Arxiu d'etiquetes: horari treball

Trabajo ya ha multado a un centenar de empresas por el registro horario

Formació i Orientació Laboral

Los inspectores han puesto sanciones por 113.000 euros en los seis primeros meses de la ley

Trabajo ya ha multado a un centenar de empresas por el registro horario
La nueva normativa sobre control horario entró en vigor el pasado mes de mayo (Xavier Cervera)
La Vanguardia 

El Ministerio de Trabajo publicó este martes su primer balance de la aplicación de la nueva normativa sobre el registro obligatorio de la jornada , que tanta polvareda levantó hace unos meses. Entre mayo y octubre, los inspectores de Trabajo abrieron 2.000 expedientes relacionados en exclusiva con la implantación y aplicación de un sistema diario para controlar cuántas horas trabaja la plantilla. Hasta ahora, la Inspección de Trabajo ha finalizado medio millar de ellos. De los expedientes concluidos, 107 han acabado con una sanción. Es decir, han sido multadas el 20% de las empresas inspeccionadas sólo por su sistema para fichar.

Al tiempo, otros 189 expedientes han venido acompañados de un requerimiento para subsanar situaciones irregulares. De no hacerlo, la empresa inspeccionada se arriesga a recibir una sanción. Hasta el momento, las infracciones por procedimientos de la Inspección relacionados con el registro horario ascienden a 113.000 euros. Por lo que, de media, a las empresas infractoras se les reclaman unos 1.000 euros de multa. El régimen sancionador de la ley oscila entre los 626 y los 6.250 euros .

En el 2020 se pondrá en marcha una campaña específica sobre el control de la jornada laboral

Cuando la nueva norma entró en vigor en mayo, las organizaciones de inspectores ya mostraron su convencimiento de que su efecto, más que en el volumen de las multas, se iba a reflejar a la larga en la reducción de las horas trabajadas que ni se pagan ni se cotizan .

La ley obliga a los empresarios a llevar un registro diario de la jornada de todos sus trabajadores, mediante un sistema fiable y que no se pueda manipular. Una información que ha de estar a disposición de cada asalariado y de los representantes de los trabajadores. La medida, aprobada por el departamento que comanda –ahora en funciones– Magdalena Valerio, busca contribuir a que se reduzca el fraude en la contratación a tiempo parcial y en la realización de horas extras que ni se pagan ni se compensan con descanso. Se trata de abusos en el mercado laboral que engordan la economía sumergida, merman las arcas de la Seguridad Social, además de ser una práctica de competencia desleal. Tal y como recoge la última EPA, entre julio y septiembre pasado se realizaron casi 5,4 millones de horas extras a la semana, de las que 2,2 millones no estaban remuneradas.

Dos trabajadores en una oficina
Dos trabajadores en una oficina (EP)

Según los datos facilitados este martes por el Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social, todas las actuaciones relacionadas con el tiempo de trabajo del último semestre se han saldado con 5.363 expedientes de la Inspección de Trabajo, lo que supone casi un 4% de incremento con respecto a los seis meses anteriores. Además, el balance del ministerio destaca que se han impuesto infracciones al 18,3% de las empresas inspeccionadas. En total, las infracciones reclamadas a las empresas ascienden a 1,26 millones de euros (1,15 millones por expedientes sobre tiempo de trabajo y 113.000 por el registro de jornada).

Asimismo, el ministerio ha anunciado que en el 2020, la Inspección de Trabajo pondrá en marcha, en coordinación con las comunidades autónomas una campaña específica de control del registro de jornada.

Registro

Dudas entre los empresarios

La generalización del registro horario suscitó muchas consultas por parte de los empresarios y discusiones sobre cómo implantarlo en la práctica. El primer elemento por decidir es el sistema de registro, que se debe negociar con los trabajadores. Aunque las empresas sólo están obligadas a recoger la hora en que empieza y acaba la jornada diaria de todos sus empleados, una de las cuestiones más controvertidas ha sido también cómo computar las pausas para estirar las piernas o fumar. Este tipo de aclaraciones deben acordarse con los trabajadores y trasladarse al convenio colectivo.

La norma establece que toda la información sobre la contabilidad de la jornada diaria se conserve durante cuatro años y “ha de estar y permanecer físicamente” en cada centro de trabajo o ser accesible desde allí. Ante el desconcierto de las primeras semanas, Trabajo aseguró que serían benévolos en los primeros compases de la aplicación de la ley. Hace ya tiempo que esa manga ancha acabó.

Multes de fins a 6.250 € a les empreses sense registre horari

Formació i Orientació Laboral

La normativa és obligatòria per a totes les companyies encara que la plantilla no faci hores extres

Ara.cat Controlar els horaris dels empleats serà obligatori per evitar hores extres no remunerades. / MANOLO GARCÍAControlar els horaris dels empleats serà obligatori per evitar hores extres no remunerades. / MANOLO GARCÍA

Evitar que els treballadors facin hores extres sense cobrar-les, garantir el dret a la desconnexió digital (no respondre whatsapps, trucades o correus electrònics fora de l’horari laboral) i que entre jornada i jornada hi hagi un descans mínim de 12 hores són els tres aspectes que es podran controlar a través dels registre d’horaris dels treballadors que entraran en vigor al maig.

Tot i que hi ha molts sectors en què els empleats ja fitxen, com l’industrial i l’administració pública, hi ha una part important d’empreses que encara han de fer els deures que va posar el govern de Pedro Sánchez, via decret llei, el 8 de març passat. “Paradoxalment, la majoria són companyies que han optat per la flexibilitat horària i laboral”, apunta la sòcia del despatx d’advocats Cuatrecasas Lara Vivas, que afegeix que és “difícil” compatibilitzar mesures de flexibilització laboral amb el sistema de fitxar.

Vivas explica que el debat de registrar la jornada dels treballadors ha estat damunt la taula de tribunals, Inspecció de Treball i sindicats des del 2015. Tant l’advocada de Cuatrecasas com el professor de dret laboral de la UOC Pere Vidal recorden, amb tot, que el treballador pot fer fins a 80 hores extres remunerades a l’any. “Excedir aquest temps és il·legal”, deixen clar. Els dos advocats desgranen les novetats d’aquest decret llei.

Quan entra en vigor el decret llei?

Ha d’estar vigent a partir del 12 de maig, just dos mesos després de la publicació del decret llei al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La diputació permanent del Congrés -ho haurien de fer les Corts, però estan dissoltes- el convalidarà aquest dimecres. Si no convalidés la llei, el registre horari no s’arribaria a aplicar.

Com han de crear el registre les empreses?

La primera cosa és analitzar, urgentment, els tipus de treballadors i la tipologia de feines que desenvolupen: quants són a l’oficina, quants viatgen constantment o fan visites, quants fan teletreball… Paral·lelament, s’ha de negociar i acordar amb els empleats la manera de fitxar.

Sense hores extres també cal tenir registre?

Sí, el decret llei deixa clar que el deure de l’empresa, sense excepcions, és “garantir el registre diari de jornada” de cada treballador, deixant constància de l’hora d’inici i d’acabament.

Què passa si el registre no està vigent el 12 de maig?

Segons Vivas, l’empresa s’enfrontaria a una “sanció greu” que pot anar dels 626 euros fins als 6.250 depenent del nombre de treballadors que tingui la companyia o del seu volum de negoci, entre més aspectes.

Com s’ha de fer aquest registre?

“El decret llei diu que és obligatori tenir el registre però no com s’ha de fer”, expliquen els advocats. El primer que s’ha de tenir clar, segons Vivas, és que no ser present a l’edifici no vol dir que un empleat no treballi, perquè hi ha professions, com per exemple la de comercial o la de visitador mèdic, en què gairebé no es passa per l’oficina. A causa d’aquesta diversitat, cada empresa ha de buscar el seu sistema, que prèviament haurà negociat amb els treballadors. “Probablement hi haurà més d’un sistema en una mateixa companyia perquè hi ha diferents tipologies de feina”, assegura el professor de la UOC. Entre aquests hi pot haver, per exemple, un registre en un full que firmi el treballador, o bé una aplicació mòbil o una empremta digital.

Ha de complir amb la protecció de dades?

Sí, les dades d’entrada i de sortida estan protegides per la llei de protecció de dades i, per tant, la companyia ha d’informar els treballadors de l’ús que es farà d’aquestes dades i amb quina finalitat es recullen. A més, sempre han d’estar a disposició de l’empleat, el comitè d’empresa i Inspecció de Treball.

Qui ha de fer el registre dels empleats d’ETTs?

Les empreses de treball temporal s’haurien de posar d’acord amb la companyia que té cedit el seu treballador per veure quina de les dues se n’encarrega. En cas d’incompliment, la responsabilitat seria de l’ETT.

Quant de temps s’han  de guardar els registres?

El període de conservació és de quatre anys. El que no determina la nova llei és amb quina periodicitat s’ha de fer el registre: diària, setmanal o mensual. “La cosa habitual és que sigui diari”, apunta Vivas.

Quines conseqüències té si es detecten hores extres?

El primer que ha de fer la companyia és informar el treballador i el comitè d’empresa de la situació. A partir d’aquí, l’empresa té dues opcions: compensar les hores extres amb dies de descans i sempre dins els quatre mesos següents de quan s’han fet, o pagar a l’empleat aquestes hores incloent-les a la nòmina i sempre tenint en compte que el límit d’hores extres per treballador a l’any és de 80.

“Un cop entri en vigor la llei, s’haurà de veure com respira Inspecció de Treball, perquè la normativa és molt oberta”, insisteix el professor en dret laboral de la Universitat Oberta de Catalunya.

Treballadors feliços, treballadors rendibles.

Articles diaris, Articles digitals,

noticies araunaltrehorari2

La directora de les caves Mont Marçal fa vuit anys que aplica l’horari europeu amb bons resultats

Ara.cat – ALBERT SOLÉ Castellví de la Marca La directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDERERLa directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDERER

A les caves Mont Marçal hi ha 26 treballadors i la gran majoria fa més de 20 anys que hi són, una taxa de permanència molt per sobre de la mitjana. “Una de les poques coses que tinc clares és que si un empleat treballa a gust rendeix més”. Blanca Sancho és la directora general de les caves i filla del fundador. Ella va començar a aplicar la famosa reforma horària per facilitar la conciliació familiar dels seus empleats molt abans que Fabian Mohedano posés de moda el concepte.

Germán Esteban és el director de qualitat de Mont Marçal i té molt clar per què fa més de dues dècades que hi treballa: “Perquè jo m’adapto a l’empresa i l’empresa s’adapta a mi. Vaig tenir un mal any amb els meus pares i aquí no em van posar cap problema amb les visites constants als hospitals”. La Rosa Campos treballa al laboratori com a responsable del control de qualitat i fa un any que ha tornat a treballar a jornada completa després de deu anys de reducció per maternitat: “Recordo quan la meva mare va tenir un càncer greu i la Blanca em va dir: «Marxa sense excedència i torna quan vulguis». Li estaré sempre agraïda, això ho valores més que un salari”. “Si l’ajudes a conciliar, la gent és agraïda; els diners no ho són tot”, explica la directora general, que recorda que abans de la crisi molts dels seus treballadors haurien pogut marxar a altres feines a cobrar més però ningú ho va fer.

A les 6 de la tarda tothom a casa

Mont Marçal exporta un 80% de la seva producció a 30 països diferents, on, com recorda la Blanca, a les vuit del vespre no hi ha ningú treballant. Per aquest motiu ella permet que tothom es faci un horari que s’adapti a la seva realitat, però que a les sis de la tarda tothom pugui ser a casa “per tenir vida privada”. Sunsi Arnabat és la responsable del magatzem i fa 21 anys que treballa a Mont Marçal: “Jo entro a les 6.00 del matí i surto a les 2 del migdia, però és flexible, i si algun cop he de venir fora d’hores, com que visc a prop, puc fer-ho”.

En aquestes caves del Penedès fa vuit anys -des que la Blanca va agafar el relleu del seu pare- que s’hi treballa amb horari europeu: “Abans els treballadors tenien dues hores per dinar, però jo vaig decidir posar un menjador i una cuina perquè tothom pogués dinar aquí en vint minuts i plegar abans”. La Blanca, que és la primera que fa aquest horari, no amaga que aquesta decisió és empresarial: “Es produeix més, perquè en aquests 20 minuts se continua parlant de feina”.

Blanca Sancho recorda que el seu pare tota la vida va arribar molt tard a casa. Ella es va quedar vídua molt jove amb un fill petit, el Manel: “Volia plegar d’hora per poder passar la tarda amb ell, i si jo ho vull, ho vol tothom”. La tecnologia també ha facilitat molt més aquesta conciliació laboral, ja que “amb els telèfons intel·ligents es pot resoldre qualsevol problema a qualsevol hora però des de casa, amb la família”.

El Grup Bardinet de Gelida va comprar a principis d’aquest any un 90% de les accions de Mont Marçal a la família Sancho. “Malgrat la compra vaig negociar mantenir el mateix equip de treball, que continua intacte”, recorda la Blanca, orgullosa de la seva gent. Tot i que ha rebut diferents premis i reconeixements com a empresària assegura: “El millor reconeixement el tinc dels treballadors, que fa més de 20 anys que estan amb mi i quan els demano un esforç el fan, i això impressiona”.

Manuel Sancho, el pare de la Blanca, va fundar Mont Marçal fa 40 anys -el 1975-, tot i que venia del món discogràfic. Va començar venent discos per a EMI i va arribar a ser director de Movieplay, que va editar els discos de cantants d’esquerres com Lluís Llach, Raimon i Pau Riba. Ell era madrileny però la seva dona catalana, i a mitjans dels setanta van decidir comprar la masia Finca Manlleu i les vinyes que la rodejaven de Castellví de la Marca (Alt Penedès). Quan es va adonar dels pocs diners que pagaven pel raïm en comparació amb la feina que duia, va decidir començar a fer vi per vendre’l, i va crear la marca Mont Marçal, que ara factura 6 milions d’euros anuals. Tot i que fa temps que l’empresa dóna beneficis, arrossega un deute que no la deixava créixer. Però aquesta no és l’única raó per la qual la Blanca s’ha venut l’empresa familiar: “El meu fill estudia biologia i no vol les caves. He preferit vendre-la bé ara abans que malvendre-la més endavant”.