Arxiu d'etiquetes: Sous i salaris

Els empleats rasos són els únics que perden poder adquisitiu

General, ,

Se’ls redueix un 0,3% en una dècada, mentre que creix el de directius i càrrecs intermedis

Ara.cat

Tan sols els empleats rasos han perdut poder adquisitiu en l’última dècada. Concretament n’han perdut un 0,3%, un cop es descompta la inflació. En canvi, els directius i els comandaments intermedis sí que l’han incrementat, en un 1,18% i un 2,46%, respectivament.

Així ho recull l’informe ‘Evolució salarial 2007-2018’, presentat ahir per l’escola de negocis Eada i la consultora Icsa Grupo i basat en enquestes a més de 80.000 assalariats espanyols. “És preocupant que el creixement que ha registrat l’economia durant els últims quatre anys [ha crescut tres anys seguits per sobre del 3%] no s’hagi materialitzat en una millora de la retribució dels treballadors”, va lamentar Ernest Poveda, president d’Icsa. “I encara és més preocupant que hi hagi tres milions de persones a l’atur”, va afegir Jordi Costa, professor d’Eada.

Per capgirar aquesta tendència, els dos responsables de l’informe es van mostrar partidaris que una part de la retribució salarial dels treballadors de rang més baix sigui “variable”, tal com tenen els directius o els càrrecs intermedis. Ara bé, aquest és un aspecte que no veuen amb bons ulls els sindicats.

Poveda va assegurar que la cultura empresarial d’aquests últims 12 anys ha sigut de “molta prudència”, amb la idea de fer sostenibles les organitzacions després de la crisi iniciada el 2008. “Avui, però, tenim una economia molt més tocada”, va alertar.

Nova política retributiva

L’evolució dels sous del 2018 respecte a l’any anterior tampoc va ser favorable per als empleats rasos i, un altre cop, va afavorir les altres dues categories analitzades. Concretament, els assalariats van guanyar un sou brut mitjà de 22.819 euros, pràcticament el mateix que el 2017 perquè l’increment va ser només del 0,11%. En canvi, els del càrrecs intermedis van arribar als 41.507 euros (+2,48%) i el dels directius als 81.059 (+2,65%).

Balanç de la crisi: els sous més baixos són un 10% inferiors

Balanç de la crisi: els sous més baixos són un 10% inferiors

Tant Poveda com Costa van insistir que si no es repensa l’actual model de polítiques retributives l’any que ve es tornarà a repetir la mateixa tendència. “Serà com el dia de la marmota”, va dir el portaveu d’Icsa. També es van mostrar convençuts que la recent pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 900 euros bruts a l’any tindrà “una incidència mínima” en els sous dels empleats, si es té en compte que només se’n beneficiarà un 4%. El que s’haurà de veure -van afegir- és com aquest increment afectarà en les negociacions col·lectives, perquè si el SMI s’ha incrementat un 22% pot ser que els sindicats exigeixin augments més alts que el de l’IPC.

Pel que fa a les comunitats autònomes, Madrid, Catalunya i Navarra són, per aquest ordre, les que paguen millor als seus directius i càrrecs intermedis. En canvi, en el rànquing d’assalariats Catalunya ocupa la tercera posició, per darrere de Navarra i Madrid. Castella-la Manxa, La Rioja i Extremadura tanquen la classificació.

Els sectors que més han repuntat són la banca i les assegurances, i milloren la indústria i la construcció. Paradoxalment, però, el principal motor econòmic del país, el comerç i el turisme, és el que té pitjors condicions salarials. “Sorprèn que se segueixi retribuint tan malament els seus treballadors. Aquests salaris ens porten a tenir serveis de menys qualitat i que perden valor afegit”, va dir Poveda.

Horas extras: se pagan la mitad con respecto a 2008 y un 56% ni se abonan

Articles digitals,
Las horas extras no pagadas se han mantenido y en 2015 suponen ya un 56% de los 6,3 millones de horas extras trabajadas a la semana
Horas extras: se pagan la mitad con respecto a 2008 y un 56% ni se abonan
Una empleada de una panadería (Lynne Sladky – AP)
 La Vanguardia

El sindicato CC.OO. ha denunciado este martes que debido a la recesión económica, unida a la destrucción de empleo y una mayor tasa de paro, se ha dado un “acusado descenso” de las horas extras que se han trabajado entre los años 2008 y 2015, sobre todo en las horas extraordinarias pagadas, que han caído a la mitad, mientras que las no pagadas ya suponen el 56% del total.

Las horas extraordinarias se han reducido durante la crisis más que el empleo y la mayor parte de ellas han pasado de estar pagadas a dejar de estarlo. Este análisis parte de una nueva interpretación del desglose de las horas extras entre pagadas y no pagadas que ofrece la Encuesta de Población Activa (EPA), siendo las horas extras pagadas aquellas en las que existe una compensación por su realización, ya sea en tiempo o en dinero, mientras que en las horas extras no pagadas el trabajador no recibe contraprestación por realizarlas.

Horas no pagadas
El sindicato señala que las horas extras trabajadas pero no pagadas conforman “un claro componente de explotación laboral”

El descenso detectado se concentra en las horas extras pagadas, que se han reducido a la mitad durante la recesión, mientras que las horas extras no pagadas se han mantenido y en 2015 suponen ya un 56% de los 6,3 millones de horas extras trabajadas a la semana. Las horas extras pagadas han mostrado una evolución coyuntural, ligada al ciclo económico, mientras que las horas extras no pagadas mostraban un comportamiento más estructural y permanente, con un menor grado de fluctuación por la recesión económica. Durante el cuarto trimestre de 2015, hubo 728.000 asalariados que trabajaron horas extras (el 5% de la población asalariada), de los que la mitad (366.000 personas) realizaron 3,5 millones de horas extras no pagadas a la semana.

Explotación laboral

El estudio evidencia que apenas hay coincidencia de trabajadores asalariados que simultaneen horas extras pagadas y no pagadas: hay asalariados que trabajan horas extras pagadas y hay otros asalariados que además de su jornada se ven en la obligación de realizar horas extras no pagadas.

El sindicato señala que las horas extras trabajadas pero no pagadas conforman “un claro componente de explotación laboral, que sin embargo se aleja del perfil habitual de precariedad vinculado a una inserción laboral en peores condiciones”, y denuncia que “se han precarizado las condiciones de trabajo”.

Precariedad
El sector privado es el que principalmente abusa de las horas extraordinarias no pagadas, según CCOO, lo que fomenta una mayor precariedad

Según el estudio, el abuso de las horas extraordinarias no pagadas es una práctica que se concentra muy mayoritariamente en el sector privado y en las ramas de actividad de los servicios, entre asalariados masculinos, con contrato de trabajo indefinido y con jornada a tiempo completo, que desempeñan ocupaciones técnicas, profesionales y directivas.

El preu de conciliar: feina més precària i sou més baix

Articles digitals, ,

Les dones cobren un 19% menys que els homes a Espanya i la bretxa salarial s’ha enquistat a tot el món en els últims 20 anys

Ara.cat ELENA FREIXA Barcelona –

Les dones paguen un preu més alt per conciliar la vida personal i laboral. La recerca d’aquest equilibri, que recau sobretot sota la seva responsabilitat, les aboca a feines més precàries, ja no només en termes de sou –sovint més baix que els dels homes–, sinó també pel que fa a les condicions laborals en general. La feina a temps parcial és un indicador clar: a Espanya, el nombre de dones en aquest tipus de jornades és més del doble que el d’homes i s’agreuja quan hi ha fills.

Segons les últimes dades d’Eurostat, un 21% de dones entre 25 i 49 anys a Espanya treballa a temps parcial, tot i no tenir fills, mentre que el percentatge d’homes que ho fa és del 9,5%. Quan apareixen els fills, les jornades parcials creixen entre les dones i una de cada tres treballadores s’hi acull, mentre que només un 6,5% dels homes amb un fill fa aquest tipus de feines.

La feminització de la feina a temps parcial és un patró comú a Europa, on una de cada cinc dones fa jornades inferiors a la jornada completa per només un de cada dotze homes. La diferència es radicalitza quan hi ha més d’un fill. Gaiebé la meitat de dones amb tres fills o més opta per la feina a temps parcial a la UE, mentre que el percentatge d’homes en aquesta situació és de només un 7%.

A Catalunya, el 70% de les feines a temps parcial les ocupen dones

A Catalunya, el 70% dels llocs de treball a temps parcial els ocupaven dones l’any passat, segons un estudi de la UGT amb dades de l’INE. Si es miren els motius, en un 60% dels casos les dones argumenten que trien aquesta opció per tenir cura de persones dependents, ja sigui fills o altres familiars.

L’excedència també és, clarament, una opció de dones per afavorir la conciliació. Gairebé el 97% de les excedències per tenir cura d’un menor a Catalunya les exerceixen les dones, segons l’estudi de la UGT. Les responsabilitats familiars són el primer motiu pel qual la dona acaba retirant-se del mercat de treball i passa a ser part de la població inactiva.

Les dificultats que existeixen a Espanya a l’hora de combinar els dos móns, el laboral i el familiar, queden patents en la xifra rècord d’ avis que tenen cura dels néts mentre els pares treballen. A Espanya, un 30% dels avis s’ocupa dels néts, una xifra molt superior al 2% d’avis cuidadors a països com Dinamarca o Suècia, segons recull un estudi de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Bretxa salarial del 19%

La concentració més elevada de dones en aquestes feines a temps parcial resulta decisiva per explicar les diferències salarials que persisteixen: per cada euro que guanya un home de mitjana a Europa, una dona ingressa 84 cèntims, un 16% menys. En el cas d’Espanya, la bretxa salarial és superior i gairebé arriba al 19%, segons les dades salarials del 2014.

Les dones cobren menys, tot i que, sobre el paper, tenen un nivell de formació superior a la mitjana dels homes. A Catalunya, una de cada dues dones que treballa té estudis superiors per només un 38% dels homes. En canvi, elles tenen una presència inferior en feines de responsabilitat i càrrecs superiors.

Dues xifres corroboren el sostre de vidre que existeix a Catalunya: un 80% de les dones no tenen cap subordinat a la feina, mentre que entre els homes la xifra es redueix al 67% i, quan es parla de directives, només n’hi ha un 3,7% del total de treballadores mentre que la xifra es duplica en el cas dels homes.

Les diferències salarials al món porten dues dècades sense millora

La bretxa salarial entre homes i dones és un llast global, segons la OIT, que constata que les diferències a tot el món s’han enquistat. En els últims 20 anys, la bretxa salarial s’ha reduït només un 0,6%. Les oportunitats de treballar que té una dona són un 27% inferiors a les dels homes a nivell global.

Feines de dones, feines d’homes

Les dones estan sobrerepresentades, és a dir, són més del 40% de la mà d’obra, en activitats menys qualificades com el comerç, la restauració, les tasques administratives o l’atenció a les persones, segons un estudi de CCOO de Catalunya. La segregació laboral les castiga doblement perquè també ha fet que hagin patit especialment les retallades de feina al sector públic els últims anys, ja que són majoria en activitats d’educació o sanitàries.

En l’últim any, els sous van començar a recuperar-se després d’un any i mig caient però aquesta millora va concentrar-se en sectors com la indústria, on hi ha més homes que dones, que no pas als serveis, més feminitzats.

Cal destacar, però, el creixement de les treballadores autònomes a Catalunya en els anys de crisi. Tot i ser moltes menys que els homes 110.600 dones per 208.000 homes- avui hi ha 229 autònomes més que el 2008. La UGT demana més incentius per afavorir la feina per compte propi entre les dones, que han estat “motor” d’aquest col·lectiu en els últims anys.

Les nòmines noten un petit canvi de rumb

Articles diaris
El sou dels treballadors puja per primer cop des del 2010, segons un estudi d’EADA i la consultora ICSA
Les retribucions dels directius també canvien de tendència i baixen lleugerament de tres anys en augment Comerç i turisme, on pitjor es paga.
15/01/15 02:00 – BARCELONA – LAIA BRUGUERA

.
En dos anys,els directius de la banca han passat a cobrar 4.500 euros anuals més

És evident que encara queda molt camí per arribar al punt de partida, però la caiguda en picat del sou dels treballadors podria haver començat a frenar-se. Almenys és el que es desprèn de l’estudi fet públic ahir per l’escola de negocis EADA i la consultora ICSA, que durant quatre anys seguits ha parlat de salaris a la baixa i en l’última edició detecta un lleu canvi de rumb. Després de gairebé un lustre de descensos més o menys pronunciats, la remuneració mitjana dels treballadors del conjunt de l’Estat va pujar el 2014 un 2%, fins a 21.757 euros bruts anuals. A Catalunya l’alça va ser menor, d’un 1%, tot i que el salari continua estant per sobre de la mitjana, en 22.773 euros. En canvi, el sou dels directius, que pujava amb impuls des del 2010 i evidenciava que la crisi no afecta tothom de la mateixa manera, va baixar l’any passat prop d’un 2%.

Pels autors de l’estudi, el canvi de tendència del sou dels treballadors hauria arribat per quedar-se. “No esperem grans alegries salarials aquest any però sí un comportament similar, ja que, tot i que la xifra d’atur segueix sent alta, hi ha dades positives, com ara els afiliats a la Seguretat Social”, preveu el professor d’EADA Jordi Costa. De tota manera, encara falta per recuperar el poder adquisitiu perdut. Si tenim en compte la inflació, els treballadors han perdut un 2% en els últims set anys. Els directius, en canvi, han guanyat un 1,6% de poder adquisitiu. Més matisos: la tímida recuperació que apunta l’estudi d’ICSA i EADA no ha beneficiat tots els empleats de la mateixa manera. Les butxaques dels que partien de sous més baixos i dels que treballen en els sectors més precaris continuen tan buides com abans, o molt més. Els treballadors del comerç i el turisme són els més mal retribuïts: 17.000 euros anuals, la xifra més baixa dels del 2008. “Des del 2009, aquest col·lectiu ha vist minvar els seus ingressos en més de 2.000 euros, fet que suposa una pèrdua de l’11%”, va recordar ahir el president d’ICSA i director de l’estudi, Ernesto Poveda. Tal com recorda el coautor de l’informe Jordi Costa, “es tracta dels dos sectors que tradicionalment han tingut els sous més baixos, ja que hi ha molta rotació i cal poca formació per accedir-hi”. El professor d’EADA reflexiona que “no estar motivat amb el sistema retributiu” no només és negatiu per al treballador mateix sinó també per a l’empresa i les seves vendes.

Els més ben pagats

A l’altra banda de l’escala laboral hi ha els directius de la banca, que no només tornen a ser els més ben pagats sinó que han arribat a xifres rècord: gairebé 81.000 euros a l’any (en 24 mesos han passat a cobrar 4.500 euros més). “Van ser penalitzats en el seu moment, però la tendència natural de sous alts torna a emergir”, resumeix Costa.

El mercat no només està cada cop més polaritzat per aquestes grans diferències entre els caps i la base, sinó perquè està desapareixent el perfil professional que feia de frontissa, els càrrecs intermedis. En els últims set anys no tan sols han perdut gairebé un 8% de poder adquisitiu sinó que el seu protagonisme s’ha anat “diluint” perquè les seves responsabilitats i funcions les han assumit els seus caps o fins i tot els seus subordinats.

Pels autors de l’estudi, la reforma laboral ha estat positiva perquè ha permès rebaixar sous a canvi d’evitar acomiadaments, però cal anar molt més enllà i plantejar sistemes retributius “intel·ligents” i flexibles que vinculin el sou a variables com ara l’assoliment de determinats objectius o les competències de cada treballador. I parlen també dels incentius “emocionals”, com ara facilitats per conciliar la vida laboral i la familiar o per fer carrera professional.

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/812951-les-nomines-noten-un-petit-canvi-de-rumb.html

Publicat a