Arxiu d'etiquetes: ocupació

El setembre dona aire a un atur encara disparat

 La xifra de desocupats cau en 2.441 persones, però encara supera en un 28,3% la del mateix mes del 2019

  • Atur a Catalunya, setembre del 2020 EL PUNT AVUI.

La tímida millora de les dades de l’atur regis­trat al setem­bre ha fet remun­tar una mica la situ­ació de l’ocu­pació a Cata­lu­nya, per bé que les dades con­ti­nuen impac­ta­des pels efec­tes de la pandèmia. Segons el Minis­teri de Tre­ball, la xifra d’atu­rats a Cata­lu­nya va caure al setem­bre en 2.441 per­so­nes fins a un cens total de per­so­nes sense feina de 478.201, una quan­ti­tat que, malau­ra­da­ment, encara és un 28,3% supe­rior a la de fa un any, amb 105.578 deso­cu­pats més en ter­mes abso­luts. Això, sense tenir en compte els tre­ba­lla­dors que estan sub­jec­tes a un expe­di­ent de regu­lació tem­po­ral d’ocu­pació, que encara són 146.559, en sus­pensió total o par­cial.

Les dades de l’afi­li­ació a la Segu­re­tat Social reve­len que el mes pas­sat es van crear a Cata­lu­nya més d’11.100 llocs de tre­ball, de manera que actu­al­ment hi ha 3.352.732 afi­li­ats. Tot i això, en com­pa­ració amb el 2019, la xifra ha bai­xat en 107.197 per­so­nes, un 3,1% menys.

Si bé per sec­tors l’ocu­pació va pre­sen­tar una evo­lució posi­tiva en tots menys en l’agri­cul­tura, en el cas de les demar­ca­ci­ons l’evo­lució va ser ben dife­rent: Bar­ce­lona va ser l’única que va pre­sen­tar un progrés posi­tiu, amb 6.443 atu­rats menys, men­tre que tant Girona, com Tar­ra­gona i Lleida van pre­sen­tar incre­ments en la deso­cu­pació supe­rior a les mil per­so­nes en tots tres casos.

Des de la Gene­ra­li­tat es van mos­trar molt pru­dents davant les xifres. El secre­tari de Tre­ball, Josep Ginesta, va qua­li­fi­car el balanç del setem­bre de “miratge” de recu­pe­ració després d’un estiu molt dolent en què el mer­cat labo­ral ha estat “ador­mit”. El secre­tari de Tre­ball va subrat­llar que des de l’inici de la crisi sanitària s’han per­dut 101.400 llocs de tre­ball i que els ERTO tenen “un futur incert”. Per la seva banda, el con­se­ller de Tre­ball, Chakir el Hom­rani, va indi­car que si es manté el con­trol del virus, “hi haurà més opor­tu­ni­tats” per remun­tar el mer­cat labo­ral i l’eco­no­mia.

Acciona ja ha acomiadat els 500 empleats

Més de 200 treballadors d’Acciona, principal subcontractada de Nissan, es van concentrar ahir davant del Departament de Treball per denunciar l’acomiadament de la plantilla de 500 persones amb la indemnització mínima, ja que el període de consultes de l’ERO va acabar sense acord. Només part de la plantilla subscrivia la protesta, convocada pel Col·lectiu Ronda, després de retirar la confiança al comitè d’empresa en nom de 320 empleats.

El mercado laboral suma 84.000 ocupados, en su mejor septiembre en dos décadas

El paro vuelve a bajar, hasta los 3,7 millones de desempleados; medio millón de parados más desde que comenzó la pandemia

Catalunya se reengancha tímidamente a la recuperación del empleo y Madrid, pese a la escalada de contagios, registra una de las mejoras cifras de nueva ocupación

 

El paro baja en septiembre en 26.329 personas, su mayor descenso desde 1996. En la foto, un camarero desinfecta una mesa de una terraza en Madrid, el pasado 29 de julio.

El paro baja en septiembre en 26.329 personas, su mayor descenso desde 1996. En la foto, un camarero desinfecta una mesa de una terraza en Madrid, el pasado 29 de julio. / EFE / MARISCAL / VÍDEO: EUROPA PRESS

La recuperación del mercado laboral continúa tras el verano y gana algo de vigor, hasta el punto de que España registró este septiembre ‘pandémico’ su mejor septiembre en dos décadas. Tiene margen, tras los casi 900.000 empleos que barrió el virus en marzo y todavía le quedan por recuperar casi 400.000 ocupados para dejar atrás la huella del virus. Esa recuperación sostenida del empleo que los rebrotes no ha conseguido, de momento, frenar abona el terreno para que el paro vuelva a bajar y que también registre su mejor septiembre en cuanto a descenso del desempleo.

Los ertes y su afectación siguieron disminuyendo y el mes cerró con 728.909 trabajadores en suspensión, aunque la capacidad de las empresas para reactivar trabajadores cada vez es más limitada. Los datos publicados este viernes por los Ministerios de Trabajo y de Seguridad Social constatan que Catalunya se reenganchó tras un mal agosto a esa dinámica de recuperación, aunque lo ha hecho tímidamente. Y Madrid, pese a la escalada de contagios y las nuevas restricciones de estos días, consiguió registrar una de las mejores cifras de creación de ocupación de toda España.

La Seguridad Social sumó en septiembre 84.013 afiliados, hasta un total de 18,87 millones de personas ocupadas en España. El empleo anotó su mayor incremento respecto a un mes de agosto desde el 1996 (cuando arranca la serie histórica), teniendo en cuenta que septiembre suele ser un mes parco, cuando no negativo, en cuanto a creación de empleo. El récord del dato concreto no tapa que todavía le quedan por recuperar 373.840 empleos para volver a los niveles de febrero. “Jóvenes, temporales y mujeres es el retrato robot del empleo que estamos tratando todavía de recuperar”, ha resumido el secretario de Estado de Seguridad Social, Israel Arroyo, en rueda de prensa.

El paciente evoluciona favorablemente tras infectarse del virus. Y lo hace de manera constante, pues septiembre es el quinto mes consecutivo con ganancia neta de ocupados. El sector educativo fue uno de los que más tiró del empleo, un clásico todos los años ante el inicio de curso, pero especialmente intenso este 2020, debido a los refuerzos especiales ante la pandemia. Este sector ganó 55.428 ocupados, cifra que logró compensar la caída de otros ramos, especialmente afectados por la pandemia, como la hostelería. Este sector perdió 47.353 afiliados a la Seguridad Social.

No obstante, y pese a las dinámicas de sectores concretos, la movilidad laboral sigue ganando intensidad y en septiembre ya se firmaron más contratos (1,6 millones) que en febrero. Lo que constata “una clara recuperación de la contratación”, pero que también evidencia la “anomalía española”: la alta temporalidad y la baja calidad de la gran mayoría de los contratos; según ha destacado el secretario de Estado de Empleo, Joaquín Pérez Rey.

El paro vuelve a bajar y los ertes desaceleran

El paro registrado volvió a bajar en septiembre, tras el repunte de agosto y el número de desempleados se situó en 3,7 millones de personas. En un guión similar al de la afiliación (algo que no siempre es así), septiembre registró su mayor descenso del paro de la serie histórica. No obstante, el SEPE tiene registrados más de medio millón de desempleados más que en febrero, antes del estallido de la pandemia.

Los ertes, por su parte, siguen su tendencia a la baja, con 728.909 trabajadores en suspensión en toda España. La cifra ha caído respecto a agosto el 10,3%; lo que revela una desaceleración respecto a los meses precendentes. Pues en septiembre volvieron un tercio menos que en agosto.

El ministro de Inclusión y Seguridad Social, José Luís Escrivá, ya avanzó este comportamiento, dado que la capacidad de reactivación de las empresas que siguen en suspensión cada vez es más limitado. Los ramos de la restauración y los alojamiento son los que siguen registrando los mayores índices. Esa lógica marcó la última prórroga de los ertes, que concedió mayores ayudas a los sectores más afectados y habilita a las empresas la capacidad de hibernar hasta enero casi sin coste.

Catalunya se reengancha a la recuperación

Agosto dejó un balance positivo (aunque escaso) en términos de empleo en toda España que no compartió Catalunya. Principalmente por el agujero negro que supuso la ciudad Barcelona y su pésima temporada turística, alimentada habitualmente por el visitante extranjero que este año fue testimonial. En septiembre, no obstante, las provincias catalanas volvieron a registrar un saldo positivo de ocupados, con 11.106 afiliados más; hasta un total de 3,35 millones de trabajadores activos en Catalunya. El ritmo de creación de empleo, no obstante, es menos intenso que en el conjunto de España, pues si la evolución interananual en todo el país es del -2,3%; en Catalunya es del -3,1%.

Por lo que respecta a los niveles de paro, Catalunya registró un descenso de 2.441 personas desempleadas en septiembre, hasta un total 478.201 parados. A los que cabe sumar (transitoriamente) otros 146.559 trabajadores en erte.

El otro motor económico del país, Madrid, registró unos datos significativamente mejores; pese a los peores datos de contagios que registra durante estos días. La capital del Estado ganó 36.114 ocupados y registró la segunda mayor tasa de crecimiento, del 1,1% (la media española fue del 0,4%).

El 72% de las trabajadoras del hogar han cobrado su subsidio

Un total de 23.473 trabajadoras del hogar han cobrado el subsidio extraordinario habilitado en mayo por el Gobierno. Esta es la primera medida de protección por desemepleo que han podido solicitar este colectivo de trabajadoras, privadas por la normativa laboral vigente de mecanismos de protección. No obstante, el pago de este subsidio se demoró varios meses y hasta julio más de la mitad de las solicitantes no había cobrado. En septiembre ya son el 72% de las solicitantes las que han ingresado su subsidio. Quedan 7.500 solicitudes por resolver todavía y otras 1.606 han sido denegadas; según datos facilitados este viernes por el Ministerio de Trabajo.

L’Estat promet mobilitzar 72.000 M€ del fons europeu antipandèmia abans del 2023

 

L’executiu vol que es creïn 800.000 llocs de treball a través del pla de recuperació econòmica

ara.catEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la presentació aquest dimecres del pla de recuperació econòmica

Abans que a Brussel·les s’hagi esclarit com i quan s’obrirà l’aixeta dels fons europeus andipandèmia, el govern espanyol ha promès aquest dimecres que abans del 2023 haurà “mobilitzat” 72.000 milions d’euros dels 140.000 milions que té assignats del fons comú pactat pels líders europeus abans de vacances.  D’aquests 72.000 milions, el govern espanyol preveu avançar-ne 27.000 milions l’any que ve a través dels pressupostos generals de l’Estat.

La xifra dels 72.000 milions no l’ha triada l’executiu espanyol per casualitat. El paquet europeu de 750.000 milions d’euros que es va pactar abans de vacances d’estiu a dures penes a Brussel·les, està compost a través de transferències directes (és a dir subvencions europees) i de crèdits barats. La porció espanyola d’aquest macropastís és d’un total de 140.000 milions (72.700 en transferències i 66.300 en préstecs). El que ha fet aquest dimecres Sánchez, en una comapreixença sense preguntes, és anunciar només la porció d’ajuts directes que li corresponen sense parlar dels crèdits, que assegura que gastarà més endevant, entre 2024 i 2026.  Per això, ha afirmat que 59.000 milions provenen del mecanisme de recuperació i 12.400 del conegut com a React-EU, una nova branca dels tradicionals fons de cohesió europeus.  Sánchez ha pres totes aquestes xifres i a partir d’aquí ha anunciat un seguit de projectes i inversions gens concretes que encara han d’aconseguir el vist-i-plau de Brussel·les.

“El món ha canviat i hem d’accelerar la modernització del país si volem guanyar el futur”, ha defensat Sánchez durant la presentació. En un acte a la Moncloa amb connexió telemàtica tant dels ministres com dels diferents representats de la societat civil, el president espanyol ha detallat els eixos del programa de recuperació, alineats amb els objectius europeus, que giraran entorn de la transformació ecològica i digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. D’aquestes quatre potes, la de la transformació ecològica rebrà un 37% dels 72.000 milions d’euros (el mínim que fixa Brussel·les), mentre que l’eix de la transició digital un 33%, entre totes dues gairebé el 70% dels 72.000 milions.

La resta de diners es repartiran entre els programes destinats a la igualtat de gènere i a la cohesió social i territorial. Amb tot, l’executiu té previst que aquesta primera injecció de capital permeti generar 800.000 llocs de treball fins al 2023. “El pla de recuperació es basa en un principi innovador”, ha defensat Sánchez, que ha subratllat que preveu un “efecte multiplicador” que permeti incrementar 2,5 punts percentuals el PIB cada any.

Deu polítiques motores

Durant la presentació, Sánchez ha desgranat alguns dels objectius i mesures dels quatre eixos principals per als tres anys vinents. Pel que fa a la transició verda i energètica, el govern té previst desplegar fins a 250.000 cotxes elèctrics i arribar als 100.000 punts de recàrrega a tot l’Estat. “Volem que sigui una transformació a gran escala”, ha defensat Sánchez. El pla també recull assolir un sistema 100% renovable l’any 2050, així com la rehabilitació de fins a 500.000 habitatges per fer-los més sostenibles energèticament.

“La situació del covid-19 ha impulsat el desplegament de la digitalització”, ha apuntat Sánchez. En aquest sentit, algunes de les mesures avançades pel govern en matèria digital inclouen garantir la cobertura 5G al 75% del territori l’any 2023, impulsar la formació digital de 150.000 treballadors públics i desplegar programes de digitalització per a 2,5 milions de petites i mitjanes empreses. Finalment, en relació amb els programes d’igualtat de gènere i cohesió social i territorial, Sánchez ha anunciat la creació de 65.000 places d’educació infantil, així com 1.400 unitats noves d’atenció personal a l’alumnat més vulnerable.

Els experts avisen sobre els fons europeus: “Faltaran projectes”

Amb tot, Sánchez ha enumerat 10 prioritats o “polítiques motores” que recull el pla de recuperació i el repartiment concret dels 72.000 milions d’euros que algunes absorbiran. Les polítiques que rebran més recursos seran aquelles dirigides a la protecció de l’ecosistema (12%), a la modernització de la indústria i el turisme (17%), a l’educació i la formació contínua (18%), així com un pacte per la ciència que buscarà impulsar la recerca i la innovació (17%). La resta de prioritats seran l’agenda rural i la lluita contra la despoblació, la transició energètica, la modernització de les administracions públiques, el desenvolupament de l’esport i la cultura, un millor desplegament dels serveis d’atenció a les persones grans i la millora de l’eficiència de la despesa pública.

Amb tot, les respostes al pla de reconstrucció no s’han fet esperar i els sindicats ja hi han dit la seva. Des de la UGT, el seu secretari general, Pepe Álvarez, ha titllat “d’insuficient” la proposta de creació de fins a 800.000 llocs de treball. Al seu torn, des de CCOO, tot i que abracen el pla, han apuntat que “és molt genèric”, mentre que han demanat que “abordi més la fiscalitat”.

Sota la lupa europea

Tots els grans ‘eixos’ presentats per Sánchez són també les grans consignes vingudes des de Brussel·les. Però la lletra petita és que tot plegat ha de ser avaluat pels funcionaris de la Comissió Europea i, fins i tot, per la resta de governs europeus que podrien aturar l’aprovació de certs plans si no ho veuen clar. I hi ha condicions. Unes condicions que s’estan encara negociant, perquè són una de les espines de l’acord. D’entrada aquesta setmana els ministres van acordar ressaltar que els fons europeus han d’anar lligats a les recomanacions macroecnòmiques i fiscals que venen des de Brussel·les, une exigències ara més flexibles però que sempre fan referències a la “sostenibilitat financera” i, fins i tot, del sistema de pensions. Espanya pressiona per alleugerir aquestes condicions però ho té difícil davant les posicions de països com Alemanya o els Països Baixos.

Tot aquest gran esboç de pla de reformes ha de ser presentat a partir del 15 d’octubre a Brussel·les, però hi ha temps fins al 30 d’abril per aprovar-ho perquè el cert és que el fons antipandèmia encara no ha vist la llum. La seva tramitació està bloquejada per traves diverses i Brussel·les encara no ha pogut emetre el deute necessari per repartir els diners. La versió més optimista espera que els diners comencin a arribar “a finals de la primera meitat del 2021”, però entre tots aquests anuncis, Sánchez no hi ha fet menció.

Els ajuts europeus antipandèmia no arribaran fins a l’estiu que ve

 

 

Les fundacions ocupen 82.000 persones a Catalunya

El sector gairebé ha doblat els llocs de treball que generava abans de la crisi

Les xifres, que fan referència a l’any 2017, gairebé doblen els llocs de treball que generava el sector abans de la crisi: el 2008 ocupava 44.300 persones. Amb aquest increment les fundacions han passat de representar un 1,3% de l’ocupació que hi havia a Catalunya fa 11 anys a un 2,5% el 2017.

L’estudi recull les dades de més de 2.000 fundacions catalanes en actiu i posa especial atenció en els registres de finançament de les entitats. Segons la Coordinadora, entre un 60% i 65% d’aquestes entitats no reben subvencions públiques. En canvi, però, més del 66% sí que tenen ajudes de caràcter privat. Les fundacions que sí que reben subvencions públiques ho fan majoritàriament de la Generalitat (34%).

El món cultural, el que més fundacions concentra

Pel que fa als àmbits, les fundacions de caràcter cultural destaquen especialment a Catalunya, ja que suposen el 49% de totes existents al territori. En segona posició, hi ha les assistencials, que amb un 40% de presència són les que han experimentat un increment més gran, amb una taxa del 95% de creixement respecte a les dades de l’any 2000. Tanquen la classificació, en tercer i quart lloc, respectivament, el sector de la docència amb un 8% i la ciència amb un 3%.

La Coordinadora Catalana de Fundacions també assenyala en l’estudi l’alt nombre de fundacions que es troben a Barcelona. La capital catalana i la resta del Barcelonès concentren gairebé la meitat (1.276) de les 2.500 entitats fundacionals existents a Catalunya. La segueixen el Vallès Occidental (198 fundacions), el Baix Llobregat (117) i el Maresme (99).

El president de la CCF, Pere Fàbregas, ha destacat que la publicació d’aquest estudi afavoreix a la transparència del sector. “Ajuda a explicar millor el que fan les fundacions”, ha insistit.

Amazon crearà 500 llocs de treball a Barcelona en un nou centre per assessorar pimes

Aquest nou servei d’Amazon donarà servei multilingüe a les empreses de França, Espanya i Itàlia que venen a través de la seva plataforma

L’empresa Amazon ha decidit instal·lar a Barcelona un centre per assessorar les pimes del sud d’Europa que venen els seus productes a través de les diferents webs globals de la companyia.

Aquest nou centre d’Amazon, que donarà servei multilingüe a França, Espanya i Itàlia, suposarà la creació de 500 llocs de treball els pròxims tres anys, segons les previsions de l’empresa. Abans de l’estiu ja estarà operatiu un equip inicial amb 100 treballadors.

La venda a través del servei que Amazon anomena Amazon Marketplace permet a qualsevol empresa arribar als clients d’aquesta plataforma arreu del món. Només a Espanya, d’acord amb els càlculs de la companyia, les pimes que venen a través d’aquest servei van exportar per valor de 200 milions d’euros.

Aquest nou centre, que rep el nom de Seller Support Hub, és la cinquena inversió que Amazon anuncia a Espanya en 9 mesos, després de les instal·lacions logístiques urbanes –per al servei Prime Now– de Madrid i Barcelona i dos centres logístics a Castellbisbal i El Prat de Llobregat.

“Barcelona és la seu ideal per al nostre nou Hub”, assegura François Nuyts, vicepresident i director general d’Amazon.es i Amazon.it en un comunicat. “Es tracta d’una ciutat que compta amb la combinació d’una xarxa de professionals internacionals de reconegut talent i amb un teixit de pimes, emprenedors i ‘start-ups’ especialment dinàmic i innovador”, afegeix.

Cómo predecir quién puede ser el candidato ideal para un puesto

 

Expansión – 10/01/2017

La necesidad de minimizar el error en los procesos de selección para descubrir a los aspirantes ideales para un trabajo lleva a las empresas a recurrir a los test de personalidad y a otros ‘sucedáneos’ tecnológicos.

La clave es saber cómo son y piensan los candidatos. No hay una fórmula mágica, pero sí métodos que se parecen mucho a eso, para cumplir una vieja aspiración de las organizaciones y de los reclutadores.

Las empresas ya no buscan sólo profesionales que cumplan los requisitos mínimos. Ahora exigen aspirantes que destaquen por sus cualidades y su personalidad.

En un entorno laboral en el que el currículo solamente no basta -y no revela cómo es realmente el candidato- y en el que los éxitos pasados en una compañía no aseguran éxitos profesionales futuros, la clave está en conocer esa personalidad. Y aquí los test de personalidad se convierten en una herramienta complementaria y eficaz cada vez más común en los procesos de selección. Parece evidente que estos filtros que van más allá de la entrevista o del currículo son una utilidad cada vez más frecuente y eficaz cuando se gestiona por competencias, sobre todo para analizar capacidades específicas para desempeñar un puesto determinado.

Para qué sirven

Las empresas tardan cada vez más tiempo en encontrar candidatos adecuados a sus necesidades, por lo que se hace necesario contar con herramientas de evaluación que permitan desarrollar esta tarea en minutos, cuando hace años se tardaba meses en conseguirlo.

Los test de personalidad se diseñan para que los aspirantes no puedan saber cuál es la respuesta adecuada para ser contratados. Se supone que esta estrategia reduce las posibilidades de que los empleados sean despedidos o acaben marchándose de la empresa, al detectar con más precisión qué candidatos son los adecuados para el puesto.

The Wall Street Journal aseguraba recientemente que entre un 60% y un 70% de los procesos de selección cuenta con estas herramientas, frente al 30% o 40% de hace apenas cinco años. Y añadía que el de los test de personalidad en el ámbito laboral se ha convertido en un negocio importante que mueve 500 millones de dólares anuales, y que crece un 15% cada año, según Hogan Assessment Systems Inc.

En grandes organizaciones como IBM, los test de personalidad permiten realizar cribas en las que queda descartado el 50% de los candidatos. Con este tipo de herramientas las empresas pueden calcular y analizar qué es lo que diferencia a los aspirantes con mejores resultados para que desempeñen mejor un trabajo u otro. También es posible utilizar los datos para crear un perfil de los profesionales ideales.

‘Sucedáneos’ eficaces

Por increíble que parezca, hay quien atribuye a ciertas redes sociales poderes de predicción superiores a los que tienen los test de personalidad. La idea es que ofrecen al empleador una foto real de lo que es la persona en cuestión. Y esto es oro puro para un reclutador.

No se puede olvidar además que el auge de las redes sociales y la aparición de herramientas que ayudan a procesar la información disponible son factores decisivos que han hecho que se extienda el uso del big data para captar talento.

Según la American Psichological Association, las historias que se publican en Facebook son también predictores exactos.

El valor que se da a estas historias es que no sólo se puede encontrar información actualizada de una persona, sino también acceder a su comportamiento pasado. Aseguran que esto mismo no se puede obtener en un test de personalidad.

Otro estudio de la Universidad de Cambridge publicada en Proceedings of the National Academy of Sciences concluye también que “los patrones que se obtienen en Facebook ofrecen información precisa y valiosa”. Según esto, se ha desarrollado un algoritmo que utiliza los Me gusta para crear perfiles de personalidad.

La cuestión es que algunas compañías también recurren a los algoritmos para minimizar el error en la contratación de sus trabajadores. Se trata de sistemas inteligentes que se encargan de decidir si vas a ser el candidato ideal. Las compañías buscan en este caso que la automatización tienda a igualar las capacidades de quienes se enfrentan a una selección de personal.

El hecho de que ya no se filtre a los candidatos por sus títulos, sino por sus actitudes, tiene mucho que ver con la importancia que se da al big data en cuestión de reclutamiento. Se valora el caudal ingente de información disponible sobre cada profesional al que pueden acceder las empresas y los reclutadores. Y esto cambia definitivamente los procesos de selección.

El objetivo final es conseguir una mayor eficiencia en la toma de decisiones porque se logra descubrir una serie de patrones que estaban ocultos hasta que se analizaron esos datos.

Gracias a las técnicas de big data resulta mucho más fácil y eficaz prever qué candidato encajará mejor en una compañía o en un puesto determinado.

¿Hay discriminación?

Igual que el recurso a los algoritmos puede plantear conflictos éticos, el uso creciente de los test de personalidad sugiere también algunas cuestiones legales, sobre todo en lo que se refiere a la posibilidad de que pueda surgir algún tipo de discriminación.

Los expertos reconocen que puede existir una zona conflictiva que resulta complicada de controlar, aunque en sí mismos, los test de personalidad no son discriminatorios, a menos que la organización que selecciona o el reclutador se exceda y los convierta en una herramienta para comprobar información más allá de lo debido.

No tiene por qué haber discriminación si los test se realizan correctamente, y éstos tratan de capacidades como la empatía, la habilidad de reflexión o analítica. El problema está en que se entre en cuestiones como el sexo, las creencias, la ideología o el estado civil.

En el caso de los algoritmos, un estudio de Randstad concluye que el 80% de la decisión de contratación es emocional, mientras que el 20% es racional. Si nos basamos en el resultado de un algoritmo con parámetros se pierde el 80% de lo que demandan hoy las empresas.

Quienes se muestran partidarios de este tipo de herramientas sostienen que con ellas se acaba con los favoritismos y la discriminación, y que suponen un aumento de la transparencia en la gestión.

La Generalitat va reduir en un 19,9% el nombre d’empleats públics entre 2011 i el 2014

El 2014 Catalunya estava entre les comunitats amb menys empleats en la seva administració per cada 1.000 habitants

Entre el 2011 i el 2014 la Generalitat va reduir el nombre d’empleats públics un 19,9%. Així ho exposa l ‘informe fet públic per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) aquesta setmana. Castella-la Manxa (–40,5%) i Madrid (–32,4%) van ser els que van fer una retallada més dura. En aquest període, de crisi explícita, la Rioja (+15,7) i Navarra (+14,1%) van incrementar els seus treballadors.

Per contra, si s’agafa el període comprès entre el 2002 i el 2011, els líders en augment de treballadors públics van ser Castella-la Manxa (+63%), Catalunya (+61%) i Madrid (+54%).

En aquells anys, que inclouen els del creixement desorbitat de la mà de la construcció, l’arribada massiva d’immigrants i la posterior crisi, les administracions autonòmiques que van augmentar menys el seu personal van ser Andalusia (ho va fer en un 7,5%) i Extremadura i Múrcia (en un 10,6%).

D’aquesta manera, la mitjana d’augment d’ocupació pública per part de la Generalitat entre 2002 i 2014 és del 41,8%. En aquest període més ampli només un govern autonòmic va disparar el seu personal per sobre del nivell català: va ser la Rioja, amb un augment d’empleats del 47,8%. El tercer que va augmentar més la contractació va ser l’Aragó, amb un 39,5%.

Menys treballadors públics per 1.000 habitants

Per contextualitzar aquest augment de la contractació pública per la Generalitat cal confrontar els seus empleats amb els ciutadans als quals donen servei. El 2014, i malgrat l’augment en les contractacions de l’última dècada, Catalunya estava entre les comunitats amb menys empleats en la seva administració per cada 1.000 habitants. En la part de dalt de la classificació, les comunitats amb més funcionaris són Castella i Lleó, Extremadura i la Rioja, amb més de 40 empleats públics per 1.000 habitants. I per sota de 30 empleats públics per 1.000 habitants només hi ha Catalunya, Madrid i Castella-la Manxa.

L’informe recorda que el 2014 el nombre de treballadors públics era de 2,9 milions, una cinquena part dels assalariats espanyols. I la meitat d’ells, un 54%, eren dels diferents governs autonòmics. Entre el 2002 i el 2014 són els d’aquestes administracions els que van créixer més (un 22%), per davant dels de les entitats locals (+13%). L’administració central gairebé no va canviar i a les empreses públiques el personal va caure un 23%. En total, en aquests 12 anys els treballadors públics van créixer a Espanya prop d’un 12%.

Deutsche Bank eliminarà 15.000 llocs de treball

Unes pèrdues rècord de 6.024 milions acceleren un dràstic sanejament.  Abandonarà l’activitat en deu països

L’entitat bancària més gran d’Alemanya, Deutsche Bank, va presentar ahir els pitjors resultats trimestrals de la seva història, amb una pèrdua de 6.024 milions d’euros de juliol a setembre i una provisió pels riscos jurídics de 1.200 milions, alhora que va avançar un dràstic pla de sanejament que inclou 15.000 acomiadaments, la sortida de deu països, el tancament de centenars de filials i la cancel·lació dels dividends aquest any i el vinent. L’objectiu: retallar 3.800 milions d’euros en costos fins al 2018.

El nou copresident del Deutsche Bank, John Cryan, que va qualificar els resultats del tercer trimestre d’“absolutament decebedors”, va accedir l’agost passat al càrrec amb la missió de provocar un canvi de rumb a l’entitat. Cryan va revelar en la seva primera compareixença pública les “dures” mesures que ha dissenyat per tornar a ser un banc “íntegre i fiable”, més segur i eficient en la seva activitat i més senzill estructuralment. En el pla laboral, el banc preveu acomiadar, amb l’horitzó del 2018, 9.000 empleats a temps complet i 6.000 treballadors de serveis subcontractats. També va concretar que el país més afectat per aquests acomiadaments serà Alemanya, on l’entitat prescindirà de 4.000 llocs de treball.

Fi d’operacions

L’entitat alemanya tancarà les seves operacions a l’Argentina, Xile, Mèxic, el Perú, l’Uruguai, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Malta i Nova Zelanda, i transferirà el seu negoci de trading al Brasil, a centres regionals i globals. A més, també reduirà el nombre de filials, i eliminarà principalment unes 200 oficines a Alemanya i la resta a Europa Occidental.

L’entitat alemanya vol arribar al 2018 amb 77.000 empleats a temps complet, des dels 103.000 actuals, ja que als 9.000 acomiadaments nets s’hi ha de sumar la pèrdua de personal derivada de la venda, ja acordada, de la filial Postbank. Aquesta reducció de personal suposarà un cost extra de 3.500 milions.

Reguitzell d’escàndols i corrupció

Els escàndols de corrupció i financers, com ara el de la manipulació del Libor i l’Euribor, colpegen des de fa mesos el Deutsche Bank, tant pel que fa a les repercussions com per les multes importants que han danyat considerablement els seus comptes. La situació es va fer insostenible aquest any, i al juny el consell de vigilància de l’entitat va anunciar la destitució dels copresidents Jürgen Fitschen i Anshu Jain. Des que aquests van arribar a la direcció de l’entitat, el 2012, els títols del Deutsche Bank cotitzaven plans i el banc havia hagut de desemborsar al voltant de 9.000 milions en multes.