Arxiu d'etiquetes: mercat laboral

“A la feina m’exploten i necessito explicar-ho”

Formació i Orientació Laboral
Ara.cat – ELISABET ESCRICHE – 26/05/2019

Mierda Jobs i Trabajos Ruineros s’han convertit en espais on els joves denuncien la seva precarietat laboral

“A la feina m’exploten i necessito explicar-ho” / LAURA MAGALLÓN
“Feina de cambrera. Soc un noi turc de 32 anys i nacionalitat espanyola. Tinc diversos negocis de restauració. Busco una noia responsable per a un local de Madrid i que, a més, sigui la meva companya sentimental. Ha de ser llatina de menys de 30 anys. Tindrà contracte laboral i un sou de 1.100 euros bruts al mes. Assumeixo les despeses d’habitatge i alimentació. Si no compliu els requisits, abstingueu-vos de trucar”. Tipa de veure anuncis com aquest (o encara pitjors) mentre buscava feina de periodisme, l’Alejandra de la Fuente va decidir crear un perfil a Twitter, Mierda Jobs, per visibilitzar la precarietat laboral que pateixen els joves. La seva missió és clara: “Aquí us deixem les millors feines de merda que podeu arribar a trobar”, resumeix el perfil. En només vuit mesos ja té prop de 37.000 seguidors, una resposta que va sorprendre De la Fuente, que ha continuat sent víctima d’aquesta precarietat que tant denuncia. Després de treballar a mitja jornada de recepcionista i d’encadenar quatre contractes de pràctiques en empreses periodístiques, ara, amb 24 anys, és administrativa en una empresa privada on cobra mil euros al mes.

Abans de publicar qualsevol oferta laboral, l’Alejandra contrasta que sigui certa comprovant que el perfil de la persona que l’hi envia és real o que la feina oferta existeix. “Si no n’estic segura, truco directament a l’empresa”, explica. Després de llegir centenars d’ofertes, n’hi ha dues menes que la continuen sorprenent molt: d’una banda, les de particulars que tenen sous precaris i que per necessitat contracten treballadors (com ara cangurs o cuidadors) en condicions encara més precàries; i de l’altra, les que busquen dones. “En moltes, però moltes, trobes un component sexual al darrere”, insisteix.

A qui no ha agradat la iniciativa és a les empreses. Algunes grans companyies, quan l’Alejandra publica un dels seus anuncis es posen en contacte amb ella i es justifiquen amb excuses com “en les condicions salarials hi falta un zero” o “el sou publicat és només orientatiu”. “Mai admeten que exploten els treballadors”, assegura. Alguns van un pas més enllà i l’amenacen. “Un director d’una agència de màrqueting em va dir que me’n penediria i que em denunciaria”, recorda. De moment, però, no ha rebut cap citació judicial.

Mentre Mierda Jobs dona a conèixer les ofertes laborals precàries, hi ha un altre perfil, Trabajos Ruineros, que denuncia a través d’Instagram les condicions laborals de gent que ja està treballant: “Porto un mes en un restaurant japonès. Cobro menys de 5 euros l’hora. L’horari que faré el sé el mateix dia i depèn de les reserves que tingui el restaurant. Un dia puc treballar tres hores al migdia i tres més al vespre, o directament cap. M’he de pagar de la butxaca la vestimenta de cambrer i les sabates. De les propines no en veig ni un euro, i de contracte laboral, tampoc”.

Darrere d’aquesta xarxa social hi ha dues joves que volen mantenir l’anonimat. La carta de presentació és igual d’explícita que la de Mierda Jobs: “Contrainformació, autodefensa i suport mutu laboral basat en experiències reals i anònimes”. El perfil també porta vuit mesos a la xarxa preferida per les influencers i té més de 26.000 seguidors. En aquest cas es publica el nom de l’empresa on treballa l’empleat i a quina ciutat és. Les responsables del perfil editen els textos que els envien els afectats per missatge directe o via correu electrònic i n’eliminen els noms de persones o la informació sensible. Hi ha empreses que surten només puntualment i n’hi ha que ja acumulen desenes de queixes, sobretot les del sector serveis, entre les quals hi ha conegudes cadenes de supermercats, de cosmètica o cafeteries.

Els joves de menys de 35 anys cobren una mitjana de 15.166 euros bruts a l’any, segons l’INE. Tot i que l’objectiu inicial era denunciar la precarietat laboral dels joves, l’experiència d’aquests vuit mesos els ha demostrat que és un problema que també afecta altres treballadors, sobretot els més grans. “Necessitem compartir la nostra frustració”, diu De la Fuente mentre continua buscant una feina digna de periodista.

L’atur a Catalunya va augmentar en 7.325 persones a l’octubre

Formació i Orientació Laboral,

A tot Espanya el nombre d’aturats va augmentar en 44.685 persones

ARA.cat 

L’ atur registrat a Catalunya va augmentar en 7.325 persones a l’octubre, amb la qual cosa el nombre total dels inscrits al Servei d’Ocupació puja a 458.406 persones, un 1,62% més que al setembre, segons les dades publicades aquest dijous pel ministeri d’Ocupació i Afers Socials.

Malgrat el repunt de l’octubre, respecte a fa un any hi ha 65.122 aturats menys, fet que significa un descens del 12,44%. Fa 40 mesos seguits que l’atur registrat baixa respecte al mateix mes de l’any anterior.

Per províncies, a Barcelona el mes d’octubre es van registrar 1.375 nous parats, que suposen un 0,41% més que al setembre, però 49.741 menys que l’octubre de l’any passat (-12,86%). El nombre total d’aturats registrats a la demarcació puja a 336.908 persones.

En el cas de Girona hi ha 43.509 aturats en total, 2.398 més que al setembre (5,83% més), però hi ha 5.159 aturats menys que a l’octubre de l’any passat, el 10,60% de descens. En el cas de Lleida el nombre total d’aturats és de 23.496, amb un augment de 1.704 (7,82%) respecte al setembre, però un descens de 3.226 (-12,07%) respecte al mateix mes de l’any passat.

A Tarragona a l’octubre s’han registrat 1.848 nous aturats (3,51% més), i el nombre total puja a 54.493, malgrat que n’hi ha 6.996 menys que a l’octubre de l’any passat, cosa que comporta un descens de l’11,38%.

Per sectors, a Catalunya l’atur només va baixar a l’octubre a la construcció, amb 614 aturats menys, mentre que va augmentar en 1.293 persones a l’agricultura, 62 a la indústria, es van registrar 102 nous aturats que no tenien una ocupació anterior i es va disparar al sector serveis, amb 6.412 nous aturats.

Contractació temporal

Al mes d’octubre a Catalunya es van registrar 267.442 nous contractes laborals, una xifra que comporta un descens de 14.490 (-5,14%) respecte del mes de setembre, però un augment de 10.091 respecte a fa un any, amb un increment del 3,92%.

Del total de contractes registrats a Catalunya, només 36.152 van ser indefinits, mentre que els temporals va sumar 231.290 nous contractes.

Un 1,2% més a Espanya

Al conjunt de l’Estat el nombre d’aturats registrats als serveis públics d’ocupació va augmentar en 44.685 persones, un 1,2% més que al setembre. És l’augment més baix de l’atur en un mes d’octubre des del 2007. El total d’aturats a Espanya puja a 3.764.982 persones.

L’octubre és un mes en el qual la desocupació sempre s’ha comportat de manera desfavorable. Des del començament de la sèrie històrica, l’atur ha pujat sempre els mesos d’octubre. El repunt de la desocupació registrada a l’octubre d’aquest any, el tercer consecutiu després del d’agost i setembre al conjunt de l’Estat, és el menys pronunciat des d’octubre del 2007, quan l’atur va pujar en 31.214 persones.

L’atur només va baixar a l’octubre en la construcció (-6.355 desocupats, un 1,7% menys) i va pujar a la resta de sectors, especialment en els serveis, que van sumar 34.763 desocupats més (1,4% més). La segueixen l’agricultura, amb 13.413 aturats més (8% més); el col·lectiu sense ocupació anterior (1.828 aturats, un 0,5% més), i la indústria, on la desocupació va repuntar en 1.036 persones (0,3% més).

A l’octubre es van registrar 1.867.360 contractes a Espanya, xifra rècord en aquest mes en els últims 9 anys i un 6% superior a la del mateix mes del 2015. D’aquesta quantitat, només 166.830 contractes, l’equivalent al 8,93% del total, van ser de caràcter indefinit, un 10% més que a octubre de l’any passat.

Primer de Maig en clau de precampanya electoral

Articles digitals,

Els sindicats amenacen amb una vaga general si no es deroga la reforma laboral aprovada pel PP

Ara.cat 1/05/2016

Milers de persones -50.000 segons l’organització, 9.000 segons la Guàrdia Urbana- van recórrer ahir al migdia el centre de Barcelona i també de les capitals de demarcació catalanes més Tortosa, en la jornada reivindicativa del Primer de Maig, el Dia Internacional dels Treballadors. Aquest any, la mobilització estava plantejada pels sindicats en termes d’ofensiva contra les retallades, la precarització i els sous baixos, i sobretot en contra de la reforma laboral del govern del PP. Un argument que, a hores d’una possible nova convocatòria d’eleccions generals, va atraure polítics significats a les manifestacions.

Un cop superada en part la debilitat econòmica, frenada l’escalada de l’atur i revertida la caiguda del consum intern -que torna a créixer-, els sindicats catalans van reivindicar que la millora ha de ser una realitat per als treballadors que han patit més els efectes de la crisi, i que el canvi de rumb de l’economia ha d’arribar a totes les capes de la societat i no només als empresaris. El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, llançava l’avís: “Farem una ofensiva perquè l’augment de la riquesa no està arribant als treballadors i serem forts i conflictius en la negociació col·lectiva i amb el govern”. Una ofensiva centrada en la derogació de la reforma laboral i en la instauració d’un salari mínim i renda garantida dignes.

Les eleccions generals al juny van estar ben presents durant tota la manifestació de Barcelona, amb crides dels líders sindicals a la participació. La reforma laboral, assenyalada per les organitzacions de treballadors com la font de la precarietat creixent en el món del treball, és l’enemic a vèncer. “Mobilitzarem els treballadors perquè vagin a votar opcions contra la reforma de cara al pròxim govern i li exigirem que la derogui”, va dir el secretari de la UGT de Catalunya, Camil Ros. “Si no, farem mobilitzacions i fins i tot arribarem a una vaga general a finals d’any o principis del vinent”, va advertir. Gallego, per la seva banda, va animar al vot el 26 de juny -dia probable de la cita electoral-. “El pitjor que podem fer és quedar-nos a casa. Hem de ser conscients que hem d’anar a votar per forçar un canvi de polítiques i un gir a l’esquerra”.

Defensar els ciutadans

La cita electoral va fer augmentar la presència de polítics. A la marxa convocada per CCOO i la UGT s’hi van sumar membres d’ERC que ara són al Govern, com el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, i la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa. Junqueras va expressar el rebuig a la impugnació al Constitucional del govern espanyol de la llei d’emergència social. “L’obligació del Govern és defensar els ciutadans més enllà del que digui el Constitucional”, va dir, i es va mostrar d’acord amb els sindicats que cal derogar la reforma laboral.

La consellera Bassa també va coincidir amb els sindicats que la reforma laboral ha fet “molt de mal” en alguns aspectes als treballadors. La consellera va reivindicar que la Generalitat tingui plenes competències de treball per poder decidir en aquesta matèria. També van acompanyar la marxa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i membres d’altres formacions polítiques com Jaume Collboni, Miquel Iceta i Eva Granados, del PSC; Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, i Antonio Espinosa, de C’s.

El repartiment de la riquesa que comença a generar-se a Catalunya (i al conjunt de l’economia espanyola) amb la sortida de la crisi es va situar al centre de les reivindicacions dels parlaments finals dels líders sindicals. Aquest repartiment s’ha de visualitzar en forma de cobertura i ajuts a les persones que pateixen encara “la crisi social”, segons el manifest conjunt. També hi va haver referències a la precarietat laboral, especialment entre alguns col·lectius com les cambreres de pis dels hotels. Segons Camil Ros, cal derogar la reforma laboral perquè sense “no hi podria haver l’explotació laboral legal que hi ha ara”.

Per als que estan treballant, les organitzacions sindicals van demanar que es posi fi a les retallades i la congelació salarial i que comencin a millorar els ingressos dels treballadors. Tampoc van faltar fortes crítiques al TTIP -el tractat de lliure comerç que estan negociant la Unió Europea i els Estats Units-, que va ser qualificat d’obscurantista per Joan Carles Gallego, mentre que Camil Ros va dir que provocarà deslocalització d’empreses.

Aldarulls a la tarda

Al vespre unes 800 persones van participar en la manifestació alternativa, convocada per formacions com la CUP, Arran, Endavant o la COS, i es van produir alguns incidents, sobretot al Portal de l’Àngel, on alguns dels participants van fer pintades i van trencar aparadors. La manifestació es va fer sota un important desplegament policial. Segons fonts dels Mossos no es van produir incidents remarcables.