Sis anys després del que reclamava la llei, l’Estat finalment ampliarà des dues a quatre setmanes el permís de paternitat per naixement o adopció a partir de l’1 de gener. El consell de ministres s’ha compromès aquest divendres a augmentar la partida pressupostària de cara l’any vinent “per millorar la conciliació entre la vida familiar i laboral”, després d’haver ajornat que la mesura entrés en vigor una i altra vegada des del 2011.

L’ampliació del permís de paternitat està prevista a la llei d’Igualtat de José Luis Rodríguez Zapatero del 2007, que va deixar com a marge fins al cap de quatre anys la seva execució. Però en plena recessió, el govern socialista va decidir ajornar-ho fins al 2013. Mariano Rajoy no va tenir problemes en fer el mateix una i altra vegada fins aquest any, desoint el clam d’iniciatives aprovades al Congrés i al Senat.

Ciutadans s’ha penjat la medalla per la mesura, subscrita en l’acord d’investidura segellat amb el PP a l’estiu. Però el gest del consell de ministres es queda molt lluny del que reclamava el partit d’ Albert Rivera. La seva proposta és ampliar el període paternitat fins a les vuit setmanes, i disposar-ne de fins a deu per repartir entre el pare i la mare, que actualment té setze setmanes (sis exclusives per a la mare i deu que es poden transferir al pare). Fonts de la formació taronja asseguren que el compromís del govern espanyol és implantar aquesta mesura a partir del 2018.

La Plataforma per a Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPinAA) considera que aquesta ampliació del permís és “insuficient i està mal dissenyada”. L’octubre passat, justament, el Congrés va aprovar una iniciativa de Podem que instava el govern espanyol a legislar perquè la baixa dels dos progenitors sigui igual, de setze setmanes. Per a la plataforma, està provat que quant els permisos són transferibles sempre acaba sent la mare qui els acaba assumint i que només es pot garantir la igualtat si la parella té la mateixa baixa.

No hi ha cap estratègia comuna a la UE sobre com han de ser els permisos. Una directiva europea indica que els estats han de facilitar que la baixa de la mare sigui d’almenys 14 setmanes –tot i que la mitjana és de 23–. Però, en canvi, no diuen res per al cònjuge, creant situacions tan extremes com a Itàlia on només es garanteix un dia de baixa amb el 100% del sou. Tot i això, Espanya està dins de la mitjana dels Vint-i-vuit, que és de 12 dies i mig.

Compartir les tasques

Diversos estudis internacionals constaten que les baixes per paternitat són una manera de lluitar contra la discriminació de la dona i d’evitar que quedi relegada del món laboral. Suècia concedeix fins a dos anys de baixa per a les mares, però amb el temps se’n van adonar que aquesta mesura les allunyava del món laboral. Per això va decidir impulsar una “bonificació d’igualtat” en els impostos per repartir-se la baixa més equitativament entre els dos progenitors. Amb el temps, s’ha demostrat que els pares que tenen el mateix permís tenen un paper més important a l’hora de criar els fills al cap dels anys.

A l’Estat, segons les estadístiques de la Seguretat Social, el 86% dels homes s’agafen les dues setmanes de permís, però menys del 2% opten per partir-se les deu de les setmanes transferibles amb la mare.