Arxiu d'etiquetes: jornada

Los funcionarios andaluces vuelven hoy a la jornada de 35 horas

Expansión 16-1-2017

La presidenta andaluza, Susana Díaz, durante la reunión del Comité...

La presidenta andaluza, Susana Díaz, durante la reunión del Comité Federal del PSOE el pasado 14 de enero en Ferraz.Chema MoyaEFE

La Junta de Andalucía restituye la jornada de 35 horas semanales, que vuelven a disfrutar desde hoy los 270.000 funcionarios y empleados públicos autonómicos.

La Junta de Andalucía restituye desde hoy la jornada laboral de 35 horas semanales en virtud del acuerdo firmado con los sindicatos CCOO, UGT y CSIF el pasado mes de junio y tramitado como decreto ley en octubre.

Así, unos 270.000 empleados públicos de la Junta de Andalucía, incluidos los de sanidad y educación, recuperan la jornada laboral de 35 horas semanales, implantada en 1999 y suspendida en 2012.

Este lunes, 16 de enero se llevará a cabo en la Administración General, y también en los sectores sanitario y educativo. En el caso de educación, sus trabajadores también recuperará las 35 horas este lunes, pero en la actividad y jornada lectiva no entra en vigor esa recuperación hasta inicios del próximo curso escolar. De esta forma, “la reducción de horas lectivas no se materializa hasta inicios del curso escolar que viene”, señala la Junta de Andalucía en un comunicado.

No se verán afectados por esa recuperación los trabajadores de Justicia, que dependen de la Ley Orgánica del Poder Judicial aunque sean funcionarios de la Junta.

“La adaptación de los servicios públicos al restablecimiento de las 35 horas estará sujeta a la negociación colectiva con los representantes de los empleados. En este proceso se tendrán especialmente en cuenta las características del sector sanitario, donde se aplicará en función de los turnos de trabajo diario y los criterios de flexibilidad que se negocien en cada ámbito, mientras que en la Administración educativa la jornada se implantará progresivamente a partir del curso 2017/2018 por razones de organización y planificación del calendario escolar”.

“Evitar un recurso del Gobierno”

CSIF ha señalado en un comunicado que “está intensificando la interlocución” para que la Conferencia de Presidentes de mañana discuta la generalización de las 35 horas para los empleados públicos en todo el Estado, así como la eliminación de la tasa de reposición en la próxima oferta de empleo público.

El presidente de CSIF-Andalucía, José Luis Heredia, destaca la importancia de la restitución de las 35 horas e insiste en los efectos negativos que un posible recurso de inconstitucionalidad, tal como ha ocurrido en Madrid o el País Vasco, tendría sobre los empleados públicos andaluces, “que volverían a ver cercenado uno de sus derechos.

Recurrirlo sólo sería una medida política, pero que conllevaría graves perjuicios tanto a los servicios públicos como a la calidad que reciben los ciudadanos. Además, supondría una nueva parálisis en la creación de empleo público”.

Por ello, reclama de nuevo “unidad de todos los partidos políticos para evitar el recurso del Gobierno central. Casi trescientos mil empleados públicos andaluces volverían a ser recortados, los servicios públicos volverían a ser dañados y la ciudadanía volvería notar los graves recortes que se han producido. Confiamos en la voluntad de diálogo tanto del Gobierno de España como de la Junta de Andalucía”, señala en relación a la reunión bilateral que tendrá lugar el próximo miércoles 18.

Temps per a tot, temps per a tothom

Més de 160 botigues de Lleida han tancat abans aquest dimecres en una prova pilot per conciliar feina i família

Més de 160 botigues de Lleida han donat suport aquest dimecres al moviment impulsat per Slow Shop en una jornada en favor de la reforma horària i que ha consistit en tancar els establiments a les 19.00 hores. La iniciativa, pensada com una prova pilot per fomentar el comerç de proximitat, la sostenibilitat econòmica i humanitzar els barris, ha superat les expectatives previstes. La prova és que en el tram de l’ Eix Comercial, entre la Diputació de Lleida i la Paeria, la imatge d’aquest dimecres a l’hora acordada era si més no sorprenent.

De la trentena de comerços que es poden trobar en aquest tram, més de la meitat tenien la persiana abaixada. Aquest fet ha provocat cares d’estupor entre els vianants i compradors que no entenien massa el que estava succeint, tot i la campanya que s’ha fet durant el darrer mes al carrer i a les xarxes socials. Alguns dels botiguers, amb la persiana a mig abaixar, demanaven als clients que llegissin el cartell de la reforma horària on s’explica aquesta iniciativa. El projecte, però, no és del gust de tothom.

Si entre els comerciants a compte propi és una mesura molt ben acollida, entre els compradors no ho és tant. “No arreglem res si tanquen els comerços a les set i les oficines a les vuit o les nou del vespre. On anirem a comprar?” sentencia la Patri, una veïna de Lleida de 42 anys. Una opinió compartida amb d’altres vianants. En Pedro i la Maria són un matrimoni jubilat que es mostra reticent a aquest canvi horari. “ No funcionarà perquè costa molt canviar les coses“. De diferent manera ho veu la Griselda, una jove clienta de 21 anys assegura que “és qüestió de cultura i que si a la resta d’Europa ho fan també ho hem d’arribar a poder fer aquí”. Ella treballa fins al migdia i no té problemes d’horaris, però creu que si els tingués s’adaptaria.

Precisament aquesta és la premissa de la qual parteixen els comerços adherits a aquesta campanya Slow Shop. La Juliana Fernandes, presidenta de l’entitat assegura “ per algun lloc hem de començar i hi creiem molt en aquesta revolució i ja hem aconseguit que se’n parli”. La Juliana és només una dels cent vuit botiguers que ahir van poder fer activitats després de la feina com anar al gimnàs, estar més estona amb els seus fills o simplement descansar. “Que bé que surti ara, avui em dedicaré el temps a mi mateixa i a gaudir d’un sopar amb les amigues que fa temps que volíem fer”, explica la Judit Tremosa que regenta una botiga de roba. En canvi la Laura, una dependenta més dinàmica, aprofitava aquesta hora i mitja de més que tenia per anar al gimnàs.

Slow Shop Lleida ha aconseguit sumar més de 160 establiments que han compactat l’horari per un dia. Algunes franquícies com Zara o Natura s’hi sumaven a darrera hora, però amb ganes de donar suport a la iniciativa. La gran majoria que l’han secundat són comerços, tot i que la proposta està oberta a tot tipus d’empreses i serveis. La previsió inicial, que s’ha complert, era fer les mateixes hores que qualsevol dia feiner. També hi han donat suport nou entitats i associacions, com les agrupacions de comerciants de la ciutat i les patronals, així com també set comerços i empreses que per diverses raons no s’han pogut comprometre a modificar la jornada laboral del dia 9. Ara bé, des de l’associació de comerciants de l’Eix Comercial de Lleida veuen difícil implantar el model.”És la primera pedra que es fica per aconseguir allò que els comerciants creiem que necessitem” assegura el seu president, Llorenç González. Caldrà veure si finalment tots “comprem” la idea, perquè és sabut que una flor no fa estiu.

Pausas de ejercicio en las empresas para desconectar del trabajo

El Tecnocampus de Mataró ofrecerá a su plantilla diez minutos de ejercicio físico guiadoPausas de ejercicio en las empresas para desconectar del trabajo

La Vanguardia

Diez minutos de ejercicio para desconectar del trabajo y contrarrestar los efectos negativos para los trabajadores de los periodos prolongados que pasan sentados. Un tiempo para que los trabajadores puedan hacer estiramientos y ejercicios físicos guiados para evitar el cansancio yaumentar su energía. Es una iniciativa que se enmarca dentro del proyecto Campus Saludable del Tecnocampus de Mataró para sus empleados que comenzará a funcionar dentro de unos meses y que da continuidad a una iniciativa que se planteó inicialmente para sus alumnos.

“Con los alumnos creamos una comisión de salud en la que formamos a un grupo en actividad física saludable para que ellos puedan ser dinamizadores de estas actividades, a los trabajadores también los formaremos en hábitos saludables para que puedan dinamizar en su departamento”, explica Alba Pardo, doctora en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte (CAFE), profesora de la Escuela Superior de Ciencias de la Salud del Tecnocampus-Mataró, del Grado de CAFE y del Grado de Enfermería.

Ejercicios de movilidad y estiramientos de la espalda, de cintura, del cuello y de los hombros, en especial de las zonas más afectadas por soportar largas jornadas en una silla son las propuestas que el Tecnocampus hará a su plantilla. “Cuanto más activos tiene una empresa a los trabajadores está demostrado que consigue mayor energía, bienestar y productividad”, sostiene Alba Pardo.

Insiste también en que se puede ser activo en el trabajo en el día a día, eligiendo las escaleras en vez del ascensor, proponiendo reuniones de pie y no sentados o dar una vuelta a la hora del desayuno y asegura que cada vez son más las empresas que ofrecen a los trabajadores convenios que rebajan las cuotas de instalaciones deportivas cercanas.

A modo de ejemplo cita la decisión del Tecnocampus de señalizar en el edificio zonas de escaleras para que la gente utilice más las escaleras que el ascensor. En el futuro señalizará también las kilocalorías que se van gastando al subir las escaleras. “La idea _afirma_ es que si tú no puedes ir al gimnasio, que el gimnasio venga a ti y que lo puedas integrar en tu día a día”.

Així és la conciliació laboral i familiar a Catalunya

La baixa maternal està entre les més curtes d’Europa i molt allunyada del permís mitjà a la UE

Diari de Girona – 14.03.2016

Així és la conciliació laboral i familiar a Catalunya

EP / MADRID La jornada de treball a Catalunya està regulada per l’Estatut dels Treballadors i estableix una jornada legal màxima no superior a 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual. Normalment, la jornada és de vuit hores diàries encara que per conveni col·lectiu es pot modificar el límit diari (establert en 9 hores) sempre que es respecti el temps de descans entre jornades.

Si la jornada continuada és superior a 6 hores s’ha d’establir un període mínim de 15 minuts de descans (segons l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors). S’hi regula que entre el final d’una jornada i el començament de la següent hauran de passar 12 hores. La jornada partida és l’opció més habitual i en ella s’estableix una interrupció al migdia d’una o més hores per menjar.

Tot i que la taxa d’ocupació femenina ha experimentat un “augment progressiu” a Espanya, segueixen sent les dones “les que més assumeixen la cura familiar informal dels fills i familiars dependents”, segons recull l’informe ‘La Conciliació de la vida laboral i familiar en Espanya ‘publicat per l’ONG’ Save The Children ‘.

Segons les dades recollides l’any 2014 per l’Institut de la Dona dependent del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, de les 31.435 excedències per fills aquell any, un total de 29.554 van ser demanades per dones i només 1.881 van ser sol·licitades per homes.

L’Estatut dels Treballadors preveu un ús fraccionat d’excedències per cada fill fins que compleixi els 3 anys. És a dir, es pot demanar primer quatre mesos i després quatre més, segons la conveniència del treballador. Es pot anar prorrogant o es pot reincorporar-se al treball i després tornar a demanar-la.

Però al tractar-se d’un permís no retribuït “impedeix a moltes famílies fer ús d’ell o afavoreix que siguin les dones les que ho sol·liciten”

Espanya: 16 setmanes de baixa per maternitat

Actualment, el permís de maternitat a Espanya és de 16 setmanes (quatre mesos) i el de paternitat de 15 dies (2 setmanes). “La protecció durant l’embaràs i el període de lactància està justificada per raons de salut, però la conciliació afecta tant a dones com a homes, i ha de tenir en compte les necessitats i drets dels infants”, denuncia l’ONG, que demana ampliar el permís de maternitat a 24 setmanes.

La baixa maternal d’Espanya està entre les menors d’Europa i es troba molt allunyada del permís mig a la UE27 (28 setmanes). Després d’ella es troben Malta i Alemanya (14 setmanes), Finlàndia, Bèlgica i Eslovènia (15 setmanes).

També cal destacar que, a causa de la falta de facilitats per conciliar la vida laboral amb la familiar, es veu afectada la quantitat de fills que es desitjaria tenir. En el cas de tenir-los, 2 de cada 3 enquestats en l’informe de l’Institut de Política Familiar, demanen que la baixa de maternitat hauria de durar entre 5 mesos i un any, i només 1 de cada 10 pensa que hauria de ser d’entre 13 mesos i dos anys.

No obstant això, la solució demandada és que, quan es tenen fills petits, la millor opció, en la dona, és el treball a temps parcial o fins i tot no treballar. Una cosa que, segons l’Institut, dista molt de la realitat ja que 6 de cada 10 dones han tingut jornada completa quan els seus fills han estat menors, i tan sols 1 de cada 8 han tingut jornada a temps parcial (el 13%).

L’entitat denuncia que a Espanya existeix l’anomenat ‘mobbing maternal’, una “xacra” laboral que impedeix que moltes dones puguin tenir fills al perillar el seu lloc de treball.

Segons les dades del Baròmetre Cisneros (2009), el 18% de les treballadores embarassades pateix pressions per la seva empresa a causa de la seva maternitat, el 16% de les treballadores són assetjades per reclamar els drets que per maternitat els correspon i prop del 25% de les treballadores embarassades d’entre 18 i 25 anys acaben sent acomiadades (aquest última dada segons les xifres de la Fundació Padrina).

Conciliació cada vegada més defectuosa

Segons l’informe publicat el desembre de 2015 per l’Institut de Política Familiar, la conciliació laboral i familiar a Espanya és cada vegada “més defectuosa” a causa de la incorporació dels dos cònjuges al mercat de treball i l’allargament dels horaris laborals.

En aquest informe, més de la meitat dels enquestats considera que, amb la incorporació de la dona al mercat laboral, es veuen perjudicats els fills menors a càrrec. Sobretot, quan aquesta té una jornada laboral completa.

Pel que fa a l’extensió de les hores de treball, 8 de cada 10 persones consideren que els horaris són “molt estrictes i que haurien de ser més flexibles”. A més, asseguren que els horaris de sortida “afecten negativament a la conciliació”.

Segons dades publicades el 2014 per l’OCDE, Espanya treballa una mitjana de 1.689 hores a l’any, per sobre d’Alemanya (1.371), Holanda (1.425) o Dinamarca (1.438). A més, els treballadors espanyols només poden dedicar 3,3 hores de mitjana a la llar i a la família, sent les dones (amb 4,29 hores) les que dediquen més temps, gairebé el doble de temps que dediquen els homes (2,32 hores), segons xifres extretes per l’IPF.

No obstant això, els espanyols gaudeixen de 30 dies de vacances, la major xifra registrada a Europa al costat de països com França, Alemanya, Suècia, Itàlia i Finlàndia, entre d’altres, segons l’informe publicat el 2015 per ‘Vacation deprivation’ per Expedia.

Un de cada 9 treballadors tenen flexibilitat horària

Així mateix i pel que fa a la flexibilitat horària, tan sols 1 de cada 9 espanyols (el 11,9%) té horari flexible, el que fa que Espanya sigui, juntament amb Portugal, el país de la UE28 amb menys flexibilitat laboral. El nombre de persones que s’acull a la jornada parcial a Espanya (15,9%) està per sota de la mitjana europea (20,4%) i “molt per sota” de gairebé tots els països de la UE-15.

D’altra banda, la pràctica totalitat dels ocupats (92%) no fan servir mai el teletreball, el que situa Espanya també per sota de la mitjana de la UE28 (13,5%). Mentre hi ha bastants països de la UE28 on 1 de cada 4 persones té teletreball, a Espanya és d’1 cada 14 persones.

Suècia: jornada laboral de 6 hores

Recentment diverses empreses públiques sueques van aprovar un règim de jornada laboral de sis hores, una mesura que fins llavors i segons diversos directius, permet que els empleats siguin més productius i que hi hagi menys baixes laborals. A Suècia, no així com a Espanya, s’entén que qui treballa més enllà de les cinc de la tarda no sap organitzar-se o no és eficient i és mirat amb recel.

A més, els països nòrdics van ser els primers a portar a la pràctica els permisos parentals tant per a pares com per a mares. Aquests permisos es denominen “segurs” parentals i persegueixen ser un suport financer tant a llarg com a curt termini.

Així, per a les parelles que acaben de tenir un fill, l’assegurança a Suècia reemplaça al seu antic salari i se’ls garanteix a cada un dels pares el retorn al mercat de treball després del permís. Aquest ‘segur’ dura 16 mesos (480 dies) amb una prestació del 80% del salari dels 390 primers dies, mentre que els 90 dies darrers es remuneren segons una quantia fixa garantida igual per a tothom.

No obstant això, els permisos parentals són obligatoris per a les dones i opcionals per als homes. Mentre el 100% de les dones assumeixen l’assegurança parental quan són mares durant 400 dies del permís, el 43% dels pares només els utilitzen durant 90 dies.

D’altra banda, si un pare no falta a la feina per la malaltia del seu fill, “els seus companys el miren malament”. A Suècia existeix l’anomenat ‘VAB’, dret que tenen els pares a tenir cura dels seus fills quan estan malalts i pot durar un màxim de 4 mesos per any.

Treballadors feliços, treballadors rendibles

La directora de les caves Mont Marçal fa vuit anys que aplica l’horari europeu amb bons resultats

Ara.cat – 02/01/2016La directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDERERLa directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDEREr

A les caves Mont Marçal hi ha 26 treballadors i la gran majoria fa més de 20 anys que hi són, una taxa de permanència molt per sobre de la mitjana. “Una de les poques coses que tinc clares és que si un empleat treballa a gust rendeix més”. Blanca Sancho és la directora general de les caves i filla del fundador. Ella va començar a aplicar la famosa reforma horària per facilitar la conciliació familiar dels seus empleats molt abans que Fabian Mohedano posés de moda el concepte.

Germán Esteban és el director de qualitat de Mont Marçal i té molt clar per què fa més de dues dècades que hi treballa: “Perquè jo m’adapto a l’empresa i l’empresa s’adapta a mi. Vaig tenir un mal any amb els meus pares i aquí no em van posar cap problema amb les visites constants als hospitals”. La Rosa Campos treballa al laboratori com a responsable del control de qualitat i fa un any que ha tornat a treballar a jornada completa després de deu anys de reducció per maternitat: “Recordo quan la meva mare va tenir un càncer greu i la Blanca em va dir: «Marxa sense excedència i torna quan vulguis». Li estaré sempre agraïda, això ho valores més que un salari”. “Si l’ajudes a conciliar, la gent és agraïda; els diners no ho són tot”, explica la directora general, que recorda que abans de la crisi molts dels seus treballadors haurien pogut marxar a altres feines a cobrar més però ningú ho va fer.

A les 6 de la tarda tothom a casa

Mont Marçal exporta un 80% de la seva producció a 30 països diferents, on, com recorda la Blanca, a les vuit del vespre no hi ha ningú treballant. Per aquest motiu ella permet que tothom es faci un horari que s’adapti a la seva realitat, però que a les sis de la tarda tothom pugui ser a casa “per tenir vida privada”. Sunsi Arnabat és la responsable del magatzem i fa 21 anys que treballa a Mont Marçal: “Jo entro a les 6.00 del matí i surto a les 2 del migdia, però és flexible, i si algun cop he de venir fora d’hores, com que visc a prop, puc fer-ho”.

En aquestes caves del Penedès fa vuit anys -des que la Blanca va agafar el relleu del seu pare- que s’hi treballa amb horari europeu: “Abans els treballadors tenien dues hores per dinar, però jo vaig decidir posar un menjador i una cuina perquè tothom pogués dinar aquí en vint minuts i plegar abans”. La Blanca, que és la primera que fa aquest horari, no amaga que aquesta decisió és empresarial: “Es produeix més, perquè en aquests 20 minuts se continua parlant de feina”.

Blanca Sancho recorda que el seu pare tota la vida va arribar molt tard a casa. Ella es va quedar vídua molt jove amb un fill petit, el Manel: “Volia plegar d’hora per poder passar la tarda amb ell, i si jo ho vull, ho vol tothom”. La tecnologia també ha facilitat molt més aquesta conciliació laboral, ja que “amb els telèfons intel·ligents es pot resoldre qualsevol problema a qualsevol hora però des de casa, amb la família”.

El Grup Bardinet de Gelida va comprar a principis d’aquest any un 90% de les accions de Mont Marçal a la família Sancho. “Malgrat la compra vaig negociar mantenir el mateix equip de treball, que continua intacte”, recorda la Blanca, orgullosa de la seva gent. Tot i que ha rebut diferents premis i reconeixements com a empresària assegura: “El millor reconeixement el tinc dels treballadors, que fa més de 20 anys que estan amb mi i quan els demano un esforç el fan, i això impressiona”.

Manuel Sancho, el pare de la Blanca, va fundar Mont Marçal fa 40 anys -el 1975-, tot i que venia del món discogràfic. Va començar venent discos per a EMI i va arribar a ser director de Movieplay, que va editar els discos de cantants d’esquerres com Lluís Llach, Raimon i Pau Riba. Ell era madrileny però la seva dona catalana, i a mitjans dels setanta van decidir comprar la masia Finca Manlleu i les vinyes que la rodejaven de Castellví de la Marca (Alt Penedès). Quan es va adonar dels pocs diners que pagaven pel raïm en comparació amb la feina que duia, va decidir començar a fer vi per vendre’l, i va crear la marca Mont Marçal, que ara factura 6 milions d’euros anuals. Tot i que fa temps que l’empresa dóna beneficis, arrossega un deute que no la deixava créixer. Però aquesta no és l’única raó per la qual la Blanca s’ha venut l’empresa familiar: “El meu fill estudia biologia i no vol les caves. He preferit vendre-la bé ara abans que malvendre-la més endavant”.

Un altre horari laboral és possible?

Una sèrie d’empreses duen a terme un pla pilot promogut per la Iniciativa de la Reforma Horària per adaptar els seus horaris de feina a la realitat europea. El Govern ha creat un consell assessor per impulsar el canvi

Conciliar la vida laboral amb la vida familiar, millorar la salut o incrementar el rendiment laboral i la productivitat de les empreses. Aquests són alguns del objectius que persegueix una plataforma de la societat civil, la Iniciativa per a la Reforma Horària, per reconvertir el sistema del temps que se segueix a Catalunya i acostar-lo a la realitat europea.

Una sèrie d’empreses, amb el suport d’aquesta iniciativa, estan fent una prova pilot i transformen els seus horaris cercant una millora anímica i laboral. Aquesta prova està començant a implementar accions concretes a partir dels diagnòstics fets a principis d’estiu. D’aquesta manera, la pròxima mesura és passar un qüestionari de percepció del temps als treballadors que practiquen aquesta reforma horària. Entre les empreses que participen en la prova pilot, s’observen les possibilitats que faran millorar els processos productius de les empreses i els seus treballadors.

“Les empreses que s’ho creuen ja comencen a notar la millora, la gent està molt contenta, com tot a la vida, hi ha qui s’ho ha pres més seriosament i han pogut implementar més mesures”, relata el consultor i psicòleg organitzacional Xavier Peralta, que treballa en aquesta experiència pilot. Però de dificultats sempre se’n troben. En aquest sentit, el que es fa més difícil és ser pioner d’aquest nou sistema, fer un pas endavant abans que la resta. “Si tot canviés per a tothom seria molt més fàcil. Però nosaltres anem a la inversa. Ser pioner és una qüestió complicada. Les empreses són valentes”, destaca Peralta.

La prova pilot no obliga les empreses a seguir uns principis clau i unes mesures bàsiques. “Aposta per la flexibilitat i que tothom s’ho pugui combinar”, assegura Peralta. Diferents empreses consultades corroboren aquest fet i saben que amb l’ajuda de la Iniciativa i formant part del programa pilot poden trobar el model òptim d’adaptació de la realitat de la seva empresa amb un sistema d’horari molt diferent de l’actual.

El govern de la Generalitat ha apostat durant tot aquest temps per dur a terme aquesta mesura. De fet, al juliol es va crear un consell assessor per a la reforma horària presidit per Fabian Mohedano, que assegura que hi ha un consens “molt ampli” en la necessitat de racionalitzar els horaris a Catalunya per guanyar qualitat de vida. Però ara cal acabar de perfilar com s’adoptarà i aplicarà la reforma: “Tothom està d’acord en el què i en el perquè i ara cal posar-nos d’acord en el com”, va explicar Mohedano després de la primera reunió del consell assessor al Palau de la Generalitat a l’octubre. A partir del gener, el consell iniciarà un seguit de reunions amb sindicats, patronals, administracions i grups d’experts per recollir les seves propostes d’aplicació.

Fraccionar en hores els  dies d’assumptes propis La plataforma per a la reforma horària ha alçat la veu diverses vegades, criticant els canvis horaris d’estiu i d’hivern i per canviar l’horari del prime time televisiu, una mesura en què, de fet, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) creu per racionalitzar aquests horaris.