Els hotelers i les agències de viatges reconeixen que hi ha cancel·lacions
Finalment va tenir lloc el tan anunciat xoc de trens. La celebració del referèndum d’independència l’1 d’octubre passat, tot i els intents de l’Estat per impedir-lo, i la repressió de la jornada per part de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional espanyola han elevat la tensió social i institucional a uns nivells desconeguts en la història recent de Catalunya.
La sensació és que, tot i que el procés sobiranista ha estat un camí d’anys, diumenge 1 va significar un salt d’escala de grans proporcions i a molts nivells.
La temperatura s’ha elevat molts graus de cop i el vapor no sap per on escapar ja que les posicions continuen enrocades. La Generalitat amb el suport de les forces independentistes manté el full de ruta, que hauria de tenir la pròxima etapa en una declaració unilateral d’independència (DUI). Per la seva banda, el govern estatal es manté ferm a no acceptar cap altra sortida que no sigui la renúncia de Catalunya a la via de l’autodeterminació. Ni les propostes de mediació que s’han succeït aquests dies han esquerdat aquest posat monolític.
Socialment, la gran aturada de l’activitat del dia 3 d’octubre, amb impressionants manifestacions arreu del país, ha canalitzat, en part, el descontentament i la tensió acumulats en espera de nous esdeveniments.
Menció especial mereixen les derivades internacional i econòmica del conflicte. El salt d’escala d’aquests dies destaca i és molt evident el pla internacional pel ressò dels fets esdevinguts a Catalunya. La implicació d’Europa i la resta del món en el problema català havia estat una de les vies més treballades per les forces del sí, però no ha estat fins que les imatges de brutalitat policial van saltar a les pantalles de la televisió de mig planeta que la qüestió catalana ha entrat en l’agenda mundial.
En el pla econòmic, la precipitació dels esdeveniments -els recents però sobretot els que estan per venir-, comença a tenir un impacte en els mercats i les empreses. De fet, a mitjan setmana passada les notícies de repercussions econòmiques van restar protagonisme a les polítiques i socials. Sobretot dos aspectes: la volatilitat de la borsa davant una possible declaració unilateral d’independència (DUI) i el trasllat de seus socials d’empreses fora de Catalunya.
Cal pensar que si bé el tema econòmic ha estat sempre present al llarg de tots aquests anys de “procés”, fins ara hi havia un consens força generalitzat que no estava repercutint negativament en la recuperació. Això malgrat que el fantasma de la fuga d’empreses ha estat atiat periòdicament de manera interessada. La realitat és que la sortida de la crisi ha estat més destacada a Catalunya, amb creixements del PIB i increments de les exportacions de béns i serveis per sobre de la mitjana d’Espanya. Els saldos de la inversió estrangera també han avalat aquesta teoria.
O bé el “procés” no espantava el món econòmic o bé aquest no li donava credibilitat. El fet és que ara, més enllà dels rumors i l’especulació, comença a haver-hi moviments en aquest terreny. Segurament el més destacat és la decisió del Banc Sabadell de traslladar la seu social a Alacant, amb l’argument que la independència de Catalunya deixaria l’entitat fora de l’aixopluc del Banc Central Europeu. La mesura va ser aplaudida pels mercats inicialment. Està previst que CaixaBank prengui una decisió similar, però al tancament d’aquesta edició encara no s’havia produït. D’altres grans empreses podrien seguir aquest camí.
L’escenari d’una Catalunya independent es viu de forma molt desigual entre les empreses catalanes consultades. Algunes pensen que aquesta fita les perjudica mentre que d’altres ho veuen com una oportunitat. El mercat i les circumstàncies de cada empresa determinen aquesta idea. Si bé és cert que, com ho han demostrat durant la crisi, el teixit empresarial s’acaba adaptant a les circumstàncies siguin quines siguin.
Una altra cosa és com valoren les conseqüències que es puguin derivar d’un procés unilateral. L’ombra de la DUI plana sobre el comunicat urgent del Cercle d’Economia emès el dimecres 4 d’octubre en un to molt dur: “Aquesta declaració sumiria el país en una situació extraordinària complexa i de conseqüències desconegudes però, en qualsevol cas, molt greus. No només perjudicaria totes les opcions polítiques sinó que, el més preocupant, sotmetria la ciutadania catalana, sigui quina sigui la seva sensibilitat política, a una tensió de difícil control.” El Cercle d’Economia és un club de debat econòmic amb 1.400 socis, que reuneix empresaris de grans empreses, sobretot financeres, i acadèmics. En el seu comunicat recorda els seus 60 anys de trajectòria i condemna la violència de l’1 d’octubre.
La denúncia de les agressions centra el comunicat del comitè executiu i la junta directiva de Foment del Treball, que es va reunir dimarts 2. A diferència del Cercle, no va més enllà i es limita a demanar diàleg. Membres dels òrgans de govern consultats reconeixen que la crítica a la violència és el punt de trobada entre els membres però que internament hi ha diferents opinions, sovint enfrontades, sobre la posició de la patronal catalana davant el procés. Ni el suport a l’aturada de dimarts va poder tirar endavant. El poder de la institució està en mans dels crítics amb el procés, que entenen que l’activitat econòmica necessita previsibilitat, seguretat jurídica i estabilitat política i que cada dia que passa Catalunya s’allunya d’aquest escenari. En minoria estaria el bloc d’empresaris favorables a la independència, pel als quals la màxima preocupació és que la situació pugui derivar en una vaga general prolongada.
En aquesta mateixa línia, Pere Relats, president del grup Relats, una empresa de Caldes de Montbui del sector auxiliar de l’automoció que comercialitza els seus productes en un 99% al mercat exterior, afirma que la DUI amoïna però el que més preocupa seria “entrar en un període de diversos dies d’aturades generals, un fet que afectaria de ple les línies de producció automobilístiques mundials”.
Per la seva part, Antoni Abad, president de la patronal vallesana Cecot, diu que s’ha tibat massa la situació. “Fa anys que vam dir que a la democràcia espanyola li mancava qualitat, quina llàstima tenir raó, perquè la repressió de diumenge passat no tocava”, assegura Abad, que afegeix que “el govern espanyol no ha dialogat per la qüestió del procés però és que amb els nostres empresaris tampoc no ha dialogat mai”. El president de la patronal -que fa uns anys en una enquesta més d’un 60% dels empresaris afiliats van mostrar-se favorables a la independència- diu que “arribats en aquest moment la mediació és el millor camí, una mediació que ens permeti tenir opció de decidir el nostre futur”.
Per la seva banda, el comitè de direcció de Pimec va fer una reunió l’endemà de 1-O per valorar la situació. La iniciativa va ser subscriure una aturada d’una hora en contra de la violència. “Però va ser tan forta la insistència de les empreses associades que ens vam veure obligats a secundar-la tot el dia”, explica Josep Gonzàlez, president de la patronal de la petita i mitjana empresa, que hi afegeix: “Mai no havia vist que els mateixos empresaris demanessin fer una aturada de país.”
Per a Pimec, aprovar una DUI comportaria incrementar la incertesa en el món econòmic. Però també comenta que “si es mira el comportament de Madrid tampoc sembla que estiguin molt per trobar una solució pactada”, explica Gonzàlez. A més, sentencia que la seva sorpresa va esclatar quan va sentir el discurs del rei Felip VI, “dirigit només a una part dels catalans” i amb un “error greu quan no va tenir paraules per als prop de 800 ferits que van provocar la Guàrdia Civil i la Policía Nacional l’1-O”.
Martí Sistaré, president de la Federació d’Empreses del Gran Penedès (FEGP), pensa que “més que saber si hi haurà DUI o no cal saber com serà”, explica, i afegeix que el que preocupa realment l’empresari és si es tallen les línies de finançament, perquè llavors se’n ressentiria l’economia de tot el país.
Una altra opinió en aquest sentit és la de Blai Paco, president de la Unió d’Empresaris de l’Anoia (UEA), per a qui l’escenari actual no és “amable ni fàcil, però ja estem pel dret a decidir i respectarem el que digui el Parlament de Catalunya, això sí, com sempre, farem el que sigui per donar continuïtat als projectes empresarials”.
El Cercle Català de Negocis (CCN), una associació d’un miler d’empresaris a favor de la independència i que va néixer per fer front a l’ofegament econòmic català, considera que Catalunya amb el procés que viu assumirà tant els riscos com els avantatges. “Les conseqüències de quedar-nos a Espanya és assumir un dèficit fiscal que suposa la meitat del pressupost que té la Generalitat”, explica Albert Pont, el seu president.
Des de la serenitat, Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, opina que en cas d’aprovació de la DUI “no hauria de tenir gaire impacte perquè no es canviarien les regles del joc, es mantindrien les directives europees, totes les regles de la competència, etc.”
Tot i això, organitzacions empresarials sectorials com ara el Gremi d’Hotels i l’associació d’agències de viatges (ACAV), en el turisme, s’han afegit als missatges de preocupació i asseguren que les notícies d’aquests dies estan provocant cancel·lacions de reserves, tot i que caldrà esperar per veure l’impacte real. Cal recordar que els atemptats d’agost no es van notar en el turisme.
També caldrà esperar per valorar en què queda la fugida d’empreses. A les reunions executives de les principals patronals del país van córrer com la pólvora rumors sobre despatxos de notaris que suposadament no donaven abast per signar trasllats d’empreses. “Hi pot haver algun moviment, però seran poques les empreses que marxin de Catalunya”, aventura Pere Relats.
En el sector del comerç, no hi va haver consens a l’hora de posar-se d’acord quant a l’horari de l’aturada general de dimarts passat. Fonts del comerç català asseguren, però: “Les empreses ens adaptarem al mercat, sigui aquest quin sigui, dins Espanya, en una Catalunya independent, dins o fora de la UE.”
La informació ha estat elaborada per Jordi Garriga, Francesc Muñoz, Anna Pinter, Ramon Roca i Marta Sardà.
Ara.cat 14-10-2017
