Arxiu d'etiquetes: funcionaris

El sindicat majoritari dels funcionaris de l’Estat avisa els empleats públics que han d’acatar la Constitució si no volen perdre la feina

El president del CSIF, Miguel Borra, recorda als funcionaris que si reben una ordre il·legal han de denunciar-ho. També nega que la Generalitat pugui absorbir els treballadors de l’Estat a Catalunya en cas de desconnexió

El president del sindicat del Centre Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), Miguel Borra, ha demanat aclariments a la Generalitat arran de la informació que publica ‘El País’ sobre la llei de transitorietat que estableix, entre altres coses, que els funcionaris de l’administració general de l’Estat passaran automàticament a dependre de la Generalitat en cas de desconnexió. “ Això és impossible“, ha afirmat Borra, després de reunir-se amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. per abordar la situació dels funcionaris en el marc del Procés. El CSIF és el sindicat majoritari dels funcionaris de l’administració general de l’Estat i el passat dia 10 ja es va reunir amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, per la mateixa qüestió.
Segons Borra, del contingut de la reunió es desprèn que Millo i el CSIF mantenen la mateixa posició amb relació a com reaccionar a la llei de transitorietat jurídica. Borra ha avisat que en cas que els funcionaris cometin accions il·legals s’hi juguen el sou i la feina perquè han d’actuar d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució. “Si complissin amb alguna ordre il·legal cometrien una infracció i podrien perdre el seu nomenament”, ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació a la seu de la delegació del govern espanyol a Barcelona. Ha recordat que la llei reconeix com a “falta molt greu” no acatar la Constitució.
Borra ha recordat als funcionaris que es recomana seguir un protocol d’actuació en cas que detectin il·legalitats. Ha parlat de tres accions en cas que interpretin que se’ls ha donat una ordre que contradiu la llei: demanar una inspecció a la conselleria corresponent, posar els fets en coneixement de la fiscalia i avisar el mateix sindicat.
Concretament, en relació al que disposa l’esborrany de la llei de transitorietat publicat pel diari ‘El País’, Borra ha assegurat que no és possible que un personal laboral passi a dependre d’un altre ocupador diferent, ja que no està reconegut en l’ordenament jurídic. I que, en aquest sentit, tant Millo com Sáenz de Santamaría, els han assegurat que cap funcionari quedarà “desemparat”. “[Des del govern espanyol] Ens transmeten un missatge de tranquil·litat”, ha afirmat el president del sindicat.

Catalunya, a la cua d’empleats públics en salut i serveis socials

El sector de l’educació també ha perdut molts treballadors públics però es manté en la mitjana estatal

La destrucció d’ocupació pública ha sigut especialment intensa durant els últims anys. No és una notícia nova, i és fins a cert punt lògica des que l’Estat va determinar que no es podien suplir els funcionaris que es jubilaven, però els efectes d’aquesta decisió s’han deixat sentir amb efectes retardats. Així ho posa de manifest l’informe L’ocupació en la prestació de serveis públics, elaborat per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), un organisme creat el 2014 a instàncies de Brussel·les després del rescat a la banca. L’Airef ha fet una anàlisi detallada del que ha succeït entre els anys 2002 i 2014 entre els empleats dels serveis públics a tot l’Estat, focalitzant-se especialment en els dos sectors que més ocupació generen: la sanitat -sumant-hi els serveis socials- i l’educació.

Pel que fa a Catalunya, a grans trets i incloent-hi els concerts privats -amb una presència percentualment més forta que en el conjunt de l’Estat-, el sector de l’educació va perdre entre el 2012 i el 2014 un total de 15.100 treballadors, dels quals 13.400 corresponen al sector estrictament públic. En l’àmbit de la salut i els serveis socials, tot i que en nombres absoluts ocupen menys gent, la pèrdua d’ocupació va ser encara més intensa: 18.700 treballadors, dels quals uns 12.000 són del sector públic. Les dades, que l’Airef ha extret combinant fonts diverses, com ara l’Enquesta de Població Activa, els afiliats a la Seguretat Social i dades del ministeri d’Hisenda, també posen de manifest que, malgrat aquesta caiguda, la xifra d’empleats públics en acabar el 2014 havia tornat a nivells del 2008 -un període en el qual el nombre d’habitants va incrementar-se en 150.000 persones-. Per això l’Airef conclou que el nombre d’assalariats públics “ha crescut menys que la població”.

Com a resultat de tot plegat, Catalunya ha passat d’estar per sobre de la mitjana de l’Estat a situar-se per sota. En el cas de l’ensenyament, hi ha 64,2 professors per cada 1.000 persones menors de 24 anys, una xifra que situa les escoles, instituts i universitats en una posició mitjana pel que fa al conjunt de comunitats autònomes.

Les diferències més grans es troben en l’àmbit de la salut i els serveis socials, en què només Andalusia i el País Valencià presenten una taxa d’ocupació inferior a la catalana. La conclusió s’ha extret després de normalitzar el nombre de professionals per a cada grup d’edat i, tot i que no implica necessàriament una atenció pitjor o deficitària, sí que es correlaciona amb el fet conegut que la despesa per càpita pública en salut és de les més baixes de l’Estat.

Qualitat sostinguda

Fonts del departament de Salut puntualitzen que el model sanitari català és molt diferent del del conjunt de l’Estat i això “podria limitar metodològicament” el treball de l’Airef. A la pràctica, la línia d’atenció sociosanitària, amb una forta presència de l’àmbit privat, o el simple fet que el 27% de la població té contractada una mútua privada de salut podrien permetre a la pública no tenir tants empleats. Salut subratlla “l’esforç notable i reconegut d’eficiència que s’ha fet al sector” i esgrimeix els “bons resultats assolits amb un cost acceptable” en comparació amb altres països de l’entorn. Així, recorda que l’esperança de vida és més alta i hi ha menys mortalitat per càncer, cardiopaties i malalties cerebrovascular.

Sigui com sigui, “no sembla que el sector públic estigui sobredimensionat”, raona el professor d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) Raül Ramos. Ni sobredimensionat ni ben pagat, afegeix, perquè a la reducció de plantilles cal sumar-hi la congelació dels sous. El seu equip ha fet un estudi comparant nivells de retribució entre sector públic i privat a nivells similars de responsabilitat i conclou que “la idea que els treballadors públics cobren més és errònia”.

L’economista Modest Guinjoan, per la seva banda, posa el focus en el fet que l’informe de l’Airef recull que l’Estat té 16.500 empleats en el sector de l’ensenyament i 7.500 més en el de la salut, dues competències que estan transferides i que, per tant, són xifres “difícils de justificar” pel volum de feina que a priori fan. Guinjoan afegeix que el nombre d’empleats públics de Catalunya és similar al de països més avançats com Suïssa. “Tenir la ràtio més baixa no és necessàriament dolent. Potser la pregunta seria per què els altres la tenen tan alta”, apunta. Ho fa després de subratllar que, deixant de banda el sector concertat, el nombre d’empleats públics en sanitat per cada persona més gran de 65 anys és gairebé la meitat de comunitats com Múrcia, la Rioja i Extremadura. “Si Catalunya tingués la mitjana d’empleats públics d’Espanya es generarien 37.000 llocs de treball, un 16% més dels que hi ha ara”, conclou. Sense arribar a aquestes xifres, l’anunci del president Carles Puigdemont que l’any vinent es crearan 7.000 places de funcionaris pot ajudar a pal·liar un descens que, segons tots els sindicats, ha deixat la funció pública en una situació límit.

El Govern convocarà 7.000 places de funcionaris el 2017

El cos de mossos i mestres no s’ampliava des del 2011

Superada la qüestió de confiança i encarat el debat de política general, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va posar ahir en el punt de mira el pròxim gran repte del seu executiu: els pressupostos del 2017. En un discurs farcit d’al·lusions a tot el que podria fer Catalunya si disposés d’un estat propi, Puigdemont es va reservar un anunci sobre com seran els pròxims comptes de la Generalitat, que el Govern preveu presentar en les setmanes següents. Els pressupostos del 2017, que el Govern vol que siguin els últims autonòmics, i que haurà de negociar amb la CUP, preveuran la convocatòria de 7.000places de funcionaris. No va ser l’única xifra d’un debat que Puigdemont va voler centrar gairebé exclusivament en la gestió del dia a dia.

Metges, mossos i mestres

Des del 2011 no creixia la plantilla d’empleats públics

L’anunci del president de la Generalitat vol simbolitzar que es reverteixen les retallades i es trenca la dinàmica dels últims anys. Des del 2011 no es convocaven places per ampliar la plantilla de professors i de mossos d’esquadra, mentre que en el cas de l’Institut Català de la Salut (ICS) no passava des del 2010. Puigdemont va concretar que de les 7.000 noves places 2.500 seran per a metges i infermers, 2.000 per a professors, 500 per a mossos d’esquadra, 150 per a bombers i 300 seran per a personal tributari.

Sense fuga d’inversions

Marxen més empreses de Madrid que de Catalunya l’últim any

En un discurs que va voler desmuntar alguns dels tòpics que s’utilitzen per combatre l’independentisme, Puigdemont va negar que Catalunya pateixi una fuga d’empreses. Segons va dir, l’últim any n’han marxat 949, “menys de les que van marxar de Madrid”. A més, el president va destacar que des del 2012, “any d’inici del procés”, Catalunya lidera la creació d’empreses: se n’han format 16.000 en l’últim any.

Les oficines a l’exterior

Cada euro invertit en oficines implica un retorn de 75 euros

Un altre argument que va intentar rebatre Puigdemont ahir va ser el que fa referència al cost de la presència de Catalunya a l’exterior. Puigdemont va assegurar que per cada euro invertit en una de les 36oficines exteriors -que actuen en més de 90 països- s’obtenen 49 euros en exportació i 26 euros en inversió estrangera.

Salari mínim: 1.000 euros

Complir amb els estàndards de la Carta Social Europea

Un dels àmbits en què la Generalitat no disposa de tot el marge de maniobra que voldria és el laboral. Ahir Puigdemont va reiterar l’objectiu d’instaurar un salari mínim de 1.000 euros al mes en la línia dels estàndards de la Carta Social Europea. A més, va presumir d’haver convertit -a través de requeriments a partir d’inspeccions de treball- 4.777 contractes temporals en indefinits.

3.660 habitatges cedits

11 milions d’euros recaptats a través de l’impost als pisos buits

També en matèria d’habitatge Puigdemont va presumir de xifres. Tot i la suspensió que va fer el Tribunal Constitucional de les lleis sobre emergència habitacional, el Govern va xifrar en 3.660 els habitatges cedits pels bancs a la Generalitat. A més, s’han recaptat 11 milions d’euros amb l’impost sobre els pisos buits -també suspès-, que han servit per adquirir 324 habitages.