Arxiu d'etiquetes: parlament

XI Premi Conviure Parlament de Catalunya

El passat divendres 16 de juny una petita representació del alumnes del Cicle Formatiu de Gestió Administrativa del nostre institut, va assistir al Parlament de Catalunya per recollir el diploma com a finalista de la XI edició del Premi Conviure, convocat per l’associació d’antics parlamentaris.

Imatge inserida 2L’acte va començar a les 10 del matí a la Sala de Plens del Parlament de Catalunya on vam acabar de defensar les esmenes a la proposta de llei que hem estat treballant durant l’últim trimestre. La proposta de llei que hem debatut ha sigut “Llei de Pràctiques Remunerades”, presentada per l’Institut de Santa Coloma de Farners.

La nostra companya Laia Serra com a portaveu del nostre grup parlamentari va defensar davant dels altres grups les nostres esmenes.

Al final el projecte de llei va ser aprovat, amb 11 vots en contra i 11 abstencions.

A la 1 del migdia va tenir lloc l’entrega dels diplomes i el premi a les diferents categories presentades.

La M.H. Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la M.H. Expresidenta, Núria de Gispert, van entregar a la nostra companya, Laia Serra, el diploma.

Es mostra P1180262 (1).JPG.

Rajoy, investit president amb l’abstenció d’un PSOE fora de combat

Els socialistes voten dividits: 15 diputats trenquen la disciplina de vot, entre ells els 7 del PSC

Mariano Rajoy ha estat investit president del govern espanyol aquest dissabte amb els vots del seu partit, de Ciutadans i Coalició Canària i l’abstenció de la majoria de diputats del PSOE, que ha votat dividit com estava previst, amb 15 diputats que han insistit en el ‘no’, tot i la decisió del comitè federal.

Els dos diputats socialistes de les Illes Balears han votat que no a la investidura, com han fet també els set diputats del PSC. Alguns diputats socialistes, a més, han votat abstenció “per mandat imperatiu”. També hi ha hagut altres diputats, com l’aragonesa Susana Sumelzo,Margarita Robles, Odón Elorza o María Luz Martínez Seijo, que s’han mantingut en el no. En total, Rajoy ha rebut 170 sís, 68 abstencions i 111 nos.

Just després de ser investit, Rajoy ha afirmat que intentarà “buscar acords i entesa amb tothom”. Rajoy ha anunciat que el govern el donarà a conèixer dijous a la tarda, mentre que els ministres juraran divendres, el mateix dia de la primera reunió del nou gabinet del president espanyol. “No renunciaré a la unitat d’Espanya ni a la sobirania nacional”, ha afirmat Rajoy en declaracions als periodistes als passadissos del Congrés.

El president electe encara el seu segon mandat amb un govern en minoria condemnat al pacte. Però  ha incrementat la duresa en el seu discurs i, tot i mantenir la mà estesa al diàleg per intentar assegurar-se un executiu durador, ha marcat les línies vermelles de la seva política. Rajoy no pensa renunciar a les seves reformes, per molt polèmiques que hagin estat entre l’oposició, i ja posa com a condició perquè la legislatura segueixi avançant tenir uns pressupostos aprovats a temps. “He fet el discurs que havia de fer, que és continuació del de l’altre dia”, ha afirmat el president després de ser investit. “No demano carta blanca ni un xec en blanc”, ha afegit.

Davant seu, Rajoy ha tingut un PSOE fora de combat, amb un nou discurs del portaveu parlamentari del partit, Antonio Hernando, que no ha estat capaç de reivindicar-se com a oposició, rol que ha quedat monopolitzat per Podem i les forces més petites de l’arc parlamentari. Entre aquestes forces, ha destacat el discurs del portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, que ha generat algun moment de tensió amb els socialistes, a qui ha acusat de “traïdors”.

Calendari

Rajoy es podria prendre ara amb calma els següents passos per jurar el càrrec davant el rei i formar el seu nou govern. Fonts de la Moncloa expliquen que els ministres podrien quedar nomenats fins i tot dimecres, tot i que si s’accelerés la maquinària constitucional hi podrien quedar dilluns mateix.

TVE

El Parlament aprova al debat de política general 66 resolucions, entre les quals dues sobre el referèndum

Dijous, 6 d’octubre de 2016. Palau del Parlament

El ple ha aprovat seixanta-sis resolucions al debat de política general

Parlament de Catalunya (Job Vermeulen). 2016

Vegeu la galeria d’imatges (12 imatge/s)

El Parlament ha aprovat aquest vespre al debat de política general, el primer d’aquesta legislatura i que va començar ahir amb les intervencions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els grups parlamentaris, seixanta-sis resolucions, de tots els grups, entre les quals una que insta el govern a fer un referèndum vinculant sobre la independència com a molt tard el setembre del 2017, una que li demana que negociï amb l’estat un referèndum sobre el futur polític de Catalunya i una altra de suport als encausats pel 9N i a la presidenta i la mesa de la cambra per les actuacions del Tribunal Constitucional.

La resolució de JxSí i la CUP sobre el referèndum vinculant sobre la independència ha estat aprovada per 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 11 abstencions (CSQP). Els grups de C’s, el PSC i el PPC no han participat a la votació, tot i que eren presents al saló de sessions. La de CSQP sobre la negociació d’un referèndum amb l’estat ha estat aprovada per 73 vots a favor (JxSí i CSQP), 52 en contra (C’s, PSC i PPC) i 10 abstencions (CUP). Les quatre resolucions de JxSí i la CUP sobre el procés constituent han obtingut el suport d’aquests dos grups. CSQP ha votat a favor d’una, en contra de dues i s’ha abstingut en una altra, mentre que C’s, el PSC i el PPC tampoc han votat.

D’altra banda, la cambra ha aprovat, per 83 vots a favor (JxSí, CSQP i CUP) i 52 en contra (C’s, PSC i PPC), la resolució conjunta dels tres primers de suport, d’una banda, a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau per les causes judicials obertes arran del 9N, i, de l’altra, a la presidenta, Carme Forcadell, i la mesa davant les actuacions del Tribunal Constitucional.

El ple també ha aprovat les 17 resolucions presentades per JxSí, sobre les estructures d’estat, en què el PPC tampoc ha votat, la política fiscal i financera, les polítiques transversals, la presència internacional, la transparència, la memòria històrica, l’habitatge i els serveis públics, el dret de vot, la salut, la lluita contra les desigualtats, l’ensenyament de qualitat, el treball, la competitivitat, la seguretat, la justícia, la cultura, el sector agroalimentari, el territori, la formació professional i les deslleialtats del govern espanyol.

Així mateix, n’ha aprovat 7 de C’s, sobre la seguretat, els serveis a les persones, la violència de gènere, la gratuïtat d’autopistes, les llistes d’espera a la sanitat i la regeneració democràtica; 8 del PSC, sobre l’energia, l’ocupació, el sistema educatiu, la salut, la dependència, la igualtat, la justícia i el consum; 13 de CSQP, sobre el referèndum, la renda garantida, les agressions masclistes, el personal sanitari, l’ocupació, l’energia, els sòls contaminants, l’aigua, interior, les polítiques d’acollida, la llei electoral, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la Unió Europa; 6 del PPC, sobre el món empresarial, l’ocupació, la igualtat, la sanitat, l’agricultura i la justícia, i 5 de la CUP, sobre els Països Catalans, les polítiques d’austeritat, el frau, la violència masclista i el pagament del deute als ajuntaments.

A més d’aquestes propostes conjuntes, el ple també n’ha aprovat 1 de JxSí, el PSC, CSQP i la CUP sobre el TTIP, 1 de JxSí, C’s, el PSC i CSQP sobre la LOMQE i 2 del PSC i CSQP sobre l’emergència social i el benestar d’infants i joves.

Abans de les votacions, els grups han presentat les propostes. Al debat hi han intervingut Marta Rovira (JxSí), Carlos Carrizosa (C’s), Eva Granados (PSC), Jèssica Albiach (CSQP), Enric Millo (PPC) i Albert Botran (CUP).

Aquest matí, els grups de C’s, el PSC i el PPC han demanat a la mesa que reconsiderés l’admissió a tràmit de les propostes de resolució de JxSí i la CUP sobre el referèndum i el procés constituent. El màxim òrgan de govern de la cambra, però, després d’escoltar la junta de portaveus, ha desestimat les peticions, de manera que el ple ha fet la votació d’aquestes propostes, però els grups que havien fet la petició de reconsideració no hi han participat.

El choque institucional se encona

El Constitucional deja en manos del fiscal la causa contra Forcadell por desobedienciaEl choque institucional se encona“Lo que hoy votamos es, más que nunca, la respuesta”, dijo el president Carles Puigdemont (Àlex Garcia)

LA Vanguardia – , 07/10/2016

Con el Gobierno acercándose a los 300 días en funciones, la investidura deMariano Rajoy pendiente y el PSOE hundido en el fango, el Tribunal Constitucional es la única institución del Estado que actúa con la precisión de un reloj suizo ante cada paso que da el bloque independentista catalán. Y sin necesidad de echar mano de las prerrogativas que le otorga la reforma legal aprobada por el PP.

Los frentes abiertos en el Alto Tribunal con Catalunya como protagonista son muchos y, en lugar de devolver los toros a la Monumental de Barcelona, los magistrados optaron ayer por dar la puntilla dejando en manos de la Fiscalía el futuro político de la presidenta del Parlament por un presunto delito de desobediencia. La oportunidad de la actuación judicial no podía ser mayor para un Gobierno en funciones ya que precedía a la votación del Parlament en la que se fijaba el calendario para culminar el proceso independentista. Los aplausos con los que se celebró la aprobación de la resolución de Junts pel Sí y la CUP fue la réplica independentista a los tribunales. “Lo que hoy votamos es, más que nunca, la respuesta”, dijo el president Carles Puigdemont.

La decisión del Constitucional de anular la votación de las conclusiones de la comisión de estudio del proceso constituyente y trasladar la sombra sobre la actuación de Carme Forcadell a la Fiscalía era el primer acto judicial de la jornada, con la suspensión de parte de la ley de igualdad como anexo. El segundo llegó desde el Tribunal Supremo, que tramitó la solicitud de suplicatorio para investigar a Francesc Homs, exconseller y portavoz del Partit Demòcrata Europeu Català, por desobediencia y prevaricación. Como en el caso de Artur Mas, el delito de malversación también ha decaído por el camino y con él la amenaza de una pena de cárcel.

La doble ración de tribunales tuvo su réplica en el hemiciclo de la Cámara catalana con una nueva votación que avanza en la hoja de ruta independentista con un referéndum en el horizonte de septiembre del 2017. El Parlament aprobó con los votos de Junts pel Sí y la CUP una resolución que fija los pasos a seguir para celebrar una consulta vinculante sobre la independencia de Catalunya, acordada o no con el Estado, y elecciones constituyentes seis meses después.

La novedad radica en la abstención de los once diputados de Catalunya Sí que es Pot y el voto afirmativo Junts pel Sí a la propuesta de referéndum de la confluencia de izquierdas. El texto obvia el adjetivo “pactado”, aunque se insta a intentar un acuerdo con el Estado. La abstención de la CUP acabó de dibujar un nuevo frente pro referéndum. Los diputados de Ciudadanos, con las manos en alto, los del PSC y el PP no participaron en la votación de los independentistas que consideraron “ilegal” y que señalaba el camino de un nuevo incidente por desobediencia instado por Gobierno central ante el Tribunal Constitucional

El choque institucional se encona y el “lo volvería a hacer, sin ningún tipo de dudas”, se ha convertido en la frase recurrente entre los representantes políticos independentistas con citación judicial. Fue la frase de Artur Mas, Irene Rigau y Joana Ortega, esperando juicio en el TSJC y con la petición fiscal de 10 años de inhabilitación para el expresident y nueve para las exconselleras por el 9-N; y fue la frase de Carme Forcadell tras conocer la decisión del Constitucional. Lejos de situarse en la desobediencia explícita, todos ellos defienden la legalidad de sus actos y no hace futuribles sobre el acatamiento de una posible condena. “Nosotros seguimos”, se limitó a señalar la presidenta del Parlament

La determinación de la Fiscalía General del Estado a presentar una querella criminal contra Forcadell está fuera de toda duda, lo que situaría el proceso junto al del Mas en el TSJC. El caso de Homs es diferente. La solicitud del suplicatorio tendrá la virtud para los independentistas de propiciar un debate en el Congreso que el exconseller pretende llevar a su territorio: “debatir y votar si poner urnas es delito o es democracia”. La decisión de las Cortes se sitúa a mediados de noviembre y Homs da por hecho que Podemos se alineará con los independentistas, pero difícilmente habrá un gesto de un PSOE cuyo discurso ha sido monopolizado por Susana Díaz.

Para el Govern, ayer “subió un escalón más la persecución judicial” al soberanismo, que el Parlament denunció en otra resolución que sumó los votos de independentistas y comunes. De hecho, la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, ha dado su apoyo público a los encausados por el 9-N. El ejecutivo catalán cuenta con que la amenaza de los tribunales mantenga tensionado el bloque independentista y movilizado a su electorado pero hay problemas inmediatos que afectan a la gestión ordinaria.

El pleno evidenció las diferencias entre el Govern y la CUP a la hora de culminar la negociación de los presupuestos. Junts pel Sí perdió tres votaciones a cuenta de los cuperos y los anticapitalistas vieron como sus exigencias de subidas de impuestos eran rechazadas por los diputados del Govern.