Arxiu d'etiquetes: supermercats

Mercadona amplía a 7 semanas el permiso de paternidad de sus trabajadores

Sindicatos y compañía firman un nuevo convenio y un Plan de Igualdad que entrará en vigor en 2019 y tendrá cinco años de vigencia

Mercadona amplía a 7 semanas el permiso de paternidad de sus trabajadores
Varios empleados de Mercadona en la sección de charcutería de uno de sus centros (Oscar Garrido Serra / mercadona)
REDACCIÓNBARCELONA

Los trabajadores de Mercadona podrán disfrutar de un permiso de paternidad de siete semanas, dos más de las que recoge la legislación actual. Así lo refleja el nuevo convenio colectivo de empresa y el Plan de Igualdad firmado entre los sindicatos UGT y CCOO y la cadena de supermercados. La medida entrará en vigor el 1 de enero de 2019 y tendrá una vigencia de cinco años, hasta 2023.

En el marco de la conciliación familiar, se ha aprobado una ampliación de concesión de excedencias para el cuidado de los hijos hasta que el menor cumpla los 12 años de edad. Mercadona y sindicatos, además, han acordado que aquellos empleados que tengan un menor de 12 años a su cargo y dispongan de una reducción de jornada podrán acceder a un contrato a tiempo parcial hasta que el hijo alcance los 15 años y volver a tiempo completo si así lo desean.

El salario mínimo de entrada se establece en 1.300 euros brutos mensuales

El salario mínimo de entrada se establece en 1.300 euros brutos mensuales, a los que se suman complementos que suponen incrementos de hasta un 11% anual hasta el tramo 5, y un aumento progresivo del salario base vinculado al IPC. Además, el nuevo convenio introduce mejoras en los pluses de nocturnidad -un 10% más- y frío.

Entre las nuevas medidas también se incluye el cobro del 100% del sueldo en bajas por incapacidad temporal hasta los 18 meses y solicitar una excedencia con reserva del puesto de trabajo hasta los 3 años en caso de violencia de género, así como otros derechos específicos en estos casos.

Un Plan de Igualdad y un Observatorio paritario

El Plan de Igualdad acordado consolidará la línea de actuación de la compañía para potenciar la igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres en acceso a la ocupación, a la formación y a la formación interna, así como en el ámbito de la conciliación familiar.

Para obtener una mayor flexibilidad y eficiencia a la hora de introducir mejoras relacionadas con las jornadas laborales y su distribución, las organizaciones sindicales y Mercadona también han acordado la creación de un Observatorio de carácter paritario. Este organismo estará al corriente de los nuevos proyectos que la cadena de supermercados tenga previsto implementar, y se encargará de trasladar a la compañía recomendaciones relacionadas con la clasificación profesional, la jornada o su distribución.

El secretario general de la Federació de Serveis de CCOO, Jose María Martínez, ha aplaudido la creación del Observatorio, que permitirá a las organizaciones sindicales “formar parte de los nuevos proyectos que se quieran implementar” y ha destacado que las mejoras son en aspectos sociales y salariales son “unas de las más importantes en la historia de este convenio”.

El texto mejorará las condiciones laborales de 12.895 trabajadores de la compañía, según ha subrayado la directora de RRH de Mercadona en Catalunya, Cristina Rafi.

Boom de Mercadona: el 70% dels espanyols hi compren un cop al mes

Els hipermercats segueixen la seva decadència i ja només aporten el 13% de les vendes del sector

 Mercadona és la cadena de supermercats líder, seguida de Carrefour, Dia, Eroski i Lidl. / DAVID AGUILAR / EFE
Mercadona és la cadena de supermercats líder, seguida de Carrefour, Dia, Eroski i Lidl. / DAVID AGUILAR / EFE

Mercadona amplia el seu regnat. La cadena de supermercats que presideix Juan Roig és cada vegada més líder a Espanya, per molt que competidors com Lidl o Dia esprintin per intentar atrapar-la. La companyia valenciana ha recuperat el pols aquest any i torna a ser la que més creix en quota de mercat, segons l’estudi Tendencias en la distribución 2017 de la consultora Kantar Worldpanel. De fet, Mercadona ha viscut l’augment més gran dels últims cinc anys amb un repunt de l’1,2%, gràcies al qual ja pot dir que controla el 24,1% del mercat espanyol. Segons la consultora, la consolidació que viu la cadena s’explica per la inversió que està fent per augmentar la seva superfície comercial, fins i tot amb l’entrada per primer cop en un mercat estranger com Portugal. Aquest domini es repeteix també en la fidelitat dels consumidors, que l’informe il·lustra amb una dada molt contundent: set de cada deu espanyols compra a Mercadona almenys un cop al mes. A més, gairebé un 88% hi ha omplert la cistella des de principis d’any.

Lluny de les xifres de l’empresa valenciana, però també a bon ritme, Lidl és la cadena que més compradors ha guanyat en l’últim any en relació amb les seves dimensions. Segons Kantar, en total, l’alemanya -que aposta per nínxols en què Mercadona no té tant pes, com ara la llar o el tèxtil- ha guanyat al voltant de 600.000 consumidors i pràcticament un 30% dels espanyols hi compra mensualment. Tot i l’empenta, Lidl encara és la cinquena empresa del sector en quota de mercat a l’Estat, darrere de Carrefour, Dia i Eroski. L’estudi no ofereix dades específiques de Catalunya, on destacarien cadenes com Bon Preu o Condis.

A escala global, l’informe descriu que el mercat del gran consum ha reprès l’optimisme després d’alguns anys de creixement estancat per la crisi. Així, mentre que el mateix estudi de l’any passat apuntava que el sector perdia un 1,8% en el volum de les compres i un 1,1% en el seu valor, l’escenari d’aquest any és més positiu.

Per al director del sector minorista de Kantar, Florencio García, aquesta millora s’explica per la remuntada que ha experimentat el sector en els frescos, que suposen més de la meitat de la despesa que els clients fan en els supermercats. On el sector està posant més esforços per combatre l’amenaça dels supermercats online és en els frescos. Mentre que en l’informe del 2016 els frescos queien un 2% tant en valor com en volum en les cistelles dels espanyols, durant el 2017 han revifat un 0,9%. L’increment puja fins al 3,6% si es tenen en compte només els supermercats, els hipermercats i les cadenes de descomptes.

Més frescos als súpers

Precisament, aquestes grans superfícies han aconseguit treure vendes de productes frescos a les botigues especialitzades, com carnisseries, fruiteries o peixateries. Aquestes petites botigues han perdut gairebé tres punts de la seva quota de mercat, mentre que els supermercats amb assortiments petits -una categoria que inclou les grans cadenes com Mercadona, Dia o Lidl- n’han guanyat dos.

Dins els formats del sector, però, hi ha una categoria que pateix molt més que la resta. Els hipermercats continuen la seva pèrdua d’atractiu constant de cara al consum, i la seva quota de mercat ha caigut gairebé 6 punts des de l’inici de la dècada dels 2000. Concretament, si el 2001 aquest segment suposava el 19% de la despesa en gran consum, al tancament del 2016 aquest percentatge queia fins al 13%. Tradicionalment, els hipermercats s’havien caracteritzat per grans superfícies comercials allunyades dels centres de la ciutat, en què els consumidors podien fer compres mensuals més grans que a les botigues de conveniència. Però algun hàbit de consum s’està modificant i aquest model de compra comença a perdre vigència.

D’altra banda, el comerç electrònic -amb més recorregut per créixer que el supermercat tradicional- ha aconseguit superar per primer cop una quota de mercat del 2% a Espanya. Tot i així, aquesta xifra amaga la principal baula de les compres d’alimentació online, ja que no té en compte els frescos, on les botigues físiques encara guanyen la partida. L’any passat la quota es quedava en un 1,3%, però la consultora sí que hi incloïa la categoria.

LES CLAUS

1. Per què Mercadona torna a guanyar més quota de mercat?

La cadena valenciana fa anys que domina el sector de la distribució a Espanya, però segons l’informe de Kantar Worldpanel aquest any ha aconseguit fer créixer aquest percentatge al ritme més alt dels últims cinc anys. Per a la consultora, aquest esprint s’explica per la inversió milionària que la companyia està fent per incrementar la seva superfície comercial, una empenta que ha provocat que el 70% dels consumidors ja hi comprin mensualment.

2. Què suposa el supermercat online?

La compra d’aliments per internet encara és un sector minoritari a Espanya, però des de començaments d’any ha aconseguit per primer cop arribar a una quota del 2%. Tot i així, la dada no inclou els frescos, on no té gaire tirada.

3. Quins són els formats de distribució que perden afluència?

L’estudi també apunta que els hipermercats no aixequen el cap després de la crisi. Aquesta categoria ha perdut gairebé sis punts de quota des de principis de la dècada dels 2000.

Juan Roig: “Qui més diners té, més impostos ha de pagar”

Mercadona obté un benefici rècord i ja dóna feina a 11.250 persones a Catalunya

La cadena de supermercats Mercadona va guanyar l’any passat 611 milions d’euros, un 12% més que l’any anterior, tot i que la companyia només havia previst créixer un 1%. Això va permetre que la companyia valenciana marqués un nou rècord de guanys després d’haver facturat la xifra, també rècord, de 19.059 milions d’euros.

Juan Roig, president de la companyia, tenia ahir motius de sobra per assegurar en roda de premsa que “Mercadona va bé”, ja que pràcticament tots els indicadors reflecteixen un increment respecte a les dades del 2014. Pel que fa a les vendes, durant el 2015 es van facturar 670 milions més, es van vendre 546 milions de quilos/litres més i es van obrir 53 botigues noves, és a dir, més de deu locals cada mes. La inversió, tot i mantenir-se gairebé en el mateix nivell que l’any anterior, és l’únic indicador que presenta un signe negatiu en passar dels 655 milions invertits el 2014 als 651 del 2015.

Com sembla lògic, amb l’increment de la dimensió i del benefici de la companyia, els impostos que va pagar la companyia també van créixer l’últim any fins als 1.497 milions d’euros abonats a les arques públiques. D’aquest total, 243 milions corresponen a l’impost de societats, 662 es van abonar a la Seguretat Social, 509 corresponen a la recaptació de l’IVA i de l’IRPF, i els 83 restants, a altres impostos i taxes. Preguntat per la seva opinió sobre l’actual política fiscal i la possibilitat que un nou govern incrementi la pressió sobre les grans empreses, Roig va evitar qualsevol tipus de valoració política i es va limitar a dir que per a ell “és un orgull” pagar impostos, alhora que va defensar que “qui més diners té, més impostos ha de pagar” per mantenir un sector públic que asseguri el bon funcionament de la justícia, la sanitat i l’educació.

Amb tot, el president de Mercadona no va amagar la seva opinió sobre el sector públic (“com menys sector públic, millor”, va dir) i també va afirmar que el sector privat té “millor” capacitat per gestionar els recursos.

400 nous contractes a Catalunya

Pel que fa als treballadors, Roig va explicar que Mercadona va crear 1.000 nous llocs de treball durant l’últim any, i va fer créixer la plantilla per sobre dels 75.000 empleats. Gran part de responsabilitat d’aquesta bona dada es deu a Catalunya, on la companyia va contractar 404 persones. El Principat és un dels mercats més importants per a l’expansió del gegant valencià de distribució alimentària, com demostra que gairebé la meitat de les noves botigues (26 de les 53) corresponen a Catalunya. Actualment, les 251 botigues catalanes del grup donen feina a 11.250 treballadors.

“Ser polític és molt difícil”

Seguint el costum dels últims anys, Roig va evitar pronunciar-se sobre temes aliens a la seva empresa que poguessin relegar en els titulars els resultats de Mercadona. Malgrat la insistència dels periodistes, Juan Roig no va valorar la situació política actual i la incertesa sobre la investidura del futur president espanyol. Únicament va assenyalar que “ser polític és una cosa molt difícil”, però, tot i així, confia que els polítics “facin la seva feina”. I la seva feina, segons va afirmar, consisteix a “triar un nou president del govern espanyol”. Un comentari que va ser interpretat com un rebuig a un escenari de noves eleccions.

Tampoc va voler referir-se directament als casos de corrupció de la política valenciana i es va limitar a dir que està “en contra de qualsevol tipus de mala pràctica”