Cada vegada més diners estan en mans de menys persones. Aquesta és una màxima que es repeteix any rere any a les companyies que formen part de l’Íbex-35. Una dada: el primer executiu d’una d’aquestes empreses cobra de mitjana 112 vegades el salari mitjà de la companyia. Una altra: ara les empreses de l’Íbex paguen per l’impost de societats menys que el 2007. Són dues de les conclusions que ha tret Oxfam Intermón d’un estudi titulatDiferències abismals, en què analitza el fenomen de la bretxa salarial en les grans cotitzades espanyoles. La conclusió és senzilla d’entendre: les diferències salarials entre les cúpules directives i la resta dels treballadors no només estan lluny d’escurçar-se, sinó que continuen una tendència lineal i aparentment imparable. El 2014 un primer executiu de l’Íbex cobrava 84 vegades més que un treballador mitjà. Un any després la diferència s’ampliava a 98 vegades. I el 2016, a 112 vegades.

Aquesta evolució ha anat en paral·lel a una millora continuada de la remuneració dels consellers delegats, que, després d’elevar la seva retribució un 15,4%, van passar a cobrar de mitjana l’any passat 4,3 milions d’euros. L’increment de la retribució es va traslladar també, tot i que en diferents proporcions, a l’equip directiu i als membres dels consells d’administració. Cal suposar que aquesta millora estava vinculada a l’augment dels guanys de les empreses de l’Íbex el 2016 -un 68% més de beneficis, tot i que la cotització va caure-, però els premis a aquesta rendibilitat no es van acabar de socialitzar entre els empleats de les empreses, on el conjunt dels salaris es van estancar i només van créixer un 0,3% durant l’exercici.

Banco Popular, de rècord

El 2016 es va produir un fet paradoxal: la màxima expressió de la bretxa salarial entre la cúpula directiva i els treballadors es va produir al Banco Popular. El seu president va cobrar 1.252 vegades més que el salari més baix que es cobrava al banc i 1.800 vegades el salari mínim interprofessional (655 euros anuals). Pocs mesos després, el juny passat, el Santander va adquirir aquesta entitat per un euro i en una operació llampec perquè corria el risc que el Popular es quedés sense liquiditat per seguir operant.

Però, més enllà del Popular, l’estudi elaborat per l’organització no governamental afirma que l’empresa on hi ha més desigualtat salarial és Inditex, ja que “el seu director executiu guanya 559 vegades més que el salari mitjà de la companyia”. Per darrere quedarien Ferrovial (407 vegades) i l’esmentat Banco Popular (363 vegades en aquest càlcul). Al conjunt de l’Íbex-35 la diferència és de 112 vegades.

Les proporcions varien si es baixa un esglaó i s’analitzen les remuneracions dels directius. Llavors, tenint en compte el que cobra un directiu (946.828 euros), el múltiple és 47. En aquest cas, les diferències més grans es produeixen al Banco Santander, on un directiu cobra 225 vegades el salari mitjà de l’empresa. A Amadeus aquesta xifra és de 199.

Menys paradisos fiscals

L’estudi d’Oxfam Intermón intenta entrar en un tema que escapa a les estadístiques sobre masses salarials de les companyies: l’externalització, és a dir, l’atribució d’alguns serveis de l’empresa a tercers. L’informe diu que un 90% de les empreses que facturen més de 12 milions recorren a empreses externes per proveir-se de serveis. També diu que les empreses de l’Íbex “impacten en les baixades salarials dels treballadors de les empreses multiserveis: contractant-les, concedint a la baixa les seves licitacions o, directament, constituint una empresa multiservei dins del seu grup”. En conseqüència, els empleats de les empreses subcontractades tenen sous més baixos que els que depenen directament de l’empresa.

Un altre capítol és el de la presència de les grans cotitzades en paradisos fiscals. El treball certifica que els 35 grups presents al selectiu tenen un miler d’empreses (996) escampades per territoris de baixa fiscalitat però aplaudeix que, després de diferents escàndols, la xifra s’hagi reduït en 22 societats el 2016. “És aviat per celebrar que aquest sigui un canvi estructural en les pràctiques de les principals empreses”, diu l’estudi, que es pregunta si la tendència pot tenir continuïtat en els pròxims anys. En tot cas, afirma que si seguim a aquest ritme de reducció d’empreses en paradisos fiscals, “necessitarem més de 45 anys per acabar d’esborrar el seu rastre d’aquests territoris tan tòxics”.

LES CLAUS

1. ¿És possible revertir el creixement desigual de salaris?

Els experts no hi veuen solució, tot i que Oxfam Intermón reclama establir escales salarials justes a través de la legislació. De la mateixa manera, per escurçar les diferències entre qui més té i qui menys té, aposta per enèsima vegada per augmentar el salari mínim (SMI) fins als 1.000 euros.

2. Quines mesures es podrien prendre dins les empreses?

L’organització no governamental recomana que les empreses aprovin unes regles que limitin les diferències salarials, més enllà de lleis bàsiques. Per fer-ho, creu que seria important que els representants dels treballadors tinguessin presència als consells d’administració i a les comissions de nomenaments i retribucions.

3. ¿Vincular salaris i productivitat és bo?

És un element que en els últims anys s’ha incorporat, tot i que discretament, als convenis, però són casos molt limitats. En algunes ocasions la inflació segueix tenint un pes important en la negociació.