La caiguda és la més forta des del 2000 a nivell intertrimestral
Ara.cat. BARCELONA
L’economia catalana va caure el primer trimestre d’aquest any un 3,9% respecte al mateix període del 2019 i un 4,6% en comparació amb el trimestre anterior, l’últim del 2019, fruit de l’impacte de l’inici del confinament. Aquesta xifra representa la davallada més forta des del 2000 -des que hi ha dades disponibles-, superant fins i tot les registrades durant els anys de la crisi financera i de l’euro, entre el 2008 i el 2013, segons dades avançades publicades aquest dijous per l’Idescat, l’oficina estadística de la Generalitat.
No obstant, a nivell interanual sí que hi ha precedents de caigudes més grans durant els anys 2009 i 2010. Cal tenir en compte, però, que el primer trimestre només inclou les dues primeres setmanes de confinament de finals de març, arran de l’estat d’alarma decretat el dia 14 d’aquell mes. Per tant, no inclou ni l’abril ni el maig, quan l’economia va continuar sota mínims per les mesures contra la pandèmia.
Les dades concorden amb les prediccions de diversos organismes, com el Banc d’Espanya i l’FMI, i de la Generalitat, que pronostiquen caigudes històriques per al conjunt del 2020. En concret, el govern català va apuntar la setmana passada que el producte interior brut català s’ensorrarà entre un 7,6% i un 8,8% aquest any.
Per sectors productius, es registren caigudes en tots els nivells. La construcció va ser el més afectat, amb un ensorrament de la producció del 8,2% respecte a un any enrere, mentre que la indústria, tot i disminuir un 2,4%, és el que va patir menys l’impacte de les mesures contra la pandèmia. El sector serveis, que representa més de dos terços del producte interior brut català, va caure en conjunt un 4%, i el sector primari (agricultura, pesca, ramaderia i mineria) va caure un 2,7%.
Pel que fa als serveis, l’Idescat destaca en una nota de premsa “l’afectació directa del confinament en diverses activitats, com el transport de viatgers, l’hoteleria, la restauració o les activitats artístiques i culturals, que tenen una presència important a Catalunya”. No obstant, també destaca una activitat més gran dels serveis públics, “en particular, pels serveis sanitaris”.
Pel que fa a la indústria, “algunes branques rellevants han tancat les factories en un context de paràlisi de les cadenes de subministrament internacional -recorda l’Idescat-, mentre que altres branques, associades a serveis essencials com l’alimentació o la indústria farmacèutica, han pogut mantenir una certa activitat”.
En el cas de la construcció, destaca que es trenca una tendència positiva “de creixement continuat” que, tanmateix, “ja s’havia començat a desaccelerar al llarg del 2019”. L’agricultura, en canvi, va mantenir la tendència negativa acumulada durant diversos trimestres.
L’Airef preveu una caiguda més gran
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha publicat aquest dijous les projeccions de creixement per a les comunitats autònomes i l’Estat per al primer trimestre. La xifra prevista per l’organisme preveu una davallada més gran per a Catalunya que les dades provisionals publicades per l’Idescat.
Concretament, les estimacions de l’Airef situen la caiguda del PIB català en un 4,1% interanual i un 5,2% en comparació amb el trimestre anterior. Això suposa una diferència de dues i set dècimes, respectivament, amb els càlculs de l’oficina d’estadística de la Generalitat.
Les xifres per a Catalunya són les mateixes exactes que els pronòstics per al conjunt de l’economia espanyola. Pel que fa a altres comunitats, l’ens de responsabilitat fiscal augura que totes patiran disminucions superiors al 3,8%, amb la Rioja i les Balears liderant el rànquing de caigudes, amb un -4,8% i un -4,6% interanuals, respectivament.
