temporada baixa a l’hivern. “No podem guanyar diners amb un 66% d’ocupació. Fins i tot si ho féssim, el seient del mig no garanteix cap tipus de distància social”, va sentenciar O’Leary. Ja ho deixava clar en el seu últim informe anual. Per assolir beneficis, el model de Ryanair exigeix que els avions s’omplin de mitjana en un 83%. L’any passat el va tancar amb una ocupació del 96%, molt lluny d’un nou escenari amb una tercera part de seients buits.

Algunes aerolínies han optat per convertir el problema en una crossa per compensar les pèrdues. La nord-americana Frontier ofereix l’opció “més espai”, amb la qual els viatgers poden pagar a partir de 39 dòlars per evitar que algú segui al seu costat. “El principal problema és que no seria eficaç: deixar un seient buit deixa certa distància amb la persona del teu costat si estàs assegut, però ¿què passa amb les del davant i el darrere, o si t’has d’aixecar per anar al lavabo?”, qüestiona Javier Gándara, president de l’associació espanyola d’aerolínies ALA. L’aire que respirem dins els avions, assegura el directiu, recircula i es renova durant el vol a través d’uns filtres que ja eliminen partícules més grans que les del covid-19. Com a alternativa, proposa que els aeroports adoptin mesures com els controls de temperatura, els tests ràpids o el passaport sanitari. “Això no exclou que les aerolínies facin servir mascaretes, guants i gels. Però amb controls previs assegures que ningú embarca amb el virus”, matisa.

El turisme massiu sobreviurà al covid-19

El turisme massiu sobreviurà al covid-19

Buit en la regulació

Qui ho regularà tot plegat? La indústria està a l’espera que l’Agència Europea de Seguretat Aèria publiqui una guia de recomanacions per reprendre els vols de manera segura. Tot i així, seran les autoritats d’aviació civil de cada estat els que les posin en pràctica. El fet que sigui un sector tan global i interconnectat també ha activat les Nacions Unides, concretament, l’Organització de l’Aviació Civil Internacional, que ha creat una comissió de seguiment per fixar directrius a tot el món. “El més important per reactivar el sector és que hi hagi indicacions clares”, apunta el consultor aeri i professor de la UOC Pere Suau-Sánchez.

Aquest futur de turbulències no entusiasma els inversors. El hòlding IAG (British Airways, Iberia i Vueling) ja és l’empresa que ha perdut més valor de l’Íbex aquest últim any. La pandèmia ha deixat les seves accions un 69% per sota d’on estaven fa dotze mesos. També és simptomàtic que aquesta setmana l’inversor Warren Buffett indiqués que la seva firma s’ha venut totes les accions a quatre de les principals aerolínies nord-americanes (Delta, American Airlines, Southwest Airlines i United). “Pot ser que m’equivoqui, i així ho espero, però el sector aeri ha canviat de manera molt important”, va dir l’oracle d’Omaha.

Canvis en la demanda

El principal problema de liquiditat per a les aerolínies és que una part molt important dels seus costos fixos són uns avions que ara mateix no poden utilitzar. “La primera lògica serà endarrerir els pagaments o reformular els contractes de lísingdels avions”, diu una font del sector. Tot i la recuperació gradual dels vols, companyies com KLM no preveuen tornar als nivells precrisi en “diversos anys”. Com d’altres, aprimarà flota i tripulacions per sobreviure a la competència en aquest nou context. Per evitar que morin les aerolínies, molts governs -entre els quals Espanya- han activat ajudes per rescatar les seves antigues companyies de bandera, en forma de préstecs o fins i tot nacionalitzacions, com en el cas d’Alitalia.

Per a moltes, tornar a volar també significarà fer creu i ratlla a l’operativa anterior i dibuixar un nou mapa de rutes. “La demanda no es comportarà com abans ni de manera homogènia quan es reconnecti”, opina Suau-Sánchez. Davant aquesta incògnita, explica, moltes no es basaran en els patrons històrics, sinó que estan fent servir les bases de dades anònimes dels cercadors de vols per esbrinar on voldran volar els viatgers a partir d’ara.